31 de desembre 2012

Bon any

La primera nit de cap d'any que vaig passar fora de casa fou la de 1979-1980. Jo tenia 15 anys. Amb una estrenada colla d'amics i amigues vam sopar en un garatge a Les Eres. Devia fer fred a Cornudella, però no ho recordo, no em fixava en aquestes coses llavors. Suposo que devien posar una estufa. El que sí hi havia, segur, era un tocadiscs. Jo era molt tímid, i m'imagino movent-me amb inseguretat; no sé si ja practicava l'humor i els acudits com a escut per protegir-me. Sigui com sigui, encetava una nova etapa de la meva vida, plena d'il·lusió i dubtes. Com sempre, vaja.
També és quasi segur que devia escoltar-se música com aquesta, o aquesta, o aquesta, o aquesta, o aquesta.
Bon any nou!

Desperta


Desperto el meu fill i manté els ulls tancats, fent com si estigués dormint. I jo li dic que vull veure el seu somriure, i ell no pot aguantar-se, i jo tampoc.
Cada dia comença un any nou.
Feliç 2013 a tothom!

Desdefinicions (260)


aBUSar. Circular, incorrectament, pel carril BUS.

Desafio que m'abraci la foscor

No m'espanta que s'amagui el dia
rere els turons del capvespre.
Desafio que m'abraci la foscor que avança
com un discret i infal·lible amant.
Els peus humits de platja tèbia
són pilans del meu demà.
.Text inspirat en una imatge d'Anna Serrat.

30 de desembre 2012

A inspiració dels meus contes

Una de les alegries més grans que m'ha donat la vida literària ha estat comprovar que els meus contes es convertien en pares, i esdevenien fons d'inspiració per a projectes culturals d'altres tipus. Em plau avui fer-ne un resum i anunciar-ne un de nou.
La cantautora tortosina Montse Castellà va composar la cançó "És com un miracle", primera del seu disc L'escriptor inexistent, basant-se en lletres de diversos autors. La part de la tonada de la cançó és un fragment del conte "La vida i el riu", inclòs als reculls El brogit de l'Ebre i El vertigen del trapezista. Podeu escoltar la cançó en aquest enllaç.

.
Un grup d'entusiasmes amateurs de la comunicació, encapçalats per grup Atictes d'Amposta, van emprendre l'aventura de realitzar el curtmetratge "Espantant gavines", basat en el conte homònim inclòs a El vertigen del trapezista, que us convido a veure en aquest enllaç.


.
Arran d'aquest curtmetratge, la classe de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús va decidir fer com a treball de classe un altre curtmetratge, aquest cop inspirat en el meu conte "Magnetisme", del llibre I un cop de vent els despentina, que també us convido a veure. Un interessant projecte anomenat "Del llenguatge escrit al llenguatge visual" que podeu seguir amb més detall a la seva web.


.
L'any 2011, el grup teatral de Reus TEBAC, va crear l'espectacle "Una sortida digna", basat en contes del llibre del mateix nom, amb el fil argumental d'una mort amb molt bon humor, qu ees va estrenar durant la Jornada Literària de Cornudella de Montsant, i del qual podeu veure algun fragment.


.
Cançons, curtmetratges, teatre... i també titelles, ja que la companyia L'invisible titelles va crear l'espectacle per a adults "Petits fours", que inclou un monòleg basat en el conte "Un problema d'imatge", del recull Una sortida digna.


.

I finalment, també el recull Una sortida digna, i concretament el conte "Secundari", ha servit d'inspiració al grup musical tarragoní Fred secret, per a composar la cançó "Joan Cremades", inclosa al seu nou disc, i del qual podeu veure el videoclip promocional.
.
I, per ara, esperant amb il·lusió la propera.


Matí de diumenge. El sol entra per la finestra. He esmorzat amb el meu fill. Ell juga a ser gran i jo a ser xiquet.

Efectes secundaris, de Jovi Lozano

Efectes secundaris, de Jovi Lozano
Editorial Bullent, 2011
Hola, sóc un ésser humà, i de vegades pretenc buscar dreceres per fugir dels traumes de la vida, i m'automedico, i faig dieta de forma malaltissa, i m'amago sota l'empara de les coses urgents per tal de no veure les importants, i m'entossudeixo en cercar noms originals pels meus fills. Però també, com a últim recurs, m'agafo a l'esperança de veure el costat lluminós de la vida.

29 de desembre 2012

Molles per no perdre'm, pròleg en podcast

L'amic blocaire i filantròpic editor, Jaume Llambrich, cos i ànima de l'editorial Petròpolis, em regala al seu blog El basar de les espècies, un dels primers que vaig conèixer, un podcast amb el pròleg del meu dietari molles per no perdre'm, que va escriure el gran Josep Igual.
Us convido a escoltar-lo en aquest enllaç. I podeu veure la presentació virtual del llibre en aquest apunt.

La veritable història del capità Garfi, de Pierdomenico Baccalario

La veritable història del capità Garfi, de Pierdomenico Baccalario
Editorial La Galera, 2012
Sinopsi
El 28 d'abril de 1829 neix un nen que podria canviar la sort d'Anglaterra: és el fill il·legítim del rei Jordi IV, i per això ha estat allunyat de la cort. Exiliat a les Índies Orientals, du sempre a sobre un rellotge antic, l'únic lligam amb el seu passat. James Fry, que és així com es diu, s'embarca amb només tretze anys i comença la carrera de pirata que el convertirà en l'home més buscat de tot l'Imperi. Passarà a la història com «el jove lord», «el descalç», «el príncep dels mars» ... Però ningú sap que ell és el Capità Garfi.

El crim de l'escriptor imperfecte, de Mikkel Birkegaard

Suzi Quatro & Chirs Norman Stumblin’in

28 de desembre 2012

Jo, Elvis Riboldi, i Boris el superdotat, de Bono Bidari

Jo, Elvis Riboldi, i Boris el superdotat, de Bono Bidari
Editorial La Galera, 2012
Sinopsi
Arriba l'estiu i l'Elvis es sent emocionat perquè sap que podrà passar-lo amb en Boris. Els dos amics tindran tot el temps del món per a jugar, parlar i interrogar-se sobre el sentit de la vida. Però un contratemps espatlla els plans de l'Elvis. En Boris és becat per la famosa escola Bretània per seguir un curs d'estiu per nens superdotats. Amb en Boris internat al Bretània, l'Elvis es mor d'avorriment i enyorança. Quan intenta posar-se en contacte amb el seu amic, l'Elvis se n'adona que alguna cosa no va bé: en Boris passa completament d'ell. L'Elvis pren una determinació: sigui com sigui, ingressarà a l'escola per superdotats i rescatarà en Boris. I l'aventura no ha fet més que començar!

Llegint Salvador Macip

Cares del món (284)

Jaume Bach saluda de part nostra aquesta Cara del món que trobareu a Ripoll.

27 de desembre 2012

La connexió valenciana

Els últims anys procuro aportar el meu granet d'arena (o millor de soldó) perquè no es perdi la connexió amb els escriptors/es del País Valencià, reivindicant el paper de cruïlla que han de jugar les Terres de l'Ebre. D'aquesta manera he comentat al blog molts dels seus llibres i, sobretot, els he convidat al meu programa de televisió de Canal 21, o els he convidat a activitats com el Club de Lectura de Tortosa, la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús o a les Jornades Literàries de Cornudella de Montsant. Així he pogut fer contacte personal (a més de virtual amb molts d'altres), amb autors com Mercè Climent, Francesc Mompó, Manel Alonso i Català, Pep Castellano, Joan Andrés Sorribes, Josep Manel Vidal, Manuel Baixauli, Joan Francesc Mira, Silvestre Vilaplana, d'altres que ja són de la casa, com Vicent Sanz o Josep Igual, i més que vindran.
Enguany, a més, tinc el plaer d'ampliar els lligams amb la col·laboració a dos revistes: de forma periòdica amb els meus nanocontes a la revista Saó, i a la revista L'Illa, d'edicions Bromera, amb el comentari del llibre Llum antiga de John Banville.

La llum d'Alexandria, d'Àlex Rovira i Francesc Miralles

La llum d'Alexandria, d'Àlex Rovira i Francesc Miralles
Edicions 62, 2012
Sinopsi

Xavier Costa, guionista radiofònic, veu interromput el seu gris dia a dia per una notícia sorprenent: Marcel Bellaiche, un vell amic de la universitat, ha aparegut mort al far de Finisterre. Viatger somiador i fill d’una família rica, Marcel s’havia especialitzat en manuscrits religiosos antics. Segons les fonts familiars, en el moment de la mort s’havia traslladat al far per dur a terme una investigació relacionada amb la biblioteca d’Alexandria. Tota la documentació, però, ha desaparegut. 

Ben aviat rep la visita de l’advocat de la família d’en Marcel, que li demana que intenti aclarir les circumstàncies de la mort del noi amb tots els mitjans que li calguin, incloent-hi les influències en el món acadèmic. Amb la condició que Sarah Brunet, la seva excompanya, també sigui contractada, Xavier accepta l’encàrrec i tots dos inicien una aventura perillosa i enigmàtica que els durà fins a una revelació sorprenent sobre els set grans mestres espirituals del món antic. Però una fosca ombra amenaça la seva investigació i el seu amor renascut... 

A La llum d’Alexandria, Àlex Rovira i Francesc Miralles comparteixen el seu talent per difondre les fonts del coneixement inspiracional.

En llegeixo un fragment a la llibreria Serret de Vall-de-roures, curiosament encompanyia d'un client, que resulta ser Francesc Miralles:

Que la vida no et mima? I tu, des de quan no li fas un detallet?

26 de desembre 2012

El lloro verd i En llampec pesca a Internet, de Ursel Scheffler

El lloro verd i En llampec pesca a Internet, de Ursel Scheffler
Edicions del Pirata, 2012

El lloro verd, de Ursel Scheffler
El comissari Llampec agafa a l’últim moment el tren cap a París on, en col·laboració amb el seu col·lega Pierre Simili, ha de posar fi a les activitats d’una banda nternacional de contrabandistes de diamants. Inesperadament, un lloro verd l’ajuda a resoldre el cas. I tot i que una abella li deixa un ull a la funerala, també un pingüí, un hipopòtam i un
canari provoquen descobriments sorprenents en aquest volum ple de casos d’allò més emocionants.
En llampec pesca a Internet, de Ursel Scheffler

El comissari assisteix a Nova York a un congrés de “supercervells”, el tema central del qual és com millorar la investigació internacional del crim organitzat amb l’ajut de les noves tecnologies, la informàtica i Internet. Allí aprèn el nou programa informàtic de reconeixement d’empremtes digitals, gaudeix de la cuina italiana i, aprofitant el viatge, ajuda els seus col·legues de l’FBI a capturar l’astut capo mafiós Jaws, ja que de fet el cervell del Llampec és molt més fiable que el disc dur de qualsevol ordinador.



Prometeu ens donà el foc, no el dret de cremar.

25 de desembre 2012

La màgia de colors, de Ricardo Alcántara

La màgia de colors, de Ricardo Alcántara
Il·lustracions de Sebastià Serra
El cep i la nansa, 2012
Sinopsi

I si cada color ens portés a viure grans aventures en un món imaginari? Això és el que li passa a la Mariana quan es vesteix de rosa, de verd, de negre, de vermell..., li agrada tant que no sap quin color escollir, fins que descobreix la màgia dels colors.
Al dvd que inclou el conte hi trobaràs: la interpretació del conte en LSC i veus en off, les il·lustracions animades i a més, aprendràs el vocabulari del conte.
La peculiaritat dels contes Ginjoler és que van destinats a infants tant oients com sords. 
Inclou DVD!

Alícia Gamundi a Tens un racó dalt del món

Alícia Gamundi serà la convidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, per a presentar-nos el seu llibre La Mireia i la Marta a la ciutat d'Asotrot, on una vila i un riu són amenaçats per la set d'un monstrre que es vol beure tota l'aigua, però que amb l'ajut d'unes fades molt especials hi trobaran la solució.
També comentarem molts llibres infantils, com ara la col·lecció del comisari Llampec, Lola, la fada de l'escola, de Laura Mur, El festival de les paraules, de Jordi Sierra, Rebigotis, d'Estrella Ramon (del qual en llegiré un fragment al final), i la versió d'El fantasma de l'òpera de Francesc Miralles.
El programa es podrà veure a Canal 21 el 26 de desembre, a les 21.00 h., i en postreriors repeticions durant la setmana.


Que les il·lusions del meu petit poble i de tots vosaltres es facin realitat o, com a mínim, que segueixin ben vives i plenes de llum i color.
.
Foto de Josep Maria Ferré

23 de desembre 2012

Pujo camí del meu poble a la teva vora,
riu amic,
i aturo la mirada als teus colors,
fonda antiga.

El cor de la Hannah, de Rocío Carmona

El cor de la Hannah, de Rocío Carmona
La Galera, 2012
Sinopsi
La Hannah és una jove amish de Pennsilvània; viu en un entorn rural, aïllat i rígid, que encara avui segueix les normes i els codis del segle XVII. El mateix dia que fa 16 anys, es produeix un esdeveniment únic a la història del poble: per primera vegada en dècades, es permet l'entrada d'un foraster, en Daniel, un jove que acaba d'arribar de Seattle per a fer un reportatge fotogràfic sobre els amish. La Hannah sent de seguida alguna cosa per ell, i en Daniel s'enamora d'ella a l'instant. Inicien una relació que trenca tots els codis de la comunitat. Quan la família d'ella se n'assabenta, prohibeix que es continuïn veient i fan fora del poble en Daniel. Però la Hannah decideix fugir per anar a buscar-lo a Nova York, on s'enfrontarà a un nou món, viurà tota mena de perills i aprendrà algunes lliçons que mai no oblidarà. En llegeixo un fragment a la llibreria Serret de Vall-de-roures, sota l'atenta mirada de l'autora:

22 de desembre 2012

La muntanya del cardenal, alliberada

Avui, visita a Vall-de-roures, i alliberament als seus carrers dels llibre La muntanya del cardenal, de Xavier Soler

Viatge


Fugint de la rutina col·lecciona sabonets dels hotels on s’allotja, com quan era petit i desava petxines de platja dins d’una ampolla de vidre. Els posa ben col·locats en un racó de la maleta, sempre al mateix lloc; els localitza fàcilment amb la mà, sense necessitat d’obrir la cremallera del tot. Són la constància del viatge, del camí que deixa enrere i dels tresors  que descobreix a cada pas, a cada nova ciutat que es deixa vèncer. Algun dia, quan trobi el seu destí, es rentarà les mans amb escuma del passat.


El festival de les paraules, de Jordi Sierra i Fabra

El festival de les paraules, de Jordi Sierra i Fabra
Edicions del Pirata
Sinopsi

Idea decideix organitzar un festival per a triar la millor de les paraules existents. Ara bé, quines hi podran concursar? Serà discriminatori que paraules com guerra i violència o lleig i antipàtic no hi siguin admeses?
El que havia de ser una festa simpàtica és converteix en un cau de baralles i enveges en què Normalitat pateix una crisi depressiva, Mandarí perd lletres a causa d'una trompada i passa a ser Marí i Culte, a la qual se li desplaça la "t" es transforma en Culet...
Us deixo un fragment:

Petons entre camions, d'Anna Roig i l'ombre de ton chien

20 de desembre 2012

Obra completa (2), de Josep A. Baixeras i Sastre

Obra completa (2), de Josep A. Baixeras i Sastre
Cossetània Edicions, 2012
Sinopsi
El segon volum de les Obres Completes de Josep A. Baixeras aplega les dues novel·les que va escriure i publicar. Amb L’anell al dit (1964) va quedar finalista del premi Sant Jordi de novel·la. La segona, Les Mares (1995), triga més de tres dècades a arribar. Entremig es dedica a l’activisme cultural, a la política i escriu teatre i fa traduccions. Malgrat aquesta distància cronològica, les dues novel·les formen part d’un mateix projecte i vénen a ser, de fet, l’una continuació de l’altra. S’hi construeix el mite de Castellet, una ciutat darrere la qual s’amaga Tarragona, que s’esllangueix en la grisor del franquisme i, alhora, avança cap a la industrialització, la construcció de barris perifèrics per a immigrants i la lluita per la democràcia. En aquesta edició incloem el pròleg de 1964 de Josep M. Llompart i un estudi introductori de Jordi Tiñena realitzat expressament. 

La vida


De trànsit. 
Només de trànsit? 
Sobretot de trànsit.

19 de desembre 2012

Espelmes

El pas decisiu per complir els desitjos no és bufar espelmes, sinó encendre-les.

265è joc literari (l'últim?)

Com ja sabeu, el proper 21 de desembre s'acaba el món (una altra vegada), i com que és possible que aquest sigui l'últim dels jocs literaris que us podré proposar, penso que el tema s'ho mereix. No he posat normes en altres ocasions, i tampoc és qüestió de posar-ne ara enmig d'una situació tan excepcional. Per tant, escriviu poemes, nanocontes, novel·les, teatre... el que vulgueu, sempre sobre el tema, això sí, de la fi del món (s'agrairà incloure una mica d'humor per fer-lo més passador).
Ja fa mesos que no poso data límit per als jocs literaris, i ara no serà una excepció, però, per si de cas, potser que els escriviu abans del dia 21, no?
Si els maies tenien raó, ha estat un plaer jugar i escriure amb vosaltres.

18 de desembre 2012

Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana dedicarem el programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21, a Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, gràcies a la col·laboració d'Enric Querol i d'Emigdi Subirats.
Repassarem breument la seva vida, la seva llegenda i la importància  i diversitat de la seva obra, que el converteix en un dels grans autors catalans del barroc, per no dir el més gran.

A la imatge, altres llibres recomanats durant el programa: la biografia de Gerard Vergés, El meu món de poesia, de Joana Raspall, La febre d'or, de Narcís Oller, Un adéu a la tribu, de Toni Mollà i Crònica negra, de Juli Alandes.
El programa es podrà veure a Canal 21 el 19 de desembre a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.

El meu poble, de nit, no tem a la foscor; ni a l'hivern, al fred.
Arrecerat en un revolt dels anys sempre m'espera.

17 de desembre 2012

Cal Neulat, una de les botigues on anava a comprar de petit a Cornudella, tanca. Llegir la notícia a Cornudella blog m'ha emocionat i és com si una petita porta a la infantesa es tanqués. Hi anava a comprar acompanyant a ma mare, i quan devia ser més grandet, tot sol, amb la llista dels encàrrecs apuntada i, potser, fins i tot, apresa de memòria. Em veig obrint la porta o apartant la cortina a l'estiu, davant del mostrador que llavors em semblava tan alt, i la senyora Josepa sortint d'una porta.
Diuen que quan una porta es tanca, se n'obre una altra; però de vegades costa de trobar.
- Cercador de tresors?
- Atresorador de recerques.

Desdefinicions (258)


avisme. Profunditat immensa on et deixen els anys.

16 de desembre 2012

Rebigotis, d'Estrella Ramon

Rebigotis, d'Estrella Ramon
Il·lustracions de Marta Montañà
Edicions del Pirata, 2012
Sinopsi

Aquella tarda, la família de l’Antolí Ratonell s’agitava entusiasmada al voltant d’una gran fondue.
Mentrestant, a l’altra banda de la casa, La Minerva, una nena d’uns vuit anys, llargueruda i prima i sense les dents del davant, cridava:
–He dit que és una porqueria de sopa i us ho torno a repetir. O em doneu una altra cosa o no sopo. Vosaltres mateixos–. I mirava el seu pare amb cara de prunes agres.
De manera sorprenent, la vida d’aquests dos personatges s’encreuarà i donarà lloc a una història increïble i divertida!

Per a relats conjunts


L'atzar no juga ni a favor ni en contra. A la imatge de la derrota, no li reparteixo cartes.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

En homenatge al centenari del naixement de Pere Calders, i com a excusa per a donar-me el plaer de rellegir els seus contes, vaig proposar comentar al Club de Lectura de Tortosa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo el llibre Cròniques de la veritat oculta, el passat mes de novembre.
Alguns membres no l'havien llegit mai, altre sí, recentment, i d'altres no li havien donat una altra oportunitat, després d'haver-se convertit en lectura obligatòria quan estudiaven Batxillerat. Però l'amic Calders no em va fallar. Tothom va caure seduït pel seu llenguatge, per la seva ironia, per la forma de mostrar-nos la vida des d'un altre angle, per tractar amb naturalitat fets aparentment absurds o il·lògics. Humor, ironia, sorpresa... però, sobretot, un tractat sobre l'essència de l'ésser humà, a través d'uns contes de gran profunditat, i entretinguts alhora. La vida en tota la seva extensió; fràgil, mutable, inestable, relativa, de vegades trista, però imprescindible i bella.

15 de desembre 2012

Contes coordinats, encara

L'any 2006 vaig tenir l'honor de participar en un recull de contes publicat per Editorial Montflorit pe rtal de lluitar contra l'esclerosi múltiple: Contes coordinats. També hi van participar Màrius Serra, Matthew Tree, Maria Mercè Roca, Isidre Grau, Marc Romera, Ignasi Riera i Marta Pessarrodona.
Ara, sis anys després, el llibre encara és viu gràcies a una interessant iniciativa. L’Associació d’Artistes Plàstics de Cerdanyola ha agafat els exemplars que quedaven arraconats i que no s’havien pogut vendre i els han convertit en llibres d’autor, petites joies que donen als volums una nova sortida. Amb tot plegat se’n farà una exposició d’art solidari, de la qual es vendran les peces, i els diners que es recullin també es destinaran a la Fundació Esclerosi Múltiple. Més informació aquí.

Queen - Love of My Life

Sa majestat viu.

14 de desembre 2012

Metàfores inèdites

Metàfores inèdites
Premi Gabriel Ferrater de poesia (2009-2010-2011) 
Cárcamo Bonet, Núria; Coll Domingo, Glòria; Vallejo i Vall, Ivan; Cabrera Ramon, Eva; Ordóñez i Casals, Gemma; Bosch Gual, Miquel 
Cossetània Edicions, 2012
Sinopsi
Els Premis Literaris Baix Camp per a Joves Escriptors que convoca Òmnium Baix Camp representen una mostra significativa de la creació literària de molts joves del Països Catalans. El present volum aplega els XXXI, XXXII i XXXIII Premis Gabriel Ferrater de poesia, dels anys 2009, 2010 i 2011, sota el títol Metàfores inèdites, extret del pròleg, l’autor del qual és el poeta Antoni Mateu. El jurat de la XXXI edició va acordar d’atorgar el XXXI Premi Gabriel Ferrater a l’obra Els fruits de l’esbarzer de la poetessa Núria Cárcamo Bonet i un accèssit a Glòria Coll Domingo per L’amant desterrada. El jurat de la XXXII edició va acordar d’atorgar el XXXII Premi Gabriel Ferrater a l’obra Itineraris del poeta Ivan Vallejo i Vall i dos accèssits, l’un a Eva Cabrera Ramon per El vent dels mocadors brodats i l’altre a Gemma Ordóñez i Casals per Les branques de l’heura. El jurat de la XXXIII edició va acordar d’atorgar el XXXIII Premi Gabriel Ferrater a l’obra A batzegadesdel poeta Miquel Prodigiós. Amb l’edició d’aquesta publicació, una vegada més, Òmnium Baix Camp vol fer costat als joves autors que escriuen en la nostra llengua tot volent donar a conèixer la varietat i la qualitat de les seves creacions literàries. 

Animalades de paper, de Lola Casas

Animalades de paper, una idea de Pere Cabaret, amb poesies de Lola Casas i fotografies d'Esther López
El cep i la nansa, 2011
Sinopsis: La Lola Casas i en Pere Cabaret han decidit fer feliços als nens, mestres i tot el públic amant dels animals creant un llibre ple d’imatges suggeridores, on tothom trobarà un poema adreçat a les seves bestioles preferides. Un llibre divertit, fresc, agosarat i empaperat titulat Animalades de paper.

"In Memoriam" de Gabriel Ferrater

El col•lectiu En Veu Alta interpreta un fragment del poema "In Memoriam" de Gabriel Ferrater, amb un tall del videolit "FerrateR" d'Aleix Cort -amb edició de Roger Bessó- i imatges del poeta i la guerra civil espanyola.

Cares del món (282)

Pilar ens convida a visitar Carcassona i saludar aquesta Cara del món.

13 de desembre 2012

Lola, la fada de l'escola, de Laura Mur

Lola, la fada de l'escola, de Laura Mur
Il·lustracions Isaac Bosch
Edicions del Pirata, 2012
Sinopsi

Lola és una petita fada que, després d’una entremaliadura, s’escapa del bosc de les fades i es refugia a les golfes d’una escola, on es fa amiga d’un tió de Nadal.
Organitza alguna festa amb les amigues, a qui fa una deliciosa crema de mocs ensucrats, i va a aprendre màgia amb les altres fades; també té temps, però per ocupar-se de l’escola i amb els temps, tots els professors i alumnes estan molt orgullosos de tenir-la-hi. Quan saben les seves aventures, totes les seves amigues del bosc volen ser també “fades d’escola”.
Us deixo un fragment:
Estel que acceptes el repte 
de brillar a la llum del dia. 
El teu valor s'encomana,
la teva gosadia és el meu mestre.
Profundament dolgut amb el pas dels anys, gira tots els rellotges de cara a la paret. Un gest infantil, pensa somrient.

12 de desembre 2012

Ploure


Aquesta mena de ploure em recorda els dies que vam passar a Ribadesella. Travessant el pont no estàvem segurs si plovia, i ens havíem de fixar en el riu per notar l’impacte subtil de la pluja, que queia dolçament surant en l’aire. Ens feia gràcia aquella pluja tova, quasi imperceptible, com una carícia tendra després de fer l’amor, i caminàvem abraçats, en direcció a la platja. Els núvols baixos, el riu i el mar, es fonien en un punt, cosits per la pluja; i al costat mateix, els carrers de la part vella del poble on, en aquella hora, s’escanciava alegre la sidra. Érem feliços, amb l’aire esquitxant-nos el rostre, el brogit de les ones de fons, la nit reflectida a l’aigua del riu i una gota, quasi invisible, al vidre de les ulleres. 

.
Fragment del conte "Ploure", inclòs a I un cop de vent els despentina.

11 de desembre 2012

264è joc literari

Aquest dissabte, 15 de desembre, participo a la Jornada Imago Mundi de Móra la Nova, enguany sota el lema Consens i conflicte: independència i llibertat en un món canviant. Podeu veure el progama d'actes en aquest enllaç.
M'agradaria acabar la meva intervenció a l'acte amb uns quants nanocontes inspirats en el lema de la Jornada, i us convido també a vosatres a participar-hi, a través del joc literari d'aquesta setmana. 
Per això us demano un nanoconte d'una extensió aproximada de 140 caràcters (no seré estricte), inspirats en el lema de la Jornada, que podeu escriure en un comentari o o deixant l'enllaç als vostres blogs. 
Aquest dissabte llegiré alguns o tots els nanocontes que em proposeu.

Carlos Martorell i la Batavia Jazz a Tens un racó dalt del món


Aquesta setmana, Tens un racó dalt del món serà un programa molt musical, ja que presentarem el llibre Batavia Jazz, una orquestra irrepetible, escrit per Carlos Martorell, i que explica la història d'aquesta mítica orquestra tortosina que va fer xalar la gent de les Terres de l'Ebre, entre els anys 1931 i 1962.
Uns moments durs per a la nostra història i per als nostres pares i avis, que la música va poder endolcir. L'orquestra fou de les primeres del nostre petit país que s'apuntà a la revolució que representà la incorporació de la bateria.
Recordarem espais i anys que han quedat enrere, i em permetré dedicar el programa al meu pare, i a molts de la seva generació, que sense estudis i havent-se de guanyar-se la vida en un poble petit, fent tota mena de durs treballs, va trobar un racó de temps i il·lusió per a aprendre a tocar un instrument i formar part d'una orquestra de les moltes que brillaven a cadascun dels nostres pobles.
El programa es podrà veure a Canal 21 el 12 de desembre a les 21.00 h., i en properes repeticions durant la setmana. El llibre es presentarà a Tortosa, el 14 de desembre.
Altres llibres recomanats durant el programa són: Un adéu a la tribu, el nou dietari de Toni Mollà; Un rei molt tossut, de Montserrat Balada, per als petits de casa; i una gran novetat ebrenca, el nou poemari de la nostra Zoraida Burgos, Absolc el temps.
Cavalco a lloms de peus descalços, i l'arena dels dies entre els dits.
.
Inspirat en una imatge d'Alba Pifarré.

10 de desembre 2012

Direcció tardor


Intentar que el camí s'aturi és massa feixuc, i perillós, i impossible.
No m'imagino aspre, el tacte groc dels anys que em resten.
.
Inspirat en una imatge que l'escriptor Xulio Ricardo Trigo penja a Instagram i al seu facebook.

Desdefinicions (257)


memorir-se. Oblidar

09 de desembre 2012

Amb tres anys i mig, el meu fill es troba davant d'un dels grans reptes en la vida d'un home: treure el plàstic d'un DVD. 
Fart de furgar amb les ungles, va a buscar unes tisores. Ja veig que se'n sortirà a la vida.

Un adéu a la tribu, de Toni Mollà

Un adéu a la tribu, de Toni Mollà
La ficció és una bona eina per expressar emocions i sentiments, i la realitat que ens envolta és la principal font d'inspiració per inventar històries que, en el fons, no són tan inventades. A mi, cada cop m'agrada més prescindir de la ficció per a mostrar la realitat tal com és, tal com la veiem, que no és altra cosa que filtrar la realitat.Un dels nostres grans dietaristes és Toni Mollà.Aquí, amb l'excusa d'una estada al nord-est dels Estats Units per fer de professor, Toni Mollà ens fa en veu alta reflexions culturals i, sobretot, vitals. Ens parla de la manera de ser nordamericama, tan allunyada de la seva Meliana natal i de València.
Enric Balaguer fa al seu blog una bona críticia de l'últim llibre d Toni Mollà, Un adéu a la tribu. Us deixo uns fragments escrits i llegits:
"M'hauria agradat que mon pare tinguera una vida de més amplària de compàs."
"La memòria i la imaginació són dos talls d'un ganivet ben esmolat. I qualsevol dels dos, també som nosaltres."
"Hi ha un moment a la via en què el vincle amb el teu origen s'esgarra potser sense ser-ne conscient."

08 de desembre 2012

La muntanya del cardenal, de Xavier Soler Bartomeus


La muntanya del cardenal, de Xavier Soler Bartomeus
Sinopsis
La Muntanya del Cardenal és un exercici d’imaginació en una època en la que gairebé tot estava prohibit. “Resulta curiós que tan sols el humor i la creació de mons onírics, de mons intuïts o somiats, et permetia mantenir-te en peu, havies de construir la teva vida amb els teixits dels teus somnis” – tal com es diu en el llibre.
La Muntanya del Cardenal,  és també la crònica d’una època, la dels anys 50, des del punt de vist d'alumne intern dels 10 al 14 anys, en un col·legi concret, el de Ntra. Sra. De la Mercè de Montblanc, un internat perdut en els freds i les boires de la Conca de Barberà i vivint l'exili de la calidesa marítima de la Vilanova natal i l'aixoplug de les sínies de la Geltrú. ”I en aquell internat, va aparèixer un bon dia un personatge transgressor que va revolucionar el col·legi i que jo me’l vaig apropiar per a desenvolupar-lo en la meva imaginació. Aquella necessitat imperiosa de models que té sempre la adolescència.” 

Earth, Wind & Fire - September

Els 70 no s'haurien d'acabar mai!

07 de desembre 2012

Contes de Hollywood, de Christopher Hampton

Contes de Hollywood, de Christopher Hampton
Cossetània Edicions, 2012
Sinopsi
“És la meva obra favorita. És el consens general aquí [a la Gran Bretanya] que és la millor de les meves obres de teatre. Així que li tinc molt d’afecte. Mai se sap en el moment —algunes obres milloren amb el temps i altres fan el contrari.” (13 d'octubre de 2010, Los Angeles Times És obvi que Contes de Hollywood, com diu el seu autor, millora amb el temps; el compromís polític de l’escriptor o l’artista és un tema que apel·la a cada generació, encara que de maneres diferents depenent del context històric. Durant la Segona Guerra Mundial, les tries estilístiques i estètiques significaven la possibilitat de posar en risc la pròpia vida, com demostra la història encara per escriure’s de l’exili dels escriptors alemanys als Estats Units. L’obra escenifica els problemes polítics, estètics, econòmics…, que van haver d’afrontar aquests escriptors, i la seva relació conflictiva amb el món de Hollywood. Hi apareixen, de manera destacada, els germans Mann i Bertolt Brecht, junt amb personatges mítics del cinema de Hollywood, com els germans Marx o Johnny Weissmuller, a més de l’austrohongarès Ödön von Horváth, que llavors ja era mort, però que es converteix en el nostre particular Virgili i ens guia pel purgatori i l’infern hollywoodià dels anys quaranta. D’altra banda, la distància cultural entre la tradició intel·lectual europea i les idees i formes de la indústria cinematogràfica americana ens fa reflexionar sobre la inevitable incomunicació entre persones de diferents referents culturals.
Mira àlbums de fotos amb tendresa, però mai sense precaució. El país on vol viure es diu futur.

Cares del món (281)

Gràcies a la Drapaire dels mots pel regal d'aquesta Cara del món, tan tocacampanes.

06 de desembre 2012

Un rei molt tossut, de Montserrat Balada

Un rei molt tossut, de Montserrat Balada
Il·lustracions de Pep Boatella
El cep i la nansa, 2012
Sinopsi

En Tolot és el rei més tossut del món. Quan algú li porta la contrària, el tanca a la presó. Així, la presó de palau està sempre  plena a vessar de gent. 
Un bon dia, més tossut que mai, mana als seus soldats que vol rocs que parlin. Rocs parlants? Els soldats tenen un greu problema!  Com s’ho faran per fer entrar en raó a en Tolot i no acabar a la presó? 
El llibre inclou un DVD i també està escrit en llenguatge dels signes per a sords.