31 d’agost 2014

Taller de creativitat literària

Aquesta tardor, com a escriptor de capçalera de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, duré a terme una activitat nova per a mi: un Taller de creativitat literària.
.
Es tracta d'un taller adreçat a persones amb inquietuds literàries, i a les que no en tenen; a persones que vulguin perdre la por a escriure, que vulguin jugar amb les paraules, amb les emocions, que vulguin arriscar-se a sorprendre’s davant del món real o de fantasia que ens envolta, que vulguin aprendre a mirar, a escoltar, i també a qui vulgui ensenyar.
No cal ser expert, ni inexpert, ni valent, ni covard, ni jove, ni vell.
Escriure és de les millors formes de descobrir-se a un mateix, d’ordenar pensaments, d’emocionar-se. T’ho vols perdre?
 .
Durada: entre 2 i 4 hores
 .
Dates de realització: a concretar, entre octubre i novembre de 2014
 .
Places limitades
 .
Més informació i inscripció prèvia obligatòria a tensunraco@gmail.com al 977445566 o a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
 .
Activitat gratuïta
 .
Organitza: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Col·labora: Institució de les Lletres Catalanes, dins del programa Escriptors i Biblioteques de capçalera

Invasora amenaça, sota l'esperó de la llum, a menjar-se la façana.

30 d’agost 2014

Colors

Dissabte al matí amb una mica de febre. La pintem de colors. #5anys


Arena de la platja, una xarxa, una pilota. Dos nois, una noia que fa com que no mira.

Volei? No, el joc és més antic.

29 d’agost 2014



Escull les pedres de riu amb molta cura, i les llança contra l’aigua amb la inclinació exacta. Abans d’enfonsar-se, fan xip-xip uns quants cops, com l’amor.

28 d’agost 2014

Paisatge groc és una de les cançons del disc Gèminis, de Montse Castellà. Aquest disc és un homenatge a la revista homònima que es publicà a Tortosa entre el 1952 i 1961, en plena dictadura franquista, amb cebnsura ideològica i lingüística, impulsada per Gerard Vergés i Jesús Massip. Algunes de les fotos del muntatge han estat cedides per Vicent Pellicer.

27 d’agost 2014


Ha estat difícil abstreure’s d’aquesta responsabilitat i de la pressió a què el va sotmetre la família de ben petit. Treia excel·lents en conducta (no es recordava una tara així a la família des de temps immemorials), i això li va costar perdre el regal promès de la bicicleta any rere any. Els caps de setmana, si son pare no tenia algun cop previst, l’havia d’acompanyar al metro on l’obligava a fer pràctiques de carterista. Però no se’n sortia, i quan li assenyalava la víctima propícia, sovint un jubilat amb la paga del mes sota el braç, la suor començava a rajar-li cara avall, li tremolaven les mans, i les dents li petaven amb un crec-crec patètic. Però el pitjor era patir la decepció dels ulls de son pare clavats al clatell. Després, a casa, li tocava passar vergonya, sopar amb el cap abaixat, i anar a dormir sense mirar la tele. Però si en feien una de gàngsters li aixecaven el càstig, i no paraven de dir-li que es fixés bé en tots els detalls, que s’espavilés d’una vegada.
.
Fragment del conte "Destins", inclòs al recull Una sortida digna.

26 d’agost 2014

Contes a la carta



Destrio entre els plecs dels records
moments concrets de bellesa:
la llum tèbia d’un sol que es fon,
la capsa que embolica pessics de tendresa,
l’amarada calma de mirar-te quan dorms.
.
Inclòs al recull A la barana dels teus dits.

25 d’agost 2014

Quan comença a fer-se fosc, els pobles petits com Cornudella es van fonent amb la nit. No són com les grans ciutats, que quan s’amaga el sol volen suplir-ne la seva llum, i es presenten davant del món més enlluernadores que mai, cridant l’atenció de viatgers i cometes amb una aparença irreal. Els pobles encenen tímides llums, que amb prou feina juguen a ser miralls dels estels. Com han fet en molts pobles, a Cornudella han instal·lat uns focus que il·luminen de nit la façana de l’Església. Així, un pot imaginar-se que els dos campanars són com pares protectors, que deixen encesa una llum del quarto perquè no tinguin por els seus fills.

Fragment d'Elvertigen del trapezista, Cossetània Edicions. 

24 d’agost 2014

Pregó de Festa Major


Divendres es va desvetllar un secret ben amagat: la identitat del pregoner de la festa major de Cornudella de Montsant. Van ser els mateixos gegants, gegantó i capgrossos de Cornudella i Siurana, repartits per la façana de l'Ajuntament. Vaig viure amb emoció, nervis i il·lusió, el moment, amenaçat per la pluja, perquè he tingut l'honor d'escriure'n el text. Un goig repetit, ja que vaig ser jo el pregoner el 2007. La vida no para de donar-me sorpreses que m'agrada collir. 
Fer dos cops el pregó al teu poble és un gran regal.
Abans del pregó, una mica de jota:

De vegades m'agrada escriure a raig, impulsivament, posant la ment en blanc i deixant-me guiar pel que alguna música determinada em faci treure.
Aquí hi una mostra d'un experiment literari inspirat pel tema Temptacions, de Robert Bonet, que podeu escoltar en aquest enllaç amb millor qualitat i no en el vídeo casolà que jo he gravat.

23 d’agost 2014

Per no perdre'm les molles

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

22 d’agost 2014

"Sempre compta les rajoles del passadís. És una mania. Fins que li’n falta una i, espantat, dubta entre canviar d’hàbits o de pis."
.
Nanoconte inclòs al recull I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions, 2011)

21 d’agost 2014

Jesús Massip i Fonollosa, de Xavier Garcia

Jesús Massip i Fonollosa, de Xavier Garcia
Onada Edicions, 2014
Sinopsi
En aquest assaig biogràfic es recullen les converses que Xavier Garcia ha mantingut amb Jesús Massip (Roquetes, 1927), doctor en Dret, historiador, arxiver i poeta, un dels homes clau en la resistència i el renaixement cultural de Tortosa i les Terres de l’Ebre després de la guerra civil. Creador amb Gerard Vergés de la revista GEMINIS (1952-1961), Massip va relacionar-se amb els principals poetes espanyols de l’època i va rebre i assumir el mestratge de Carles Riba (de pare i avi tortosí) i del teòleg gandesà, canonge de la catedral de Tortosa, Joan-Baptista Manyà i Alcoverro.

Envellida la vostra la imatge, tacada pel tirà pas dels anys; sobreviu la tendresa.
.
Inspirat per un retrat del fotògraf Ramon Andreu, extret del magnífic blog Tortosa antiga.

20 d’agost 2014

Es difumina en la distància el color, la memòria, la muntanya.
.
Inspirat en una imatge de Cinta Llatje.

19 d’agost 2014

Contes a la carta


A Vall-de-roures

El passat 15 d'agost vaig reviure una activitat literària que ja és tot un clàssic: recollir la Francesca Aliern a Xerta i anar junts a la llibreria Serret de Vall-de-roures.
Bona tertúlia, un parèntesi a la vida, conèixer nous lectors. Més que una activitat literària, una trobada d'amics.
La foto es repeteix any rere any, i ens anem fent grans, i acumulen vivències.
Més fotos del dia al facebook de Serret.
Quan el missatge no ens arriba perquè el bombardeja un pervers enemic: nosaltres mateixos.
.
Inspirat per una il·lustració de Julio Aliau.

18 d’agost 2014



Volar no ens fa més fràgils, ni aterrar trenca els somnis.
.
Inspirat per una foto que Montserrat Domingo penja al seu facebook des de l'ermita de Sant Joan del Codolar, en ple Montsant.

17 d’agost 2014

3r Recital de Poesia i Música a Horta de Sant Joan


Ja vaig explicar el contingut d'aquest acte, el 14 d'agost, en un altre apunt. Ara, comparteixo sensacions.
Camí de la Terra Alta deixo el riu. Rastre d'ulls de pedra em miren; miro pedres amb ulls. M'aturo tot just abans d'arribar al poble, flairo el blat segat, raïms al cep, móres silvestres. Aquest agost és fresc; agraeixo la seva clemència, però penso que potser hauria d'haver portat una jaqueta per a la nit.
Aparco lluny de la plaça de l'Església expressament. Camino a poc a poc, bado pels carrers costeruts, per les portes velles. Abans d'entrar a la plaça porxada m'aturo uns segons, amb reverència, davant l'espectacle de pedra humana.
Trobo coneguts amb qui compartir l'amor a la cultura en aquest país nostre tan petit. Cinta Mulet, la directora de tot plegat, reparteix papers; se la veu nerviosa i satisfeta, conec la sensació.
Assagem en una petita sala propera a la plaça. Repassem el repertori del recital de forma íntima i distesa, i potser en gaudeixo més ara que després davant del públic. 
La sorpresa? La versió que un grup de joves fan d'una selecció de breus reflexions incloses a Per no perdre'm les molles i d'alguns nanocontes; amb energia, amb ritme. Xalo molt.
Ja a la plaça, mentre el públic es va apoderant de l'espai i col·loca cadires, fem les proves de so, la clau perquè tingui èxit i sentit qualsevol recital. Dubtes, incerteses. Cadires de fusta col·locades estratègicament al petit escenari; la paret de l'església de fons.
I sonen les paraules, i parlen els instruments, i el públic que omple a vessar la plaça escolta en silenci respectuós. Cinc autors amb certa trajectòria (i anys) recordem Desideri Lombarte i Gerard Vergés, i compartim nit d'estiu amb el grup de joves que ens rejoveneixen. 
Jo no pujo a l'escenari fins quasi al final, i a la cadira penso que sí, que la nit és ben fresca, però càlida alhora. I llegeixo un fragment del llibre amb mon fill de protagonista; i m'aparto per deixar passar els joves que reciten els nanocontes a la guitarra, i des del peu de l'escenari, en un segon terme, i escolto els riures de la gent, i penso la sort que tinc. I torno a pujar per acabar el recital amb un record a Gerard Vergés, i en llegeixo aquest poema.
En aquest enllaç, el comentari de José Miguel Gràcia, al seu blog Lo finestró.
.
Us deixo amb l'assaig de la lectura dels nanocontes. Gràcies als lectors, lectores i músic; m'encanta!:



Els dies marquen el ritme del joc; nosaltres dirigim la mirada.
.
Inspirat per una foto de l'escriptor David Martí al seu  facebook.

16 d’agost 2014

imatge

Un mirall ens torna una visió distorsionada dels nostres cossos. Riem. El record és concau o convex? No importa: darrere hi ha un cel ben blau.

15 d’agost 2014

Àngel o dimoni no m’amago
del vici de tindre’t al costat
i omplo els balcons de domassos
i declaro dia de festa permanent

al regne dels teus passos.
.
Fragment del meu poemari A la barara dels teus dits (Aeditors, 2009)

14 d’agost 2014

3r Recital de Poesia i Música a Horta de Sant Joan

Dijous, 14 d’agost, a les 22.00 h., participo al 3r Recital de Poesia i Música. Imagineu-vos: nit d’estiu, plaça de l’Església d’Horta de Sant Joan. Ja tinc ganes de viure la màgia.
L’acte està dedicat a Desideri Lombarte, i hi participarem els autors Josep Miquel Gràcia, Blanca Deusdad, Àngel Querol, Mercè Gimeno (que no pot assistir i és substituïda per Juli Micolau) i un servidor, i ens acompayaran les veus dels joves del poble Maria Sancho, Enric Serrano, Anna M. Gil, Lorena Vives, Rosanna Rel, Esther Vilar, Alfonso Dobon, i M. Dolors Gimeno, i els músics Ester Vilar i Amanda Vilar, al piano, i Elies Gil al saxo.
Llegirem Desideri Lombarte. Llegirem. i en llegiran, obra nostra, i un sentit record per a Gerard Vergés.
Organitza la regidoria de Cultura d’Horta de Sant Joan, dirigeix Cinta Mulet, i hi col·labora l’Associació de Joves “Passa’m la bóta”, i l'Associació Cultura Matarranya.

Poesia, música, nit d’estiu, acompanyats de gent jove; tot un encert, segur.
Explico les sensacions del dia en aquest apunt.

Màgia de la llum , el teu cos nu;
el roig t'estima,
el mar t'enyora.
.
Inspirat per una foto de Mireia Canício.

13 d’agost 2014


Mai direm adéu del tot als anys viscuts; tenim prou calaixos del cor per acollir-los. En caben molts més que esperem amb tendresa.

11 d’agost 2014

Per no perdre'm les molles

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.
Quan fugir no és possible, i la boira assetja les rames més primes, el tronc més cansat. El paisatge encara hi és, sota el núvol.

10 d’agost 2014

nanoconte negre

"Supera la crisi dels cinquanta igual que fa deu anys; els franctiradors no necessiten anar al psicòleg."
. Un dels nanocontes de gènere negre inclosos al repertori del recital Relats a recer d'una guitarra, acompanyat de David Espinós a ritme de blues.

09 d’agost 2014

Signatura de Per no perdre'm les molles, a Vall-de-roures

Divendres vinent, torno a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, a signar exemplars de Per no perdre'm les molles, en companyia de l'escriptora i amiga Francesca Aliern.

Els nens del sac

Els nens del sac, de Damià Bardera
El cep i la nansa, 2013
Sinopsi
La seixantena de contes d'aquest llibre són un retaule tragicòmic i truculent de la condició humana, una sàtira fatalista i despietada sobre el destí de la humanitat. Una obra colorista i naïf plena a vessar de mainada inquietant, pallassos decadents, adults infantilitzants, animals de tota mena ―salvatges, domesticats, de peluix― ,gegants tristos, esquelets buits, laberints i alguna princesa. Una proposta divertida, grotesca i essencial, apta per als amants de la bona literatura. 
Comentari
Obrir un llibre no és un acte superflu; no ho hauria de ser. Deixar-nos portar per les paraules que ens ofereix pot ser un entreteniment, però, sobretot, una oportunitat per créixer, per reflexionar sobre tot allò que ens envolta i, per tant, sobre nosaltres mateixos. De tots els llibres que llegeixo, n'aprenc, en tots hi trobo alguna cosa que em fa millor, però pocs m'esgarrapen l'ànima a una velocitat i certesa com els reculls de contes de Damià Bardera. L'he descobert fa poc, i ja és un dels meus autors de capçalera. I els tres llibres que he llegit formen un tot indestriable, i per això els poso a la imatge tots junts: Fauna animal, Els homes del sac, i ara, Els nens del sac.
Utilitzant una eina tan vital i i arrelada a les nostres emocions com la infantesa, Bardera ens deixa sense alè en poques línies, de 0 a 100 km/h sense adonar-nos gairebé de l'acceleració, amb un toc de vareta màgica que sovint no és subtil, sinó afilada, i cal tancar el llibre un moment, i mirar al buit uns segons o, millor encara, dins de la nostra pell, amb un dit entre les pàgines que llegíem perquè sabem que haurem de continuar.
Però millor que tasteu vosaltres mateixos el que explico, directament, sense embolcalls, ni disfresses, ni eufemismes, ni divagacions, en aquest parell de contes de l'últim recull que us convido a escoltar:



08 d’agost 2014

abraçada

Em recullo ancorat als meus sentiments, perquè no s'escapi l'escalfor. Enyoro una abraçada.
.
Inspirat en una obra d'Elsa Farrús.

07 d’agost 2014

Derelictes

Derelictes, de David Figueres
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
Sinopsi

Derelictes ha estat l’obra guanyadora del XVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2013, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. 

El diccionari defineix un derelicte com una nau abandonada que sura a flor d’aigua. Un buc que ni pot enfonsar-se ni pot avançar. Els poemes que formen Derelictes són el resultat d’una d’aquestes aturades forçoses que la vida ens imposa. Tot esperant que el vent torni a fer inflar les veles o ens aboqui al fons del mar, l’amor extingit, els paisatges que ens fan, les persones que arriben, les que se’n van, el pas dels dies damunt qui potser ja no som, dibuixen un canemàs de versos que certifiquen els que va escriure T. S. Eliot: «No podem pensar en un temps sense oceà / ni en un oceà sense derelictes». 

06 d’agost 2014

es difumina la distància

Respira el Port i es difumina la distància. La llum impregna el cor; el relleu es torna amic.
.
Inspirat per una de les magnífiques fotos del nou llibre de Vicent PellicerEl massís del Port, bellesa insòlita, .

05 d’agost 2014

Contes a la carta


La bona confitura

El blog La bona confitura és un magnífic aparador per a la narrativa breu, i tinc el plaer que de tant ent ant, algun dels meus contes hi apareixen, seleccionats pel seu gestor, Jordi Masó.
Per celebrar els primers quatre anys del blog, ha editat un llibre que es pot aconseguir a Bubok.
Per molts anys, i per molts i breus relats.

Si la vida et dóna l'esquena

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

04 d’agost 2014

Per no perdre'm les molles

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

Lluna, somriure

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

03 d’agost 2014

Perdonin que no em disculpi, de Ferran Cerdans

Perdonin que no em disculpi, de Ferran Cerdans
Llibre de relats curts de Ferran Cerdans Serra, amb coberta artística de l'il·lustrador Joan Turu. Perdonin Que No Em Disculpi és una col.lecció de 35 contes curts d'autocrítica social irònica i fresca en concordança amb el títol del llibre i amb el propi autor.

El llibre és una peça única; a la coberta posterior, l'autor hi escriu a mà un fragment diferent d'un dels contes del recull.

02 d’agost 2014

descalç

Per comandes del llibre en paper, us podeu posar en contacte directament amb mi, o a través d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

01 d’agost 2014

marges

Temps i espai són marges massa estrets, tirànics, superbs. M’aturo a repensar els meus propis límits.
-.
Inspirat en una fotografia de Montse Grau.