30 de setembre 2014

Parlant de Desideri Lombarte a Tens un racó dalt del món


El programa d'aquesta setmana de Tens un racó dalt del món, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre, està dedicat a l'escriptor de la Franja Desideri Lombarte, gràcies a la col·laboració d'Artur Quintana, que m'acompanyarà al plató.
L'emissió quasi coincidirà amb el 25è aniversari de la seva mort, i d'aquesta manera ens afegim a la commemoració de l'Any Desideri Lombarte, contribuint a difondre la seva obra.
Durant el programa també recomanarem els llibres Josep Pla investiga un crim al delta de l'Ebre, de Josep Pla, La mala reputació, de Bel Olid, Pilar Prim, de Narcís Oller, El manuscrit de Wadi Al-Abmar, de Silvestre Hernández.
El programa es podrà veure els dimecres 1 i 8 d'octubre, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant aquestes dues setmanes.


ser, i prou

Suro entre xifres, discrepo de normes, m’invento per renéixer cada instant.
Ocupo l’espai que no em pertoca, sense ànsies de ser Déu. De ser, i prou.
.
Inspirat en un quadre d'Adolf  Comes.

29 de setembre 2014

carrerons sense sortida?

No existeixen els carrerons sense sortida; pots sortir per on has entrat.

28 de setembre 2014

En la pell de l’altre, de Maria Barbal

En la pell de l’altre, de Maria Barbal
sinopsis
Dues nenes, la Ramona i la Mireia, de famílies ben diferents, coincideixen als anys seixanta a la mateixa escola al barri del Poblenou de Barcelona; quan se separen per continuar estudiant, l’una a la Universitat, l’altra en una acadèmia del barri, no esperen que els seus camins tornin a trobar-se.
Els altres personatges —el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda— dibuixen amb elles un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.

«Després d’aquell viatge, la memòria tenia un sentit més precís per a la Ramona. Seria un gran honor treballar cada dia, com se li havia proposat, a l’associació Memòria i Llibertat; ella lluitaria
amb les dents, si calia, per portar-los tot el reconeixement possible. Encara que allò que l’hauria omplert del tot hauria estat ser-ne membre de ple dret, però tan sols en podien ser sòcies les víctimes o els seus familiars directes. I allò hauria estat com ser igual d’afortunada que la Mireia».

27 de setembre 2014

L´avís de l´àngel, de Joan Callau

L´avís de l´àngel, de Joan Callau

29è Premi Miquel Martí i Pol, 2013
Aquest poemari fou mereixedor del Premi Miquel Martí i Pol perquè, tal i com va expressar el jurat del premi, "el poemari aconseguia fondre pensament i poesia, d’una manera, alhora profunda i senzilla. El poeta composa un conjunt de poemes que parlen del pas del temps, de la nostra pressa quotidiana, de les coses perdurables: de l’amor i de la mort."

26 de setembre 2014

Perdre influència

Suggerir al teu fill de 5 anys que vagi al lavabo abans de sortir de l'escola de música. Que ell et digui que no cal. Que un amiguet digui que en té ganes. Que a ton fill també li agafin. Perdre influència; créixer l'amor.
Escriure no et fa ric, ni ruc.

25 de setembre 2014

Converses agafades al vol



Converses agafades al vol. Dos dones a una terrassa de bar amb un mòbil al mig: " ahir no sé què em va enviar, espera't".

fantasmes

Nou de cada deu fantasmes tenen nostàlgia; l'altre, amnèsia.

24 de setembre 2014

Nou llibre a l'horitzó

A un mes que el meu nou llibre arribi a les llibreries. En principi no tinc previstes gaires presentacions, i em fa mandra fer quilòmetres, però si alguna entitat o associació està interessada en què hi presenti el llibre i faci una lectura de contes, en podem parlar.

riquesa?

La riquesa no es mesura amb zeros a la dreta, sinó amb emocions a l'esquerra.

23 de setembre 2014

Microcontes al taller

Gràcies al facebook m’assabento de coses que els passen als meus contes pel món. Susana Camps té un taller d’escriptura  i m’explica que de vegades ha utilitzat els meus microcontes com a exemple.
.

Motius, Nanoconted'amor cansat i Nanoconte matemàtic d'amor impossible, són exemples de nanorelats; Aniversari, com a mostra d'intertextualitat; I després silenci per il·lustrar l'el·lipsi; Un damunt i l'altre avall (diu que agrada molt) com exemple de desfamiliarització.

escriure, viure

No puc viure d'escriure; però puc escriure de viure.

20 de setembre 2014

Bumerang, de Raimond Aguiló

Bumerang, de Raimond Aguiló

XXXIII Premi de Poesia de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental · Òmnium Cultural Granollers
Recull d'un parell de poemaris de l'autor, Bumerangi A cada instant. El primer consta de 53 poemes que despullen la infància feliç i sobrenomenada del poeta, la seva família, amics, jocs i l'escola, que tant el va marcar. El segon inclou 35 poemes breus, plens de força i molt concisos, on guanya protagonsime el veritable eix temàtic central, el nucli familiar, la casa i els pares.

Frases fetes contemporànies: el dia de la marmota

Frases fetes contemporànies. Sovint escolto gent queixant-se que es perden paraules i frases fetes de "tota la vida". Sí, és una llàstima, i a mi, que sóc un amant de les paraules, em dol, però en part és llei de vida. També en neixen de noves. Per exemple, he escoltat a molta gent dient la frase feta "és el dia de la marmota", quan parlen de quelcom que es repeteix sovint, en referència a una genial pel·lícula de Bill Murray.
Si coneixeu alguna frase feta actual, us convido a compartir-la.

19 de setembre 2014

si fossis...

Mon fill millora la típica pregunta "què vols ser quan siguis gran?" La seva versió és: si fossis un homenet de LEGO què voldries fer?

18 de setembre 2014

Bona collita literària

Aquesta setmana, bona mitjana: quatre dies, quatre contes.
És curiós, la rutina em va bé per a ser creatiu.

Espill, de Jaume Roig

Espill, de Jaume Roig

És una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

Poder

Qui té el poder: El comandament a distància o les piles?

16 de setembre 2014

Jordi Andreu Corbatón a Tens un racó dalt del món


Demà dia 17 comença la sisena temporada de Tens un racó dalt del món, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre, que continua apostant per un programa totalment dedicat al món dels llibres, fet no gaire habitual i que agraeixo.
Encetem la temporada amb un escriptor tortosí, Jordi Andreu Corbatón, especialitzat en narrativa infantil i juvenil, però que ha demostrat que es mou força bé en narrativa per a adults en diversos llibres col·lectius en què ha participat.
Parlarem dels seus llibres, Els barquers del cel, Mixatxibutxi, i Pull-back. Amb aquest darrer llibre, ja editat fa uns quants anys, va obtenir molt èxit, essent traduït al castellà, i amb l'excusa de la investigació d'una desaparició, ens ensenya com funciona el món de la borsa, dels mercats financers, etc.
Atesa la seva doble vessant de números i lletres, d'economista i escriptor, aprofito per recomanar altres llibres de gent de ciència, com ara El joc de déu, de Salvador Macip, i Encara no som humans, d'Eudald Carbonell, així com una novetat ebrenca, Tortosa de carrer, de Joan Josep Rovira, i un llibre especial: Passions mínimes, de Bel Olid, fet a fet a mà a través de Llibres artesans.
El programa es podrà veure els dimecres 17 i 24 de setembre, a les 21.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

dos llibres

Parodiant Machin i La Trinca: com es poden escriure dos llibres a la vegada i no estar tocat de l'ala?

gent

xiquets que juguen al pilla-pilla i s'inventen les normes a conveniència.

15 de setembre 2014

Els llibres es venen?

Exercici de català en una prova de selecció. Cal omplir el buit de la frase amb la forma verbal del verb entre parèntesi. "Ja he (vendre) ..... el llibre."  La persona que feia l’exercici ha escrit "llegit". Ha sobreentès que els llibres es llegeixen. Això de que els llibres es puguin vendre ja ningú ho veu clar.

distància

El nostre fill amb dos xiquets a altra punta de la zona jocs parc. Parlen asseguts, escolto només paraules soltes, aparentment inconnexes. Tot just ens separen una dotzena de metres i la interferència de sorolls, de crits d’altres nens, el grinyol del gronxador que no para. Em moro de ganes d'atansar-me, de saber de què deuen parlar, però mantinc una respectuosa distància. 

14 de setembre 2014

Terres i vents, de Conxita Jiménez

Terres i vents, de Conxita Jiménez
Editorial Saldonar, 2014-09-13
Sinopsi

Un llibre de poemes amb una veu calma i profunda, en què cada paraula s’enfonsa a la terra. Conxita Jiménez escriu la memòria damunt l’instant, el que no veu i el que veu, les olors d’un riu, l’Ebre, que fa temps que expressa la força d’una terra. Poemari guanyador del premi Llibreria Serret de poesia en català.
El poeta Santi Borrell diu al pròleg: «Hi ha una calma profunda com si cada paraula fos un batec que es va enfonsant a la terra. Conxita Jiménez escriu així. Escriu la tendresa damunt la terra aspra. Escriu la memòria damunt l\'instant. Escriu el que no veu i el que veu. Escriu el temps. Escriu els arbres de la ribera. Escriu les olors d\'un riu que fa temps que expressa la força d\'una terra. Escriu sobre les terres obertes. Algunes terres, les terres de l\'Ebre, les terres que coneix. Escriu sobre alguns camins, els camins que ha viscut i ha deixat passar».

deu de setembre

Deu de setembre. Surto en autobús a passar dos dies a Barcelona, per donar suport a la literatura i al meu país, per a la Setmana del Llibre en Català i per a la Via Catalana 2014. Un rètol informa que l’autobús disposa de 53 seients, i 52 viatgers. Es veu que el conductor no comptabilitza com a viatger, però viatja.
Calculo malament el costat de l’autobús que trio per a seure. Em toca el sol, però és un sol de setembre, i porten l’aire condionat, i no em molesta. El sol deixa el seient a mig camí entre l’ombra i la llum que entra de biaix, i traça una frontera indecisa, que balla segons la trajectòria que descriu la carretera que dibuixà algun enginyer de camins fa dècades, sense imaginar la conseqüència petita que això tindria per a mi.

Porto deures, com ara repassar algun esbós de conte, però em deixo seduir per la temptació de descriure aquestes petites vivències. Darrere, gent que parla en veu baixa, per no molestar; no distingeixo la totalitat de les paraules, la remor de les quals em bressola. Una mà s’aixeca seients endavant per regular la sortida de l’aire: l’obre o la tanca? Davant meu, una jove parella viatgen abraçats, ell amb el braç per damunt l’espatlla d’ella. I tot plegat, tot just estem a l’Ametlla.

13 de setembre 2014

Fluir

Fluir no és caure.
Ser transparent no et fa dèbil.
.
Inspirat en una imatge de Mireia Canício.

Tocats pel bolet, de Roger Roig i Hugo Prades

Tocats pel bolet, de Roger Roig i Hugo Prades

En aquest conte el Patufet ens convida a anar al bosc, que, com cada tardor, és ple de bolets de tota mena. Els nens i nenes de la colla, convertits en experts boletaires, es faran un fart d'omplir els cistells de rovellons, fredolics i ceps. Al final, de nou a casa, arriba l'esperat moment de degustar-los. Pareu la taula, que ja estan a punt!

12 de setembre 2014

gent

Fantasmes que condueix amb una mà un descapotable per la ciutat amb la música a tot volum.
Per no caure, els equilibristes miren endavant.

10 de setembre 2014

Avui, a la Setmana del llibre en català

Avui a la tarda, estaré present a la Setmana del Llibre en Català
El dia 10 està dedicat a la biblioteques, i jo seré un dels 31 escriptors de capçalera, en representació de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. En aquest enllaç de la ILC podeu trobar la resta d'autors.
A les 18 hores ens trobarem tots a les escales de la Catedral per fer-nos una foto (i qui vulgui, un selfie).
A partir de les 18.30 h., a la plaça de l'Escriptura de la Setmana, anirem passant en grups de sis per l'escenari per parlar de la nostra obra, de la nostra relació amb les  biblioteques, i per signar llibres.
Us hi espero!
I l'endemà, segon dia a la capital del nostre país, per a fer història. Tram 2.

Dolça, senzilla, però entre espines, la vida.


Dolça, senzilla, però entre espines, la vida.

08 de setembre 2014

07 de setembre 2014

L'espill, de Jaume Roig


L'espill, de Jaume Roig
Editorial Barcino, 2014
Sinopsi
L’Espill de Jaume Roig és un dels clàssics de la literatura catalana del segle XV. Escrit entre 1455 i 1462 en tetrasíl•labs apariats, l’obra, que segueix la tradició romànica de la narrativa en vers, conté una llarga diatriba contra el gènere femení a partir del relat de les experiències del narrador en primera persona amb les dones. El poema, que consta de més de setze mil versos, s’estructura en quatre parts o llibres i està encapçalat per una consulta inicial i un prefaci en què el narrador exposa una sèrie de principis ètics. Cadascuna de les parts del llibre es correspon amb una etapa vital del protagonista: infantesa, vida matrimonial, aparició de Salomó, i vida retirada. Al primer llibre el narrador explica els seus primers anys de vida, en què mena una vida atzarosa al llarg de la qual viu tot de situacions realistes i grotesques, en què les dones manifesten les més baixes passions. El segon llibre se centra en els successius fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una falsa donzella, després amb una vídua i finalment amb una novícia. El tercer llibre reconta com el rei Salomó se li apareix en somnis i aconsegueix dissuadir-lo de tornar-se a casar amb una forta invectiva contra les dones; Salomó només salva la Mare de Déu. Finalment, al quart llibre, més breu que els anteriors, el protagonista explica la vida que mena, allunyat de les dones; el narrador només estalvia la Mare de Déu i Isabel Pellisser, esposa de l’autor ja morta, de la condemna general. Tant per estructura com per desenvolupament, l’Espill es pot considerar una veritable novel•la, però segueix la tradició de les noves rimades en vers del segle XII. Alguns fins i tot l’han volgut veure com a precedent de la novel•la picaresca. I és que és precisament el realisme que traspuen els episodis i l’estil planer i viu el que fan d’aquest extens poema misògin, editat en aquesta col•lecció per Francesc Almela, una de les obres cabdals del segle d’or de la literatura medieval

06 de setembre 2014

El nostre fill aprèn a anar en bicicleta, i descobreix que anar a poc a poc és més difícil que córrer.

05 de setembre 2014

A la Setmana del Llibre en Català

El proper dia 10 de setembre a la tarda, estaré present a la Setmana del Llibre en Català
El dia 10 està dedicat a la biblioteques, i jo seré un dels 31 escriptors de capçalera, en representació de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. En aquest enllaç de la ILC podeu trobar la resta d'autors.
A les 18 hores ens trobarem tots a les escales de la Catedral per fer-nos una foto (i qui vulgui, un selfie).
A partir de les 18.30 h., a la plaça de l'Escriptura de la Setmana, anirem passant en grups de quatre per l'escenari per parlar de la nostra obra, de la nostra relació amb les  biblioteques, i per signar llibres.
Us hi espero!
I l'endemà, segon dia a la capital del nostre país, per a fer història. Tram 2.

la desfinestra

La vida et xiuxiueja a l'orella, i de vegades te l'estira. Uns cops et crida des de l'altra punta de carrer, i d'altres t'espera discreta rere una cantonada.
Un dia d'aquest estiu, passejant per Sant Jaume d'Enveja, em vaig trobar aquesta finestra, desballestada, a punt de caure, intentant amagar, sense èxit, les runes del que fou una casa. Algú hi deixà un ram de flors, n'ignoro els motius. Intentar esbrinar-los fóra un treball titànic i, segurament, innecessari.
Jugo a imaginar-me les emocions ocultes. Em limito a sentir.

04 de setembre 2014

La decisió

Segona participació al blog Palabra obligada, on cada mes proposa una paraula que serveixi d'excusa per a escriure un relat. S'accepten textos en castellà i en català.
La paraula d'aquest mes, elegida per votació, ha estat la que jo mateix vaig sugerir: almohada.
Aquí està el text amb què participo:
.
LA DECISIÓ
 .
Fa molts anys que comparteixen llit, potser massa, i aquesta nit li pensa donar l’última oportunitat. Així de rotund, jugar-s’ho tot a cara o creu, o caixa o faixa. Vist des de la distància, pot semblar excessivament dràstic, però és que ja ha pres consciència que el temps passat no torna, que es troba en una edat on els dubtes es paguen cars i, en el pitjor dels casos, són letals.

Demà al matí, quan obri els ulls, amb la tènue llum que travessarà la cortina, sabrà si l’ultimàtum ha tingut efecte. Si el coixí no es manifesta en un sentit o en un altre, trencaran per sempre relacions i, en un gest de condescendència, el desterrarà a l’habitació de convidats. Massa nits fent-li consultes, massa matins sense resposta. A partir de llavors, assumirà ell mateix les seves decisions.

03 de setembre 2014

gent

pacients que a la sala d'espera d'un centre mèdic parla massa fort.

Esquitxos de flors


Esquitxos de flors sobre el blau del riu, o de la vida. 
Pedaços de papers i de records.
.
Inspirat en una pintura d'Elena Solé.

02 de setembre 2014

Microrelats sobre el setge de 1714

Aquest mes participo a una altra iniciativa amb els relats breus com a protagonista. Es tracta d'una sèrie de 31 microrelats amb el fil conductor del setge de Barcelona de 1714, escrits per 17 escriptores i 14 escriptors (17/14), i que es podran llegir al blog La bona confitura entre l'1 i l'11 de setembre.
Per tant, l'equip està format per 31 autors/es. Ahir van començar Empar Fernández, Anna Maria Villalonga i Andreu Martín. Avui continuem Núria Cadenas i jo mateix. I més relats fins el dia 11.

Dalt de l'arbre es veuen bé les rames, no les arrels.

01 de setembre 2014

Autors a les aules

Amb ganes de ser novament convidat el proper curs per algun centre d'ensenyament dins del programa Autors a les aules

saltem?

Parc de Tortosa. Jocs infantils. Hi ha una barra amb anelles per penjar-s'hi. El nostre fill salta. No hi arriba. Ho torna a provar; no es deixa vèncer fàcilment. L'èxit no està en aconseguir-ho només. Saltem? #11S #9N