31 de gener 2012

Relats a recer d'una guitarra, a l'espai Enclave de Deltebre

Acompanyat de la guitarra d'aquest tros de músic, el David Espinós, llegiré una selecció dels meus contes aquest dissabte a l'espai Enclave de Deltebre, en una nova actuació del nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra.

Octavi Serret a Tens un racó dalt del món


Tens un racó dalt del món, de Canal 21, rep aquesta setmana a l'incombustible Octavi Serret, el llibreter de Vall-de-roures que sacseja la literatura ebrenca i del Matarranya amb les seves propostes i entusiasme.
Durant el programa parlarem de com va iniciar la seva passió pel món dels llibres, de molt jovenet, de la seva aposta per la venda de llibres ebrencs i en català, i de les múltiples activitats que genera. La propera, l atercera trobada de gènere negre al Matarranya, durant la qual espresentarà el llibre col·lectiu de March Editors, Clio, mussa i assassina.


El programa es podrà veure l'1 de febrer, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions.
Davant les teves llàgrimes d'alegria vaig decidir canviar d'estil; ara només pinto aquarel·les.

30 de gener 2012

Prohibit jugar a futbol

I és que el futbol, a certs nivells, ha deixat de ser un joc.

imito la dansa del teu batec

- Et miro,
i imito la dansa del teu batec d'ales,
i els colors amb què esquitxes
el tou costat de la finestra on dormo.
Diu la papallona.

Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

Desdefinicions (229)

ObseCiUnat. Polític ara a l'oposició, només preocupat en criticar el govern.

29 de gener 2012

Organitzant les lleixes de llibres

L'amic Brian em fa descobrir aquest vídeo.

Llegint Foix, el millor homenatge

En motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Vicenç Foix, la seva Fundació ha organitzat un homenatge avui a les 12.00, al cementiri de Sarrià, durant el qual hi haurà un parlament a càrrec del Sr. Xavier Lloveras. Tot seguit, es farà a una lectura de poemes. La comunitat blocaire també s'ha organitzat per a homenatjar-lo, i la meva humil participació és llegir un fragment del seu llibre Gertrudis:

Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes

Igual com els tres mosqueteres eren quatre, aquestes Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes (Onada Edicions, 2010), de fet en són vuit.
Es tracta de set (o vuit) contes al més pur estil Pere Calders, on fem un viatge d'anada i tornada al quotidià, passant per aquest trajecte a través d'un argument fantàstic, surrealista o màgic, on els protagonistes es veuen sorpresos o ens sorprenen, però amb naturalitat, com si els passés quelcom rutinari. Aquesta mena de joc, que fa molt amena la lectura, serveis per a plantejar temes tan antics i transcendentals com la pròpia identitat, el valor dels nostres ideals o els desitjos més amagats.

28 de gener 2012

Sol a l'Ampolla

Matí passejant per L'Ampolla. El sol, no satisfet amb il·luminar-nos els passos, ens envia una guerxada vora el port, vora el mar, vora les barques.

Niu de creativitat al Delta de l'Ebre

Us enllaço la notícia apareguda a l'Avui del 16 de gener, on explica l'aparició de l'Espai Enclave a Deltebre, de la mà del ballarí i coreògraf tortosí Roberto Olivan.
Es tracta d'un espai de creació artística i aparador multidisciplinari on es representaran espectacles de dansa i circ, i concerts. Una valenta i decidida aposta per la cultura, un exemple d'iniciativa privada a la qual desitjo tota la sort.
Juntament amb el David Espinós, actuarem a l'Espai Enclave el proper 4 de febrer, a les 23.00 h., amb el nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra.

Les muntanyes, de Carles Pastor

Un muntatge que he fet amb la cançó Les muntanyes, de Carles Pastor, basat en un poema de Maria Fullana. Una sensual i divertida metàfora on compara les muntanyes amb lesbianes. La cançó està inclosa al seu disc Els ulls de Bob.

27 de gener 2012

Al punt de mira, de Pep Castellano

Marta Arrufat, una jove lletrada del torn d’ofici, defensa un presumpte assassí amb la convicció que és culpable. El cos de la víctima no ha aparegut, però la policia ha trobat nombrosos indicis per saber que ha mort brutalment assassinada pel seu client. Marta s’ha agafat el cas com un repte professional. Tanmateix aquesta decisió la trasbalsarà per complet, perquè la seua consciència, en forma de veu esquizofrènica, ja no la deixarà tranquil·la. Una història de mort, d’amor i de seducció amerada de la intriga d’una investigació criminal que us farà sentir con si estiguéreu al punt de mira.
Al punt de mira, i el seu autor Pep Castellano, aviat al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Escolto la música tèbia dels seus dits

Escolto la música tèbia dels seus dits
amagat rere el vidre que em salva, tristament,
de la pluja.
Les gotes s'amaren d'emoció i jo
trec la mà per la finestra.
.
Inspirat per una imatge de Víctor Bassols.

Cares del món (237)

I fins ara no m'havia fixat amb la Cara del món que em vigila des de la safata de la impresora de la feina.
Cinc anys més tard (des de setembre de 2006), i 208 contes després (sense comptar els nanocontes), avui he gairebé enllestit un relat que arriba a 5 folis.

26 de gener 2012

Els grans mags hem d'aprendre a controlar el nostre poder

Els grans mags hem d'aprendre a controlar el nostre poder, o posar límits a la capacitat del barret. Quan la mare arribi de comprar segur que s'enfada; ja em va avisar: res d'animals a casa! Hauré de posar la meva millor cara de bon xiquet. I buscar lloc al quarto!
.
Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

De l'ordre o desordre d'un recull de relats

Sovint em pregunten quin és el fil conductor dels meus reculls de relats. En el meu cas, normalment no n’hi ha cap. Tampoc em mato gaire a l’hora de decidir l’ordre dels relats, i normalment acostuma a ser l’ordre cronològic d’escriptura, llevat d’algunes excepcions.


Un amic escriptor em va explicar una divertida anècdota respecte aquest tema. Durant l’edició del llibre, l’editor li va suggerir que l’ordre dels relats del recull havia de seguir alguna mena de trama, de fil que li donés sentit al conjunt del llibre. L’amic autor no se’n sortia, no trobava la forma de donar-li forma al recull. La seva filla, que el veia atabalat al despatx, li va preguntar què li passava. Llavors, la xiqueta agafà els folis on estaven escrits els relats, els llençà enlaire, i els va anar recollint de forma arbitrària: “Ja està”, li va dir. I, efectivament, aquest va ser l’ordre definitiu del recull al qual, l’editor, ara sí, li donà la conformitat.

25 de gener 2012

Trencar un espill porta mala sort; quedar-se’l mirant massa temps, també.

232è joc literari

El joc literari d'avui serveix com a recordatori de l'homenatge blocaire del proper 29 de gener, en motiu del 25è aniversari de la mort del poeta J.V. Foix, al qual us vaig convidar fa uns dies.
Així que, per a escalfar motors, us demano que endevineu el títol d'un dels seus llibres que inspira aquesta imatge.
Com sempre, NO poseu les respostes en un comentari; envieu-les a jesusimaite(arrova)gmail.com.

24 de gener 2012

Quant val el vostre blog?

Fa uns dies em van informar d'una web que valora econòmicament espais web. No sé ben bé com funciona, ni quina utilitat té, i també pot resultar molt materialista, i segur que no tñe en compte el valor emotiu que molts i moltes de vosaltres aboqueu als blogs, però com a mínim resulta curiós saber en quina quantitat te'l valoren. Ho podeu provar en aquest enllaç.

Nassira el Hadri i Raül Najas a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana són dos els convidats a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Dos joves, tots dos nascuts l'any 1990, tots dos d'Ulldecona, tots dos amb estils i camins diferents, però tots dos amb talent, empenta i futur.
Nassira el Hadri ens parlarà del seu llibre Contes àrabs, literatura popular del nord del Marroc, un treball sobre els contes que escoltava de petita i que s'ha convertit en un recull de relats bilingüe (català i àrab) que ens permetrà comprovar les semblances i diferències amb els contes que sempre hem escoltat. Un llibre que li ha valgut a la jove autora molts premis.
Raül Najas ens parlarà del seu llibre Orfe de context, un poemari fresc, valent i sincer on l'autor es despulla i mostra obertament passions i vicis, somnis i emocions.
La joventut al poder.
No us perdeu el programa el 25 de gener, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions.
De matí, d'hivern. La llum es desperesa. Fred a la cara. El trànsit cap al blau és lent, però inevitable.

23 de gener 2012

‎-Avui fa anys que et vaig conèixer.

-Que no era al març?
-Que ets innocent! Al març fou quan em vas conèixer tu.
L’arena de la platja s’enganxava als nostres peus, tossuda, com si pogués fer inoblidables els records. Rèiem. Mai més no he escoltat el mar sense tancar els ulls.

Desdefinicions (228)

capetalisme. L'esclat pels aires d'un sistema econòmic?
cominisme. Les ínfimes restes d'una altre sistema econòmic.

22 de gener 2012

Tres milions de voltes a la Terra després, la Lluna continua sense entendre res.

Sant Isidre, 3

Aquella persiana, aquell balcó, aquell carrer, aquella pilota...: catàleg de records de Sant Isidre, 3.


Hi vaig viure només fins als 13 anys (només?), però sempre ha estat el meu carrer, la meua casa. Allunyar-me’n fou traumàtic, allunyar-me de massa coses, despertar del son de la infantesa. Potser per això m’agrada tant passar-hi pel davant, passar pels records. Records que aniré recollint al blog sota l’etiqueta Sant Isidre 3.

Francesc Pujols per ell mateix, d'Artur Bladé i Desumvila

Cossetenània Edicions ha publicat el número 11 de la col·lecció de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, inclòs al Cicle de les Biografies. Al volum hi destaca el llibre Francesc Pujols per ell mateix, on Artur Bladé ens relata la vida d'un dels personatges més importants i singulars de la cultura catalana de la 1a meitat del s. XX, fruit de les llargues converses que van mantenir durant l'exili a Montpeller. Al talent narrador d'Artur Bladé s'hi afegeix la vida i genialitat de Francesc Pujols, amb la qual cosa el resultat ha de ser brillant a la força. Com sempre, llegir Bladé esdevé un plaer de difícil comparació, i no me'n puc estar de mostrar-vos dos petits fragments: una breu i bella descripció de Montpeller, i el relat de la mort del germà petit de Pujols, un àngel com ell mateix explica:

21 de gener 2012

Conte que intenta fugir

Ahir a la nit, tot just abans d’adormir-me, em va passar pel cap, fugissera, la idea per a un conte. Vaig cometre l’error de no anotar-ho, tot i que sempre tinc paper i llapis a punt a la tauleta. Tota la tarda que intento recordar-lo, i no hi ha manera. Fa dos minuts, donant una puntada de peu a un globus que el meu fill ha deixat pel terra, m’ha vingut de nou. Ara ja no se m’escapa.


Per a més dades, el globus és roig i el meu fill ja dorm.

Vol passar al tendresa


El coll es vincla
en la corba d’un gest.
Carícies crida.
Vol passar la tendresa,
la pell és el camí.
.
Cal viure amb totes les conseqüències, per totes les conseqüències.
Intenta tapar el forat de la bala amb el dit assassí. La ferida es resisteix i no cicatritza.

Adriano Celentano - UN ALBERO DI TRENTA PIANI

Que gran Adriano Celentano i UN ALBERO DI TRENTA PIANI

19 de gener 2012

Llibre rescatat

Diumenge passat allibero un llibre en un banc a la vora del riu. Camino lentament passeig avall, amb la dona, el xiquet i el gosset. Tot ens entreté, un bastonet, una full, un avió que passa. Ens avança una parella agafada del braç; ella porta el llibre alliberat fa un moment. Li desitjo bon viatge.
Flor d'hivern que agraeixes
amb colors
els suaus esquitxos de sol.
Ell és pintor; ella, cega. Ell li unta els dits de pintura; ella esquitxa de colors la nit.

18 de gener 2012

Figura i paisatge, de Narcís Oller

Dins de la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, Cossetània Edicions ha publicat un nou llibre d'aquest autor vallenc.
Figura i paisatge és un llibre clau en l’evolució literària de Narcís Oller, perquè es publica en plena crisi del narrador, deguda, sobretot, a la irrupció de les teories simbolistes, que modificaven la concepció realista de la novel·la que Oller havia seguit fins aquell moment. Les narracions del llibre mostren aquesta crisi i les contradiccions que comporta, perquè reuneix contes molt diferents: impressions poètiques en prosa, contes en sintonia realista i altres que anuncien procediments modernistes que anys després quallaran en autors com Víctor Català. Aquesta edició conté un estudi introductori de Jordi Castellanos, catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat Autònoma de Catalunya.

Em disfresso per no fer-te por

Em disfresso per no fer-te por, per a espantar la meva por, per demostrar-te que podem ser amigues. I amb una flor per bandera et convido a un tast de dolçor.
.
Una altra col·laboració al blog Contes divers.

231è joc literari

Avui recupero un habitual d'aquesta secció: el joc literari matemàtic. Amb una simple operació aritmètica heu de resoldre l'enigma. Per a la qual cosa, heu de trobar títols de llibres dels autors de la imatge que incloguin nombres, de manera que la igualtat sigui certa.
Si us plau, no poseu la solució en un comentari a l'apunt, ja que impedireu que la resta de gent pugui participar. Envieu la solució a jesusimaite(arrova)gmail.com

17 de gener 2012

Web actualitzada

Fa poc ha estat actualitzada la  informació de la meva web de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), especialment les seccions Pòrtic, Biografia, Antologia i Vincles.

Josep Manel Vidal a Tens un racó dalt del món

El dia 18 de gener, a les 21.00 h, Josep Manel Vidal serà el convidat de Tens un racó dalt del món, per a parlar-nos del seu primer llibre en solitari El teu nom és un ésser viu.
El seu primer llibre, tot i que fa molts anys que és escriptor, i ens deleita amb la seva prosa poètica al blog Filant prim. Textos gairebé líquids, com comentarem al programa, plens de sensualitat, d'amor madur, de certa melangia, i amb un estil molt personal i emotiu, amb frases com aquestes:
"Hi ha records que em pugen pel clatell, amb la lleugera agilitat dels insectes, des del bagul on hi crec tindre tancades totes les inconveniències."

"Les roses creixen lentes sobre la tàpia dels meus versos."

Durant el programa tamé esmentarem novetats com ara el nou poemari d'Albert Roig, La tempesta, obra guanyadora dels Jocs Florals de Barcelona, i la reedició de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, a càrrec d'Enric Querol i Josep Solervicens. Josep Manel Vidal va recomanar Vides desafinades, de Xavier Aliaga.
-Apago el llum per veure millor les guspires dels teus ulls.

-Abans els comparaves amb fars.
-Abans, quan no havia arribat a port.

16 de gener 2012

Homenatge a J.V. Foix

Com en tantes altres ocasions, al blog Raons que rimen trobareu una nova iniciativa blocaire per a commemorar un fet literari.
En aquest cas es tarcta del 25è aniversari de la mort de J.V.Foix, el 29 de gener.
La seva Fundació ha organitzat un acte de al poeta al cementiri de Sarrià, a les 12 del migdia. Hi intervindrà Xavier Lloveras, autor del text Mots i maons, del llibre Tombes & lletres i, a continuació, es farà una lectura de poemes per part del públic assistent.

Per tant, el que us proposem és que el 29 de gener, a les 12.00, pengeu als vostres blogs algun apunt en referència al poeta.

Per a relats conjunts, 50a proposta

El sol que travessa la finestra m'escalfa les mans que, inquietes, busquen inútil recer sobre la taula. Voldrien unir-se a les teves, jugar amb els dits que endevino damunt la falda que et fa tan maca. Et queda bé el verd; sempre t'ho dic quan, en realitat, voldria dir-te tantes coses.
.
Per a la 50a proposta de Relats conjunts. Felicitats.

Desdefinicions (227)

agoNITzar. Aparèixer la primera llum del dia.

15 de gener 2012

Poemes/collage

Dimecres passat vaig proposar el 230è joc literari, on demanava la creació de poemes escrits a partir de versos d'altres poemes, o sigui, una mena de collage poètic. Potser la idea em va venir del disc de la Montse Castellà, L'escriptor inexistent, on la cantautora fa una cosa semblant (d'exemple, la cançó És com un miracle, que us convido a escoltar de nou).
Crear un poema d'aquesta forma pot ser fins i tot més difícil que escriure'l de nou, i de moment ja he rebut tres participacions que val la pena llegir.
Animeu-vos!
Et recolzes a la meva espatlla per mirar què escric, i els teus cabells em fan pessigolles a la cara. Però no ric d’això.

Notes d'un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó

Notes d'un estudiant que va morir boig és una novel·la que tan sols amb el seu títol ja ens transporta a l'ambient angoixant que sovint ens crea el seu autor. Sebastià Juan Arbó la va reescriure diverses vegades durant la seva vida, però aquest edició que ens presenta Club Editor és la primera, la més impulsiva i visceral. Ens presenta un protagonista angoixat i angoixant, sovint cínic, que s'allunya d'una societat que no comprèn ni el comprèn. Una obra escrita el 1933 que ens pot resultar ben actual, simplement perquè és eterna, amb un estil aparentment desordenat i atribolat, com el pensament del seu protagonista. S'avança al temps a una altra novel·la mitificada que m'ha recordat més d'un cop: El vigilant en el camp de sègol, de Sallinger.
"Ara no tinc diners. Ni diners, ni ganes d'estudiar. Ni treball, ni ganes. Si tenia diners compraria una dona." (Aquesta frase no us recorda certa generació Nini?)
"Vaig pensar que em fatigava l'enginyeria i vaig estudiar lletres. Ara veig que em fatigava l'estudiar."
"La crisi econòmica i els perills del nacionalisme esdevindrien jocs puerils per a entreteniment de desvagats." (És o no és actual?)
"Esperava una cosa; no venia i n'esperava una altra."
"Sóc com el gos que ha vist volat guatlles dels matolls i roman sense entrar-hi per fer-se la il·lusió que encara n'hi ha. Al fons, però, sap que han volat totes."

14 de gener 2012

Joan Fuster i Josep Piera

Editorial Bromera acaba de publicar dos nous llibres de la col·lecció "Els nostres autors".

Més Discordances reuneix les col·laboracions que Joan Fuster publicà entre 1981 i 1984 en la revista de me­dicina i humanitats Jano. L’escriptor de Sueca continua preocupat en aquestes pàgines per les qüestions que l’inquietaven en la joventut, descriu les transformacions que percep en els costums de la gent i en els hàbits culturals de l’època i debat sobre aquests canvis. el present volum complementa Discordances, que aplega els articles publicats en aquest mateix mitjà entre 1974 i 1980.
.
Antologia. memòries i viatges, és una selecció de textos de Josep Piera que ens acosta un dels escriptors més representatius de la Generació dels 70. Josep Piera es mostra com un viatger sincer i vocacional que ens portarà a alguns dels llocs amb més encant de la Mediterrània. L’antologia se centra en les seues obres en prosa, però inclou també poemes que faciliten la continuïtat temàtica i representen una mostra més fidel de la seua producció. El volum recull textos de les seues memòries; del dietari El cingle verd; i dels llibres de viatges Estiu grec, Un bellíssim cadàver barroc i Ací s’acaba tot, entre altres.
Us convido a escoltar-ne un fragment que he gravat en vídeo. Fa poc he recollit tots els meus vídeos com a lector en un blog específic.

Autorretrat, de Ricard Obon

Us convido a veure el curtmetratge Autorretrat, de Ricard Obon. Una impressionant reflexió sobre la relativitat de les mancances, un crit a la superació. Amb música de David Espinós.

Dona, de Carles Pastor

Em plau convidar-vos a escoltar Carles Pastor, un cantautor valencià que vaig conèixer l'any passat. Fa poc s'ha realitzat aquest vídeo de la seva cançó Dona, inclosa al disc Els ulls de Bob, basada en un poema de Manel Alonso i Català.

13 de gener 2012

Dorm la titella


Dorm la titella sota el trist somni que l'habita.
La independència és la mort; la vida, una mentida.
.
Inspirat per una imatge de Rosa Sadurní.

Cares del món (235)

Avui una Cara del món molt especial i propera, tant que es veu des del darrera de casa de mons pares, a Cornudella de Montsant: la façana de l'Íntim.

12 de gener 2012

La vida és...

La vida és un signe d’interrogació o d’exclamació? O potser un parèntesi? L’hem d’escriure en negreta o en cursiva? O només és per ser llegida? Cal subratllar-la? La podem posar en majúscules?
Retallo homenets, agafadets de la mà. Ni el fràgil material, ni el tènue lligam que els manté units, no representen cap dificultat per creure que el futur és possible. Tu demanes que els dibuixi un somriure, o un rostre de tristor. Juguem a ser Déus cada dia, fabriquem junts somnis agafadets de la mà.

11 de gener 2012

Avions de paper

He de reaparendre a fer avions de paper; les meves mans n'havien perdut l'hàbit. I amb ells emprendrem un vol sense altre motor que el de la tendresa. La trajectòria és incerta; l'aterratge, arriscat. No me'l vull perdre.

230è joc literari (talla i enganxa)

El joc literari d'avui també és creatiu, en certa manera, tot i que no podreu utilitzar paraules vostres, sinó d'altres autors. Us proposo que creeu un poema utilitzant versos d'altres poetes, de forma que cada vers ha de ser d'un poema diferent (podeu posar al costat el poema i autor al qual pertany). El poeta pot ser sempre el mateix, o podeu utilitzar versos de diferents autors, com vulgueu.
Podeu escriure el poema resultant en un comentai, o als vostres blogs i murs del facebook (en aquest cas us demano l'enllaç).
Ànim, les tisores també es poden fer servir per a coses divertides i creatives!

10 de gener 2012

Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo a Tens un racó dalt del món

El dia 11 de gener, a les 21.00 h, primer programa de l'any de Tens un racó dalt del món, amb una parella d'escriptors que, a més, són amics i amb qui he compartit moltes tertúlies literàries o, simplement, de la vida: Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo. Serà un plaer repetir una d'aquestes tertúlies al plató de Canal 21. Entre moltes coses, parlarem dels seus llibres La princesa de jade i El port del nou món; dues novel·les ambientades als segles VI i XV, respectivament.
A La princesa de jade, els protagonistes viatgen a la Xina a la recerca del secret de la seda, però el viatge es converteix en l'autèntic protagonista.
El port del nou món narra la història de la construcció del port de Barcelona, les seves dificultats, i els reptes i somnis dels seus protagonistes, que els portaran al meu estimat indret de Siurana.

Esquitxes l'aigua

Esquitxes l'aigua abans d'anar-te'n a dormir,
sol de tots els dies.
Si demà em despertes amb un somriure
se'm contagiarà la teva llum.
.
Inspirat en una foto penjada al facebook de Maria José Valldepérez.

09 de gener 2012

08 de gener 2012

El fan més jove

Els Reis de l'Orient han estat generosos amb el fan més jove de Jesús Fusté, i li han portat el regal que va demanar: un piano amb micròfon per a cantar com Jesús Fusté. Ara el podrà imitar de forma més realista, tot i que amb rotlle de paper i un cordill en tenia suficient. I és que la música i la imaginació van sempre de la mà.

Literatura i èxit

La Júlia Costa fa una esplèndida reflexió sobre la literatura i l’èxit al seu blog, que us convido a llegir:


I també us animo que recomaneu algun llibre o autor que per atzars de la indústria literària no ha tingut l’èxit o el ressó que mereixeria.

En el cor de la nit, d'Irvin D. Yalom

En el cor de la nit, d'Irvin D. Yalom, és un llibre petit (62 pàgines) però profund com els malsons que no oblidem, i pels quals volem passar per damunt de puntetes, com els peus d'una ballarina. Però quan els malsons només són el reflexe d'una de les realitats més terribles de la història, al final hem d'aprendre a conviure-hi.
Dos amics, un metge i un psicòleg, viuen atrapats pel malson de l'holocaust nazi. Un el va patir damunt la seva carn, l'altre el va viure de lluny, ja segur als EEUU, però a cap dels dos deixa de perseguir-los cada nit.
La memòria selectiva de vegades és insuficient per refugiar-se dels malsons.

07 de gener 2012

Capses de cartró buides esperen el seu trasllat al contenidor de reciclatge. Records plens de regals es desen amb tendresa.

Gravem imatges

T'hem comprat una càmera i jugues a captar imatges. Fotografies tot allò que estimes i jo em poso ben quiet i amb cara de content mentre em fas la foto. Amb el clic es dispararà una màgica molla, i la imatge restarà gravada per sempre.

Are You Lonesome Tonight - Elvis Presley

Després de Reis, el Rei. Elvis Presley i Are You Lonesome Tonight:

05 de gener 2012

Renaix la il·lusió camí del meu balcó

Renaix la il·lusió camí del meu balcó. Els vells carrers del meu poble es tornen tendres, com la galta d'un nen tacada de negre.

04 de gener 2012

Contes àrabs, literatura popular del Nord del Marroc, de Nassira el Hadri

Contes àrabs, literatura popular del Nord del Marroc, és un estudi publicat per Editorial Malhivern, fet des d'Ulldecona i que pretén recollir part de la literatura popular del nord del Marroc per tal que quedi fixada i no quedi en l’oblit. També està elaborat amb la finalitat de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana dels nouvinguts de parla aràbiga.
Ha estat guardonat amb el 3r premi Argó (2009) per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 1r premi Pere Ramon i Roca de Contrapunt, Associació Unesco de la Garriga (2009), amb premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya per fomentar l’esperit científic del jovent (2009), amb 1r premi estatal d’Arts i Humanitats del XXII Certamen de Joves Investigadors atorgat pel Ministeri d’Igualtat (2009) i va representar Espanya a la 22a edició de l'European Union Constest for Young Scientist (Lisboa, 2010).

NASSIRA EL HADRI EL YOUSFI (Beni Ahmed (ChefChaouen, Marroc) 1990) viu a Ulldecona des dels sis anys. És estudiant de Dret de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i voluntària a Atzavara Arrels de Tortosa (associació creada per a la cooperació entre cultures i la inserció de persones en risc d’exclusió).

229è joc literari

Per al joc literari d'avui us proposo escriure un text on apareguin, com a mínim, els dos personatges de la imatge. Un és el gegant Rufo, de Tortosa.
No hi ha límit d'espai, ni de gènere, ni de temps per a participar.
Si escriviu el text als vostres blogs, us demano que escriviu l'enllaç en un comentari.

03 de gener 2012

El dia abans de la felicitat, d'Erri de Luca

El dia abans de la felicitat, d'Erri de Luca
Situada en plena postguerra a la ciutat de Nàpols, que esdevé escenari i referent continu del relat, aquesta és la història d’un jove orfe que en la seva particular recerca de la felicitat haurà d’aprendre a madurar a força de coratge i també de l’alegria i el plaer que li proporcionen els llibres. El seu tutor i protector és Don Gaetano, un porter amb un do molt especial: és capaç d’escoltar els pensaments dels altres. Sota una aparença humil, Don Gaetano amaga un munt d’històries del passat, de la guerra i dels sofriments humans, i transmet una sèrie de conviccions que marcaran el destí d’aquest jove àgil i despert. El retorn d’un amor del passat, però, despertarà les passions més íntimes i silenciades i abocarà els protagonistes a un final sobtat.

Bruixes lliures per Tortosa

Aquest matí he alliberat un exemplar de la novel·la Bruixes, de Mercè Foradada, a la vora del riu Ebre.
Ja sabeu que practico sovint el bookcrossing, i que ja he alliberat més de 200 llibres, però el percentatge de gent que m'escriu dient que ha trobat el llibre és baixíssim. Potser sí que les btruixes tenen poder, perquè aquest cop sí m'ha escrit una sargantaneta que l'ha trobat.

Record dels focs

Llum i foc i un gran estrèpit que et feia abraçar espantat. La nit esquitxada de colors, sobtadament, dibuixada per sempre al record.

02 de gener 2012

Escriptors/es accessibles

Gràcies a les xarxes socials, la majoria d'escriptors/es són bastant accessibles. És relativament fàcil posar's'hi en contacte, fer-li preguntes, comentar les emocions despertades per l'obra directament amb l'autor. Malgrat tot, detecto que els lectors/es que ho fan representen un percentatge molt baix, almenys en el meu cas. Jo no tinc milers de lectors, però sí alguns centenars, i el fet que ahir, per exemple, una lectora em comentés la lectura d'un dels meus llibres al facebook és un fet inusual i em desperta molta satisfacció. És la demostració que la teva obra ha arribar realment a algun lloc, lluny de les fredes dades que et passa anualment l'editorial (fredes i minses, no ens enganyem).
Potser això vol dir que com a lectors som tímids, o massa prudents i no gosem molestar o, simplement, no sentim cap necessitat de posar-nos en contacte amb l'autor.

Busco el significat


Busco el significat del meu nom a Internet. Apareix una llista amb milers d’enllaços. Cap respon les preguntes.

Desdefinicions (225)

fillosofia. Manera d’entendre la vida que aprens dels teus fills, com més petits millor.

01 de gener 2012

Fa anys que vaig renunciar als patètics intents d’aprendre anglès; apuntar-me a un gimnàs no ha arribat mai a la categoria de desig; no sóc fumador. El meu desig per a l’any nou és que no em prengui res del molt que ja tinc.
La força d'aquest vent nou s'endú qualsevol intent de neguit. Els núvols afinen llur relleu amb elegància, les hores assumeixen sense amargor el seu feble rastre. Tot resta net i la partida, per impossible que sembli, torna a començar.
Bon any!

El teu nom és un ésser viu, de Josep Manel Vidal

Quan vaig arribar a aquest món dels blogs, de seguida em vaig adonar que eren el bressol de moltes emocions, de sensacions i, en alguns casos, de bona literatura. Potser perquè un dels primers blogs que vaig conèixer i seguir fou Filant prim, de Josep Manel Vidal. Els seus apunts són plens de sensibilitat i amb un estil molt personal, una prosa poètica en època de maduresa, amb dosis de nostàlgia i polsims de tristesa, i amb molt d'amor, que no m'ha estranyat gens que faci el pas al llibre en paper, agrupats al llibre El teu nom és un ésser viu, editat per Germania.
La contraportada diu:
De vegades la vida ens distribueix la memòria amb els gestos d'un oficiant maldestre i ens escampa, a cada racó del petit univers que atresorem, aquell detall de la pesona estimada que va prenent cos en cada objecte o en cada efecte del trànsit de les hores. El teu nom és un ésser viu és un inventari d'aquest caos establert al caprici dels afectes. Cada text obri una clivella diferent en el mur que creiem, equivocadament, bastit amb la mateixa pedra. Perquè hui ella potser siga la realitat que puc tastar amb complida diferència. Però també va ser la porta infranquejable, el corcó del dubte, l'heretat inabastable.
.
Per la meva part, el que em ve més de gust és llegir-lo:
T’has menjat els 12 cacaus, que el raïm no t’agrada, i t’ha semblat estrany que apaguessim el llum, i t’has deixat emportar per la màgia del so de les campanades i, inconscient encara del valor del temps, ens hans desitjat bon any. I ara ja dorms al bressol, molt cansat perquè, com tu mateix reconeixes, “no paro”. Bon any, Marc.