Pàgines

31 de juliol 2007

De pel·lícula: L'última nit de Boris Grushenko

Avui, en aquesta secció, uns quants fragments de L'última nit de Boris Grushenko, de Woody Allen, que vaig tornar a veure gràcies al cicle que li dedica el canal 33 els dijous:
—Em penso que podries dir que sóc mitja santa i mitja puta.
—Amb un ameitat jo ja faria.

—El sexe sense amor és una experiència buida.
—Sí, eprò tal com estan les experiències buides és de les millors.

—Tots els homes es moren a la llarga, en canvi, jo em moriré demà a les sis del matí. Em tocava morir a les cinc, però tinc un advocat llest.

—Estic segura que aquest és el millor dels mons possibles.
—Sí, i el més car també, segur.
—Oi que és increïble la natura.
—Doncs per a mi la natura és aranyes i xinxes, i peixos grossos menjant-se els petits, i plantes menjant plantes, i animals menjant animals. És un gran restaurant com jo la veig.

30 de juliol 2007

Els arbres vençuts, de Maria Mercè Roca

Amb una estructura original, Maria Mercè Roca ens va fer arribar una història de desamor escrita el 1987. Després de la mort de la seva mare, la Laura Ferrer troba els escrits que va anar escrivint al llarg de la seva vida. En ells descobreix el perquè del caràcter depressiu de sa mare i comprèn moltes coses, com la frustració que representà quan era xiqueta comprovar que sa mare era diferent, que no li feia cas, que no li importava. A sa mare la consumia una incapacitat per viure i ser feliç, com a un arbre vençut. "Els hauran d’acabar de tallar. Els miro i no sé si podré tornar a tenir la mateixa calma que abans, des de la galeria, mirant la plaça. Em farà massa mal veure els arbres caiguts, vençuts, perquè sé que m’hi assemblo. Devien estar podrits per dins, com jo, i no ho sembla gens. Fa estona que no plou. Degoten i a penes em veig amb cor de mirar-los més estona."
També descobreix que va viure enamorada fins al final d’un antic nuvi que la va deixar quan era jove, i és a ell a qui li envia els escrits. Gràcies a l’alternança dels fulls del diari i els comentaris de la filla, el lector va descobrint la història. A la segona part del llibre, l’antic nuvi i la filla es troben; i el desamor continua.

Desdefinicions XIV

protocol. Hortalissa de fulles amples que sempre mira de guardar les regles cerimonials i diplomàtiques.

incen-diari. Mitja de premsa que es dedica a difondre notícies amb l’ànim de crear alarma social.

imagi-nació. Nació l’existència de la qual alguns no admeten com a real.

impacient. Malalt que es troba en una llista d’espera de la Seguretat Social.

28 de juliol 2007

Hàbits de lectura (2)

El comentari d’ahir sobre l’enquesta dels hàbits de lectura ha despertat certa incredulitat. És possible, ja sabem que les enquestes ens les hem de creure a mitges, però segur que té certa raó quan posa de manifest que els xiquets i xiquetes llegeixen més que els adults. I no només perquè els ho manen a l’escola, sinó per iniciativa pròpia. Una companya i amiga especialista en literatura infantil, l’Estrella Ramon, sempre em comenta la bona salut d’aquest gènere i fins i tot m’anima a afegir-m’hi.
Aquesta enquesta em recorda els meus inicis com a lector precoç. Els primers llibres que em vénen a la memòria són d’una col·lecció que he vist a les lleixes de moltes cases de la meva generació. A la col·lecció s’incloïen els contes clàssics, versions de Disney, etc.; però el seu encert era alternar les pàgines amb dibuixos a l’estil d’un còmic, amb la narració amb text sol. Primer els ulls se n’anaven als dibuixos, i t’empassaves el llibre en un no-res. Després rellegia el text sencer i m’adonava de la quantitat de matisos que m’havia perdut centrant-me només en el còmic. Mon pare, sempre que anava a Reus, me’n portava un de nou que jo esperava i devorava tot seguit. Després vendrien les aventures de "Los cinco" i etcétera, etcétera fins avui.

27 de juliol 2007

Cares del món (4)


Com els darrers divendres, he trobat una nova cara que ens observa des del món més proper.

26 de juliol 2007

Hàbits de lectura

La Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) ha fet públic, aquest mes de juliol, el baròmetre dels hàbits de lectura i compra de llibres, segons el qual el 90% dels menors d'entre deu i tretze anys són els que més llegeixen, i d'aquests, el 64%, ho fa per iniciativa pròpia. Una altra de les dades interessants és que gairebé el 72% dels pares també llegeixen habitualment, i que el 80,1% els han regalat o comprat un llibre durant l'últim any.
Aquesta sembla una bona notícia que ja intuíem, i ens hauria de fer reflexionar per què aquests xiquetes i xiquetes, quan es fan grans, perden el plaer de la lectura o la consideren una activitat impròpia dels adults. Potser els manca un referent proper a qui poder imitar?
Tots hauríem de contribuir d'alguna manera per demostrar als joves i als adults que la lectura és una activitat lúdica més, no un d'aquells propòsits que ens hem de plantejar, de forma forçada, a primers d'any, com deixar de fumar o apuntar-nos a un gimnàs.
Els xiquets i xiquetes s'ho passen bé llegint, els estimula la imaginació, i tots hauríem de recuperar més sovint el nen que duem dins.

Felicitats petites

Dijous passat vaig iniciar una nova secció en aquest blog per tal de posar de manifest totes aquelles felicitats petites que ens envolten. No es tracta de grans sensacions ni de desitjos que demanaríem a un mag sortit d’una làmpada, sinó moments quotidians que ens fan més alegre la vida.Una d’aquestes felicitats ha estat comprovar que l’entrada d’aquell dia és la que més comentaris ha suscitat. Això demostra que els meus visitants saben apreciar aquests petits moments.

Per exemple, quan et despertes i al despertador encara li falta mitja hora per sonar, i et pots permetre el luxe de somiar despert.

Si volen, podeu suggerir alguna d’aquestes "felicitats petites".

25 de juliol 2007

14è joc literari

Ja està en marxa un nou joc literari, com cada dimecres. Aquest cop, amb el 14è joc literari recordarem un típic joc de passatemps on podreu buscar la participació dels més petits: trobar les diferències. Concretament, heu de trobar les 4 diferències de la imatge amb la portada real del recull de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies.
Com sempre, m’heu d’enviar les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com. A qui participi per primer cop també li demano la població.

Amb aquest joc teniu l'última oportunitat per a obtenir números per al premi d'aquest mes: l'allotjament durant dues nits per a dues persones a Cornudella de Montsant. El termini per a enviar respostes dels jocs que entren al sorteig (del 10è al 14è) acaba el proper 31 de juliol.
Animeu-vos a participar.

24 de juliol 2007

De pel·lícula

La bona literatura, l’art de combinar paraules, no només es troba als llibres; sinó que sovint es troba en altres àmbits de la vida humana. Un bon exemple és el cinema. Els guions d’algunes pel·lícules ens regalen frases memorables i tots en tenim alguna de preferida. Us convido a me’n digueu alguna de vostra.

Caterina va encertar amb la pel·lícula a la qual pertanyia el fragment de la setmana passada, Bananas, de Woody Allen. Us proposo un altre dels molts fragments genials d’aquest guió:

-Per què em vols deixar?
-No ho sé. Ets immadur mentalment, intel·lectualment i sexualment.
-Però, i de les altres maneres?

El Fantasma de Canterville, d’Òscar Wilde

L’any 2006 va aparèixer a les Terres de l’Ebre, més concretament a El Perelló, una nova editorial, Aeditors, de la mà de l’Àlex Ferré. Aquesta editorial ha servit per donar un nou impuls a les lletres ebrenques i facilitar la publicació a autors fins ara inèdits, amb reculls de contes com L’altre Nadal o Estius a l’Ebre, o el llibre de poesia De la mà de la meva filla, d’Albert Guiu, i altres.
Però Aditors no es limita a difondre autors i temàtiques ebrenques, sinó que també aposta pels clàssics com a valor que cal conservar i tenir sempre en compte. En aquesta línia ha editat obres tan dispars com El manifest comunista, de Karl Marx, Petits poemes en prosa ,de Charles Baulelaire, o una delícia com El fantasma de Canterville, d’Òscar Wilde. Per a aquest darrer llibre em va demanar fer-ne el pròleg.

Al Fantasma de Canterville, tot i la seva brevetat, s’hi troben la ironia, l’enginy, l’agudesa i la visió crítica amb què disseccionà la societat d’una època que es negà a comprendre’l. Morí l’any 1900, i més d’un segle després es comencen a reconèixer uns drets, almenys per una part de la societat, que ell no hauria gosat somniar. Ara, potser no desentonaria tant la seua excentricitat, que ja es va posar de manifest des de la infància, quan sa mare acostumava a vestir-lo amb roba de xiqueta pel desig de tindre una filla, ni els seus gustos i personalitat extravagants, ni la cabellera llarga que lluïa, ni els pantalons curts de vellut.
Potser aquest fantasma, amic de les disfresses, és un reflex d’ell mateix, un esperit atrapat en un món que no l’entén, entre el pragmatisme que encarnen els nord-americans de la família Otis i la rància societat victoriana del seu temps. I ell, enmig, cansat i perdedor, tan sols busca l’ajut d’una mica de tendresa que el salvi, algú que "pregui amb mi per la meva ànima, perquè no tinc fe".
El fantasma de Canterville és un dels pocs contes que va escriure Oscar Wilde, i a mi, com a amant d’aquest gènere, m’hauria agradat somriure amb les dosis d’ironia amb què esquitxa aquest relat, com ara aquestes dues, a tall d’exemple:

"—…no deixa d’aparèixer mai (el fantasma) quan hi ha propera alguna defunció.
—Bah! Els metges de capçalera fan el mateix, lord Canterville."

"…en realitat, era completament anglesa, en molts aspectes, i era un bon exemple per demostrar la tesi que avui tot ho tenim en comú amb Amèrica, llevat de l’idioma, naturalment."

És probable que aquests fragments, com m’ha passat a mi, li recordin al lector altres genis més propers en el temps com Grouxo Marx o Woody Allen; però, si no és així, tant s’hi val, això no té importància si ets a punt de trobar el rastre d’un fantasma sorgit de la imaginació de Wilde.

23 de juliol 2007

Desdefinicions XIII

meta. Objectiu, lloc on desitja arribar el nadó (i qui no és nadó també) quan té gana.

penúltim. Dit de qui es lliure pels pèls de pagar la ronda.

platònica. Beguda ideal per a certs combinats, especialment la ginebra, si es pren amb moderació.

con-fusa. Tam com se sent una bombeta quan es trenca un dels filaments del seu dintre i perd la llum que dóna sentit a la seva existència

22 de juliol 2007

Més propostes vostres per al 10è joc literari

El 27 de juny vaig inciar una nova tongada de jocs que tindrà com a premi l’allotjament per un cap de setmana en una casa rural de Cornudella de Montsant, per gentilesa del Patronat Municipal de Turisme. En aquell 10è joc literari vaig llençar un repte: que fóssiu vosaltres qui em proposéssiu un anagrama. Com sempre, heu respost satisfactòriament, fins al punt que, entre unes coses i altres, no em queda temps per a desxifrar-los, tot i que ho continuaré intentant. Avui faig pública una nova mostra d’algunes de les vostres propostes per tal que m’ajudeu a resoldre-les, al mateix temps que us animo que n’envieu més. Si voleu tenir opcions a entrar al sorteig del premi teniu tot el mes de juliol per a participar en aquest, i en la resta de jocs que proposo cada dimecres.

ATURA BLERD. Proposta de Joaquin Rochet
CENTRE, VES I VINE! Un llibre d'una persona amb molta experiència a la seva llarga vida, proposat per Laura Orellana
MERMA : PREN OLI
MORENA LI PREM
NI MARRO PELEM
NO MIREM PERLA
PER ON LA MIREM ?
EL POM MARINER
Una autèntica bateria d’anagrames proposat per Josep Maria Sansalvador
MIL JOC DE TUNA. Proposta de MT Romeu
RODET DE BLADA Títol de llibre i cognom d’un autor del qual celebrem enguany el centenari, proposat per NG

El proper dimecres proposaré l’últim dels jocs per a participar en aquest premi. Però després vindran més premis.

21 de juliol 2007

Els meus fragments: Escac


Qui guanya el premi d'aquest mes dels jocs literaris podrà gaudir també d'un vermut a Cornudella assegut a la fresca sota els plataners, com el personatge del meu conte "Escac", inclòs al recull Postres de músic, d’editorial Empúries, guanyador del 39è Premi Marià Vayreda. Lligant amb una altra secció d'aquest bloc, prendre un vermut a la fresca també és una "felicitat petita". Malauradament, ja no es podrà gaudir de l'edifici de La Fonda, substituït per un bloc de pisos.

"Tot i que les muntanyes que envolten el poble, el lliuren de la xofogor de l’estiu, aquest agost cau amb força sobre Cornudella; però assegut a fora, sota l’ombra dels plataners, la calor no és tan feixuga. Davant La Rene, carretera amunt, sempre hi puja una mica de fresca i en Manel, que no té pressa, mira com passa mentre les fulles ballen. En aquesta hora hi ha poc moviment, però les obres de La Fonda el distrauen força. Mirant l’enderrocament, no se’n sap avindre i recorda els seus anys d’esplendor amb una enyorança que defuig, perquè no vol semblar un vell xaruc i remugaire amb "l’abans" sempre a la boca."

20 de juliol 2007

Cares del món (3)


Al món hi ha moltes cares que ens observen, curioses o divertides, i les pots trobar, per exemple, en una pedra rodona a la platja de Les Cases d'Alcanar.

19 de juliol 2007

Felicitats petites


Sovint a la vida ens queixem per vici, i molts s’entossudeixen en buscar motius d’infelicitat a tot arreu. Trobo que aquesta és una tàctica errònia per a la vida. Altres es proposen fites tan elevades i inabastables que el fet de no aconseguir-les els fa desgraciats. Per tot això avui començo una nova secció per posar de manifest totes aquelles petites coses que fan més alegres els nostres dies i, com a mínim, ens permeten tastar el gust de la felicitat.

Per exemple, trobar-se sopant en un restaurant amb una colla d’amics o amb la família i encertar de ple en l’elecció de les postres: les més bones de tota la taula, que la resta miren amb desig.

Si volen, podeu suggerir alguna d’aquestes "felicitats petites".

18 de juliol 2007

13è joc literari

Després del mareig de la setmana passada, avui us ho vull posar un joc més senzill, almenys en aparença. Simplement haureu d’endevinar el nom del llibre i el seu autor a partir de tres fragments. Com a pista us puc dir que es tracta d’una de les meves novel·les preferides, i que marca una fita en la narrativa catalana del s. XX.

"Que el món sigui tan bonic i nosaltres ens hi trobem d’esquena per fabricar els nostres sòrdids inferns"

"L’amor és sublim per qui el fa i obscè per qui s’ho mira."

"La gent, va dir, no ens hauríem d’unir per les idees, sinó pels sentiments; quan penso que en nom de l’abolició de la pena de mort estan assassinant mitja Catalunya… !Que m’hagi calgut passar el cap de la seixantena per comprendre que les idees no valen una punyeta!"

Una pista més, com si juguéssim al penjat, en dues paraules:
_ _ _ _ _ _ _
_ _ _ _ _ _

Ja sebeu que el premi entre els participants als jocs del mes de juliol és l’allotjament per a dues persones durant dues nits a Cornudella de Montsant.
Com sempre, les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com
Qui guanyi el premi haurà de fer una visita obligada a Siurana. De fet, la foto de Siurana també és una pista de l’autor.

17 de juliol 2007

DE PEL·LÍCULA

La bona literatura, l’art de combinar paraules, no només es troba als llibres; sinó que sovint es troba en altres àmbits de la vida humana. Un bon exemple és el cinema. Els guions d’algunes pel·lícules ens regalen frases memorables i tots en tenim alguna de preferida. Us convido a me’n digueu alguna de vostra.

Per començar, i aprofitant que Woody Allen està tan de moda, us n’ofereixo un parell d’una de les seves pel·lícules. Algú recorda quina?

-Has estat mai a Dinamarca?
-Sí vaig anar a veure el Vaticà.
-Però si el vaticà és a Roma!
-Els anava tan bé a Roma que n’han obert un altre a Dinamarca.

16 de juliol 2007

Històries al darrere


Tothom té històries al darrere, en plural, i tractar amb les persones, encara que de vegades sigui tan sols un instant, en deixa alguna al descobert. Aquest és el cas d’una dona gran que volia un permís d’obra per posar una rampa d’accés a casa seva. La gent gran, molts cops, no en tenen prou en exposar allò que volen demanar i donen tota classe d’explicacions per justificar-se, que sovint es remonten a molts anys enrere i a sentiments de molt dintre. Aquesta rampa no era per caprici, no, sinó per poder pujar a casa a sa germana que va amb cadira de rodes, perquè ella ja no té prou forces per aixecar-la i salvar l’esgraó. I quan anomena la cadira de rodes s’emociona, i apareixen unes llàgrimes que costa reprimir. Per sa germana, i perquè ja no té forces i s’ha fet vella també. I no sabem per quina de les dues coses plora ara, o per tot una mica.

Desdefinicions XII

Com cada dilluns us regalo unes quantes desdefinicions de paraules. Si voleu, podeu dir-me quina és la que més us agrada de totes:

cortró. Material de què estan fets els cors insensibles.

feministre. Membre del govern que lluita per la igualtat de drets de les dones.

impla cable. Corda gruixuda sense cap mena de pietat.

marginal. Vasta extensió d’aigua en un racó del món, ignorada per tots els mapes publicats fins avui.

15 de juliol 2007

La força de la gravetat, de Francesc Serés



Aquest és el primer llibre que he llegit de Francesc Serés (Saidí, 1972) i em plau haver descobert per a mi un nou talent de la narrativa catalana. Els disset contes que formen el recull tenen una mena de denominador comú que ens recorda que som molt vulnerables, fràgils. Els protagonistes d’aquests contes es veuen sovint impotents per donar-li la volta al guió de la vida. Aquesta vulnerabilitat humana es reflecteix davant dels fenòmens de la naturalesa, davant de la malaltia, davant del passat, davant de la tirania de les màquines, i l’autor ens ensenya, potser, a conviure amb aquesta incapacitat nostra per canviar certes coses. El recull comença amb contundència amb el conte "El preu": "Eres dempeus damunt del billar, tot el feltre esquinçat, llançant les boles contra el mirall de darrere de la barra, encara sento petar les ampolles i l'olor dels licors que regalimaven i esquitxaven per tot arreu, el soroll de les boles que rebotaven per terra, mai no t'havia vist així d'enfadat, fins i tot semblava que la ràbia t'havia dotat d'una mena de destresa improvisa com si ho haguessis fet tota la vida." A "La torna", ens impacta la descripció de la maquinària d’una fàbrica quan enganxa un treballador pels peus.
A "Les banderes", el conte que potser més m’ha agradat, contraposa la feblesa del cos humà i dels xiquets en concret amb la rudesa dels ferros, de les maquinàries, dels toros, les bigues etc. del port. Es crea un clima de tensió quan l’encarregat busca desesperadament una xiqueta que es pensa que ha entrat al recinte del port. Ja fa un temps s’hi va amagar un xiquet que va morir aixafat entre els ferros dels enormes contenidors. A "El do", una remeiera del delta de l’Ebre es va carregant del mal que cura a les persones que la visiten. No vol clobrar mai, i estableix un lligam especial amb una noia que cura de petita i amb son pare, fins que els demana que no vinguin més, perquè, irremeiablement, ella morirà aviat. A"El metge" un metge d’una comarca de muntanya, acompanyat de la seva dona, ha visitat durant molts anys pobles i masies, sovint en condicions i camins difícils. De vegades no pot fer res per salvar els malalts, altres sí, però sempre que el cridin ell anirà i dormirà al costat de les criatures que tenen febre. "La revolució" ens mostra un vell que es jubila de treballar en una fàbrica tota la vida, des de fa generacions d’obrers i generacions d’amos, i les coses sembla que no canviïn, que estiguin predestinats a seguir així. Avui fan la festa de jubilació i té pensat fer un discurs dient el desgraciat que ha estat a la fàbrica, serà el seu moment, però a l’hora de la veritat no pot, la ràbia el consumeix, s’emociona, i tothom pensa que és per la pena de deixar la fàbrica. A "L’amort" , l’autor ens diu com de vegades ens veiem impotents davant les cirsumstàncies: "De vegades les circumtàncies et van embolicant en una història que potser no és la teva, però que a poc a poc, com el corrent d’un riu, et va portant fins al centre del cabal, no has sabut quedar-te al amrge i la força de l’aigua et pren, i no entens ben bé cos has arribat tan lluny, però, curiosament, veus rere teu totes i cadascuna de les teves petjades, els canvis de direcció, les vacil·lacions i el pas ferm amb què has avançat, com si tot l’il·lògic de la situació fos, per fer-te més mal, perfectament comprensible."
Més informació sobre l’autor a http://francescseres.net

14 de juliol 2007

Agraïments

En els tres mesos de funcionament del meu blog he comptat amb la col·laboració d’altres blogs o pàgines webs que han contribuït amb algun comentari a la difusió de Tens un racó dalt del món. Des d’aquí els envio el meu agraïment i espero no deixar-me’n cap:

Blog Lectorat UJI http://blocs.mesvilaweb.cat/Carmina
Blog Mediterrànea http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/173786
Blog del Sr. Boix http://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix
Blog Lletres http://www.blocsdelletres.com
Llibreria Serret http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/
Blog La Marfanta http://lamarfanta.blogspot.com
Blog d’Emigdi Subirats http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi
Blog De Roquetes vinc... http://deroquetesvinc.blogspot.com
Blog Filant prim http://cat.bloctum.com/josepmanel
Blog El vertigen del trapezista http://elvertigen.bloc.cat
Bloc al circ http://blocalcirc.blogspot.com
Biblioteca Marcel·lí Domingo http://biliotecamarcellidomingo.blogspot.com
Blog De tard en tard http://detardentard.blogspot.com
Webs catalans http://www.webscatalans.cat
Ciutat oci http://www.ciutatoci.com/literatura/
Blog El cartipas de l’Amable http://amable-bloc.blogspot.com/
Cornudellaweb http://www.cornudellaweb.com
Radio activitat http://www.laradioactivitat.com/
Llibresebrencs http://www.llibresebrencs.org
Beaba http://www.beaba.info
Blog de Lluís Martín Santos http://lluismartinsantos.blogspot.com/

També faig arribar la meva gratitud als 28 blogs o webs que s’han enllaçat amb el meu fins ara.

Les vostres propostes al 10è joc literari

El 27 de juny vaig inciar una nova tongada de jocs que tindrà com a premi l’allotjament per un cap de setmana en una casa rural de Cornudella de Montsant, per gentilesa del Patronat Municipal de Turisme. En aquell 10è joc literari vaig llençar un repte: que em proposeu vosaltres un anagrama sobre llibres i autors. Com sempre, heu respost satisfactòriament, fins al punt que, entre unes coses i altres, no em queda temps per a desxifrar-los, tot i que ho continuaré intentant. Avui faig pública una nova mostra d’algunes de les vostres propostes per tal que m’ajudeu a resoldre-les, al mateix temps que us animo que n’envieu més. Si voleu tenir opcions a entrar al sorteig del premi teniu tot el mes de juliol per a participar en aquest, i en la resta de jocs que proposo cada dimecres.

TASARBAL POLCRE. Proposta de Joan Alcaraz.

OPUS DEI? ZEL?: NO!! Una proclama de ressonàncies teològiques, una declaració de principis religiosos; al darrera, un clàssic singular de la literatura catalana. Proposta de Maria Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla.

PERE I RAJOS. Proposta de Pilar Alcoverro.

NO LLAR, LLUM. Autor que va preferir deixar casa seva i anar pel món exposant la seva il·luminació, i sembla que va tenir un cert èxit. Proposta del blog Saragatona.

Continuarà...

13 de juliol 2007

Èxit 12è joc literari

Al 12è joc literari que vaig proposar aquest dimecres, 11 de juliol, us he fet saltar una mica de blog en blog. Veig que als visitants del meu blog us agrada això de jugar, perquè l'endemà de proposar el joc ha estat el dia que he tingut més visites, moltes d'elles dels blogs que han col·laborat a presentar l'enigma i les pistes per a resoldre'l i endevinar el títol del llibre i el seu autor. Malgrat tot, potser ho he posat una mica difícil, ja que també ha estat, de moment, el joc amb menys respostes encertades.
Ànim, fixeu-vos bé en les pistes visuals que tenien els blogs amics i podreu trobar la identitat oculta d'aquest autor català tan conegut. Després, quan vegeu clar el seu nom, saber el títol del llibre només és qüestió de temps i de fixar-se en l'enigma, sobretot en això que diu del "començament" i del "final".

12 de juliol 2007

Cares del món


Divendres vaig encetar aquesta nova secció que intentaré que sigui periòdica, per a mostrar-vos les cares que ens miren des de qualsevol racó del món. N'hi ha que estan tristes, o enfadades, o sorpreses, però és entretingut i divertit buscar-les. Us animo a fer-ho.

11 de juliol 2007

12è joc literari: gimcana enigmàtica entre 8 blogs

Com cada dimecres us plantejo un joc literari, i ja en són 12. Ja havia anunciat que aquesta setmana serà especial, perquè compto amb la col·laboració de set blogs més.
El joc consistirà en visitar cada blog per l’ordre que us detallo i completar l’enigma que plantejo unint els fragments del textos que trobareu als blogs. Amb aquest enigma haureu d’endevinar el títol d’un llibre. En alguns blogs també veureu imatges que són pistes sobre la vida o l’obra de l’autor. Al final, no sé si el joc serà fàcil o difícil, però espero que us agradi.
Com sempre, haureu d’enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com el títol d’aquest llibre i el seu autor. També us demano, als nous participants, la vostra població.
Recordo un cop més que entre els encertants dels jocs del mes de juliol sortejaré com a premi l'allotjament durant dues nits per a dues persones en una casa rural de Cornudella de Montsant (Priorat), per gentilesa del Patronat Municipal de Turisme.
Els blogs que heu de visitar i buscar la referència al 12è joc literari, són per aquest ordre:
Compte! Pot ser que tingueu problemes tècnics per a passar del blog de l'Emigdi Subirats al De Roquetes vinc, i haureu de teclejar l'adreça.

Animeu-vos a participar i a difondre aquesta iniciativa.

Els meus fragments: Abd-al-Azia

Avui us mostro una fotofrafia de Siurana, vista des de Cornudella de Montsant, i que il·lustra perfectament aquest fragment del meu conte "Abd-al-Azia", inclòs al recull Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit.

"El poble cavalca sobre un llit de pedra, en un racó elevat de la comarca del Priorat, de camins tortuosos i pobles petits i vells, esbargits entre turons de pedra pissarra on, amb tossuderia, la seva gent hi ha plantat avellaners i vinya. M’hauria semblat impossible trobar-me tan a casa en cap altre lloc. Res no em semblava desconegut ni estrany en el seu paisatge. Cada detall del seu relleu em mirava com a un amic i la vista que des d’allí es contempla m’entendria fins fer-me plorar."
Qui guanyi el sorteig dels jocs literaris d'aquest mes podrà gaudir d'aquesta vista, i a la resta també us animo a visitar el meu poble.

10 de juliol 2007

Benissanet, Artur Bladé i Desumvila

Benissanet és una de les millors descripcions d’un poble que he llegit mai. Amb aquest llibre he descobert aquest narrador d’una mestria admirable del qual enguany celebrem el centenari del seu naixement. El poble de Benissanet es converteix en el protagonista de l’obra i les descripcions precises i precioses que en fa Bladé poden fer sentir-se orgullosos els seus habitants. Artur Bladé escriu Benissanet de memòria, des de l’exili de Mèxic, amb l’ajut dels records de la seva dona, i això li dóna més mèrit a cadascun dels petits detalls que rememora amb melangia. Bladé mai va acabar d’adaptar-se a la forma de vida de Mèxic, i fer una descripció tan acurada de Benissanet potser no li va resultar tan difícil perquè, com diu ell mateix al final del llibre "només es recorda allò que s’estima". I Bladé dóna mostres evidents d’estimar-se el seu poble i, més important encara, ens el fa estimar a nosaltres. No només descriu físicament el poble, les sénies, el riu…, sinó també els costums, les feines, les festes… També és la narració d’uns temps que ell, des de l’exili, endevina passats per sempre. Per aquest motiu, aquest llibre dedicat a un poble petit i humil de la Ribera d’Ebre, sense fets històrics memorables, sense personatges destacats, sense monuments de renom, es converteix en un document històric de primer ordre, en una radiografia perfecta d’una societat feta des de l’amor, amb tocs sublims d’humor i nostàlgia. D’aquesta manera, el llibre és el fruit d’una combinació immillorable: el domini de la llengua d’un narrador extrordinari i l’amor pels records del seu poble. Una obra imprescindible per a aprendre a estimar la nostra terra, que és la terra de tots, perquè escriure un llibre sobre Benissanet és escriure un llibre sobre el món.

Al Club de Lectura de Tortosa, amb la col·laboració d’Emigdi Subirats, comentarem aquest llibre el proper 28 de setembre, juntament amb Destins, de Joan Cid i Mulet, un altre autor ebrenc del qual celebrem el centenari.

09 de juliol 2007

Desdefinicions XI

dièresi. Dit de dos puntets que tenen la gràcia de concedir la protecció divina a un ximple (beneit-beneït).

sepulcre. Tomba neta i polida.

vi-dent. Persona que descobreix el futur en les dentadures alienes.

to-maca. La més bonica de les hortalisses.

Us animo a proposar-me les vostres desdefinicions.

07 de juliol 2007

Contes contra l'esclerosi

Avui se celebra a moltes piscines de Catalunya la jornada Mulla’t, per tal de conscienciar a la ciutadania contra l’esclerosi. Per això aquest és un bon moment per recorda que fa un any l’editorial Montflorit va editar el llibre Contes coordinats, on col·laboràvem els autors Isidre Grau, Marta Pessarrodona, Ignasi Riera, Maria Mercè Roca, Marc Romera, Màrius Serra, Jesus Maria Tibau i Matthew Tree, fent de pròleg un poema de Miquel Martí i Pol. Els ingressos per la venda d’aquest recull de contes són íntegrament a favor de la Fundació Esclerosi Múltiple: una bona manera d’unir la lectura amb la solidaritat.

Propostes per al 10è joc literari

El 27 de juny vaig inciar una nova tongada de jocs que tindrà com a premi l’allotjament per un cap de setmana en una casa rural de Cornudella de Montsant, per gentilesa del Patronat Municipal de Turisme. Qui guanyi podrà fer una excursió obligatòria fins a Siurana i gaudir de les vistes de la foto.
En aquell 10è joc literari vaig llençar un repte: que fóssiu vosaltres qui em proposéssiu un anagrama. Com sempre, heu respost satisfactòriament, fins al punt que, entre unes coses i altres, no em queda temps per a desxifrar-los, tot i que ho comtinuaré intentant. Avui faig pública una mostra d’algunes de les vostres propostes per tal que m’ajudeu a resoldre-les, al mateix temps que us animo que n’envieu més. Si voleu tenir opcions a entrar al sorteig del premi teniu tot el mes de juliol per a participar en aquest, i en la resta de jocs que proposo cada dimecres.

ILLA I CAP ENCANTADORS. És una obra d'un escriptor l'aniversari de naixement del qual estem celebrant aquest any. Proposta de Remei Barberà.

EL GRA AL NIL. Un anagrama de referències egípcies, que ens recodra a Sinhué, Ramsés
i Nefertiti, però que per resoldre cal pensar en Escòcia. Una de les propostes de Maria Mercè Cuartiella i Joan Manuel Soldevilla.

PENOSAMENT, EL DUC LLIBERTARI RENEIX A FEZ. Anagrama compost pel nom i cognoms d'un escriptor i el títol d'una de les seues obres Proposta de Lluís Martín.

GIR DE CAMISA. Títol d'un llibre. Proposta d’Alícia Aguado.

SABORS? JA NO. Proposta de Tomàs Camacho.

Continuarà...

06 de juliol 2007

Nova secció: Cares del món divertides, tristes o sorprenents

Una de les qualitats importants per a ser escriptor és la capacitat de fixar-se en petits detalls. En un gest qualsevol d’una persona he pogut trobar arguments per a un conte, i també en els objectes que ens envolten. Aquesta mania meva de mirar els objectes amb uns altres ulls, que els ha arribat a fer protagonistes d’algun relat, m’ha fet adonar que sovint, per tot arreu, hi ha cares que ens miren. Rostres somrients, divertits, enfadats o sorpresos, i en aquesta nova secció del blog que anomeno Cares del món us n’aniré presentant alguns.
Us convido a seguir el meu exemple.

05 de juliol 2007

Ressò de la iniciativa del contes en tres blogs

Aquesta setmana hem tingut la inciativa de publicar un dels meus contes, Punxada d'amor, ambientat al món del circ i inclòs al recull Postres de músic, en tres fragments en tres blogs alhora: el meu Tens un racó dalt del món, Bloc al circ i El vertigen del trapezista, per tal que els nostres visitants anessin de fragment en fragment en un triple salt mortal.
Aquesta original idea ha tingut ressò a la web Ciutat oci que ha publicat la notícia. Això m'anima a continuar amb propostes d'aquesta mena i seguir amb aquest bloc amb més empenta.
Gràcies a tots els visitants.

04 de juliol 2007

11è Joc literari: foto enigma

Com cada dimecres us plantejo un joc literari, aquesta setmana en forma de foto enigma. En aquesta imatge trucada es troba una pista doble per a descobrir el títol d’un llibre. Com sempre, haureu d’enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com el títol d’aquest llibre i el seu autor.
Si ho veieu difícil no defalliu, perquè demà us diré on podreu trobar més pistes. tot i que si l'encerteu avui tindrà més mèrit i sentireu més satisfacció.
Ja sabeu que el premi a sortejar entre tots els participants del mes de juliol (inclòs el 10è joc literari) seran dues nits per a dues persones en una casa rural de Cornudella de Montsant (Priorat), per gentilesa del Patronat Municipal de Turisme.
Animeu-vos a participar.

02 de juliol 2007

Un conte i tres blogs: 2n fragment de Punxada d’amor

Aquesta iniciativa consisteix en penjar en tres fragments del meu conte titulat "Punxada d'amor", inclòs al recull Postres de músic, editat per Empúries i guanyador del 39è Premi Marian Vayreda. Atès que està ambientat al món del circ, el conte es penjarà en tres blogs alhora: el primer fragment es troba a Bloc al circ , el segon aquí mateix, i el tercer i últim al blog El vertigen del trapezista. Tots tres esperem que us agradi aquesta iniciativa de saltar de blog en blog com en un trapezi.
2n fragment de Punxada d'amor

"La petitesa amb què es veu als seus ulls la disfressa només a la pista, amb un turbant de purpurina i uns bombatxos lluents color taronja que brillen amb la llum dels focus. Algunes vegades, dins la solitud de la caravana, es passa la nit en vetlla, tan sols pel plaer de respirar el tacte dels seus cabells i saber-la només seva mentre es vegin les estrelles. Quan per fi s’adorm, és amb l’esperança de no perdre-la amb el dia, perquè lluny de les seves galtes només hi ha desert, arena i una set infinita.
Sovint es distrau recordant la tarda en què la va veure per primer cop, aviat farà quinze anys. Ell era jove, tendre, sense ambicions definides encara, només una ànsia estranya de món que l’havia fet deixar el poble, les llàgrimes de sa mare i el menyspreu de son pare. Feia tot just un mes que treballava al circ, de tramoista, i estaven acabant de muntar la pista per la funció de l’endemà. Corria el rumor que el director havia contractat una nova equilibrista, francesa, i la fama de la seva bellesa la precedia, com un herald guarnit de seda fina. El sol de la tarda no volia acabar el dia sense escolar-se per l’escletxa de la carpa i il·luminar el fosc racó on ella assajava, en silenci, allunyada del món com una deessa. Els moviments eren eteris, quasi transparents, i cada un dels seus passos, de puntetes, seduïa, com l’encant de les notes d’un flautista. Fou com una aparició, perquè la visió d’aquella imatge tenia alguna cosa a veure amb els miracles. Des d’aquell precís instant, ell en va ser el primer devot. Aviat s’acostumà al dolor de no tenir-la. Potser per això, i per a impressionar-la, es va fer aprenent del faquir."

Desdefinicions X

cinquanta. Sobren deu lladres.

fonamental. Instrument per a llançar pedres utilitzant el poder de la ment.

papagai. Ocell prensor de colors vius atret pels mascles de la seva espècie, a qui se li veu molt la ploma, i que fa pocs dies ha celebrat amb orgull el seu dia.

tirabuixó. Llevataps que exerceix el poder de forma despòtica.

01 de juliol 2007

Tots els contes, de Woody Allen

Els incondicionals de Woody Allen xalaran en cadascuna de les línies dels seus contes i descobriran els esborranys d’algunes de les seqüències de les seves pel·lícules, però això no vol dir que no es puguin llegir les seves narracions independentment del cinema, i trobar-hi un torrent d’imaginació, creativitat, ironia, surrealisme i geni constant. Woody contínuament ens sorpren amb girs inesperats i aguts que ens faran estar alerta, ja que al mínim descuit ens perdrem alguna de les seves genialitats. Aquest llibre reuneix els tres reculls de contes d’Allen: Sense plomes, Com ensorrar la cultura i Efectes secundaris, d’entre els quals, possiblement, sigui aquest últim el que a mi més m’atrau. Els temes que tracten els seus contes són sobradament coneguts: el significat de la nostra existència, el sexe, la religió, la mort… Resulta difícil seleccionar algun dels fragments més enginyosos, perquè tan sols cal obrir el llibre per qualsevol de les seves pàgines per trobar-ne a grapats:
"Diferenciava entre existència i Existència, i sabia que una de les dues era preferible, però mai no recordava quina"
"Van organitzar una col.lecta i van reunir peticions firmades per tal que Needleman pogués emigrar als Estats Units, però en aquell moment l’hotel que havia triat era ple." "Cloquet odiava la realitat, però s’adonava que encara era l’únic lloc on aconseguir un bon bistec"
"—Morir-se no fa set. Fora que t’apunyalin desprñés d’un tip d’arengades.
—Tens por de morir?
—No és que tingui por de morir, sinó que no tinc ganes de ser aquí quan això passi."
"Prefereixo la incineració a la sepultura, i ambdues coses a un cap de setmana amb la senyora Needleman".
"En aquesta època de l’any em sembla que les principals religons són plenes."
"La ciutat és en la seva mesura una metàfora, però, ¿de què?"
"De tots els homes famosos que hi ha hagut, el que més m’agradaria haver estat és Sócrates. A mi també se’m coneixen percepcionsprpu profundes, encara que les meves, invariablement, giren al voltant d’una hostessa sueca i unes manilles."
"Es pot entreveure l’ànima humana amb un microscopi? Potser, però segur que en necessitaries un de molt bo amb dues lents."