30 de novembre 2011

Incapaç de fugir de si mateix, decideix estimar-se.

224è joc literari, el de l'oliva

Lletja, sí; digna, també. Farta del menyspreu, dolguda pels dits que l'han esquivat sempre, l'última oliva del plat...
.
(ACABEU VOSALTRES LA HISTÒRIA!) Pengen els textos als comentaris, als vostres blogs, facebooks, twitters, portes de lavabos...

29 de novembre 2011

Manuel Baixauli a Tens un racó dalt del món

Manuel Baixauli, el pintor i escriptor de Sueca, serà present aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
En gran part comentarem la seva multipremiada novel·la L'home manuscrit, una de les obres més llegides i amb més èxit de crítica dels últims anys. Una novel·la diferent, original, inoblidable, i que reflexiona al voltant del poder de la paraula escrita, que reflexiona sobre la vida.
El programa es podrà veure aquest dimecres 30 de novembre, a les 21.00 h i a les 23.30 h, i en properes repeticions al llarg de la setmana.
A més, podreu gaudir dels comentaris de l'autor al Club de Lectura de Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, a les 19.30.

La petitesa d'una estrella és falsa

La petitesa d'una estrella és falsa; la seva llum, antiga; l'escalfor, llunyana. I per què no puc deixar de mirar-la?

28 de novembre 2011

Més literatura alliberada

Pere Fornells també s'afegeix al 222è joc literari, i allibera un microrelat a l'espai públic. El podeu llegir i veure amb més detall al seu blog.
Animeu-vos a copiar la idea.

Anunci per paraules

Pastissera busca amor estable i picant. La dolçor ja la posa ella.

Desdefinicions (220)

semigrant. Que emigra, però no gaire lluny; torna a casa cada cap de setmana.

27 de novembre 2011

Versos a la via pública

El blog Noves flors també participa al 222è joc literari, penjant versos a l'espai públic. El podeu llegir i veure amb més detall al seu blog.
Animeu-vos a copiar la idea.

Per als Contes divers

El moixó que teníem a casa quan era petit, només em va mossegar una vegada. Va ser al principi, quan no ens coneixíem bé encara i, sobretot ell, tenia certa desconfiança. No em vaig enfadar, perquè si algú d'aspecte gegantí m'hagués intentat agafar, segur que jo també li hauria picat. Ens vam fer amics de seguida, menjava llavoretes a la meva mà, i em pujava a l'espatlla, i em feia pessigolles al coll mentre mirava la tele. És curiós, però motls anys després, el tacte suau de les seves plomes, encara em ve a la memòria quan passejo pel carrer i escolto un moixó cantant a un balcó. Els records també volen.
.
Una nova col·laboració al blog de Contes divers.

Orfe de context, de Raül Najas

M'agrada deixar-me sorprendre pel primer llibre amb què es destapa algun escriptor novell, especialment si és d'una joventut envejable. M'agrada notar l'escalfor de les seves paraules, la passió que s'encén com la cigarreta que crema i que es consumenix, aparentment, amb pressa. Despullar-se i fumar-se la vida és en gran part el que fa l'ulldeconenc Raül Najas al seu primer poemari Orfe de context. Recordo en llegir-lo la necessitat d'expressar-se amb paraules, quan les paraules només són un pretext per mostrar emocions. Primaveres amb disfressa de nostàlgia.
I aquesta explosiva necessitat de paraules que m'incita el llibre em suggereix una mena de joc que estreno avui: obrir el llibre a l'atzar diverses vegades i escriure el primer que vegi. El resultat és: "regalaré tots els meus futurs versos", "invencibles", "el meu xicot tambñe dorm al seu llit", "les vostres àmplies poltrones", "com una puta que no cobra","incongruència humana", "l'enyorament d'uns braços que t'estimen".
.
Però potser millor un dels poemes sencer:
.
Burilles: cendra i besades
A la tauleta de nit
entre llibres, revistes del temps
i envoltoris de condons
hi ha un cementiri de burilles.
Algunes d'elles encara tenen mitja cigarreta,
d'altres estan consumides fins al filtre.
Algunes estan apagades perfectament i delicada.
D'altres, en canvi, d'una manera despreocupada
i amb força.
Permeteu-me ara canviar l'argot estanquer pel sentimental.

26 de novembre 2011

Alliberant llibres en bars de Tortosa

De fa temps acostumo a alliberar llibres per Tortosa, normalment a la via pública, però també en bars.
Aquesta setmana he deixat la novel·la de l'amic i escriptor Joan Pinyol, Pilota de set, al bar La Tassa, i ahir mateix,al bar La Tertúlia, la novel·la L’última pàgina, de Georges de Zerbi, i ja he rebut un missatge de la persona que l'ha trobat.



Si hi ha frases que es posen la corbata

‎"Si hi ha frases que es posen la corbata,

i estils que van a la perruqueria,
per què no pot la cara d'un poeta
portar la màscara amb la seva imatge?"
.
De Poètica per a un ninot, de Jordi Julià (Cossetània Edicions, 2011)

Vine amb mi, de Jesús Fusté

Vine amb mi, del primer disc de Jesús Fusté; gran músic, fantàstic cantant i millor persona:

25 de novembre 2011

Literatura alliberada

Una nova participació al 222è joc literari, en què vaig proposar penjar litearatura en espais públics. Aquest cop és Fanal blau, que ha penjat un poema en una placeta d'un poble situat a la falda del Montseny, a Sant Antoni de Vilamajor. Podeu veure-ho amb més detall al seu blog.
Podeu seguir les instruccions del joc i veure altres participacions aquí.

Anunci per paraules

Premi Nobel fart de ser desconegut, busca dona sense escrúpols per a relació ardent i muntatge televisiu. Es valorarà facilitat per a l’insult groller. Imprescindible foto del bust.

Cares del món (228)

L'amic i escriptor Òscar Palazón ha trobat aquesta Cara del món , així mateix, entre Capçanes i Marçà.

24 de novembre 2011

El sant del dia, d'Alfons Llorenç

D'Edicions Bullent m'envien aquest curiós llibre, per a llegir-lo al llarg de tot l'any:
Quan el nostre poble pregunta “a quin sant?”, està preguntant pel motiu o causa última d’una cosa, tot posant en dubte els motius o les causes en qüestió. En El sant del dia, espigolant en costums ancestrals o més recents, Alfons Llorenç ens proposa reflexions per a cada dia de l’any. Sense descartar les vides reals dels sants, tot i que no d’una manera plana, va fent capbussades en els nostres orígens. No és, per tant, un llibre per a llegir de seguideta, sinó per a paladejar cada dia la pàgina que li toca i meditar-la més temps encara del que ens ha costat llegir-la. En acabar, ens coneixerem bastant més, almenys com a col·lectiu.

sense paraigües i no em mullo

‎"Camino sota la pluja sense paraigües i no em mullo, tan insensible m'he tornat?" pensa. I dubta entre canviar de vida o de crema hidratant.

Caminant cap a la nit amb tendresa

Caminat cap a la nit amb tendresa i certes dosis de dubte. Les llums del poble tot just ens abriguen, però l'escalfor acompanya el nostre viatge. Els núvols tan sols són aigua que amaga estrelles.

23 de novembre 2011

Jo mateix, a Tens un racó dalt del món

Una imatge del programa d'avui de Tens un racó dalt del món, al Canal 21, on m'he canviat de cadira i m'he convertit en entrevistat, de la mà de Gustau Moreno, presentador de Primera columna. Hem parlat dels meus reculls de petits relats, de blogs, de literatura ebrenca...

Durant el programa es podrà escoltar un dels meus contes acompanyat musicalment de David Espinós, com una mostra del petit espectacle que hem estrenat fa poc, Relats a recer d'una guitarra.

223è joc literari o II Concurs literari quasi més breu de la història

Fa un parell d'anys ja us vaig proposar un Concurs literari quasi més breu de la història, i ara torno amb una altra edició d'aquest certamen, ja inclòs dins la secció dels jocs literaris.
Participar és molt fàcil: només cal posar els vostres escrits en un comentari en aquest post.
.
Termini de presentació: fins que peti Blogger.
Temàtica: Els mercats financers
Extensió màxima i mínima: 2 paraules.
Premi: el plaer de participar.
.
Procureu ser originals, no repetiu els escrits que ja hagin estat enviats i, si us plau, feu difusió d'aquest concurs.

22 de novembre 2011

Canvi de papers a Tens un racó dalt del món

A causa de la baixa involuntària a última hora del convidat previst, aquesta setmana es canviaran els papers a Tens un racó dalt del món, de Canal 21, i l'entrevistador es convertirà en entrevistat. D'aquesta manera, Gustau Moreno, presentador de Primera columna, serà qui conduirà aquest programa on parlarem dels meus reculls de petits relats, de blogs, de literatura ebrenca...
Durant el programa tindré el plaer de llegir un dels meus contes acompanyat musicalment de David Espinós, com una mostra del petit espectacle que hem estrenat fa poc, Relats a recer d'una guitarra.
El programa s'emetrà aquest dimecres a les 21.00 h., i  es podrà veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

Anunci per paraules

Tecnòcrata sense carisma s’ofereix a mercats financers per presidir país en caiguda lliure. Discreció i disciplina, garantits.

21 de novembre 2011

Se’m fa estrany comprar avellanes

Fa poc he comprat una bossa d’avellanes, i aquest fet aparentment simple, m’ha despertat records i emocions, perquè jo no en comprava mai d’avellanes, se’m feia molt estrany quan, de petit, en tenia tantes a casa.

Aquest fruit petit, el seu so juganer quan xoquen les unes contra les altres, és un bitllet al passat. Fills d’una llarga herència familiar, com gairebé tothom a Cornudella, mons pares, tot i dedicar-se principalment a altres feines, tenien trossos que calia cuidar, la majoria d’avellaners. En arribar la tardor, la família completa anava a plegar-ne i, al principi, hi passàvem el dia sencer, amb el corresponent dinar i esmorzar d’inoblidable sabor a la vora del foc, encerclat de pedres. Poques vegades he menjar res tan a gust com aquells senzills i humils dinars asseguts damunt d’un tronc, a l’ombra d’una figuera amiga. Plegar avellanes era dur, en aquells costers del Priorat on costava mantenir l’equilibri, pessigant les petites avellanes entre la pedra pissarra. Per tenir cura dels nostres tendres dits, ens posàvem didales; dits de guants de rentar roba retallats. Però de tant en tant trobàvem un avellanar assolat, ben arreplanat, curull d’avellanes que s’estenien com una catifa, que mon germà i jo ens disputàvem per plegar. Un gra de raïm que pessigàvem d’algun cep endolcia la tarda. Hores de calor s’alternaven amb dies de pluja, que aprofitàvem per pelar ametlles als baixos de casa, mentre escoltàvem la ràdio. El moment de plegar, esgotats, era un dels millors del dia, i m’agradava pujar a la Siata, assegut damunt d’un dels sacs plens.
Durant l’hivern, tant a casa com al col•legi, les clofolles d’avellanes encenien les estufes que, habitualment, feien saltar esclats de fum que inundaven l’aula enmig d’un gran xivarri.
Però el record més tendre associat a les avellanes ve de lluny. El padrí Josep va morir quan jo era molt petit, pràcticament no en recordo res, només una tarda que el vam anar a veure a casa seva (aquella casa, aquella olor). Ell feia moure unes avellanes a la mà (aquella mà, aquell soroll) i me les va posar a la butxaqueta d’una mena d’americana, decorada, crec, amb un escut mariner. Com a record és poc? Suficient.
Se’m fa estrany comprar avellanes.


Desdefinicions (219)

REFLEXió. Calmant que cal aplicar contra el dolor que ens causa la política, abans d'anar a votar.
ABStenció. Tipus de fre que cal desactivar malgrat tot, si no volem que altres decideixin per nosaltres.

20 de novembre 2011

nanoconte d'aigua

L'aigua inunda Tortosa, com quan vam fer l'amor per primer cop; però avui és pluja, llavors, no.

Postres de músic, al Club de Lectura de Reus

Gràcies al programa "Al vostre gust" de la Institució de les Lletres Catalanes, el passat 17 de novembre vaig gaudir d'un nou Club de Lectura, aquest cop a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.
A més, en aquest cas, el plaer fou doble, ja que em serví com a excusa per a retrobar-me amb contes escrits fa més de sis anys, vells amics amb qui no parlava de feia massa temps, i amb qui he renovat emocions antigues. Molts d'aquests contes de Postres de músic, probablement, ara no els escriuria de la mateixa manera, però mantenen vives les idees i sensacions que volia transmetre.
Durant la xerrada hi ha haver un petit debat sobre l'encert o conveniència de l'epíleg final del llibre, on faig una mena de continuació de cadascun dels contes.
Em va fer gràcia que algú del Club es referís als relats com a microcontes, quan els que estic escrivint ara mateix, en molts casos, no arriben ni a la dècima part d'extensió que llavors.
Quan faig activitats de lectures de contes en veu alta, sovint caic en la temptació de recórrer sempre als mateixos relats, i aquest retrobament amb contes antics m'ha fet adonar que molts mereixen tenir una oportunitat.

La roca roja, de Raimond Aguiló

Segons paraules del mateix Raimond Aguiló, La Roca Roja és una icona que hi ha al poble d'on és fill; està situada al costat de la carretera nacional, direcció al Coll de la Teixeta, des d'on es pot veure tota la vall. Simbòlicament hi ha pujat damunt per guaitar el poble i tot el seu passat, i fer-ne una elegia.

Al llibre no anomena gens ni mica el nom del poble; però en canvi tot ell hi és retratat: el seu passat més vergonyós, el seu present indiferent, els carrers, les places, els cinemes, les ermites, els bars, les esglésies, totes les festes i molts noms coneguts. Deixa també que el lector l'endevini o si més no hi reconegui el seu propi poble, el seu origen, perquè en fotografia una època en la qual tots els pobles eren iguals.
És també un retorn a la infància, a cercar els temps feliços de la inocència, encara que per a alguna generació aquesta infància estigui badada.

19 de novembre 2011

L'última pàgina, de Georges de Zerbi

Vint-i-cinc anys després, Anton Pàulu torna a Còrsega, aquesta vegada per quedar-s’hi. Un cop instal·lat a San Martinu, el poble que el va veure néixer a la bora de Bastia, es deixarà encisar de nou pels records de la infantesa, a la vegada que anirà prenent consciència que la seva Còrsega dista molt de l’actual. Forces inimaginades el duran a paratges desconeguts en aquesta nova etapa de la seva vida. Novel·la sobre el retorn als orígens, en L’última pàgina, de Georges de Zerbi, publicat per Editorial Fonoll, hi batega amb força l’espectre del terrorisme polític present a l’illa des dels anys setanta.

Somni efímer, de Cati Brusca


Cati Brusca ha escrit aquest text amb títol Somni efímer, i l'ha penjat en un arbre d'Ulldecona, seguint la proposta que he fet al 222è joc literari de dimecres passat. Moltes gràcies! De moment són dos els textos penjats en espais públics, i us animo a afegir-vos a la iniciativa.

Cançó d'amor a la llibertat, de Lluís Llach

1985. Un noi fa el servei militar obligatori. Mentre desfila o està format, abstret a himnes aliens, canta per dins Cançó d'amor a la llibertat, de Lluís Llach:

18 de novembre 2011

Nanoconte basat en fets reals

Després d'ensopegar, i mentre és a punt d'esclafar-se contra el panot de la vorera, la vida li passa a tota velocitat pel davant. Per sort, és molt llarga. La vida, la caiguda, la vorera.
Els dits freds de la nit no demanen guants, sinó carícies.

Cares del món (227)

Una Cara del món hereva d'R2D2?

17 de novembre 2011

Ser poeta, segons Artur Bladé

Una reflexió sobre què és ser poeta, d'Artur Bladé i Desumvila al seu llibre L'edat d'or:
.
“No havia de ser poeta, però certa disposició sí que crec que la tenia, almenys una certa disposició per a la tristesa gratuïta, per al somni despert, per a una infinita capacitat contemplativa (per no dir badoqueria) i per una mena de sensualitat precoç que em permetia de captar els signes del món exterior. Una olor, una veu llunyana, el xiulet del tren, el so del corn dels llaguters, el cant d’un ocell, un arbre en flor, la visió ràpida de la lligacama d’una noia, m’exaltaven o, al revés, m’enfonsaven en la negra tristesa. De poeta en tenia encara l’amor a la solitud (amb intermitències), la confusió mental i la tendència a creure en la puixança màgica dels mots, particularment dels mots escrits. Amb tot, no havia de ser poeta […]. Em limitava a perdre el temps de la manera dita (que és la millor manera de perdre’l, ja que, de tota manera, el temps és una cosa que es perd sempre).”
Més informació a l'Associació Cultural Artur Bladé.
“De sobte va passar un estol d’ocells obscurs portadors de mals auguris; era com si estiressin una cortina de ras transparent amb l apunta del bec per fondre el paradís de la infantesa.”
.
Fragment de El domador de puces, de Francesc Valls-Calçada. Arola Editors, 2011.

16 de novembre 2011

Per a relats conjunts, de tardor

Aquell novembre i aquell bosc, i el record del teu cos abraçant-me; res més em manté dempeus. Els anys malmesos per la teva absència resten buits al calaix del meu cor, obert de bat a bat; no poden ser robats dos cops. Fer-me tardor és el millor homenatge de què sóc capaç.
.
Text inspirat per la imatge suggerida als Relats conjunts.

222è joc literari

Cap allà al mes de febrer, en motiu del 194è joc literari, us vaig proposar escriure en text breu en un post it. Avui us demano una cosa similar, que escriviu un text literari (poema, microconte, etc) en un post it o en qualsevol altre suport i que l'enganxeu en un lloc públic (sense fer malbé el mobiliari) on la gent pugui llegir-lo, per tal d'aproximar la literatura al carrer, als lavabos públics, a les sales d'espera, a les estacions....
I si feu una foto i me l'envieu o la pengeu als vostres facebooks, blogs, etc., perfecte.
Animeu-vos i feu córrer la idea.
I la primera imatge que m'arriba és de Ricard Closa. La podeu veure millor al seu blog. És exactament el que he demanat! VINGA!
I també ja han participat Cati Brusca, i Carme Rosanas i Fanal blau. I Noves flors. I Pere Fornells. I el sonet del McAbeu. I ara Rafel Casas. I Josep Maria Sansalvador.

15 de novembre 2011

Déu envia el missatge definitiu a la Humanitat, i per escrit; però amb tan mala lletra, que no s'entén res.

Àngela Jackson a Tens un racó dalt del món

Àngela Jackson serà la convidada del programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, el dia 16 de novembre, a les 21.00 h.
Parlarem amb aquesta britànica establerta al Priorat, on està involucrada en la conservació de la memòria històrica de la guerra mitjançant la seva feina a l’associació No Jubilem la Memòria.
Ha publicat diverses obres, com ara Els brigadistes entre nosaltres, on explica les vivències d'aquest col·lectiu tan especial, i les relacions amb els habitants de les zones on es van establir. Un llibre que atresora al seu dintre multitud d'emotives novel·les tot i que, com sempre es diu, la realitat supera la ficció.

El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

S'esgota

Defallir no es troba entre els seus plans. Confia que l'evaporació no sigui una llegenda.
.
Inspirat en una poesia visual d'Àlex Monfort.

14 de novembre 2011

Postres de músic, esperant el Club de Lectura a Reus

Gràcies al programa "Al vostre gust" de la Institució de les Lletres Catalanes, el proper 17 de novembre podré gaudir d'un nou Club de Lectura, aquest cop a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. Els clubs de lectura és una de les meves activitats preferides, i de les més agraïdes. No cal anar a "vendre" el producte, com a una presentació, sinó simplement disposar-se a gaudir dels comentaris, preguntes i de la visió que altres lectors, i sobretot lectores, han tingut dels meus contes. Normalment t'esperen amb els braços oberts i un somriure, i intenten descobrir amb una mirada tot allò que has volgut amagar en el text. Jo m'ho passo molt bé i serà un plaer afegir aquesta activitat a altres clubs de lectura on han comentat els meus llibres a Tortosa, Montblanc, Tarragona, L'Escala, Torredembarra, Escola Mowgli, Santa Bàrbara, Jesús, Cambrils, Les Corts, Mont-roig i Les Borges del Camp.

Nanoconte d'aniversari

Demà celebren el 50 aniversari de boda i encara no sap què regalar-li. Que ella es trobi igual, no sap si el conforta o l'espanta.

Desdefinicions (218)

eurosionar-se. Desgastar-se una moneda.
nEUROsis. Desordre lleu de la personalitat d'una moneda.

13 de novembre 2011

Una sortida digna, segons TEBAC

L'estimat grup teatral TEBAC van representar diumenge passat, a la sala Santa Llúcia de Reus, l'espectacle Una sortida digna, basat en alguns dels contes del meu llibre homònim, i del que ja us n'he parlat altres vegades, i que us recomano si teniu l'ocasió de veure'l o de contractar-lo, ja que està assegurat passar una bona estona, rient-se'n de la mort.
Podeu veure més fotos en aquest enllaç.

Els brigadistes entre nosaltres, d'Àngela Jackson


Els brigadistes entre nosaltres, d'Àngela Jackson, és el primer estudi que explora el període de relativa calma que va haver-hi abans de la batalla de l’Ebre, l’última gran batalla de la Guerra Civil espanyola. Després d’una desastrosa retirada a l’Aragó a començaments de la primavera de 1938, els voluntaris de les Brigades Internacionals i els soldats espanyols i catalans de l’exèrcit republicà es van reagrupar al nord de l’Ebre. El llibre investiga l’impacte que va tenir la presència de tants soldats en la població civil i les relacions entre els estrangers de les Brigades Internacionals i la gent dels pobles. Els brigadistes entre nosaltres mostra com es recorda —i com es recordava— aquest particular període de la Guerra Civil espanyola, i hi destaca episodis i emocions a partir de les vides dels qui van patir aquesta terrible batalla.
Un document històric que emociona, i que amaga desenes de novel·les que, com diu el tòpic, no podrien superar mai la realitat
L’autora viu al Priorat, on continua involucrada en la conservació de la memòria històrica de la guerra mitjançant la seva feina a l’associació No Jubilem la Memòria (http://www.nojubilemlamemoria.tk/), i parlaré amb ell durant el proper programa de Tens un racó dalt del món, aquest dimecres dia 16.

12 de novembre 2011

Llibres dedicats

Aquesta setmana m'he donat el gust de passar-me per La 2 de Viladrich de Tortosa per a dedicar dos llibres que ja han sortit cap a Tàrrega, gràcies al servei que dóna aquesta llibreria de comanda de llibres dedicats, com podeu veure en aquest enllaç.
Aquest cop han estat A la barana dels teus dits i El vertigen del trapezista.

Moonlight Serenade, de Glen Miller

11 de novembre 2011

Un conte meu a Ràdio Voltregà

Al programa "Petit Comitè" del proper dissabte dia 12 de novembre, dins la secció literària "Els Quatre Gats", llegiran el meuu relat PLOURE, inclòs a I un cop de vent els despentina. Serà a les 4 de la tarda. Es pot escoltar en directe per http://www.radiovoltrega.com/, o bé sintonitzant la 107.8 (des d'Osona).
També es penjarà al Facebook del programa.

Innocència

"Té confiança plena en la justícia i en la norma universal que les bones accions sempre seran recompensades d’una manera o altra, així com seran castigats els malvats pels seus pecats.

Però tres mesos després, mentre el sodomitza un pres de la quarta galeria amb l’esquena plena de pèls, tem que alguna cosa no rutlla."
.
Fragment del conte Innocència, inclòs a Una sortida digna.

Cares del món (226)

Màrius Domingo és un dels més habituals col·laboradors de la secció, i avui ens regala aquesta simpàtica Cara del món, al terme de Tivissa.

10 de novembre 2011

Equilibrista?

Enamorat.

Homenatge a Montserrat Roig

En motiu del 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig, avui se celebra un dels molts homenatges blocaires que tenen lloc darrerament.
A més del joc literari d'ahir, m'hi afegeixo amb paraules de la mateixa Montserrat Roig, amb el fragment inicial de la novel·la El cant de la joventut.
.
"No premia les parpelles, només deixava que descansessin. Ho feia cada matí, abans que no entrés la infermera. Li agradava tenir els ulls aclucats, com si hagués un mocador transparent, color rosa clar. Un mocador de seda. Després aniria obrint les parpelles i veuria que tot seguia al seu lloc."
.
I un tercer homenatge: l'alliberament d'un dels seus llibres a Tortosa, aprop del Mercat. Una altra forma de fer present l'autora.

09 de novembre 2011

La nana de Sara, de Josep Maria Franquet

Onada Edicions ha publicat recentment el llibre infantil del tortosí Josep Maria Franquet, La nana de Sara, una cançó de bressol il·lustrada per Jordi Alfonso Gómez. És una història carregada de tendresa i de màgia, a ritme de versos, entre una xiqueta, la Sara, i una sirena, i res millor que fer-ne un tast amb aquest vídeo:

221è joc literari, homenatge a Montserrat Roig

Demà es compleixen 20 anys de la mort de Montserrat Roig, i la Carme Rosanas m'informa de l'homenatge blocaire que tindrà lloc, i al qual us animo a participar.
De moment, jo m'hi avanço amb un joc literari dedicat, en el qual heu de descobrir el títol d'un dels seus llibres, amagat entre els objectes que apareixen a la imatge.
Per tal que tothom pugui participar, no poseu la solució en un comentari, sinó envieu-me-la a jesusimaite(arrova)gmail.com.
I aprofito per a agrair especialment a tothom que està participant al joc literari de la setmana passada, i acceptar el repte de simular aquest xat tant divertit, que pot continuar in eternum. Segur que repetiré l'experiència.

08 de novembre 2011

Albert Guiu a Tens un racó dalt del món

De Flix ens arriba el proper convidat al programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, el dia 9 de novembre, a les 21.00 h. Es tracta del poeta Albert Guiu, guanyador de diversos premis literaris; autor, entre altres, del poemari De la mà de la meva filla, i de la seva darrera obra publicada, la novel·la intimista La gatera del temps.
El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

Nanocontes a Emum FM Ràdio

Us recordo que durant el programa Versàtil, conduït per Pili Garcia a Emun FM Ràdio de Lleida, es llegirà un dels meus nanocontes cada setmana; 36 en el total de la temporada.
El programa s'emet els dimarts de 8 a 9, i es repeteix els dimecres de 12 a 13.
Per exemple, podeu escoltar un exemple a l'enllaç del programa del 25-10-11, a partir del minut 12.10

Un gegant!

Què és això?

A les 11.30 us dirè què és això, a banda d'un tamboret, és clar, però de moment podeu intentar endevinar-ho.

07 de novembre 2011

Un vampir decrèpit


Ja s'ha estrenat a Mont-roig l’espectacle de titelles per a adults Petits fours, de la companyia L’invisible titelles, i que inclou un monòleg basat en le meu conte “Un problema d’imatge”, del llibre Una sortida digna.
Aquell vampir que vaig crear fa anys, decrèpit, sense forces, amb una necessitat urgent de treure's el carnet de conduir, ara pren vida gràcies al Joan Reverté, i fins i tot apareix a TV3, com podeu veure en aquest enllaç.
Us deixo amb un fragment del conte:

"Les forces minven i, tot i els intents d’amagar-ho, dec semblar patètic. Els anys no perdonen i cal rendir-se a l’evidència: cada nit tornava més baldat que l’anterior al meu refugi de vellut. Havia arribat el moment de ser pràctic, deixar romanticismes enrere i obrir pas a la mecànica: necessitava un cotxe. No m’importava la marca ni el model, només que fos ben ràpid i potent. I tenia ben clar el color: vermell."
Després d'un curset de comptabilitat per correspondència, per a practicar, es posa a fer balanç de la seva vida. Potser millor que es dediqui a una altra cosa.

Desdefinicions (217)

desgreciat. Infortunat hel·lènic.

06 de novembre 2011

Laberint? No, camí indecís cap a l'amor.
Matí de diumenge a Tortosa. El vent destorba minúscules gotes d'aigua i el seu tímid intent de ploure.

La gatera del temps, d'Albert Guiu

La gatera del temps és una novel·la i també un viatge a la infantesa d'Albert Guiu, i segur que també a la de molts lectors i lectores. Un viatge a través de quatre estacions encarnades en els seus iaios, amb parada a Flix. La història recent del poble ha vist com els seus pobladors, com el seu paisatge, passaven d'una tradició pagesa a un nou món industrial de la mà de la Fàbrica, gairebé un més dels personatges. Els iaios de l'autor/narrador representen bé aquestes dues cares del poble, la del món rural i l'industrial, que aprenen a conviure enmig del tendre ecosistema d'un xiquet que descobreix la vida i la mort.
El llibre és ple de referències que els lectors de determinada edat recordarem perfectament, fills d'una cadena de televisió única, i potser això ens farà sentir més còmplices del protagonista, solidaritzar-nos amb la seva descoberta vital, entendrir-nos amb les seves emocions, somriure amb alguna entremaliadura.
L'autor és poeta, i no pot (ni deu voler) amagar-ho.
Parlaré amb l'Albert Guiu del llibre al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el 9 de novembre.
Us deixo amb alguns fragments escrits i llegits:
"La infantesa té idiomes que l'edat adulta malauradament oblida com, per exemple, l'idioma dels jocs, de la imaginació o de la recerca d'allò que, mentre es busca aferrissadament, se sap que no es trobarà."

05 de novembre 2011

Una sortida digna, l'espectacle teatral, a Reus

Amics i amigues de Reus, aquest diumenge podeu gaudir de l'espectacle teatral Una sortida digna, que la companyia Tebac Teatre ha creat basant-se en contes del meu llibre homònim. Contes sobre la mort, però amb molt sentit de l'humor. Sala Santa Llúcia, dia 6 de novembre, a les 18.00.

Bruixes, de Mercè Foradada

Bruixes, de Mercè Foradada, obra guanyadora del XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó, de Sant Carles de la Ràpita.
Sinopsi

Al llarg dels anys massa dones s’han sentit dir “bruixes” perquè no parlaven, opinaven o actuaven en consonància amb el rol que l’entorn els havia assignat. La Pilar i la Segimona viuen a llocs i en temps allunyats i distints, però comparteixen un destí semblant. Totes dues es veuen forçades a lluitar, desesperadament i solitària, per salvaguardar la seva llibertat d’esperit, que senten amenaçada i a la qual no poden ni volen renunciar. La Barcelona olímpica del 92, el remot Montseny del segle XVII, el Bierzo de la postguerra… emmarquen l’aventura valenta d’aquestes dues dones, i el seu respectiu viatge íntim a través de la prepotència i l’engany que han pretès sotmetreles. Fins que la llibertat conquerida faci convergir els seus destins.

Titelles per a adults


Avui, 5 de novembre, a les 22.00 h. a la Sala K1 de Mont-roig, Sala K1, estrena mundial de l’espectacle de titelles per a adults Petits fours, de la companyia L’invisible titelles, i que inclou un monòleg basat en le meu conte “Un problema d’imatge”, inclòs a Una sortida digna.
A la imatge podeu veure els protagonistes de l'espectacle, amb un vampir una mica cansat que, gràcies al Joan Reverté, tornarà a cobrar vida.

Rèquiem, de Mozart (Recordare)

04 de novembre 2011

Tres dies, tres actes

Aquest cap de setmana és ple d’actes on hi tinc una petita part de protagonisme, tot i que sigui a distància:


Divendres, 4 de novembre. Falset, 20.00 h. Biblioteca. Presentació del llibre col·lectiu Poesia a la frontera, de March Editor, on col·laboro amb 3 poemes juntament amb altres 90 autors/es. Participaran a l’acte els poetes prioratins inclosos al llibre.

Dissabte, 5 de novembre, 22.00 h. Mont-roig, Sala K1. Estrena de l’espectacle de titelles per a adults Petits fours, de la companyia L’invisible titelles, i que inclou un monòleg basat en le meu conte “Un problema d’imatge”, inclòs a Una sortida digna.

Diumenge, 6 de novembre, 18.00 h. Reus, sala Santa Llúcia. Representació de l’espectacle teatral Una sortida digna, del grup TEBAC, basat en un recull de relats del meu llibre homònim, amb la mort com a fil conductor, vista amb tendresa i humor.

Quan els relleus es fonen

Res no es manté immune sota la tèbia llum
quan els relleus es fonen.

Inspirat en una imatge de Patxi.

Cares del món (225)

Estic molt agraït a tothom que col·labora enviant-me Cares del món, però comprendreu que manifesti que la cara d'avui és la que em fa més il·lusió. Fa uns dies, el nostre fill de dos anys, assenyalant la bossa que sa mare portava a l'espatlla, diu: "Una cara; fa temor!"
Sembla que el futur d'aquesta secció està garantit (orgull de pare).

03 de novembre 2011

Relats al recer d'una guitarra

Avui ja us puc mostrar algunes fotos de l'actuació que vam gaudir a Arnes el passat dissabte, tal com us vaig explicar, com a estrena de l'espectacle de petit format que anomenen Relats a recer d'una guitarra.
Els meus relats han trobat una excel·lent companyia en les notes de David Espinós.
Restem a la vostra disposició si voleu escoltar-nos.

Podeu veure més fotos de l'acte a la següent galeria d'imatges, cedides per Lluís Àlvarez Roman.

Equidistància

L'equidistància eterna entre línies d'una mapa em fa pànic, quan penso en les nostres pells.

02 de novembre 2011

Comentant I un cop de vent els despentina

La blocaire Pilu em va fer un regal de castanyada i comenta al seu blog el llibre I un cop de vent els despentina.
Podeu llegir el comentari sencer al blog Boja pels llibres, i també al blog on recullo tots els comentaris.

220è joc literari (xat B)

Aquest apunt està reservat exclusivament per als participants al 220è joc literari, i només ells i elles podran fer-hi comentaris, amb el nick que hagin escollit, simulant un xat entre jubilats/ades.
Més informació sobre el funcionament del joc, a l'apunt immediatament anterior, amb títol 220è joc literari (xat A).
Afegiu-vos-hi!

220è joc literari (xat A)

Al joc literari d'avui us proposo un repte totalment diferent, un divertiment per qui li agradi disfressar-se, un joc creatiu on podeu posar-vos a la pell d'un altre. El que us demano concretament és que participeu en una simulació de xat on tothom que hi participi ha de ser una persona jubilada.
I com hi podeu participar?
És fàcil. Heu d'adoptar la personalitat d'un jubilat/ada, amb el nick que vulgueu (per exemple, Pere67, Ignasi72, Angelina68...) i escriure comentaris a l'apunt que hi ha immediatament a continuació d'aquest, encapçalat per 220è joc literari (xat B), com si  estiguéssiu participant en un xat per a jubilats/ades. Cadascun dels vostres comentaris anirà encapçalat pel nick que hagueu escollit.
IMPORTANT: Els comentaris que vulgueu fer en relació amb el joc, els heu de fer al present apunt, i l'apunt 220è joc literari (xat B) ha de quedar reservat per al xat simulat on participareu afegint el nick escollit.
El joc durarà tot el que volsatres vulgueu, i el podeu fer crèixer i reproduir en altres blogs, o podeu demanar que creï un apunt especial per a fer un xat privat entre dos personatges, o ...
Endavant, sorpreneu-me!

01 de novembre 2011

Demà joc literari especial

El 220è joc literari que he preparat per a demà al matí és totalment diferent a la resta, i que sigui un èxit dependrà exclusivament de vosaltres (com sempre, de fet). Jo donaré el tret de sortida, i vosaltres el fareu anar per on voldreu. Us demanaré que, en certa manera, us disfresseu, que us poseu en la pell d'un altre, com una mena de joc de rol.
Com més gent participeu, més divertit serà, tot i que dues persones ja serien suficients per dur a terme una experiència interessant.

Esteban Martín a Tens un racó dalt del món

Demà 2 de novembre, a les 21.00 h., al programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, rep de nou a Esteban Martín. Amb l'Esteban comparteixo moltes coses; entre d'altres, l'amor per la literatura, pel bon cinema, i que tots dos som hem fet cap a Tortosa per amor.
Al programa d'aquesta setmana paralarem sobretot del seu nou llibre Cuando la muerte venía del cielo, una novel·la on es fonen la màgia (o la realitat) del món de Hollywood, amb la realitat (o la màgia) de la Guerra Civil.
El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

Anunci per paraules

Princesa morta de son busca príncep per a relació seriosa. Es valoraran aptituds per al bes matiner.