30 de novembre 2012


Els hereus es disputen la glòria de dur la corona més grossa, el vestit més negre, les llàgrimes menys dolces. Sort que el taüt està insonoritzat.

Cares del món (280)

Gràcies a un amic del blog, el Jean, per enviar-me aquesta nova Cara del món.

29 de novembre 2012

I un cop de vent els despentina al Club de Lectura de Santa Bàrbara

Ja fa anys que mantinc una estreta relació amb els clubs de lectura, com a coordinador del de Tortosa des de fa sis anys, i com a a escriptor convidat a Tarragona, Torredembarra, Montblanc, Cambrils, L'Escala, Jesús, Vilafranca del Penedès, Reus, Mont-roig, Les Borges del Camp. I a més, sóc padrí del Club de Lectura de Santa Bàrbara, que va iniciar activitats fa tres anys, i on he tornat el passat 26 de novembre per a comentar I un cop de vent els despentina.
Em sento ple d'il·lusió com un xiquet davant d'una pila de capses de regals que desembolico a poc a poc, i gaudeixo de les sorpreses que em reserven, dels comentaris dels contes que han agradat més, dels que s'han fet curts (el meu pecat), amb els que s'han identificat.
Em moro de ganes que em convidin a un altre. Voleu ser vosaltres els propers?
-Sabates?
-Velers.
-I el vent?
-Jo.

28 de novembre 2012

La nit no és fosca si insistim, tossudament, en pintar estrelles de colors. Li vaig a dibuixar una boca a la lluna, però el meu fill diu que no cal; ens imaginem el somriure.

262è joc literari

Amarada al ventre de la tarda,
la barca ...
(Acabeu vosaltres el vers)
.
Inspirat per la imatge de Mireia Canício.

27 de novembre 2012

Jesús Serrano a Tens un racó dalt del món




Jesús Serrano serà el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, per a parlar-nos de Miquelet Setencàrrecs, el protagonista de dos llibres on explicarà la història de principis del segle XX a Amposta, acompanyat de la granota Teresina.
Es tracta d'uns llibres que alternen les imatges històriques en blanc i negre amb les il·lustracions de Jordi Alfonso i que permeten conèixer millor la història d'Amposta, i són una bona excusa perquè els grans li expliquin de forma amena als petits de casa.
Durant el programa recomanarem altres llibres infantils i juvenils, com El món dalt d'una sabata, de la tortosina Cinta Arasa, Un gos de pel·lícula, de Teresa Broseta, i Ens divertim amb la ciència, d'Àngels Navarro.

El programa es podrà veure a Canal 21 el 28 de novembre a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.

Crònica negra, de Juli Alandes

Crònica negra, de Juli Alandes
Premi Enric Valor de Narrativa
Bromera Edicions, 2012
Sinopsi

La troballa d’importants documents del segle xiii desencadena una insòlita sèrie d’assassinats d’estudiosos de l’edat mitjana, just quan està a punt de celebrar-se el 750 aniversari de la conquesta de València per Jaume I. La policia està desorientada: es tracta d’un mòbil sexual, polític, acadèmic o esotèric? L’agent debutant Miquel O’Malley, barceloní d’ascendència valenciana i cognom irlandès, ex-estudiant de filosofia ple de dubtes i ideals, serà l’inesperat protagonista de la investigació.
A més de bastir una intrigant trama policíaca, l’obra guanyadora del Premi Enric Valor de Novel·la ens endinsa en un divertit joc que evidencia la manipulació a què se sotmet la història i, alhora, ens farà somriure gràcies a certs fantasmes de la nostra societat mentre assaborim una narració impecable. 
La vida sempre acaba en empat: néixer, 1; morir, 1. No hi ha pròrroga; gaudeix el partit.

26 de novembre 2012

Llegint Molles per no perdre'm

Restes, despulles, dins l'aigua ensopida i curulla de la tarda, la fi provisional del verd.

Desdefinició prestada

La desdefinició d'avui me la regala l'amic blocaire Màrius Domingo, i que ha vist en una propaganda electoral on diu:
"El futur de l'ensenyamnet en un estat propi"

Us convido a vosaltres a defiinir aquesta desdefinició: ensenyamnet.

25 de novembre 2012

Oronetes

Oronetes pintades a les parets de l'escola del nostre fill. Podria semblar que no estan volant, però només ho sembla.

Li explico al meu fill de 3 anys que a les eleccions elegim qui ens ha de manar. Em pregunta com es mana; intento explicar-li. Diu que ell ja en sap de manar.

100 ficades de peu a la galleda glorioses, de Jordi Cantavella

100 ficades de peu a la galleda glorioses, de Jordi Cantavella
Cossetània Edicions, 2012
Sinopsi
Qui no s’ha ficat de peus a la galleda alguna vegada i ha desitjat fondre’s en aquell moment? Quants cops enrojolem en recordar aquelles paraules tan poc oportunes pronunciades en el pitjor dels moments? Quantes vegades hem hagut de preguntar allò d’“Escolta, ahir a la nit vaig dirne o fer-ne alguna de grossa? És que no recordo res…” i, en sentir la resposta, hem hagut d’amagar el rostre darrere les mans? Què és el que ens passa pel cap en aquells moments? Una sola frase: “Em vull fondre!”. Aquest és un llibre amb el qual el lector se sentirà identificat. Ficar-se de peus a la galleda és un fet molt humà. Quan ens expliquen alguna relliscada horrorosa d’un amic, no podem evitar sentir vergonya aliena. Es crea tal empatia que fins i tot demanem al narrador que s’aturi, perquè ja ens imaginem el final de l’anècdota i no el volem sentir. Però en el fons, tots som un pèl sadomasoquistes i tafaners de mena. El lector d’Em vull fondre! es posarà a la pell dels protagonistes de 100 ficades de peus a la galleda, verídiques i explicades amb cruesa. He glossat espifiades de persones anònimes i d’altres més conegudes. La majoria ens faran riure, però n’hi haurà més d’una que no només no farà cap gràcia, sinó que gairebé farà plorar els lectors. El llibre es divideix en tres parts: relliscades històriques, de personatges famosos (polítics inclosos) i anònimes (hi ha planxes que per si soles ja són prou espectaculars). 

24 de novembre 2012

La febre d'or, de Narcís Oller

La febre d'or, de Narcís Oller
Reedit per Cossetània Edicions
Sinopsi
La febre d’or, que aparegué en tres volums entre els anys 1890 i 1892, és la novel·la més extensa i ambiciosa de Narcís Oller. El tema bàsic és, un cop més, l’obsessió pel diner, centrada en la figura del nou ric que genera l’economia especulativa. A més dels sotracs de la Borsa, l’autor hi retrata la Barcelona de finals del segle XIX i converteix en protagonista el progrés, a través del projecte del ferrocarril de Vilaniu. En aquesta novel·la, Narcís Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes. 
En llegeixo un fragment:

Etta James, It's a man's man's world

23 de novembre 2012

Ombra a la pluja

L'ombra perd nitidesa quan es banya a l'aigua de pluja. El seu relleu trontolla i jo, malgrat el paraigües, em mullo.
.
Inspirat per una imatge de Montse Argerich.

Cares del món (279)

Isabel Barriel ens porta una nova Cara del món, aquest cop al Duero al seu pas per Oporto. Una cara que li inspira uns versos.

22 de novembre 2012

21 de novembre 2012


Quan s'enfosqueix el cel
i un espetec de llum fulmina el terra
brama el barranc
i de fang es torna el riu
i s'encongeix el cor.
.
Inspirat en una foto d'Àlex Panisello, captada durant l'aiguat del passat 17 de novembre a Tortosa.

261è joc literari

Després de la jornada de vaga de dimecres passat, tornen els jocs literaris amb una nova proposta creativa. Aquest cop us heu d'inspirar en aquesta foto de tresors que anem col·leccionant, amb objectes que el meu fill es troba pel carrer (la cama d'un soldat, un tren, un fragment trencat de ceràmica i un cor platejat).
Com és habitual darrerament, teniu llibertat de gènere i d'extensió.
Podeu escriure els textos en un comentari o posar l'enllaç a l'apunt del vostre blog.

20 de novembre 2012

Iñaki Copoví i la novel·la gràfica a Tens un racó dalt del món

El programa d'aquesta setmana de Tens un racó dalt del món està dedicat a la novel·la gràfica. De la mà d'Iñaki Copoví farem un breu resum sobre l'aparició d'aquest gènere, els seus màxims representants, la seva temàtica, les teòriques diferències amb els còmics tradicionals, etc. Serà un petit tast que sense dubte incitarà a qui desconeix aquest gènere a tastar-lo.
Al final del programa recomanaré tres premiades novel·les d'escriptores: La nevada del cucut, de Blanca Busquets; Pura sang, d'Ada Castells, i Naufragi a la neu, d'Esperança Camps.

El programa s'emet el dia 21 de novembre a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.

Homenatge blocaire a McAbeu



Gotims d'enginy, 
daurada esperança de fruit madur, 
guerxada còmplice que mai no ens falla.
.
Homenatge a l'amic blocaire McAbeu, amb dibuix de Carme Rosanas.

19 de novembre 2012

El món dalt d'una sabata

El meu fill llegint un conte abans de dormir, concretament El món dalt d'una sabata, de Cinta Arasa.

Centenari Joan Sales



Inicis dels anys vuitanta. Un noi en ple trànsit d'una adolescència infantil a la joventut. Una consciència social i nacional, un determinat ideari, agafa nitidesa i, enmig de tot plegat, un llibre que em sacseja, Incerta glòria, una novel·la que subratllo enèrgicament, per primer cop, i en copio fragments i que ja m'acompanyarà sempre en successives relectures. I per a engreixar més la llegenda, anys després m'assabento que els seu autor, Joan Sales, està enterrat a Siurana, el meu racó dalt del món. El meu deute ja és impagable.
Res millor per a homenatjar Joan Sales al seu centenari que llegint fragments de la seva obra, que recullo al meu blog de vídeolector. En aquest blog també retrobareu fragments i comentaris de la seva obra.

Desdefinicions (255)


ginEbre. Riu que no passaria el control d’alcoholèmia.

18 de novembre 2012

Colors de tardor

El nostre fill aprèn a l'escola els colors de la tardor, i pinta fulles i les enganxa i s'embruta els dits. I quan torna a casa ens fa de mestre.

Naufragi a la neu, d'Esperança Camps

Naufragi a la neu, d'Esperança Camps
Bromera Edicions, 2012
Sinopsi

Cristina admet la seua derrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanya reconvertit en residència per a joves creadors. Fins ara ha dut una vida desordenada i tot el que ha intentat per a sortir-se’n ha fallat. L’opció d’escriure la novel·la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s’aferra per a tornar-ho a provar. Envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s’entrecreua amb els fragments de la novel·la que pren vida a poc a poc: la història de Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursal bancària, el gran colp que li permetrà retirar-se.
Naufragi a la neu, Premi Blai Bellver de Narrativa, convida el lector a pujar al tren amb la protagonista i a acceptar el joc narratiu que se li planteja. Amb la lectura de les primeres frases, es posa en marxa l’engranatge d’una història dins de l’altra. Així, a mesura que avança la novel·la que escriu Cristina, es trenquen els límits que separen realitat i ficció i se’ns van descobrint les claus per a conéixer la jove i els fantasmes que l’habiten.
Comenatari

Enmig d’un naufragi ens agafem amb força a l’últim tros de fusta que sura, sabem que no tenim gaires oportunitats més, però quan l’amenaça d’ofegar-nos no prové del mar, sinó del nostre passat, com podem salvar-nos? La protagonista d’aquest llibre ho intenta exorcitant els monstres del passat a través de l’escriptura; i les paraules, els records i les emocions lliguen el lector arrauxadament fins al final de la lectura. Vol escriure la seva primera novel·la reclosa en un refugi entre la neu, i recrea un personatge que prové del racó més fosc del passat que vol deixar enrere, Paco, el Moix, un pinxo de poca alçada professional i moral, que gaudeix causant dolor, humiliant. La protagonista es revenja, es fa teràpia, s’intenta salvar gràcies a la seva disfressa d’escriptora, ajudada per un personatge molt especial: el narrador que, de forma excepcional, ens dóna el seu parer sobre la història.


Us deixo amb un fragment llegit, que també trobareu al meu blog de vídeo lector:




17 de novembre 2012

Els 100 refranys més populars

Els 100 refranys més populars
Víctor Pàmies i Jordi Palou
Cossetània Edicions, 2012
Sinopsi
Com podem arribar a determinar que Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era és el refrany més popular de la llengua catalana? Els 100 refranys més populars neixen d’una enquesta feta a través d’internet, el març de 2010, que van respondre 1.200 persones d’arreu de l’àmbit lingüístic.

Arran de la recopilació i tractament d'aquest cabal de respostes sorgeix la idea d’aplegar el recull que ara us presentem dels refranys més populars, amb el significat, variants, curiositats, equivalents en altres llengües i passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència. 

Videolit del poema "General, el teu tanc" de Bertolt Brecht


Videolit del poema "General, el teu tanc" de Bertolt Brecht. Traducció de Feliu Formosa. 
Realització: Victòria Miró. Treball per al Màster en Literatura en l'Era Digital.

Nina Simone - I Put Spell On You

16 de novembre 2012

Gerard Vergés, la biografia

Demà 17 de novembre es presenta al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa el llibre Gerard Vergés i Príncep, publicat per Onada edicions i escrit per l'amic Emigdi Subirats. Més informació aquí.
Vergés ha rebut nombrosos homenatges darrerament, i més que n'hauria de rebre, i en alguns he tingut el plaer de participar.
Com un acte més d'homenatge, us convido a escoltar la lectura de L'ombra rogenca de la lloba, que s'ha emès per diverses ràdios locals.
Un dels majors regals que m'ha fet Gerard Vergés fou presentar-me el meu darrer llibre Molles per no perdre'm, un dietari amb molt de protagonisme del meu fill. En acabar l'acte a la Biblioteca, mentre jo signava exemplars, vaig veure de reüll com Vergés s'aproximava al meu fill i li deia coses. Més tard, a casa, el meu fill em preguntà qui era aquell home vell a qui li costava caminar amb un bastó. I li vaig explicar, i ell va agafar un dels meus llibres de Vergés que tenia damunt la tauleta del menjador i es va posar a llegir-lo (té 3 anys). M'agrada Vergés, va dir.
Demà no podré estar a la presentació del llibre, i bé que em dol, però ell ho entendrà; coincideix amb la primera festa de la nova escola del meu fill. Ell en té set, de fills; sí, m'entendrà.
Un gegant llunyà es veu molt petit. La grandària no importa; la distancia, sí.

Cares del món (278)

Una nova Cara del món que ens mostra Rafel Casas, una mica difuminada a Còrsega.

15 de novembre 2012

Festa infantil a Tortosa

Festa infantil a Tortosa. 17 de novembre a partir de les 17.00 h. Organitza amb il·lusió la seva primera festa l'AMPA de la nova Escola de Sant Llàtzer.
Lloc: Pavelló Firal de Remolins.

Per a Relats conjunts

Nu de prejudicis es banya de paraules, s'ensabona de mots, i fa bombolles de colors amb metàfores rodones. L'escuma regala pessigolles a les pell.
.
Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.
Viure és com trobar pàrquing al centre de la ciutat. No li donis més voltes. baixa del cotxe i camina.

13 de novembre 2012

Retrat d'una ciutat esquitxada per la pluja


Retrat d'una ciutat esquitxada per la pluja. Carrers plens de llàgrimes del temps.
.
Imatge del mur del facebook de Gustau Moreno.

Escriure amb els dits

Un dels motius que explica la meva fidelitat al relat breu és que em permet improvisar. Planificar, estructurar, documentar-me, etc, no són tasques que em motivin; sí commocionar-me per un petit detall de tot allò que m'envolta. Després ve l'intent de traducció en paraules.
Així com el principal òrgan sexual és el cervell, també sentim, ens emocionem i escrivim a través d'ell. Però de vegades, el meu cas, penso que no és així. A banda de les petites guspires d'inspiració que m'assetgen a qualsevol lloc i moment, la principal tasca creadora esdevé en el precís i mecànic moment d'escriure. Mentre teclejo lletres i es dibuixen paraules a la pantalla es produeix una mena de xup-xup creatiu i les noves paraules apareixen aparentment soles, com cridades a ballar per un flautista entremaliat. Em deixo portar, sovint, i jugo i m'emociono quan albiro a l'horitzó proper el final del relat.

12 de novembre 2012



Al terra de suor antiga el cep s’arrela,
de mans amic, del cel deutor,
i amb el tall de la verema,
del vi novell amant gelós.


.

Desdefinicions (254)


fruitstració. Sentiment del pagès a qui no li surt a compte collir la fruita.

11 de novembre 2012

Versionant

De vegades, passejant per internet, m'agrada versionar frases, reflexions, versos, que algú escriu al blog, twitter o facebook, simplment alterant l'ordre de les paraules.
Ahir vaig trobar aquesta imatge i aquest text al mur del facebook de la benvolguda escriptora i amiga Coia Valls:
Pensar és obrir una finestra vers l'espai, somiar és la finestra a l'infinit.
.
La meva alteració és:
Obrir un vers és pensar l'espai d'una finestra.



Tres en ratlla, de Santi Baró

Tres en ratlla, de Santi Baró
Rosa dels vents, 2012
Sinopsi

El Parlament de Catalunya es reuneix per votar la Llei d'Independència proposada pel Partit Independentista. Barcelona esclata en una eufòria patriòtica mai vista. Els ciutadans, convocats per Acció Cultural i recolzats pels mossos ocupen els carrers de la ciutat: ha arribat el dia de la Independència.
Quan els polítics de CIU, d'Esquerra i de Solidaritat s'asseguin per fer un front comú i signin un pacte per lluitar plegats per la llibertat, quan el poble els doni suport, quan treballem junts per mostrar la nostra realitat arreu del món i com a resposta ens facin l'ullet en senyal de suport internacional, únicament quan Catalunya faci un tres en ratlla a Espanya, trencarà amb l'estat.
Tres en ratlla novel·la l'escenari propici per a la proclamació de la independència i pretén mostrar una realitat de la qual només ens separa la por. Per mitjà d'episodis curts i àgils, com una mena de guió de cine que viatja de bracet dels personatges, som els testimonis directes de vint-i-quatre hores decisives per al futur de la nació narrades des del Parlament, des del palau de la Generalitat, des dels carrers, des de Los Angeles, des de Madrid, des del quarter general de la Guàrdia Civil, des del Govern Militar, des de la Moncloa... Tres en ratlla recull un somni compartit per la majoria dels catalans, un somni molt més a prop del que gosem imaginar. Un somni que és molt més que una simple novel·la.
Comento aquest llibre amb el seu autor al programa d'aquesta setmana de Tens un racó dalt del món, a Canal 21.

09 de novembre 2012

Aprenents d'immortalitat, pedaços dels anys que, malgrat la distància, m'acaronen encara.
.
Inspirat per una imatge de Manel O.Company.

Cares del món (277)

Una nova Cara del món que ens regala Jaume Bech, aquest cop a Les Cases d'Alcanar.

08 de novembre 2012

No és mestressa del destí, l'agència de viatges, ni l'hotel t'acull amb llençols de seda sense esforç. Assumeix cadascuna de les pàgines i deixa-hi empremtes sense por. No miris l'índex, no facis trampa espiant-ne el final.

Quaderns de Lavínia

Explicant interioritats dels meus contes al blog Quaderns de Lavínia, gràcies a Rosa Delor.

07 de novembre 2012

Micronanoconte d'amor

Té.

260è joc literari

El passat 1 de novembre, un col·lectiu d'Amics dels Brivalls, va homenatjar la colla castellera que hi va haver al meu poble entre el 1976 i el 1986, els Brivalls de Cornudella, en motiu del 30è aniversari de la nostra major fita: un 3 de 7.
Llavors els castells no estaven tant de moda, i la nostra era la més humil de les colles, però la importància dels castells no depèn de la seva grandària.
Us animo a inspirar-vos en aquest fet per a escriure un text, en prosa o en vers, tant se val l'estensió

06 de novembre 2012

Santi Baró a Tens un racó dalt del món

Santi Baró és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Guanyador del Premi Vila d'Ascó, del Premi Barcanova, del Premi Gran Angular i finalista del Ramon Llull, entre altres, Santi Baró és notícia per la publicació d'una novel·la sobre un tema molt actual: Tres en ratlla. Avui és el dia de la independència de Catalunya. Es tracta d'un llibre que avança fets que s'assemblen molt a la realitat, tot i haver estat escrit fa més d'un any.
També comentarem èxits recents com ara La gran O, i  La lluna de gel.

Altres llibres recomanats al programa seran Victus, d'Albert Sánchez Piñol i El gorg negre, de Margarida Aritzeta.

I un cop de vent els depsentina, segons Júlia Costa

Júlia Costa ha comentat el meu llibre a la web Llegir en cas d'incendi. Moltes gràcies!!!
Entre altres coses, Júlia reflexiona sobre la dificultat de donar-se a conèixer, que patim a les Terres de l'Ebre i també a altres llocs; fet curiós en una societat que s'autoanomena de la informació o, potser millor dit, de la sobreinformació.

Més comentaris sobre el llibre aquí..

Anunci per paraules

Déu en hores baixes ven capsa de trucs de màgia de segona mà.

05 de novembre 2012

Llibreta de vacances, de Ramon Solsona

Llibreta de vacances, de Ramon Solsona
labutxaca
sinopsi
Llibreta de vacances va ser publicat per primer cop l’any 1991 i va sorprendre per la seva originalitat tant per la seva concepció formal com per la multiplicitat de tècniques literàries que l’autor hi aboca. Ara, vint anys després, labutxaca recupera aquest conjunt de relats i torna a posar a l’abast del lector aquest exercici literari d’una excel·lent i subtil ironia. Ramon Solsona estableix un joc amb el lector on li presenta un fals quadern d’estiu. Tots els contes recollits són històries  amb un clar to humorístic, irònic i mordaç. El gir, però s’estableix ja de bon principi amb la presentació del llibre, on l’autor s’encara amb el lector i li presenta uns falsos (i volgudament absurds) exercicis i suggeriments de treball. Un llibre espurnejant, paròdic i molt instructiu. On el que desprèn és el gust per la lectura i el plaer de llegir per llegir.
Ramon Solsona, el 7 de novembre al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

El nen que volia tenir les mans transparents, d'Aleix Cort

El nen que volia tenir les mans transparents, d'Aleix Cort
Arola Edicions
Sinopsi
Milan és un nen orfe que sobreviu a les clavegueres de Bakur amb humor, murrieria i uns quants trucs de màgia. La seva habilitat es concentra a les mans i en una enorme fantasia i, en una sortida, coneix una periodista encarregada de resoldre la desaparició d’un company de redacció mentre investigava les xarxes de tràfic de nens que actuen al país. La periodista, una editora de rareses i un pallasso tocaran, a partir d’aquell moment, l’infern amb la punta dels dits i ensenyaran el petit mag que aprendre és, a cops, oblidar. 
El nen que volia tenir les mans transparents és un homenatge tendre i cruel a la infantesa dels nens sense infantesa, una història que parteix de dos fets reals i d’actualitat, això és, el funcionament de diverses xarxes de tràfic de persones i d’òrgans i el negoci de les adopcions il·legals, per construir un cant a l’esperança i a l’afany de superació amb els carrers d’un món habitat per àngels caiguts com a rerefons, i el convenciment que un altre futur és possible, que els somnis poden esdevenir realitat mitjançant el procés d’imaginar-los, però que ningú no pot desempellagar-se del passat, ni tan sols l’escapista més precoç.

Desdefinicions (253)


nòminima. Paga que tot just arriba a finals de mes.

04 de novembre 2012

De vegades, una porta tancada és pitjor que una paret.

El gorg negre, de Margarida Aritzeta

El gorg negre, de Margarida Aritzeta
Estrella Polar, 2012
Sinopsi

L’Alba, turmentada pels malsons sobre el seu germà desaparegut, abandonarà la casa de Gualba per buscar-lo. S’endinsarà en un món desconegut i fantàstic que, tot i semblar-li sorprenentment familiar, aviat descobrirà que és molt perillós. Pel camí viurà grans aventures i trobarà amics, però també éssers amb qui l’enfrontament serà quasi inevitable. I haurà d’aprendre a reconèixer-los. 

Aclaparada per la incertesa i el misteri, s’agafarà amb dents i ungles a una única pista: el Gorg Negre, el senyal que haurà de seguir... 


Us deixo amb la lectura d'un fragment:

03 de novembre 2012

La lluna de gel, de Santi Baró

La lluna de gel, de Santi Baró
Editorial Barcanova
Sinopsi
La protagonista d’aquesta història, la jove Ileana, ens explica mitjançant un flashback, d’una manera intensa i viva, els seus orígens en un poble de la regió romanesa de Moldàvia, la més pobra del país. Quan només té catorze anys, els seus pares l’envien a treballar a Bucarest en companyia de dos dels seus germans, ja que no la poden mantenir. A Bucarest hi troba molt més que un lloc de feina mal pagat; a Bucarest hi troba les agències de models que poden fer realitat el seu somni. Comença així la història d’una noia que, només amb setze anys, és assetjada per una xarxa de prostitució mundial. Aquesta és una història amb personatges de ficció, escenes de ficció, ambients de ficció i situacions de ficció, però amb un cor que batega intensament.
,
Santi Baró, el 21 de novembre a Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Marea de lletres que maregen, de Coia Valls

Marea de lletres que maregen, de Coia Valls
Editorial Barcanova
Sinopsi

Heu pensat mai que les lletres poden fer i desfer quan juguen sense que ningú les molesti? Vet aquí que un dia l’habitació d’en Liu, un noiet de sis anys i força trapella, va quedar convertida en un gran bassal. Aquesta vegada, per estrany que sembli, ell no hi va tenir res a veure, més aviat en va patir les conseqüències. Ja sabeu que els grans no sempre entenen els nostres jocs.
Llavors, enmig del desgavell que s’hi va organitzar, va descobrir el secret que les lletres amaguen…

J'attendrai - Rina Ketty

J'attendrai - Rina Ketty. Una fantàstica cançó que forma part de la banda sonora del llibre L'home de la maleta, de Ramon Solsona, convidat al proper programa de Tens un racó dalt del món a Canal 21, el 7 de novembre:

02 de novembre 2012

Llibres a l'aparador

Fa uns mesos vaig iniciar una campanya a botigues de Tortosa per tal de decorar els aparadors amb llibres, com podeu veure en aquest enllaç.
Jo oferia els llibres els les botigues, i la resposta quan els feia la proposta fou molt diversa: des de l'entusiasme al no rotund, passant per un gran desert d'indiferència. Per manca de temps i energia ho vaig deixar córrer.
Però avui, he tingut l'alegria de comprovar que la sabateria Chicuelos ha decidit decorar el seu aparador amb llibres, i sense que sigui Sant Jordi ni res, que els llibres existeixen tot l'any. A veure si altres establiments copien la idea. Jo ofereixo el meu suport i regalo l'humil aparador del meu blog per a fer-me'n ressò.

-Ja no m'estimes? 
Però ell no contesta perquè la tele estava massa alta, espera.

Cares del món (276)

Joan Vigó parla de monstres, però jo trobo que aquesta Cara del món, que ha penjat al seu blog Màfia mental, fa més aviat peneta.