30 de juny 2014

Encara les paraules. Jazz, vi i poemes a Tortosa

Us informo d'aquest interessant acte que tindrà lloc al pati lateral del Museu de Tortosael 3 de juliol, a les 19.30 h..
Encara les paraules. Jazz en directe, vi i poemes de Joan Vinyoli.
Una producció de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, coordinada per Montse Farrés i Isaac Albesa en motiu de l'Any Vinyoli., amb el suport de Xarxa Transversal i la DO Catalunya.
Participaran el Grup de rapsodes DO Reus, i Pau Terol Trio, amb Pau Terol al piano, Joan Terol a la bateria i Jordi Mestres al contrabaix.

camina

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

29 de juny 2014

llibre dedicat per correu

Vols el meu llibre nou Per no perdre'm les molles?
Te'l puc enviar per correu dedicat.
.
També el pots aconseguir en paper a Amazon, i en format digital a Lulú.

28 de juny 2014

Quaranta anys després, recupero el plaer de pintar amb aquarel·les. Efectes secundaris de tenir un fill.
Fa un parell de dies que li ha agafat la mania de pintar paisatges. de tant en tant em deixa el pinzell perquè en pinti un jo.

Josep Pla investiga un crim al delta de l'Ebre, de Baltasar Porcel

Josep Pla investiga un crim al delta de l'Ebre, de Baltasar Porcel
sinopsi
Amb motiu del cinquè aniversari de la mort de Baltasar Porcel (1 de juliol), presentem aquest relat en què a partir d'uns suposats papers de Pla es narra i s’investiga un crim la nit del 20 de novembre de l’any 1975.
Un episodi memorable en què l’autor reuneix en una finca del Delta de l’Ebre alguns dels protagonistes que gestionen l’agonia del règim (López Rodo) i alguns dels que preparen l’endemà (el banquer Botín, el socialista Felipe González, el catalanista Jordi Pujol, l’escriptor Josep Pla) per celebrar el compromís matrimonial del fill d’un poderós empresari. En aquest ambient festiu i febril amb interessos individuals i col·lectius antagònics, els sospitosos es multipliquen.
Unes pàgines esplèndides, procedents de Cada castell i totes les ombres, la darrera novel·la de Porcel, tot i que van ser pensades i escrites molt abans i de manera autònoma. Atès que aquest relat conté tota la força expressiva de la millor prosa de l’autor i d’acord amb la seva voluntat, expressada en vida, és més que oportú editar-lo ara de manera independent com a homenatge.

27 de juny 2014

Comentari sobre Per no perdre'm les molles


Raúl Linaje, un dels primers lectors de Per no perdre'm les molles, el comenta al mur del seu facebook.
Moltes gràcies!
Podeu llegir el comentari en aquest apunt del blog on els recullo.
.
Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

juguem?

Dos xiquets que no es coneixen coincideixen al parc. Un li pregunta a l'altre: juguem?

Fàcil.

26 de juny 2014

Majestuós Montsant

Miro aquest vídeo encongit per l'emoció. Majestuós Montsant, vell, omnipresent al cor del priorat, decorat del meu poble i de la meva infantesa.
Mirant el vídeo entendreu millor les emocions que sento en llegir el conte que li vaig dedicar "La muntanya més gran del món", que podeu escoltar en aquest altre vídeo, a partir del minut 1, acompanyat de Toni Just a la guitarra.

7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el programa


Aquest és el programa de la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del 12 de juliol:

18.30 h. A la Renaixença.  Presentació llibres
Pere Audí, Malanyet
Santi Borrell, Fragments d’una pedra
Manel Ollé, Micalet Verderol
Montse Farrés, Converses amb ningú
Marta Magrinyà, Llaços secrets
Jaume Borràs, El dit a l’ull
Jesús M. Tibau, Per no perdre’mles molles
 .
Després de les presentacions, lectura de poemes de Gerard Vergés

19.30 h. A la Renaixença
Recital d’Albino Tena a la guitarra
.
I després de la Jornada, a la nit, Sopar degustació d’especialitats dels restaurants locals (Can Pep, La Serra i Fonda del Recó), i Ball de Sant Cristòfol amb l’actuació de NOE’S BAND

25 de juny 2014

gimnàstica mental

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

Llegint Contes per telèfon, de Gianni Rodari (La guerra de les campanes)

mar, arena, sol

El murmuri de les onades com a banda sonora del pensament; pessigolles d'escuma juguen amb els peus a la platja. El mar balanceja sota l'auspici del sol i el vol d'aus marines, ansioses de moure en llibertat, esquitxa el sostre del món. Al lluny, una barca es bressola a contrallum, disfressada d'ombra. Decorat perfecte, potser massa, per resultar versemblant; els abismes d'on vinc són perversos apuntadors del drama que m'ocupa, que em preocupa, que m'envaeix com un tirà; ¿L'autor ?, un covard que s'amaga rere l'anonimat, o potser, no vull enganyar-me, jo mateix. Les onades no desisteixen en la seva obstinació i el mar, obstinat, m'arrenca un somriure; pessigolles d'escuma desperten els meus peus. Respir, avanço, i, fins i tot, em burlo de la meva insensatesa. Sorra i sol entre els dits de la meva vida.
.
Foto de Daniel Ruswick, de la web Unplash.

22 de juny 2014

7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

A tres setmanes de la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Aviat, el programa.

La mala reputació, de Bel Olid

La mala reputació, de Bel Olid
Edicions Proa, 2012
Sinopsi
Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. Els tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.

21 de juny 2014

Tot el que tinc per ballar amb tu, d'Elvira Cambrils

Tot el que tinc per ballar amb tu, d'Elvira Cambrils
Edicions del Bullent, 2014
sinopsi
Felicitat desembarca a Sérifos amb la idea d'anar-se'n al més aviat possible. Se sent abatuda pel pes de l'infortuni. La mare malalta, els problemes amb la parella marquen la seua vida. Però els tamarits, les olors, les capelles blanques, la música i les tavernes vora mar la desperten d'una llarga letargia. Els habitants de l'illa la duran a ajornar el final de les vacances. Tot el que tinc per ballar amb tu parla de la sensualitat i els sabers de la filosofia moral clàssica com a antídots contra les gorgones que amenacen l'existència humana. És una història sobre la fragilitat i la por però també sobre el valor de la rebel·lia individual per a afrontar-les. A partir del mite de Dànae i Perseu, la novel·la recorre els camins que condueixen la protagonista de l'abisme a la renaixença, uns camins que l'allunyaran del que ha de fer, del deure, i tanmateix li obriran les portes per a la conquesta d'una vida feliç.

20 de juny 2014

Per no perdre'm les molles; de la seva presentació

Tot i començar a tenir una bona experiència, presentar un nou llibre sempre et posa una mica nerviós, sobretot moments abans. No es tracta de nervis pels dubtes de com sortirà tot, de si fallarà alguna cosa; sinó de pura emoció.
No perdre l’emoció és un bon equipatge i, fins i tot diria que l’emoció augmenta. Ja no em cal preparar dies abans el que diré, ara quasi sempre improviso, i després d’uns quants anys ja puc visualitzar, sense gaire marge d’error, com anirà tot. Però mai falla; al moment precís, et tremola la veu.
I si el llibre que presentes es tracta d’un dietari on, en gran part, el teu fill n’és protagonista, i si ell surt a la portada, i si es troba entre el públic saludant-te amb la mà, encara més.
Emoció, sí; dubtes, no, perquè em rodejo de bona gent, a ambdós costats de la taula. Entre els assistents, persones que em segueixen de fa anys amb una fidelitat que agraeixo i em commou, i gent nova que s’afegeix al meu cercle, un cercle petit, humà, que justifica mitja vida d’activista cultural picant pedra.
L’acte, el passat divendres 13 de juny, comença amb l’habitual retard de cortesia. Irene Prades, la directora de la Biblioteca, resumeix un currículum que, com ella diu, va creixent (el pas del temps té aquestes coses).
Jaume Llambrich, fent de generós i altruista editor de Petròpolis, posa damunt la taula que, tot i ser conegut com a tossut contista, ell prefereix els meus dietaris; hi reconeix la meva manera de ser amb més facilitat, argumenta.
Manel Ollé, amb el seu to solemne i apassionat alhora, desgrana algun anècdota que li agrada recordar i llegeix un fragment sobre un gosset de peluix que vam trobar amb el nostre fill, que em comença a fer trontollar.
Després,  explico el procés creatiu de trànsit des de la ficció dels contes a la realitat del dietari, comento els beneficis d’escriure’n, com t’ajuda a ser més sensible a tot el que t’envolta. Parlo de les coses i persones importants que surten al llibre (o hi entren), importants de veritat, tot i la seva senzillesa i quotidianitat, o precisament per a això.

El Molles 3, el tercer dietari, guanya una pàgina més.
Més fotos de l'acte en aquest enllaç.
.
Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.
Els records neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

19 de juny 2014

Primera comanda

Crec que el company Òscar Ramírez ha estat el primer en fer la comanda de Per no perdre'm les molles a través d'Amazon, i explica les primeres sensacions al seu blog.
M'agrada comprovar quins fragments dels llibres destaca cada lector.
Gràcies

espectacle


L'espectacle és el sol; l'espectacle sóc jo.
.
Inspirat en una il·lustració de Gloria Falcon.

18 de juny 2014

CREA

El grup amateur CREA es fa ressò de la seva presència al meu dietari Per no perdre'm les molles.
Hi havien de ser; són entusiastes, generosos, positius. M'agrada envoltar-se de persones així.

Somio que l'arbre creix. Jo broto.
.
Inspirat en una il·lustració de Gloria Falcon.

17 de juny 2014

Jugàvem al carrer. Embarràvem pilotes als balcons. Algunes encara hi són.

Per a Relats conjunts

Festa de la llum, temps conquerit per aprofitar-lo no fent res; els seus muscles són la nova llei. Esquitxos de sal als llavis, petxines als ulls.
.
Per a Relats conjunts d'aquest mes.

15 de juny 2014

Per no perdre'm les molles, ara en format digital


Fins ara es podeia comprar per internet el llibre en format paper a Amazon.
Ara ja es pot comprar en format digital a Lulú.

Joan Panisello i Chavarria, d'Emigdi Subirats

Joan Panisello i Chavarria, d'Emigdi Subirats
Joan Panisello és un dels grans ceramistes catalans dels nostres temps. La seua obra destaca pel colorisme i l’originalitat. Les seues peces s’exhibeixen en els principals museus de tot el món. Joan és el pare i l’espòs, el docent, l’activista, l’artista, el ceramista. Porta en l’ADN l’entusiasme davant del fenomen cultural i literari, es mostra fervorós ebrenc i catalanista, i s’apassiona davant de tot procés creatiu. El mestratge del seu germà, Josep, l’ha marcat profundament. Ens trobem davant d’un dels grans artistes catalans del segle XXI.

L'amor no arriba?

L'amor no arriba? No tinc pressa; estic viva i aquest vi està molt bo.
-
Inspirat per una il·lustració de Prioratetes.

14 de juny 2014

Danys col·laterals

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

Pilar Prim, de Narcís Oller

Pilar Prim, de Narcís Oller
Cossetània Edicions, 2014
Pilar Prim és l'última i la més contemporània de les novel·les de narcís Oller. Escrita en ple Modernisme, supera algunes de les limitacions de la seva narrativa anterior i s’endinsa en l’anàlisi psicològica d’una dona que afronta el repte de superar una feblesa que sap reconduir en determinació per decidir el rumb de la seva vida. L’estudi introductori va a càrrec de Rosa Cabré, professora de la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’obra de Josep Yxart i de Narcís Oller.

13 de juny 2014

Per no perdre'm les molles, presentació virtual

Que la vida no et mima? I tu, des de quan no li tens un detallet?” Aquesta és una de les moltes reflexions que viuen al meu segon dietari, Per no perdre’m les molles.
Com el seu nom deixa entreveure, es tracta de la continuació de Molles per no perdre’m, tots dos publicats a Editorial Petròpolis, gràcies a la generositat de Jaume Llambrich.
El primer dietari el vaig escriure sense adonar-me’n, i em serví per recollir totes les vivències, experiències, reflexions, etc que ja havia escrit a les xarxes socials, sense cap altra aspiració inicial.  Aquest cop és diferent, i tot i tenir un estil similar, la meva intenció des de l’inici fou escriure el segon dietari, una pràctica a la qual ja estic aviciat. Sempre diem que la realitat supera la ficció, però, immersos en la voràgine del dia a dia, no acabem mai de ser-ne conscients. Escriure un dietari t’ajuda a escoltar la vida amb uns altres ulls, i aquest és el gran regal que em faig a mi mateix amb aquest llibre.
A l’inici de la meva carrera d’escriptor, em fixava en petits gestos, anècdotes i vivències  que em cridaven l’atenció, i que anotava en un petit bloc de notes. Després, a casa, davant l’ordinador, resseguia les notes a la recerca d’una ficció que emboliques aquesta realitat per tal de crear un conte. Ara, cada cop prescindeixo més d’aquesta ficció i sento plaer en descriure la realitat tal com sona, vestida només pel filtre dels meus ulls.
Molles per no perdre’m arribava fins a març de 2012 i abarcava uns cinc anys de sensacions. Josep Igual n’escrigué el pròleg, i Gerard Vergés en feu la presentació a Tortosa. Vergés ens deixava el passat 23 d’abril, i amb la seva pèrdua havia de finalitzar el meu segon dietari, com un senzill i sentit homenatge més, com un nou cercle que es tanca i comença a córrer. Aquest cop, l’escriptor i científic Salvador Macip n’ha escrit el pròleg, i la presentació anirà a càrrec d’un dels millors successors i admiradors de Vergés, Manel Ollé.
Si en aquesta col·lecció de vivències, el meu fill va irrompre en força a meitat del llibre anterior, a Per no perde’m les molles n’és el gran protagonista, el mitjà que m’ha regalat la vida per copsar amb més intensitat les emocions. I aquí està a la portada, observant el riu que tant m’inspira.
Que corri, doncs, la literatura i la vida, que el tercer dietari ja està en camí.
.

El llibre en format físic serà difícil d’aconseguir, a través meu, en punts molt concrets i a través d’una coneguda plataforma de venda per internet. 
en format digital a Lulú.

Avui, presentació de Per no perdre'm les molles

Escalfant motors per a la doble presentació d'avui  13 de juny, a les 19.30 h.
a) En viu, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de la mà de Manel Ollé
b) Virtual, al meu blog
.
Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

12 de juny 2014

Per no perdre'm les molles, la cita

Gerard Vergés és present al meu dietari Per no perdre'm les molles. Ell fou qui va presentar el seu germà gran fa un parell d'anys, d'ell parlo en algun moment al llibre, i després de la seva mort, el passat 23 d'abril, vaig decidir que aquest segon dietari havia d'acabar aquell dia.
A més, seves són les cites inicials del llibre.
demà, durant la presentació a la Biblioteca de Tortosa, amb Manel Ollé, segur que el tindrem present. Els fragments de Vergés que he escollit com a cita  incial del llibre són:
.
I no espero tornar mai més aquí.
I ja no espero res, ni les engrunes
del temps irrepetible que s’esmuny
com l’aigua entre les mans. (I no m’importa).
M’importa l’instant d’ara al teu costat,
No el paradís del just que és la memòria.

(L’ombra rogenca de la lloba)

 Dies recordo. Però espero dies.


(Long play per a una ànima trista)

Aviat més molles

Escalfant motors per a la doble presentació d'aquest divendres 13 de juny, a les 19.30 h.
a) En viu, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de la mà de Manel Ollé
b) Virtual, al meu blog
.
Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
Aviat estarà disponible la versió digital del llibre.
Taula parada amb petjades del temps

11 de juny 2014

A Biblioones de Ràdio Tortosa

En motiu de la presentació de Per no perdre'm les molles, entrevista a Ràdio Tortosa amb Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, al seu programa Biblioones de data 12 de juny.
El programa es pot escoltar els dijous a les 13.00 h i a les 22.00 h., i els dissabtes a les 11 h.
Però podeu escoltar els programes anteriors al següent enllaç.
Hem parlat del llibre, n'he llegit un fragment, hem parlat de l'editorial Petròpolis, del seu presentador Manel Ollé, i de l'autor del pròleg, Salvador Macip. I també del proper projecte d'un Taller de narrativa que realitzaré a la biblioteca aquesta tardor, en motiu que m'hagin nomenat escriptor de capçalera.

Paraula obligada

Sempre que puc m'agrada col·laborar en iniciatives noves a internet. En aquest cas es tracta del blog palabras obligadas, en què cada mes es proposa una paraula amb la qual s'ha d'escriure un relat breu, d'entre 100 i 150 paraules.
En aquest enllaç es troba el relat amb què he participat, que, per cert, és el primer en català del blog, ja que també es pot participar amb la nostra llengua.
Aquí podeu veure com participar.
El meu text és el següent:
.
BAIXAR
El camí cap a l’infern fa baixada. No es pot treure del cap aquesta imatge que no sap d’on li ve. Potser la té inculcada des de l’escola, quan el mossèn del poble venia a fer-los classes de religió, i els mostrava diapositives metafòriques per fer més comprensibles els misteris de la fe. Dalt, el cel, d’un blau polit; sota, l’infern, d’un vermell encès.
El problema és que el camí de baixada sempre li ha semblat més fàcil, més temptador i, per què no dir-ho, més natural. Mai ha format part del seu ànim la inquietud d’assolir cims, la necessitat d’ascendir a les altures. I per més inri, això no li comporta ni rastre de culpabilitat.
L’espeleologia semblava una sortida ben digna, i mentre baixa al més profund de les cavernes, mentre nota la imaginària escalfor d’un foc que s’aproxima, recorda la xiqueta que el mestre sempre castigava a classe, la que sempre li ensenyava les cuixes.

la vida


Escalfant motors per a la presentació d'aquest divendres.
.
Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.



10 de juny 2014

Carme Meix a Tens un racó dalt del món


Carme Meix és la canvidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre, i amb ella tancarem la 5a temporada (143 programes emesos!).
Parlarem de la seva obra narrativa, centrant-nos en tres de les seves novel·les: La dansada, Collita de foc i el més recent, Els cims invencibles.
Novel·les amb un fort arrelament a Gandesa, però universals, i que contemplen un període històric des de les guerres carlines fins la postguerra. Personatges  reals (tot i que siguin ficció), que pateixen guerres, enveges, la duresa de la terra, però que també conviuen amb la passió.
Durant el programa també recomanarem la novel·la Cor mentider, de Marc Cerdó, i el poemari Passions discretes per la ciutat endormiscada, d'Antoni Casals.
Ekl programa es podrà veure els dimecres 11 i 18 de juny, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les properes dues setmanes.


Per no perdre'm les molles, tast


Us convido a escoltar un tast casolà del dietari Per no perdre'm les molles (editorial Petròpolis), que presentarem aquest divendres, 13 de juny, a les 19.30, en dos formats:
.
a) en directe, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a càrrec de Manel Ollé
b) virtualment, al meu blog Tens un racó dalt del món
.
Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

surar


Caure seduït pel silenci de l'aigua quan descansa; voler ser aigua de nou; surar, almenys surar.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

09 de juny 2014

Les ungles creixen soles; els dits, no. Cal tindre cura de l'amor.

08 de juny 2014

Passions mínimes, de Bel Olid

Regals, paraules, sensacions, amor, passions, detalls, precisió artesana d'escriptora i d'editor.
Un recull de microcontes de Bel Olid publicat per Llibres Artesans, fets a mà, fets amb el cor.
.
Un parell d'exemples:
Ara és el temps?
Cansada de besar la teva absència, dibuixo caragols de colors que t'arribaran per la mateixa finestra que jo. I gairebé diria que plou a totes les estacions.
.
Parole, parole, parole
Si l'amor fos química, ja n'haurien inventat les pastilletes. Jo crec que està fet de paraules. Les que criden, les que no es diuen, les que xiuxiuegen. Les que esclaten als llavis com una magrana oberta.

07 de juny 2014

El sol s'estirava poruc

El sol s'estirava poruc allí dalt a les altures, trencant els núvols amb la llum cansada dels seus raigs. Feia un últim badall abans d'anar-se'n a dormir darrere les muntanyes de Caro, que esberlant el firmament amb estries de color malva, l’esperaven acollidores, com un port que rep al nàufrag amb tota la calidesa que mereix la seua gesta. El temps era fresc aquell vespre, un fred que el feia estremir, que li arribava als ossos, vells i cansats, com el mateix riu… Un ventijol polar recorria la vall, com si fugís esperitat cap a la desembocadura d'un Ebre que estimava la terra amb les seues aigües, que reflexava els bromalls de cotó-fluix en el seu discórrer pausat, com un mirall immens, il·limitat… de riberes tendres i perfums suaus.
.

Jordi Andreu Corbaton, fragment del conte El tren dels somnis, inclòs al recull col·lectiu El riu que parla (Aeditors, 2005)

06 de juny 2014

Per no perdre'm les molles; la presentació

Divendres vinent tindrà lloc la presentació del meu nou llibre, Per no perdre'm les molles.
Com ja us he explicat, es tracta del segon dietari, de la continuació de l'idil·li que mantinc amb la literatura de la realitat, amb el plaer de gaudir de l'espectacle de la vida que es representa a cada moment al nostre voltant i que, sobretot, se'm manifesta a través del meu fill, gairebé omnipresent al llarg de tot el llibre.
Gràcies a Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis pel suport i la dedicació, a Salvador Macip pel seu pròleg, i a Manel Ollé, que en farà la presentació a Tortosa.
.
La cita és el 13 de juny, a les 19.30, i serà doble.
- Presentació en viu a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a càrrec de Manel Ollé.
- Presentació virtual al meu blog, per qui no pugui assisitir
.
A l'acte no hi haurà cava, ni canapès, ni baldanes; només literatura, sensacions, reflexions, vida, emocions.
.
El llibre pràcticament no es distribuirà en paper, i divendres a Tortosa serà una de les poques ocasions per a aconseguir-lo. Però si algú el vol li puc enviar, o també es pot adquirir en paper a través d'Amazon .
I en format digital a Lulú.

memòries velles i antigues

Entro al Departament d’Informàtica de l’Ajuntament i, damunt d’una taula, veig una capsa plena de petits enginys electrònics, amb les seves connexions, i les seves cosetes lluents de les quals no n’entenc ni un borrall. Tafaner, pregunto què són exactament. Una capsa de memòries (RAM) velles i antigues. I, quan et fas gran, no és això el cervell?

05 de juny 2014

Trobades lúdico literàries

M'agrada descobrir iniciatives al voltant del món de la literatura, sobretot si són noves, diferents, agosarades.
Em plau fer difusió dels encontres amb escriptors que organitza la Masia Rovira, al Solsonés. Van iniciar aquesta aventura amb Sílvia Alcántara, i el proper protagonista serà Jordi Llavina.
No es tracta d'assistir a una presentació, ni a una conferència, ni debat, ni taula rodona; sinó de compartir tertúlia distesa, sopar, passejades, amb un escriptor.
Sort a aquesta proposta novedosa

A la Fira del llibre ebrenc 2014

Primer diumenge de juny i, com una de les cites innegociables de l’any, vaig a Móra d’Ebre a la Fira del Llibre Ebrenc. Aquest cop no hi arribo amb llibre nou només per hores, però un cop més jugaré el meu paper a la Fira, aquesta vegada per a gairebé tancar-la, amb un debat sobre el meu gènere més estimat, la narrativa breu, amb Bel Olid i Joan Barril.
Però, abans, l’activitat principal de la Fira: encaixar mans i fer petons amb amics i companys de la família de lletres. Dues trobades són especials; amb el Joel i l’Ariadna, dos germans a qui vaig escriure un dels meus Contes a la carta i que m’han volgut saludar (ens fem una foto plens d’il·lusió), i l’Emilio Escobar, amic del facebook amb qui interactuo sovint i a qui no coneixia en persona.
Després, amb un retard assumible, pujo a l’escenari pel debat final. Bel Olid fa una introducció al tema de la narrativa breu, Joan Barril reflexiona sobre el fet literari i jo, més pràctic i concís, llegeixo uns quants nanocontes que desperten algun somriure.
La xerrada deriva cap a les xarxes socials, que a Joan Barril li genera malfiances i dubtes sobre la seva credibilitati sobre la seva impersonalitat. Jo parlo de la meva grata experiència al respecte, i em veig a mi mateix, fa uns minuts, abraçant-me a l’Emilio Escobar i fent petons a l’Ariadna i el Joel, a qui he conegut gràcies a les xarxes.
En ple migdia de juny, torno cap a casa, que la família m’espera per dinar, per seguir alimentant-me.

Dies més tard, quan m’arriben fotos que m’han fet, m’agrada veure’m ple d’un gran somriure.

Mira què faig!

“Mira què faig!”, repeteix contínuament el nostre fill quan està realitzant alguna cosa que imagina difícil, divertida, acrobàtica. Els xiquets són persones pràctiques, resolutives, d’acció, però tenen la necessitat de tenir públic, de ser observats, de compartir tot allò què fan. “Mira què faig!”. Miro, miro.

03 de juny 2014

Poesia a les caves

Tarda de divendres passat. Iniciem excursió ebrenca cap a Sant Sadurní d’Anoia, per participar al certamen Poesia a les caves, convidats pel poeta i activista Santi Borrell. Quedem a Amposta per a anar junts en un cotxe, Tomàs Camacho, Rafael Haro, Glòria Fandosi jo mateix. Jo vaig darrere el cotxe, al costat de Rafael, i el camí d’anada és una agradable tertúlia sobre els goigs  les ombres de la vida literària.
Abans d’agafar la sortida corresponent de l’autopista, ens posem en mans de la femenina veu del GPS, educada, dolça. Seguim les instruccions disciplinadament, i si ens equivoquem, o si el món real no s’ajusta a la virtualitat programada del GPS, la veu no es posa nerviosa, com faria un copilot humà, sinó que recalcula la ruta amb una tranquil·litat que ens asserena. I arribem a port, i aparquem. Estic acostumat a conduir i, per tant, a intentar controlar on hem trobo i si arribo bé de temps als llocs. Però avui no, avui viatjo inconscient, i no sé quina hora exacta és, i no sé el lloc concret on hem trobo, i aquesta sensació m’agrada, m’allibera.
Fem cap al al Vibop, el bar on Santi Borrell ens havia citat. Amor a primera vista. Un local amb bona música, amb exposició de pintures, ple de llibres a lleixes i damunt les taules. Ens deixem aconsellar pel barman, vi de la terra i, per menjar, una recepta de sa iaia, oriünda de San Salvador. Viatgem també amb el gust. Ens acompanya el Santi, la seva dona i un amic pintor, Alonso Castellanos. Viatgem i fem amics.
Junts anem cap a la Cava Mestres, on clourem aquest certamen que ha durat quatre divendres. Un ambient magnífic, arcades, barrils, copes amb espelmes, aroma de raïm. Ens fem fotos, som els poetes ebrencs que hem vingut a recitar. Força gent, és un plaer participar en un acte poètic amb tant de públic, et reconcilia amb la vida, t’injecta esperança.
De mutu acord, comencem la nostra inervenció recitant poemes de Gerard Vergés, perquè avui serem cinc, i no quatre, els poetes ebrencs presents. Després, cadascú recitarà part de la seva obra i queda un acte variat, una mostra de sensibilitats diverses. Jo, que sovint penso que sóc millor poeta quan no escric versos, llegeixo alguns fragments del dietari Per no perdre’m les molles, i uns quants nanocontes que desperten més d’una rialla. Ens sentim pletòrics, agraïts per l’atenció amb què ens han escoltat.
Un representant de les Caves Mestres, amfitriones de l’acte, em comenta que el seu besavi, Manel Gomis Sentis, també fou escritor, i era fill de Cornudella de Montsant. Quedem que m’enviarà informació. Deliciosa casualitat, cercles de la vida.

Sadollats d’emoció, ens fem més fotos de grup, i iniciem el viatge de tornada. És ben entrada la nit, i la veu dolça del GPS ens ajuda a trobar el camí de tornada. Compartim les sensacions viscudes, i el cansament ens va guanyant a poc a poc, però no del tot. Tomàs posa música de fons els últims quilòmetres, reivindicativa, vital. Som poetes, i estem cansats, i més vius que mai.
Quan una més una no fan dos.

02 de juny 2014

Nou llibre a casa

Avui m'ha arribat a casa el nou llibre, Per no perdre'm les molles, el segon dietari que continua el meu idil·li amb el gènere iniciat amb Molles per no perdrem, tot gràcies a Editorial Petròpolis.
Aviat la presentació oficial a Tortosa, el 13 de juny, de la mà de Manel Ollé, i també l'habitual presentació virtual.
Ja us aviso que el llibre no tindrà una distribució habitual. Es podrà aconseguir via internet, tant en paper com en format digital, però si algú té pressa per tenir-lo, només cal que m'ho digui i li enviaré.
Per a comandes del llibres, us podeu posar en contacte amb mi directament, o el podeu aconseguir a Amazon.
Properament també es podrà aconseguir en format digital.


Donar, adonar-se; estimar, estimar-se.
.
Isspirat en una il·lustració de Núria Feijoo.

01 de juny 2014