L'abatut cos del cadàver

L'abatut cos del cadàver s'amara a l'aigua del riu. Inert trànsit al cicle de la vida, joguina en mans del camí.

Desdefinicions (181)

boyrós. Noi anglès de tarannà difús.
caduc. Noble que ha anat a menys.
amor platúnic. Amor sense sorpreses, condemnat al fracàs.

Participaré al cicle Tritextuals

El proper 2 de febrer, a les 19.30, participaré, juntament amb Jordi Cervera, al cicle Tritextuals que organitza l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Tritextuals pretén dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En aquesta sessió el tema és la literatura a través de les xarxes socials d’internet, sota la mirada del creador d’una novel·la i d’un blogger. Àlex Mitjà farà una lectura de textos dels autors convidats, seguida d’un diàleg entre els dos escriptors. En acabat, se servirà un piscolabis. L'acte serà presentat per Cinta Arasa.
A l'Espai Mallorca. Carme, 55, Barcelona.

Morbo, de Roser Amills

Roser Amills ens refresca els sentits amb Morbo, un terme que, en el bon sentit de la paraula, l'autora defensa a l'inici del llibre:
"Ignorar el morbo de tots els poemes, de totes les èpoques, cançons i vides, és com si al veure les estranyes formes d’un paisatge de lava oblidéssim l’explosió volcànica d’on provenen."

Amb aquests poemes eròtics, l'autora potser pretén ser una nena dolenta;
"surto de la filera de les nenes que fan bondat", diu. O potser vol alliberar-nos de tabús, "el sexe ja no és pecat ni cuca-fera".

Sigui com sigui, i citant al benvolgut Josep Igual, "domina al llibre una sostinguda celebració de la vitalitat, de l’alegria de viure", cosa que confirmo després de passejar satisfactòriament pels seus versos.

Com a petita mostra, us en mostro un parell:

La teva pell
La teva pell, amb sa fragància de terra
acabada de ploure transpira
com un gos abandonat
que juga entre la boira
i es brinda a paradisos contraris
i amb moltes ganes de tacte
solca el desig de tocar i besar
que tinc jo també com tu entre les cames
i desfà la flassada del meu cau
per abrigar-se ben abrigada.
.
L’ordre és definitiu
Si un home m’ordena els suèters
en degradat com un arc de Sant Martí,
apila les calces per grau de transparència
dins el calaix corresponent,
emboteix els abrics en aquest forat
que algun dia serà un vestidor
o s’ennuega quan li toco el sexe
en públic traïdorament desfermada
se m’entelen els ulls de l’emoció.
Sé que la meva part masculina
ja li hauria dit
si vol casar-se amb mi.

Aigua dolça, de Cinta Mulet

Aigua dolça, de Cinta Mulet amb il·lustracions de Laura Gual, és un recull de 52 poemes, en vers lliure, que ret homenatge al planeta Terra i exhorta els nostres xiquets i xiquetes a conservar-lo. Cada poema va acompanyat de la corresponent il·lustració. Temàticament, en el conjunt del recull hi ha dos móns que es troben, paradògicament, en el seu contrast. Una potent i rica naturalesa que crea un referent idíl·lic i desitjable, sovint castigat i malauradament llunyà, i la concreció dels espais urbans i estris casolans, que és el món proper on creixen la majoria dels nostres infants.

Una de les poesies com a mostra:

.

Unes molletes de pa per a un ocell de passada

que vingui cap a mi, que jo hi posaré els ulls

i ell, la cara.

Que vingui cap a mi, cap a la meva casa,

que jo l'espero al jardí com una floreta plantada.

Unes ales per volar i molts colors de plomatge

que siguin els colors del meu jardí

volant per l'aire. Una roseta al cel

com un somni d'aigua, surant d'un núvol blavós

com la terra blava, com un jardí volant

aventurat per l'aire.

Llegint Llinatge, de Miquel Esteve

Quan el món dorm, de Miquel Abras

Quan el món dorm, de Miquel Abras

Marató dels Los col·loquis de Despuig

Presentació
L'any 2010 es van complir cinc-cents anys del naixement de Cristòfol Despuig. Per commemorar aquesta efemèride, el CEL fa una crida a tothom a participar en l'edició col·laborativa del llibre Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Despuig en el portal Viquitexts.
Proposta
La proposta del CEL és completar la primera edició del llibre Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa disponible al portal Viquitexts, amb l'ajut desinteressat de voluntaris.
Cada col·laborador/a només cal que revise una de les pàgines del llibre.
Només s’ha de comprovar que el text transcrit, obtingut amb un programa de reconeixement de text (OCR), siga totalment fidel a l’original i s’han de corregir els pocs errors que hi ha.
Fan també una crida especial als blocaires perquè publiquen als seus blocs la pàgina que hagen editat. Al bloc Marató de Los col·loquis de Despuig afegiran els enllaços dels blocs que hi participen.
Calendari
La convocatòria comença a principis de gener de 2011. S'hi poden fer aportacions fins a finals de febrer. A principis d'abril es presentarà l'edició digital completa i revisada.
Més informació:
Marató de Los col·loquis de Despuig: http://locel.wordpress.com/

Davant la indefensió que em causa el tirànic pas del temps

Davant la indefensió que em causa el tirànic pas del temps, em calço les sabates precises.

.

Inspirat per la imatge de Joan Fuxà.

Cares del món (186)

Una altra de les cares del món que Rafel Casas va trobar a Escòcia.

amarat del relleu

Joguina sóc, amarat del relleu que insinues.

.

Inspirat per la imatge de Luluji.

quan s'apaga la llum de la botiga de joguines

Quan s'apaga la llum de la botiga de joguines, els somnis dormen?

Albert Pujol a Tens un racó dalt del món

A l'Albert Pujol el conec des de l'any 2004, un any decisiu per a la literatura ebrenca, ja que es va iniciar a Móra d'Ebre la Fira del llibre Ebrenc. Amb ell, com a director de la Fira, conversaré aquest dimecres 26 de gener, a les 21.00, a Tens un racó dalt del món.

Sempre que parlo amb l'Albert m'encomana entusiasme i energia positiva, i aquest cop no serà estat diferent, no debades li devem a la Fira un augment de l'autoestima literària i un punt de trobada i arrencada de projectes i il·lusions.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

191è joc literari

Arriba el quart i últim joc literari de gener, que servirà per a escalfar motors de cara a la 2a Trobada de gènere negre al Matarranya, on participaré juntament amb altres 23 autors/es que hem escrit un llibre conjunt: Un riu de crims.

En tracta-se del gèner negre, he pensat que res millor que dedicar un joc literari a Manuel de Pedrolo. Per tant, heu de descobrir els tres títols de llibres d'aquest autor que s'amaguen a la imatge.

Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs dedicats pels seus autors/es.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de febrer.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Se m'acaba l'aire

Se m'acaba l'aire.

L'intent de fugir del meu dintre

m'ofega un crit desesperat.

Impotència disfressada de rauxa.

.

Paraules inspirades per la foto de Montse Argerich.

Incapaç d'apagar la irremeiable set

Incapaç d'apagar la irremeiable set, la gota es resisteix a abandonar-la enmig de l'aspre camí que resta.

.

Inspirat en una foto de David.

Nosaltres els valencians, de Joan Fuster; estrena del Club de Lectura Òmnium Ilervacó

El proper divendres s'estrena el Club de lectura Òmnium ilercavó, organitzat per Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, amb el comentari del llibre Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes
28 de gener de 2011
19.30 hores

Nanoconte matemàtic d'amor (3)

Nanoconte matemàtic del desamor quan ella se'n va amb un altre.
.
2+1≠1+2

Desdefinicions (180)

pernilciós. Pernil massa salat.
calameitat. Gran desgràcia, però a mitges.
canónitzar. Nomenar sant una arma explosiva, cosa que de vegades fan algunes religions.

Duty Free, d'Antoni Arca

Duty free és l'última novel·la de l’alguerès Antoni Arca, publicada per Editorial Fonoll. Persona de cultura sarda, de llengua catalana i d’instrucció italiana, Antoni Arca ens hi mostra uns personatges que viuen cercant la pròpia identitat estirant els fils d’un passat irrecuperable. “Aeroports”, “Uns catalans a l’abril”, “Sards a pas de tango” i “A la frontera de Mèxic i Califòrnia” són les quatre històries que conté Duty free i que arrosseguen el lector a un joc de miralls entre l’ahir i l’avui.

Senyals a l'entrada del poble

Abans, una creu de terme donava la benvinguda a la població. Solitària, sovint desitjada.

Ara comparteix l'entrada principal amb una gasolinera.

Dos signes dels temps cara a cara.

Inquebrantablement fidel

Després de pares Noels, tiós, Reixos, cotxets, nans, ninos, nines, pilotes, pissarres, animalets, bobs esponges..., el nostre fill segueix inquebrantablement fidel al seu juguet preferit: la reproducció en guix dels gegants de Tortosa que trasllada d'un costat a l'altre del menjador, que fa ballar, que moca i que, miraculosament, encara sobreviuen bastant sencers.

L'hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga

L'hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga, és un retrat irònic de l'alta societat mallorquina de meitat segle XX, que l'autor dibuixa o caricaturitza amb una ploma brillant, àcida, corrosiva, intel·ligent i divertida. Al llibre tornen a ser protagonistes els membres de la família dels Bearn, les seves hipocresies, vicis i decadències, enmig d'una societat on conviu la manca de cultura dels uns i els aires de grandesa dels altres, l'esnobisme, les façanes de cara a la galeria i els peus de fang. Llegir aquesta novel·la és tot un plaer per als sentits, que no es pot perdre cap amant de la literatura, ni cap estudiós de l'ànima humana.

Us deixo només amb uns quants fragments:

.

"Nosaltres, les senyores mallorquines..." Aquestes quatre paraules l'electritzaven. Armada amb elles entrava als casals de les velles famílies que dormien vora la Seu veient transcórrer els anys i resant pels avantpassats.

"La baronesa era una dona elegant, educada i deseducada a Viena, bella, cocaïnòmana, sensual i, al mateix temps, ingènua... Del comte Jules se sabia que es presentava com a germà de la baronessa. Potser era veritat, però ningú no s'ho creia."

Participacions al 190è joc literari

Dimecres passat vaig proposar el 190è joc literari, el de tipus creatiu de cada mes, i aquestes són les participacions:
Viciclisme, Mainoestrard, Francesc Mompó, Carles Lluch, Bruixeta, Mercè Climent, Rosa Mas, Carme Rosanas, Si dubto és que sóc, Isabel Barriel, Xim xim d'històries, Josep Maria Sansalvador, Filadora, Fons d'armari, Tomàs Camacho, Aïllat i llunyà, Lale Mur, Laura T. Marcel, Ric Maldini, Rafel Casas, McAbeu, Pere Fornells, Garbi24, Ara mateix,
.
Potser el gos
sol a l'aparador
veu la lluna

Autora: Conxa
.

El món va passant pel seu davant, però una parsimònia aparentment estúpida s'apodera d'ell.No es belluga, potser no li han ensenyat a bellugar-se.No és feliç, potser no li han ensenyat a ser feliç.Un gos buit en un aparador ple; ple d'un no-res devastador.

Autor: Pau Cabús
.
Veig el tràfec del carrer
E spero el que no sé
Nouvinguts i vilatans
Desfilen pel meu davant
Algú s’atura i mira

Sovint regalen moixaines
Obsequis tendres que agraden
L’amo em va dir -“estigue’t aquí”
I com que sóc obedient
D’aquest lloc en sóc amatent
Afalaga tenir una missió
Responsable de l’aparador
Insígnia atent
Arribo a la gent
.
Autora: Carme Magem

.
ES VEN
Prou lluny
del brogit corromput,
ninguneja l’esperança.
Mentre tu,
el guardià dels somnis,
també abatut,
esguardes fixament.
Branques reflexes de camins.
Tot és apunt
per tornar a començar.

Autora: Montse Urpinell

Llegint Esmorzars de l'Ebre, d'Ignasi Revés

Ma solitude, de Georges Moustaki

Torna Georges Moustaki a aquesta secció, amb Ma solitude:

Nanoconte matemàtic d'amor (2)

Nanoconte matemàtic del desamor quan ella et deixa.

.

2-1=0

Cares del món (185)

Llegint el conte "Tossut de mena", d'Una sortida digna

Llegint el conte "Tossut de mena", ìnclòs a Una sortida digna.

Desembarcament

Quan els soldats reben l’ordre d’atacar se’ls regira l’estómac. Són disciplinats; es prenen un Alka Seltzer.

.

Nanoconte de participació als Relats conjunts.

Pere Estupinyà

Pere Estupinyà ha estat una de les descobertes que m'ha regalat presentar Tens un racó dalt del món. Amb Pere conversaré aquest dimecres 19 de gener, a les 21.00, amb l'excusa de la publicació del seu llibre El ladrón de cerebros.

Aquest tortosí amant de la ciència i de la comunicació ha estat guionista del programa Redes d'Eduard Punset durant diverses temporades, i ara té el privilegi de dedicar-se a xuclar el saber dels principals científics del món i explicar-ho en llenguatge senzill per a tothom.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

190è joc literari

Arriba el joc literari de tipus creatiu de cada. Aquest cop em sento generós i deixo llibertat plena perquè escriviu una narració o un poema, sense límits d'extensió; això sí, inspirat en aquesta imatge que l'amic Pep Clemente va penjar al seu facebook, on es veu un gos dins l'aparador d'un local en venda a Reus.

.

Com és costum als jocs de tipus creatius, totes les participacions obtindran números per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs dedicats pels seus autors/es.

Envieu els textos a jesusimaite (arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.

Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
A un post de dissabte vinent aniré recollint totes les participacions.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de febrer.Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Equilibrista sincera

Equilibrista sincera, la natura sempre em regala el gest exacte, la pau que l'ànima cerca eternament.

Nanoconte matemàtic d'amor (1): Amor impossible

Nanoconte matemàtic de l'amor impossible

.

1+1≠2

Itineraris de lectura

Sovint he parlat del programa Itineraris de lectura, de la Institució de les Lletres Catalanes, que promou la presència d'escriptors/es a les aules.

Ja fa un parell d'anys que hi estic inclòs, cosa que m'ha permès visitar diverses escoles, sempre amb gran il.lusió per part de l'alumnat i, sobretot, meva.

Ara, dins d'aquest programa d'Itineraris de Lectura, ja es pot consultar la Guia de lectura sobre la meva obra que han elaborat l'Araceli Aguiló i l'Emigdi Subirats, que us pot servir d'orientació per al treball a classe.

Desdefinicions (179)

trignometria. Ciència que estudia els triangles amorosos (menaix a trois) entre cert tipus de follets del bosc.
bíceps. Vinyes musculoses.
trabesar. Passar a través d’uns llavis.

Trapezista i escriptor a Vilafranca

Com sempre que puc, arribo a Vilafranca amb temps. Passejo per carrers que ja conec, fotografio el trapezista davant l’Ajuntament, com si estigués a punt de fer l’aleta. Recordo l’emoció de vells Sant Fèlix.

Entro a l’Odissea, però no em dono a conèixer. De vegades em fa vergonya entrar a una llibreria i dir: hola, sóc escriptor. No trobo cap llibre meu, i quan passa això sovint et desmoralitza. Xafardejo si veig llibres d’altres autors ebrencs. Distingeixo a les lleixes només a Emili Rosales i Albert Roig.
Avui he dinat més aviat del normal i tinc temps de regalar-me xocolata calenta per berenar. Al local que es diu Il café, al carrer de la Font, hi deixo dedicat un exemplar de Postres de músic, perquè el llegeixi la clientela. La cambrera es queda molt sorpresa: "ens en pots regalar també a nosaltres". Ho sento, no vaig tan carregat, no tinc els poders màgics dels Reis d’Orient, ja m’agradaria. Entro en una botiga de joguines atret pel seu aparador; els hàbits com a pare canvien. M’atrauen jocs de fusta de moltes peces, però les imagino escampades pel menjador. Compro un elefantet.
Una hora abans de l’acte, els peus em porten a la porta del Casal Cultural, bàsicament per a tenir-lo localitzat. Vaig a fer un tomb més, però la casualitat (la casualitat?) em fa coincidir amb la benvolguda Pilar. Xerrem d’emocions i blogs fins l’hora del Club de Lectura.
Les dones van arribant i comencem la tertúlia sobre El vertigen del trapezista. Com a tots els clubs de lectura sobre el llibre, als primers cinc minuts algú diu que el conte que més li ha agradat és Monedes, no falla. Abans he dit "les dones", perquè tots els membres són femenins. A meitat arriba un home, però fa fotos i se’n va.
Ho he dit mai que els clubs de lectura m’encanten? Sí, mil vegades, però no em cansa repetir-ho. Somriures de complicitat, curiositats, preguntes, respostes, satisfacció mútua, la sensació que allò que vas escriure ha arribat a bon port.

Arribaré tard a Tortosa, el xiquet ja estarà dormint (o hauria), no em cal córrer. Entro a un bar modern, funcional, juvenil, on, en un racó, dues xiquetes juguen retallant papers. A la tele tenen posat el Canal Historia. Això, en un bar, no ho havia vist mai de la vida; els felicito. Menjo un entrepà. La cervesa és light, però no les emocions viscudes.
Quan arribo a casa, el xiquet dorm; l’elefantet me’l deixo a la butxaca, li donaré demà.

Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer

Pocs llibres darrerament m'han atrapat amb la intensitat de Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer, d'Edicions La Campana, pocs llibres m'han mantingut en vetlla fins la una de la nit superant la son que m'arrossega a aquelles hores. Una història d'amor? Molt més, un diàleg apassionant a través del qual els personatges es van coneixent a petites engrunes, llegint entre línies, i nosaltres avancem amb ells, quasi amb la mateixa adicció. Dues persones creuen per error un correu electònic, com un ham llençat per l'atzar a internet. A partir de llavors, la ironia, el sarcasme, la seducció, l'amor, la necessitat... juguen a dues bandes. No hi a res més, ni res menys: correus electrònics amb els quals dues ànimes que no es coneixen íntimament, arriben a un coneixement íntim de màxim nivell. El principal problema: quin pas fer a continuació?

Els llibres esperen un germanet

Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant

Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant, és una obra de teatre a quatre veus, quatre punts de vista molt distants en el temps (19, 27, 41 i 67 anys) i precisament la preocupació o despreocupació pel pas del temps serà un dels temes de conversa entre ells. Els quatre personatges es troben a Barcelona, però tres d'ells tenen un origen molt concret, el poble de Beseit, a la comarca de la Franja de la Matarranya. Entre els personatges s'estableix un joc de complicitats, seduccions, confidències i aproximacions mesurades que acabarà donant fruit amb dues relacions reeixides, tot i que fins al final no sabrem la composició de les parelles.

L'obra, escrita en gran part amb la parla de la Matarranya, fou finalista del premi literari de les Lletres Catalanes a l'Aragó Guillem Nicolau 2008.

Encara no saps, de Jesús Fusté

Encara no saps és una cançó de Jesús Fusté inclosa al disc Lletres d'aigua i basada en un poema de Cinta Mulet. El vídeo inclou imatges de la Terra Alta natal de l'autora.

Es desperesa el matí

Es desperesa el matí que jau sota llençols de boira. Un gegant de pedra s'entendreix mirant al sud

.

Text inspirat en una foto de Patxi que poden veure sencera aquí.

Cares del món (184)

Una altra de les cares del món que Rafel Casas va trobar a Escòcia.

Postres de músic alliberat a Sheffield

El passat 30 de desembre, els amics Sílvia i Brian va alliberar dos exemplars de Postres de músic a Sheffield (Anglaterra). Un el van deixar en un mur just al costat de la zona de residència dels estudiants de la Universitat de Sheffield, on s'imparteixen estudis de català.

L'altre el van deixar en un banquet a la plaça Tudor Square al mig de la ciutat, en una zona peatonal amb cafès, bars, jardins botànics i un arbre de nadal il·luminat, mentre un cúmul de gent entrava i sortia del teatre.

Fragilitat

Tres editors a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 12 de gener, a les 21.00, reprenem amb normalitat els programes de Tens un racó dalt del món amb una petita tertúlia sobre el món editorial amb: Josep Olivé, de Cossetània Edicions, Xulio Ricardo Trigo, de Perifèric Edicions, i Miquel Àngel Pradilla, d'Onada Edicions. Es tracta de tres editorials properes a les Terres de l'Ebre (Valls, Catarroja i Benicarló, respectivament), que cerquen en la qualitat i la proximitat una forma de competir amb els grans segells que ocupen gran part dels taulells de llibreries i llistes de vendes.
Ens parlaran de la seva forma d'entendre l'edició, problemàtiques, reptes, etc.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

189è joc literari

Arriba el segon joc literari de l'any on, com podeu deduir, cal endevinar el nom de dos escriptors i el títol d'algun dels seus llibres on aparegui la forma geomètrica que apareix a la imatge. Si us sembla difícil, esteu de sort, ja que en aquest joc literari hi participem els guanyadors del Premi Blocs Catalunya de Cultura 2008, i de Literatura 2009 i 2010. Per tant, ja podeu anar a buscar pistes al Blog de Jordi Cervera, i a L'illa dels llibres.

Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs dedicats pels seus autors/es.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de febrer.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Postres de músic a Capellades

L'amic Joan Pinyol allibera uns exemplars de Postres de músic a Capellades. Espero que se senti a casa a la terra del paper.

Imatges de la Tortosa bombardejada

Ferides que intuïa
es tornen agres als meus ulls.
Runes fan malbé la innocència,
i deixen pols perenne als mobles del record.
.
El blog de La Marfanta va donar a conèixer el mes passat un documental sobre el bombardeig de Tortosa durant la Guerra Civil .

Club de lectura virtual de Cossetània

Cossetània Edicions ha obert un club de lectura al qual ja es pot accedir a través d’una nova pàgina web. A partir de la inscripció al club, l’editorial ofereix la possibilitat d’aconseguir les seves obres i compartir-ne l’opinió, amb l’objectiu d’incentivar la formació d’una comunitat de lectors.
Per inscriure’s-hi, s’ha d’omplir el formulari que es troba a la pàgina del club de lectura. L’editorial repartirà de 10 a 15 exemplars de cada novetat que aparegui al club entre els membres que hagin seleccionat les obres d’aquella temàtica. Els que la rebin, tindran un mes per enviar una ressenya, de com a mínim quinze línies, i la valoració numèrica. Els articles apareixeran a la pàgina del club, on els diversos participants hi tindran accés per poder-los comentar i obrir debats sobre les diverses lectures. Els autors també hi podran accedir per parlar sobre les seves obres i respondre les preguntes dels lectors.
Un cop al mes, Cossetània sortejarà entre els membres del club un val de 50 euros per gastar en els llibres que escullin de l’editorial.

Humida letàrgia del dia

Dorm la boira encara. Humida letargia del dia que, mandrosa, s'aboca lentament al destí.

.

Imatge agafada del blog d'Anna Prat.

Desdefinicions (178)

via llachtia. Carrer que a Porrera haurien de dedicar a un cantautor català.
aromatemàtiques. Càlculs que fan bona olor.
patroxinador. Mecenes que ve de l’extrem Orient.

Matisos de groc

Matisos de groc

s'ajauen a beure vora el riu.

Jo m'alimento.

.

Paraules inspirades per una foto de Vicent Pellicer.

La vall del miracle, d'Armando Vericat

Segle XVI. Un monjo amb poca vocació religiosa ha de fugir del seu poble natal, al sud de França, per problemes de faldilles. Fa cap a Bot, a la Terra Alta, però allí, les seves aficions pel gènere femení li portaran més problemes, tot i que li permetran conèixer l'amor de la seva vida. Ha de tornar a fugir, cametes ajudeu-me, ferit de mort. Un metge de Tortosa el sentencia, però "miraculosament" es guareix al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera.

Fins aquí, la novel·la té tota l'aparença de comèdia, frívola fins i tot, però tot es capgira arran d'uns tràgics fets que ens omplen de misteri i que avicien el lector a llegir de forma trepidant fins al final. Cal resoldre el misteri d'un salvatge assassinat. És fàcil i de gran utilitat carregar les culpes al sospitós que tenim més a mà, però la força de l'amistat, o del remordiment, pot canviar el destí. No us explico el final.

Una història de monjos tractats com a hòmens, amb els seus pecats i les seves virtuts, que li val a l'autor el XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.

El vol de l'ibis roig, de Maria Valèria Rezende

"L'autora d'aquesta novel·la ha creat dos personatges: un home i una dona, un peó i una prostituta. Ell, el Pas Ningú, ha marxat del seu poble perquè volia aprendre a llegir. Ella, l'Ibis roig, ha quedat atrapada a la ciutat. Es coneixen per accident. Ell no té com pagar-li el llit i es posa a explicar-li històries. Ella no té com pagar-li la companyia i es posa a ensenyar-li de lletra."

"Tots els altre spersonatges de la novel·la, els que desfilen per aquestes mil i una nits brasileres, maria Valèria Rexende probablement els ha conegut i sentit: fa quaranta anys que viu, com a monja i educadora, amb els sense nom i sense lletra. I no deixa de ser bonic que una monja, quan vol transmetre tot l'anor que li inspiren, hagi d'inventar-se una prostituta. Maria Magdalena no li queda gaire lluny."

Corren, de Gossos

Caminar córrer, viure. Corren, de Gossos.

Es poden recuperar les ales?

El meu fill juga i fa caure una figureta. Es trenquen les ales que, màgicament, s'uneixen amb cola. Però, realment es poden tornar a apegar les ales d'un àngel? Es pot recuperar la innocència d'un nen.

Cares del món (183)

Del bloc de fotos d'Anna Mora rescato aquesta Cara del món.

Guanyadora i solucions jocs literaris de desembre

Núria Pons, amb la seva primera participació, ha tingut la sort de guantar el sorteig dels jcos literaris de desembre i rebrà el premi del mes: un lot de sis llibres que regala Perifèric Edicions. Les solucions als jocs són les següents:

184è joc literari : Les bruixes d’Arnes, de David Martí; La salvatge, d’Isabel-Clara Simó; Estremida memòria, de Jesús Moncada; L’última paraula, de Toni Cucarella.
185è joc literari : aquí estan les participacions rebudes.
186è joc literari : Coia Valls.
187è joc literari : les 7 diferències del joc de Tintin estan marcades a la imatge.

Llibres als bars (3)

Si em seguiu al blog sabreu que de tant en tant, a part d'alliberar llibres al carrer, també m'agrada deixar-los en llocs més recollits, com ara restaurants o bars, al costat de la premsa diària.

Aquesta setmana he deixat un exemplar de Postres de músic perquè la clientela que s'asseu a prendre alguna cosa a la pastisseria pallarès de Tortosa el pugui llegir (postres de músic i una pastisseria; bona parella, no?).

A més, el llibre està en bona companyia d'aquest bonic rellotge.

Inútil pètal

Els inútils, en aparença, pètals de la flor de safrà, no renuncien a regalar-nos el seu color.

.

Inspirat en la imatge del perfil de Noves flors.

La màgia és dins de casa

Miro pel balcó i els Reixos encara no es veuen. Sento el meu xiquet riure. La màgia és dins de casa.

188è joc literari

Els jocs literaris encenten el 2011 una mica de cap per avall, com podeu veure, però no patiu, només espero que us ajudi a respondre correctament la pregunta d'avui. Simplement heu de dir l'autor i el títol del llibre on apareix el següent personatge: Anine Rakanna.

Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs dedicats pels seus autors/es.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de febrer.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Premi jocs literaris gener de 2011

Els jocs literaris del mes de gener tindran com a premi un nou lot de llibres i música, signats pels seus autors, amb els qual segur que gaudireu d'una bona lectura.

Música:

-Qui no plora no mama, de Pepet i Marieta. Nou disc d'aquest grup format per músics de banda i banda del riu Sénia. Forma una proposta festiva que s'impregna de les músiques “populars” d’arreu del món. Aquí en podeu escoltar una cançó.

- La mà dels qui t'esperen, de Cesk Freixas. Nou disc d'aquest cantautor, bon representant de l'última fornada de l'actual escena la cançó d'autor en català i de protesta als Països Catalans. En podeu escoltar una mostra aquí.

Llibres:

- Llibre d'oracions, de Joan Guasch. Llibre d'aquest autor vallenc del qual Carme Rosanas en diu: "Llegit i rellegit, no crec que hi hagi ningú que no se senti identificat en els rituals quotidiants que ens explica tant bé en Joan. I l'oració poètica a sota."

- El català és un misteri poètic?, de Fede Cortés. Del Priorat arriba aquest 3r llibre de la sèrie "Nous casos dels detectius Johnson & Johnson". S'hi troben qüestions del nostre idioma barrejades amb un problema amb un vehicle peculiar i la solució al misteri de l'Encamisada.

- Solsticis en minúscula, de Laura Dalmau. Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada, 2009. David Madueño diu que basa els seus conceptes poètics en l'exploració de l'erotisme i la sensualitat com a eines de descobriment i realització, en un llibre conceptualitzat, pensat i treballat.

-Subsòl, d'Unai Siset. Llibre concebut a partir d'una fotografia, feta de fragments, per conformar una història. Set relats, set estils diferents, una sola obra. Els membres d'Unai siset són: Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano, Vicent Usó.

- El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig. Dos personatges enmig d'una frontissa vital es creuen, comparteixen un dia, s'expliquen, i, potser, donen una oportunitat a les seves vides. Aquesta tercera obra de l'autora va guanyar el Premi Roc Boronat.

- Olor de gas, de Pep Elias. Una història singular que, malgrat estar ambientada en un altre planeta, no deixa de ser una irònica metàfora de la humanitat. El resultat és una distreta crònica marciana amb poca ciència i molta ficció. La novel·la va guanyar el XXII Premi Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2010

.

Si sou escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc. i voleu col·laborar oferint la vostra obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà l'1 de febrer.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.