30 de novembre 2013

Nanocontes exprés

Ahir a la nit, improvisant 11 nanocontes exprés en mitja hora al facebook, a partir de paraules suggerides pels seguidors que van participar, com ara plusquamperfet, amor, rapsòdia, optimiste, pèrfida o grava.
En podeu veure el resultat en aquest enllaç.

No m'escriguis més poemes, de David Ruz Guiu

No m'escriguis més poemes, de David Ruz Guiu
Editorial El Toll, 2013
«Quan penso en els meus dies que ara són caducs, el primer que recordo és el pare assegut en una cadira, absent, amb la música baixa, els ulls tancats i una cigarreta a la boca, sense encendre. [...] De petit tot es veu diferent. El món dels que se senten adults queda llunyà, estrany i fosc. En la inconsciència és difícil adonar-te del que t’envolta, i no ens ha de sorprendre, no quan es creu en monstres que dormen sota el llit. Sort en tenim, de la fantasia» --Títol: "No méscriguis més poemes"

Les figuretes del pessebre, Lola Casas\Pilarín Bayés (il·lustr.)

Les figuretes del pessebre
Lola Casas\Pilarín Bayés (il·lustr.)
Editorial La Galera, 2013
Sinopsi
Les figuretes del pessebre estan totes a la capsa, a punt de sortir. Però hi són totes? Per si de cas, la Lola Casas ha fet un poema divertit per a cada figureta i la Pilarín Bayés l'ha dibuixada. Ara les teniu totes reunides. Cadascuna amb el seu poema. Ara no hi ha excusa per fer el pessebre recitant els poemes i posant les figuretes en ordre... si voleu!

Un llibre amb un escenari de pessebre i adhesius de les figuretes!

29 de novembre 2013

Daurada, la tarda; platejat, el record.
.
Inspirat per una foto de Xulio Ricardo Trigo

L'equilibri de viure

Viure és inestable.
Viure és jugar a equilibrista sobre rodes.
No viure és caure segur.
.
Inspirat en una obra de Joan Miró, que tñe el seu taller a La Serra d'Almos

28 de novembre 2013

A Ràdio Tortosa

Avui, entrevista a Ràdio Tortosa, al programa Biblioones que condueix Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Podeu escoltar-la a podcast del programa del 28/11/13 en aquest enllaç, a partir del minut 25. Parlem, entre altres coses, del nou projecte del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes, i l'Institut Català de les Dones, que em convertirà en escriptor de capçalera de la Biblioteca de Tortosa.
Acabo recomanant el llibre Els nens del sac, de Damià Bardera, i llegint un dels seus contes.

Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez

No em cansa mai el plaer de llegir aquest llibre
I la princesa, molt educada, li respon: no, gràcies, ja tinc sabates.

27 de novembre 2013

La meva primera biblioteca

La meva primera biblioteca
Editorial la Galera
Aquesta biblioteca conté nou minillibres, amb fotografies molt atractives i primeres paraules.

Per aprendre les formes o el ventall de colors, les primeres paraules o a comptar, aquesta col.lecció de nou llibres de cartró és ideal per estimular l'aprenentatge dels més petits.

La caputxeta vermella, vista per un forat

Editorial La Galera ens proposa una nova forma de veure La Caputxeta Vermella, en un àlbum il·lustrat acompanyat d'una capsa màgica on podem veure per un forat, les imatges en 3D.
Un conte únic per gaudir en família, observant, explicant o llegint aquesta història clàssica.

Entrevista a Gerard Vergés

Entrevista a Gerard Vergés
Realització Irene Terrón
Entrevistadora Cinta Mulet
Gravat a Tortosa a l'agost de 2013

Caçador de tresors


El nostre té una habilitat especial per trobar petits tresors que acumulem en una capsa, vés a saber si amb la intenció d'enterrar-la un dia en una illa deserta: trossos de rajoles de colors, joguines trencades, bastons que amaguen espases...
Fa unes setmanes, a Amposta, va vol recollir un gos de peluix abandonat a la vora d'un contenidor, mullat, brut, sense un orella i amb uns quants pedaços mal sargits. Diu que deu estar content de tenir una família nova.
Fa pocs dies, a la vora del riu, tirada en una paperera, va trobar una guitarra amb les cordes trencades. Semblava en bon estat, i ja amb cordes noves, ens ofereix un concert.

26 de novembre 2013

Núria Pradas a Tens un racó dalt del món


Núria Pradas és la convidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, el racó que Canal 21 reserva al món de la literatura i dels llibres.
Sobretot parlarem de la seva última novel·la, Sota el mateix cel, Premi Carlemany, ambientada en un poble de França envaït pels alemanys durant la 2a guerra mundial, i la difícil relació d'amor entre una noia i un soldat. Un llibre sobre l'amor, però també sobre l'odi, sobre la difícil tolerància, sobre la necessitat de conèixer-nos mútuament.
També parlarem sobre la seva llarga trajectòria com a autora de llibres infantils i juvenils, com ara Una nit de reis boja, Això no mola Escarola, o la seva trilogia sobre viatges.
Recomanarem altres llibres com La meva germana viu sobre la llar de foc, d'Annabel Pitcher; Amors gairebé eterns, de Josep Igual; Malanyet, de Pere Audí, i La vida sense ell, d'Isabel-Clara Simó.
El programa es podrà veure els dimecres 27 de novembre i 4 de desembre, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant els propers 15 dies.

Lluny de mi

De vegades m'allunyo de mi mateix: perillosament? afortunadament?

25 de novembre 2013

Guerrer de les lletres?

En motiu d'una entrevista, ahir em van definir com a un guerrer, i jo em pensava que es referien a una altra persona, per equivocació. Però sí, es referien a mi i, textualment, em diuen: " tu ets el nostre guerrer, un home que ha despertat al món i s'hi enfronta amb les lletres". Caram! Això em dóna força i també em carrega de responsabilitat; m'hauré de buscar un vestit de superheroi adient, amb poders relatius.

ales

Quan bufa fort el vent, que a Tortosa és sovint, els tendals de les cases s’amaguen sobre si mateixos i deixen en llibertat sota vigilància, un petit faldó que oneja al ritme que mana l’oratge. Des de dins de casa, rere la còmoda protecció d’una finestra, la dansa dels tendals veïns és una bona referència per saber si encara fa vent. Batec d’ales a qui no es deixa volar.

24 de novembre 2013

Els nens del sac, de Damià Bardera

Els nens del sac, de Damià Bardera
El cep i la nansa, 2013
Sinopsi
La seixantena de contes d'aquest llibre són un retaule tragicòmic i truculent de la condició humana, una sàtira fatalista i despietada sobre el destí de la humanitat. Una obra colorista i naïf plena a vessar de mainada inquietant, pallassos decadents, adults infantilitzants, animals de tota mena ―salvatges, domesticats, de peluix― ,gegants tristos, esquelets buits, laberints i alguna princesa. Una proposta divertida, grotesca i essencial, apta per als amants de la bona literatura. 
Comentari
Obrir un llibre no és un acte superflu; no ho hauria de ser. Deixar-nos portar per les paraules que ens ofereix pot ser un entreteniment, però, sobretot, una oportunitat per créixer, per reflexionar sobre tot allò que ens envolta i, per tant, sobre nosaltres mateixos. De tots els llibres que llegeixo, n'aprenc, en tots hi trobo alguna cosa que em fa millor, però pocs m'esgarrapen l'ànima a una velocitat i certesa com els reculls de contes de Damià Bardera. L'he descobert fa poc, i ja és un dels meus autors de capçalera. I els tres llibres que he llegit formen un tot indestriable, i per això els poso a la imatge tots junts: Fauna animal, Els homes del sac, i ara, Els nens del sac.
Utilitzant una eina tan vital i i arrelada a les nostres emocions com la infantesa, Bardera ens deixa sense alè en poques línies, de 0 a 100 km/h sense adonar-nos gairebé de l'acceleració, amb un toc de vareta màgica que sovint no és subtil, sinó afilada, i cal tancar el llibre un moment, i mirar al buit uns segons o, millor encara, dins de la nostra pell, amb un dit entre les pàgines que llegíem perquè sabem que haurem de continuar.
Però millor que tasteu vosaltres mateixos el que explico, directament, sense embolcalls, ni disfresses, ni eufemismes, ni divagacions, en aquest parell de contes de l'últim recull que us convido a escoltar:



23 de novembre 2013

Koknom. Una aventura en terres maies

Koknom, una aventura en terres maies, de Núria Pradas
Editorial Bambú
Sinopsi
Després de les aventures de l'antic Egipte i amb els víkings, en Víctor torna a viatjar en el temps i acaba en terres maies. Convertit en el koknom –el guardià del jove príncep hereu–, tindrà la missió de protegir el futur rei Pakal fins que sigui coronat. Una tasca gens fàcil si vius envoltat d'enemics tan ferotges com els homes d'Uneh Chan, el terrible Serpent Enroscada. Amb nous amics, en Víctor s'enfrontarà a grans peripècies i aventures com ara vèncer un jaguar o presenciar els perillosos entreteniments d'una civilització de costums esgarrifosos. Aquesta missió, tanmateix, li ofereix una última sorpresa: l'amor de l'Ix Kay.
.
Properament, l'autora serà la convidada del programa de televisió Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Perills d'amor, de Joan Roís de Corella

Perills d'amor, de Joan Roís de Corella
Versió d'Eduard J. Verger
Editorial Barcino, 2013
El propòsit de Corella en aquestes magnífiques peces d'orfebreria verbal és, pel que fa a l'instrument lingüístic, la dignificació del romanç, fent-lo apte per a la solemnitat i la gravetat pròpies del llatí, i en el fons l'exposició dels perills de la passió amorosa i l'exaltació de les virtuts considerades típicament femenines enfront de la bel·licositat del món cavalleresc. El volum, a més de la introducció d'Eduard J. Verger, que nha fet l'adaptació al català actual, fa un recull de poesies de temàtica amorosa, així com textos en prosa com la "Tragèdia de Caldes", "Història de Leandre i Hero" i "Història de Jàson i Medea"

Truca'm, de Joan Dausà i els tipus d'interès

22 de novembre 2013

De la mà, sempre

Com cada nit, llegeixo contes estirat al llit del meu fill. Després parlem una mica de les nostres coses; però avui, no gaire, que és divendres i està cansat. Es col·loca en posició de dormir però abans em demana que li agafi la mà, m'ordena que "no la solti mai més". No, no la soltaré.

Textures de llum


Textures de llum, d'emocions, dins de casa.

L'amor és un joc?

.
Juguen negres, i les blanques també.
L'amor és un joc on, de vegades, cal sacrificar alguna peça.

20 de novembre 2013

foc

Tens foc? li preguntà amb aires de Greta Garbo.
Ara sí.

la vida

Incomprensible?
Fràgil?
Desagraïda?
Però la vida també ens dóna l'ombra dels arbres i un banc per seure.

19 de novembre 2013

La passió del creador


La passió del creador em torna inútil jutge; i un enamorat sense fre.

temps


Distret en observar el minuciós pas del temps, obsessionat en entendre'l, oblida que...
(acabeu vosaltres la frase)

18 de novembre 2013

Contes a la carta

Fa uns dies vaig enviar un dels meus Contes a la carta, amb un xiquet de 8 anys, i una xiqueta de 10, germans, de protagonistes, i amb l'aparició d'un misteriós monstre de vuit potes que deixava un humit rastre per la casa.
Avui m'ha emocionat saber la seva reacció en escoltar el conte. S'han sorprès que aquest senyor escriptor sabés tantes coses d'ells, i han llegit el contes als amics, i també ho han fet a classe.
I aquest dies, de tanta pluja, en veure les petjades que deixaven els seus dos gats han dit: mira, el monstre de vuit potes!

El repòs de la llum, aire per la vida.

El repòs de la llum, aire per la vida.

el teu pas

El teu pas li dicta el camí correcte, al meu distret i espantat cor, com aquells fulls pautats sobre els que feia els deures quan era un nen. 
Tu fas que escrigui amb més bona lletra.

17 de novembre 2013

25è aniversari de la publicació de Camí de sirga

Enguany se celebra el 25è aniversari de la publicació de Camí de sirga, l'òpera magna de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada. Per tal de commemorar aquesta efemèride Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre i lo fardatxo – productora cultural han decidit organitzar un acte d’homenatge a la Bilioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el 22 de novembre a les 19.30.
L’acte comptarà amb la presència de l’escriptora i editora Rosa Regàs, i es llegiran textos de Moncada a càrrec d’alumnes i/o professors dels instituts J. Bau, Cristòfol Despuig i de Roquetes. L’acte compta amb la col·laboració del Departament de Cultura a  les Terres de l’Ebre i de la Diputació de Tarragona.
A banda d’aquest acte, se n’han programat dos més: un a Mequinensa, el 24 de novembre, també amb Rosa Regàs, iel tercer a Barcelona, el 12 de desembre, amb presència del periodista Jordi Basté i l’escriptor Genís Sinca.
En tots tres actes es gaudirà de la música i la veu en directe de Montse Castellà i de la presència de la germana de l’autor, Rosa Maria Moncada.
M'afegeixo a l'homenatge recordant els meus vídeos de lectures de Moncada.

Si no et tinc, de Joan-Elies Adell

Si no et tinc, de Joan-Elies Adell
XV Premi de Poesia Parc Taulí, 2012


Una autèntica crònica d’una convalescència que ens parla de les convalescències que sovint es viuen al llarg d’una vida. L’experiència amorosa en el moment que es trenca —sigui amb retrets o en silenci—, al capdavall d’un procés de degradació que ens implica també físicament, amb l’alteració de les nostres funcions orgàniques talment una malaltia, és l’experiència de perdre el reconeixement mutu de l’un en l’altre. La ruptura aboca a la terra erma de l’anonimat. Adell ens ho adverteix des dels primers versos. Tot això que miro d’explicar d’una manera sumària —i potser no sabria fer-ho de cap més manera, perquè el de l’amor és un camp inacabable en i de la conformació humana— es va desgranant en l’obra que el lector té a les mans.
Us deixo amb dos dels poemes, que afegeixo a la meva col·lecció de vídeo lectures.

16 de novembre 2013

Això no mola, Escarola, de Núria Pradas

Això no mola, Escarola, de Núria Pradas
Editorial Barcanova
Sinopsi
La Rita té nou anys i el Dani és el seu millor amic des que anaven junts al parvulari. Quan el noi recull l'Escarola, una gosseta rinxolada i bufona que algú ha abandonat, no s'atreveix a portar-la a casa seva i l'amaga a casa de la Rita, amb la complicitat de la noia i sense que la mare se n'adoni, perquè, a la mare de la Rita, el Dani no li cau gaire bé... Al final, però, després d'un seguit d'aventures plenes d'humor, tot acaba bé i el Dani es pot emportar la gosseta a casa.
.
Properament, l'autora serà la convidada del programa de televisió Tens un racó dalt del món a Canal 21

Presentació de Fragments d'una pedra, de Santi Borrell

Davant d'un públic entusiasta, dijous passat vaig presentar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el poemari Fragments d'una pedra, de Santi Borrell, del qual ja n'havia penjat alguna vídeo lectura.
L'acte de la presentació fou molt íntim, i esdevingué de fet una tertúlia, una reflexió en veu alta i a moltes veus sobre la poesia. Jo m'havia preparat unes pinzellades sobre les sensacions que m'havia despertat la lectura, i unes descripcions del poeta, a través de breus fragments del llibre (en negreta), i que ara transcric.
.
A través de la seva poesia, Santi Borrell pensa i fa pensar, reflexionar, sentir, preguntar, preguntar-se.
Se sincera, es despulla, es transparenta.
Mira, i veu.
És savi, prequè té consciència dels seus dubtes, perquè sap fer les preguntes correctes i té la curiositat d’un xiquet, i la seva manca de por o de vergonya que es descobreixin els seus dubtes, les seves ignoràncies.
Sovint es posa existencialista, però també tasta els gestos quotidians.
De vegades és un torrent, un xàfec d’estiu que et deixa moll de dalt a baix d’emocions que necessites pair; d’altres es recrea en detalls d’aparent senzillesa.
Entenc perfectament tot el que diu, i això no fa la seva poesia més fàcil, perquè que m’implica més directament.
És un poeta interior i social.
Repeteix molt  l’inici dels versos, com si tingués la necessitat de dir moltes coses, o la mateixa cosa de maneres molt diferents.
Un poeta de la paraula oral, sense cridar, ...o sí.
És un poeta que comença fent-se moltes preguntes. Massa preguntes? Preguntes innecessàries? Respostes impossibles?
Què fa un home somiant sol?
Què fan una dona i un home, mirant-se?
Són les meves il·lusions una forma d’oblit?
Entre plorar o morir,   quina diferència hi ha?
 
un poeta que intenta conèixer als ulls dels altres
Una dona que no conec em saluda.
 
un poeta de grans reptes
 
Un dia escriuré un poema matemàtic
i segur que no m’equivocaré.
Serà un poema perfecte, indesxifrable.
.
un poeta desconcertat perquè: ningú parla de la bellesa
.
un poeta que es desconeix
No sé res de la meva vida.
Tot el meu cos és un magatzem de camins i d’oblits,
de somnis i exageracions, d’errors i prodigis.
.
un poeta que de vegades no es comprèn
Ah, quantes paradoxes expressen els meus sentiments.
.
un poeta que escriu, i potser viu, arrauxadament
.
Tot el que sento és un impuls.
Jo assajo amb la meva vida sense cap finalitat,
sense haver de preveure les coses.
Jo simplement vaig topant amb la realitat.
La meva vida no té cap guió.
.
un poeta amb grans ambicions
Jo vull aire, temps, l’ombra d’un arbre.
Jo vull la vida al meu costat.
.
Un poeta amb les seves febleses:
la torno a veure pel carrer.
El seu record em continua fent mal.
.
un poeta que dubta de la seva  identitat
Sóc tants personatges a la vegada
que no recordo quina persona volia ser.

un poeta que es meravella de les felicitats petites de cada dia

Ha començat a ploure
i m’he aixecat per aplaudir.    
 .
Un poeta que evidencia el pas del temps
He fotografiat un arbre
amb les seves últimes fulles.
Al cap d’uns dies, les fulles
han caigut damunt la fotografia.
.
Un poeta amant de la paraula, és clar, però que intenta escoltar també el silenci
Què ens està dient el silenci?
Com es pot explicar amb paraules
sense destorbar-lo,
si pronuncio la paraula silenci
i el silenci desapareix?
.
Un poeta gràcies al qual mai haurem de llegir:

L’esquela d’una paraula.

East to the sun, de Frank Sinatra

M'encanta aquesta versió de 1940 de East to the sun, de Frank Sinatra.

15 de novembre 2013

saber greu

Ja és de nit, quasi les vuit del vespre, hora en què acaba l’horari de la zona blava. Un vigilant mira fixament el parabrises d’un cotxe, i fa un gest aixecant els dos braços i fent-los picar contra les cuixes, i llença un sospir de lament. Gira el cap en totes direccions, com si li fes recança, potser, acabar el dia amb una multa. Jo segueixo el meu camí, i em quedo amb la intriga si la posa, o no la posa.

vida ençà


No crec en la reencarnació més enllà de la vida. Sí en la possibilitat de renéixer vida ençà.
.
Inspirat en una imatge de Montse Grau.

14 de novembre 2013

Amors gairebé eterns, de Josep Igual

Amors gairebé eterns, de Josep Igual
Cossetània Edicions, 2013
Sinopsi
En AMORS GAIREBÉ ETERNS, una efervescent desfilada de personatges i peripècies ofrenen una mostra de gustos i litúrgies de les que han sofisticat —i complicat— les arts amatòries de les postmodernitats.
Lligats als més variats jocs carnals, els deliris, esperances, angoixes i temences de l’humà ocupen plaça en el vívid i bigarrat fresc que dibuixa el conjunt de narracions d’un dels autors més incisius i singulars de l’actual literatura catalana. Intel·ligència i literatura de quilats al servei de l'erotisme, o una nova forma de reflexionar sobre les baixeses i grandeses humanes a l'estil Igual; jo no me'n perdo cap.





creixen

Fa un parell d’anys, quan el nostre fill anava a la llar d’infants, sovint feia pinya amb un altre xiquet amb qui compartia la seva impossibilitat per romandre quiet gaire estona. Les mestres ens explicaven que, tot i que els separaven algun cop, sempre acabaven junts, jugant, barallant-se, creixent. Els unia un feeling especial que vam comprovar diverses vegades, quan ens trobàvem per casualitat passejant per Tortosa. A tots dos els canviava la cara, s’il·luminava, es posaven a riure, a fer-se ganyotes un a l’altre, part d’un llenguatge que només ells comprenien.
Fa un parell d’anys.

Després han anat a escoles diferents i rarament coincideixen. Quan es troben, no saben què dir-se, han perdut complicitats, records compartits. A les seves escoles hi ha altres xiquets que es diuen com ells, que els han substituït, en certa manera, al seu espai emocional i de joc, que és el mateix. Creixen, i dins dels xiquets de P4 que ara són, hi ha els parvulets que van ser, i es fan ganyotes invisibles.

13 de novembre 2013

Tres clàssics de la Pilarín Bayès

Tres clàssics de la Pilarín Bayés 
Tres àlbums en edició facsímil
Antoni Cuadrench\Pilarín Bayés (il·lustr.)

Sinopsi
"Les aventures d'en Flor i en Mosqueta" En Flor i en Mosqueta són dos nens eixerits que viuen en un poblet. Són molt amics, però si en Flor és pausat i tranquil, en Mosqueta és un cul inquiet. Tant, que li'n passa una que no esperava: mentre aguantava uns quants globus, surt volant i s'envola cap a un altre planeta.
"Els tres cavallers alts" Una vegada, en un poble del mig d'Europa hi havia tres cavallers, tres cavallers molt alts, els més alts que mai us heu imaginat. No cregueu que fossin uns gegants, ni uns ogres, però, això sí, arreu on anaven sempre resultaven ésser els més alts de tota la gent que hi havia; per això tothom els anomenava els tres Cavallers Alts.
"La fabulosa història d'Eixerit 1r i la seva carrossa" Eixerit 1 és el rei de Pallúsia, i està molt trist. Els seus súbdits li fan creure que és molt divetit i acaba anomenant-se Eixerit I. Fins i tot, per continuar-li la broma, li construeixen una carrossa amb una capsa d'ampolles de xampany. Però resulta que ha d'anar a una trobada amb altres reis i acaba sent la riota de tothom. En tornar, ell i el seu fill decideixen aconseguir una carrossa com déu mana. I comença l'aventura.

Llegint Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila

El prodigi literari del retorn i de l'enyor, Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila:

12 de novembre 2013

Jordi Puntí a Tens un racó dalt del món


Jordi Puntí, que ens va visitar al Club de Lectura de Tortosa del passat mes d'octubre, serà el convidat d'aquesta setmana al programa de televisió Tens un racó dalt del món, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre.
Amb ell comentarem el seu exitós pas pel món dels contes, amb reculls com Pell d'armadillo i Animals tristos, i de la seva primera novel·la, reconeguda per lectors, llibreters i crítics, Maletes perdudes.
Durant el programa recomanarem també El guerrer adormit, de David Martí; Després de les tenebres, de Josep Lozano; Ni un pam de net, d'Albert Ventura; L'arquitecte de somnis, de Teresa Roig; Com es fa un llibre, de Cristina Sans; 3 clàssics de Pilarín Bayès.
El programa es podrà veure els dimecres 13 i 20 de novembre, a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant aquestes dues setmanes.

Els finals feliços estan sobrevalorats?

colors de tardor

Juguen a endevinalles els arbres,
m'emociona el misteri de les branques
i el seu catàleg de colors.
Sempre encerto si sempre m'hi enamoro.

.
Inspirat per una foto de Vicent Pellicer. Us recomano el seu blog.

11 de novembre 2013

Detalls

Quan llegeixo un llibre, m'agraden els petits detalls, potser fins i tot de forma malaltissa. Ara estic llegint El pou dels maquis, de Margarida Aritzeta, a qui aviat entrevistaré a Canal 21. El llibre tracta un tema potent, com s'endevina al títol, i jo, entre altres coses, em fixo en detalls com aquest: 

"La Cion s'acaba el vermut i omple el got de sifó. Somriu i fa un glop. Ja no hi ha vermut, però encara se'n nota el gust."

No hi ha nit tan llarga, d'Agustín Fernández Paz

No hi ha nit tan llarga, d'Agustín Fernández Paz
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi


Fa trenta anys que Gabriel Lamas no s’havia acostat pel seu poble. Ni tan sols quan va morir el pare, empresonat per un delicte que no havia comés però que va acabar pagant amb la vida. Ara, la mort de la mare l’obliga a tornar i a comprovar que les ferides són encara tan doloroses com quan va fugir, el 1970. Un encontre amb la presència de son pare a la desolada casa familiar li canviarà la vida per sempre.
Misteri i història es combinen magistralment en aquest relat fascinant, deutor de la novel·la negra, que ofereix una mirada crítica i àcida sobre la nostra societat durant els últims anys de la dictadura i els primers del segle xxi. Per damunt dels fets, plana un missatge esperançador sobre el futur i la recuperació de la dignitat de les persones. I és que, com va escriure Shakespeare, «no hi ha nit tan llarga que no acabe en dia».

10 de novembre 2013

Xulio Ricardo Trigo filtra en imatge el món literari de Dolores Redondo

L'amic Xulio Ricardo Trigo té dividit el cor artístic entre dues passions: la literatura i la fotografia. O potser no, i totes dues són vessants d'una mateixa passió.
Fa unes setmanes vaig poder tastar un pessic de les fotografies que ha realitzat inspirant-se en el món literari de Dolores Redondo i la Trilogia del Baztan.
Més informació a L'illa dels llibres.

L'horitzó primer, de Joan Todó

Ja fa uns dies em va plaure informar de la publicació del nou llibre de Joan Todó, L'horitzó primer, amb una lectura d'un fragment inicial.
Ara, amb el plaer recent d'haver-ne llegir més pàgines, no em puc estar de fer algun comentari.
Benissanet i Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé, són uns dels meus llibres preferits. Bladé ens explica el seu poble, Benissanet, i ens transmet de forma excelsa els sentiments que li evoca, la nostàlgia de l'exili, l'emoció del retorn.
Joan Todó, o un personatge que se li assembla, no ha patit cap exili, però també retorna al seu poble, La Sènia, i ens la descriu a través del filtre dels seus ulls, des de la distància de qui s'hi ha allunyat, i ja no en pot tornar del tot. La Sénia ja no és la mateixa, i ell tampoc. El llibre ens narra un retrobament i un desencontre; un desencontre amb el poble i potser amb ell mateix.
Tornar al poble és possible; tornar al passat, no. O potser sí, i tant se val allò que has aconseguit ser lluny del poble, allò en què t'has arribat a convertir; al poble, tornes a ser el xiquet tímid que, de fet, sempre has estat. Res no és com era, ningú no ho és, ni tan sols els carrers; potser les muntanyes.
L'horitzó primer, un viatge interior, pura literatura.
Us en deixo dos fragments més:

09 de novembre 2013

Super pinta i escriu el Nadal

Super pinta i escriu el Nadal
El Caganer, Els reis d'Orient i El Tió
Anna Canyelles\Roser Calafell (il·lustr.)
Editorila la Galera, 2013
Sinopsi
Ja és Nadal... però arriba descolorit! Això no pot ser: ajuda la Roser i l'Anna i pinta i escriu els seus contes. Els Reis, el Tió i el Caganer t'ho agrairan moltíssim. I quan acabis, pots retallar les superil·lustracions i regalar-les o decorar la casa. I de Súper Regal: un munt d'adhesius i una megacarta per als Reis! Bon i acolorit Nadal!

Tens un racó dalt del món, a Viu Tarragona

Raquel Estrada es fa ressò al seu blog de l'article que ha publicat a la revista Viu Tarragona del mes de novembre sobre blocs literaris, i en què anomena Tens un racó dalt del món.
A l'article fa referència, entre altres coses, als jocs literaris que vaig proposar setmanalment durant cinc anys, i que ara tinc aparcats. També parla de perseverança, i això sí que continua més o menys igual, amb una mitjana d'uns dos apunts diaris.
Aquest blog va néixer fa uns sis anys per donar a conèixer la meva tasca literària, i el resultat ha estat que el blocaire quasi es menja l'escriptor. Han estat nombrosos els mitjans de comunicació de ràdio, televisió i premsa que han parlat del blog, potser, fins i tot, més que dels meus llibres. No se si prendre'm això com un èxit del blog, o un fracàs de l'escriptor.

Ai pageseta, de Riu en so

08 de novembre 2013

Joana de les paraules clares

Joana de les paraules clares, un conte de Muntsa Fernández amb poemes de Joana Raspall
Il·lustracions de Mercè Galí
El cep i la nansa, 2013
Aquest conte és un viatge per la vida de la Joana Raspall, l'escriptora que estima les paraules i que ens ha regalat poemes bonics i divertits durant tants i tants anys. 

"Vet aquí una vegada una nena que estimava les paraules. I els llibres, que guarden les paraules en forma d'històries que ens dan riure o plorar, imaginar i pensar."

Aparent tranquil·litat; ara el curtmetratge en color

Fa uns dies us mostrava el curtmetratge Aparent tranquil·litat que ha fet el Grup CREA, basat en el meu conte homònim del llibre Una sortida digna.
Es tractava d'una versió en branc i negre, totalment fidel al text del conte.
Ara, tinc el goig de mostrar la versió en color, amb un afegit que li dóna una nova perspectiva a la història.
Una abraçada des d'aquí als de CREA.



Juga entre els dits


Juga entre els dits
el tacte fresc de l'aigua;
mil pessigolles.
.
Haikú inspirat en una foto de Montse Grau.

07 de novembre 2013

Llegint Santi Borrell

Llegint uns fragments del nou poemari de Santi Borrell, Fragments d'una pedra, que presentaré a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el proper 14 de novembr, a les 19.30:

de miralls i finestres

Les cases amb molts miralls no tenen més finestres.

05 de novembre 2013

L'estiu de l'amor, de Toni Orensanz

L'estiu de l'amor, de Toni Orensanz
Amsterdam, 2013
sinopsi
Picasso, Fernande la Bella i tots els homes d’Horta de Sant Joan protagonitzen aquesta novel•la que combina història, humor i un punt de picantor.
L’estiu del 1909, a Horta de Sant Joan, un terratrèmol voluptuós va sacsejar els pilars del poble. Una febrada emocional provocada per les embriagadores formes d’una jove francesa, Fernande Olivier, musa i acompanyant d’un Picasso a la recerca d’inspiració. Un metge i un farmacèutic convertits en alquimistes de l’eros; agutzils, pagesos i capellans que perden el seny; dones engelosides, anarquistes fugitius, dosis de bromur i veritables batalles campals són els protagonistes d’un estiu ple d’amor, humor i passió.
Més informació a http://estiudelamor.wordpress.com
En aquest enllaç podeu veure l'entrevista que Gustau Moreno va fer a l'autor al programa Primera Columna de canal 21.

carícia de l'aigua


La pedra, el núvol,
fràgil i eterna dansa,
carícia de l'aigua a la terra.
.
Inspirat per una foto al facebook d'Arturo Pataca.

04 de novembre 2013

somiar

Somiar és el primer programari lliure que va existir?

Tortosa sota el vespre


Núvols juguen a vestir-se de colors.
El riu imita la dansa de la llum.
.
Inspirat en una imatge al facebook de Noelia Yeye.

03 de novembre 2013

felicitat

Els diners no compren la felicitat; la devaluen.

Malanyet, de Pere Audí

Malanyet, de Pere Audí
Edicions 1984, 2013
Sinopsi
Malanyet és el nom d’una barriada popular de Falset envoltada pels petits pobles de la comarca del Priorat com ara el Masroig, els Guiamets, el Molar, Marçà, Bellmunt, Capçanes... Pere Audí Ferrer ens trasllada a aquelles terres al principi del segle xx.
Hi són tots: carlins, lligaires, anarquistes, el sometent, la guàrdia civil, jornalers, minyones, capellans i agitadors de tota mena.
Cada capítol té el nom d’un personatge protagonista i, a través dels seus ulls, veiem el que passava dia a dia. La majoria de les històries són fets documentats, tot i que la posada en escena és inventada.
La vida social, les peripècies polítiques i la seva relació amb el que passava al món s’expliquen amb una ironia molt pròpia de la gent senzilla que pren distància del drama de la seva vida i fa del viure el moment l’única manera de no amargar-se.
La sang arriba al riu tal com, efectivament, passava aleshores. Els eufemismes no estaven al seu abast: hi havia amics i enemics irreconciliables. Els rics vivien molt bé; els de sota, força malament. De fet... com ara.

02 de novembre 2013

Els vídeos més vistos

Al meu canal de youtube ja hi he penjat més de 300 vídeos fets per mi mateix, la majoria dels quals són vídeolectures, presentacions dels meus llibres, o muntatges d'imatges amb cançons de fons.
.
Us passo la llista dels més vistos fins ara:
1. No m'estiris del fil, de Marc Parrot. 3561 visions
2. Maig d'amor, de Jesús Fusté. 981 v.
3. Manuel Pérez Bonfill llegint Salvador Espriu 913 v.
4. Vista de Cornudella de Montsant. 723 v.
5. Presentació virtual de I un cop de vent els despentina 629 v.
6. A mercè del temps, de Carles Pastor. 593 v.
7. M'han obligat a sentir enyorament, de Montse Castellà. 475 v.
8. Una sortida digna, de Jesús Fusté.  464 v.
9. Paisatge groc, de Montse Castellà. 392 v.
10. Primer dia de rodatge del curtmetratge Espantant gavines . 369 v.
11. Presentació virtual de Molles per no perdre'm. 367 v.
12. Fragilitat. 363 v.
.
Com veieu, la música guanya per golejada la literatura.
Quant a les vídeo lectures de llibres d'altres autors/es, les més vistes són les següents, encapçalades per un trio ebrenc:
16. Camí de sirga, de Jesús Moncada. 280 v.
29. Primavera, estiu i etcétera, de Marta Rojals. 134 v.
40. Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó. 108 v.
46. Incerta glòria, de Joan Sales. 101 v.
47. Quina lenta agonia la dels ametllers florits, de Toni Cucarella. 92 v.
48. El petit príncep, d'Antonine de Saint Exupery. 92 v.

Coll avall, de X. Díaz i M. Martínez

Coll avall, de X. Díaz i M. Martínez
Llibres del delicte, 2013
Sinopsi
Amb el drama dels desnonaments i la indefensió del poble davant la posició dominant dels bancs, l’Andreu Torrent torna a Barcelona després de viure vint anys a Suècia. Abandonat per la dona, acomiadat de la feina i sense sentir-se part d’enlloc, el pis heretat per la mort de la mare el fa enfrontar-se amb la crua realitat del poder dels bancs.
La mort del director de l’oficina i un particular descens als inferns en un recorregut pels baixos fons de la ciutat, posarà l’Andreu en una dubtosa posició davant la investigació de l’assassinat.
Coll avall és una novel·la negra que es desenvolupa entre el neguit de la veu interior del que sap que ja no li queda res, i el drama extern dels esdeveniments que se succeeixen quan s’ha perdut tot.

01 de novembre 2013

Ni un pam de net, d’Albert Ventura

Ni un pam de net, d’Albert Ventura
Sinopsi
Situacions estranyes i llunyanes en el temps. Misteris, desaparicions, orígens divergents. Límits de la realitat que fluctuen i personatges perduts que no saben trobar el seu camí. Els relats que s'inclouen en aquest volum són fruit d’un entorn proper i alhora distant que, passats per un sedàs de subjectivitat, donen com a resultat onze contes. Al final del llibre, a banda de les narracions anteriors, s'hi inclouen tres narracions japoneses que no s'aparten de la línia fantàstica de la resta del llibre, però sí que l'entorn, els personatges i les situacions segueixen una estètica i manera de fer molt poc europea.