31 de desembre 2014

Resum literari de l'any

En acabar cada any resumeixo en un sol apunt les coses que he fet, perquè m'agrada veure-les totes juntes, i perquè és un bon estímul per a animar-me a continuar.
.
Publicació del dietari Per no perdre'm les molles.
Publicació del recull de contes El noi del costat del padrí, i els corresponents actes promocionals a Tortosa, Vall-de-roures, Tarragona, Barcelona.
Participació als llibres col·lectius La bona confitura; Nou contes per a un estat nou.
Presentació dels llibres: 22 contes a la vora de la independència;  Els nens del sac, de Damià Bardera; Pessics a l'ànima, d'Alfons Cama; Derelictes, de David Figueres; La dona pagesa entre la guerra civil i els anys 60 a les Terres de l'Ebre, de Teresa Castelló; Petonets pels puestus o la recerca de l'amor sincer, de Jordi Romeu; Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans
Club de lectura de Tortosa que co-coordino alb Sílvia Panisello.
Contes a la carta que han servit de regals per a petits i grans, i fins i tot per a acompanyar un vi nou.
Gosar escriure la continuació d'un conte de Jesús Moncada per a la revista digital Paper de vidre.
Participació a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, que organitza Tomàs Camacho.
Lectura de contes a llocs diversos com el Taller Cinta Dalmau i  L'Assoc, de Tortosa i al cafè Itaca d'Amposta.
Presència a diversos centres d'ensenyament, com a l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, a l'insitut de Camarles amb El vertigen del trapezista.
Participació al certamen Poesia a les caves, que organitza Santi Borrell.
Taula rodona sobre contes a la Fira del llibre ebrenc, amb Bel Olid i Joan Barril.
Organització de la 7a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Participació al Recital de poesia i música d'Horta de Sant Joan.
Redacció del pregó de festa major de Cornudella de Montsant.
Taller de creativitat literària a Tortosa.
Un conte participa a la les Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Participació a la Setmana del llibre en català, com a Escriptor de capçalera.
Participació a la primera edició d'Escales que pugen al cel, de Mas de Barberans.
Homenatge a Gerard Vergés durant les Jornades de les Lletres Ebrenques
Un conte participa a La festa del color groc, de la veu de Marc Jornet.
Presència al Club de Lectura de Santa Bàrbara.
Col·laboració amb articles d'opinió al diari Cop d'ull.
Continuar amb la 6a temporada del programa de televisió Tens un racó dalt del món de Canal 21.
.
I més coses que aviat veuran la llum.


Desitjos d'any nou

Em sento afortunat a la vida, i fa temps que no li demano res a l’any nou; tan sols que no se m’emporti res. Jo els ajudo tant com puc, o tant com sé, i els anys nous fan el que poden; de vegades se’n surten, d’altres, no.
No puc dir que el 2014 hagi estat bo, quan s’ha emportant gent que estimo. No li tinc en compte. Vull creure que no hi ha hagut mala fe, que ha fet tot el que estava a les seves mans, i em consta que ho ha intentat fins a l’últim moment. Pobre, només ha estat una baula més a la vida, i li ha tocat cobrar el peatge dels anys acumulats. No el recordaré amb ressentiment, sinó amb tendresa.
Aquesta nit, tossut, repetiré el meu desig. Em sobren projectes, encara tinc il·lusions, i, sobretot, gent que estimo a prop.
No penso malbaratar temps amb rancúnies, ni discussions estèrils, ni invertir esforços en tirar sal a les ferides (començo a tenir la pressió alta, i la sal no és bona).
Acarono els records, però no m’hi enfonso, i em disposo a gaudir, un any més, de l’espectacle de la vida.

Que el 2015 us estimi; que l’amor sigui mutu.

25 de desembre 2014

sempre, pare

Porto el viure embastat dels fils sobrers
que han deixat les fades.
A poc a poc, amb els genolls pelats
després de fer i desfer plomalls de flors
a mossegades,
aixeco el cos adolorit
pels anys malmesos estripant
bombolles d’aire.

.
(Fragment d'Una sortida digna, de Jesús Fusté)

24 de desembre 2014

Submarins que somien volar.
Records que eren esperances.
Diumenges que no eren festius.
Temps que no arriben a temps.

Finestres que donen al pati de darrere.

23 de desembre 2014

Jordi Romeu a Tens un racó dalt del món


Jordi Romeu és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món.
Guanyador del Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar, ens presenta la novel·la Petonets pels puestus o a la recerca de l'amor sincer. Un llibre fresc, amè, divertit, desimbolt, que ens narra les aventures i desventures d'un noi de 30 anys, immadur, i  a qui la seva parella fa fora de casa. Aquesta situació, acompanyada d'un missatge que llegeix a la vora de la carretera i que el trasbalsa, el porta a investigar sobre l'amor sincer. Pel camí trobarà una corrua de personatges aparentment extravagants, però reals alhora, que el posaran en embolics o bé l'adreçaran; haureu de llegir el llibre per saber-ho.
També recomanarem els llibres El silenci dels pactes, de Marc Moreno, La condició valenciana, de Joan F. Mira, i L'era dels ossos, de Samantha Shannon
La secció de Microliteratura i art estarà dedicada a una fotografia de Joan Carles Prats.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 24 i 31 de desembre, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

Rúbriques obsessives

Mobiliari urbà farcit de grafits vora l'estació. Rúbriques obsessives. Afany de notorietat. de visibilitat? De permanència?
A pocs metres, un camp d'oliveres que, potser, algun avi va plantar.

22 de desembre 2014

21 de desembre 2014

publicar un recull de nanocontes?

Quan faig sessions de leectura dels meus contes, quan comento els meus llibres amb lectors, quan llegeixo crítiques... els nanocontes sempre criden l'atenció, sovint em diuen que és el que més els agrada, el que més els sobta, del que més se'n recorden. En canvi, quan plantejo a un editor la possibilitat de publicar un recull de nanocontes, em diuen que és molt complicat. No em casa una cosa amb l'altra. Què n'opineu?

Paranys, de Toni Cucarella

Paranys, de Toni Cucarella
Sinopsi

La present selecció –ben representativa– de relats de Toni Cucarella ens endinsa en un món desencantat, poblat de perdedors i altres personatges empobrits. A través d’aquests contes, alguns dels quals inèdits, assistim a la trajectòria d’un autor de referència pel que fa a la narrativa curta: des del costumisme urbà dels inicis fins a l’ambientació més rural que apareix en les seues creacions més recents. Cucarella és molt hàbil condensant històries potents en relats breus on la intriga i les sorpreses s’acompanyen d’un rerefons d’ironia –de vegades sarcasme– i, sempre, de la denúncia de les injustícies sense abandonar mai el to compromés, combatiu i honest i la defensa ferma de la llengua i de la cultura que el caracteritzen.

20 de desembre 2014

Memòries, història de mos llibres i relacions literàries, de Narcís Oller

Memòries, història de mos llibres i relacions literàries, de Narcís Oller

En aquest volum, es reuneixen els textos publicats anteriorment amb els títols Memòries literàries i Memòries teatrals, a cura d’Enric Cassany, professor de literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona, el qual, en el pròleg, escriu: “Les Memòries d’Oller, per als lectors d’avui, són encara un document de primer ordre per entendre el narrador més ambiciós i de més projecció del XIX català; un document que combina l’autobiografia, la crònica literària i la crònica històrica [...] Cal acudir-hi per descobrir quines són les condicions en què es mou la literatura catalana, i en especial la narrativa. La descoberta meravellada de la llengua pròpia com a llengua literària, la defensa de l’adopció del català en el marc espanyol, les dificultats d’editar en català, però també d’assegurar traduccions honestes al castellà i a altres llengües, la misèria del món editorial barceloní o la depauperació del teatre català apareixen amb un relleu i una força que un historiador de la literatura no podria imitar.”

Em remou la sinceritat, de Mariola Nos

Em remou la sinceritat és el primer llibre publicat de Mariola Nos, docent, periodista i ara també escriptora, i fins i tot llibretera al seu espai a Vinaròs.
Aquest primer llibre, que acostuma a ser molt especial per a tos els autors, es tracta d'un poemari on, com ja declara al títol, és intimista. Els poemes són minimalistes i aquest fet provoca que cada paraula adquireixi més protagonisme; també els silencis, els espais en blanc, l'absència quasi absoluta de signes de puntuació que l'autora, potser, no ha volgut que limitin les emocions.
Que les paraules volin, doncs, i que no es consumeixin sense haver estat dites.

19 de desembre 2014

El noi del costat del padrí al diari El Punt Avui

Comentari de Jordi Capdevila sobre El noi del costat del padrí, a El Punt Avui, que podeu llegir en aquest enllaç.

emocions

Escriure em fa sentir emocions. Les emocions em conviden a escriure. Bonica dansa. Balles?
La barana que separa la via del tren del passeig marítim de Tarragona té forma d'onada; el mar, de viatge.

18 de desembre 2014

Al Club Dante

Dimarts passat vaig participar al programa de Ràdio4  Club Dante, dedicat a la literatura i conduït per David Martí. Vam parlar del poder de la paraula, de poesia, de contes, de nanocontes, juntament amb l'escriptor Vicenç Llorca, que acaba de publicar el poemari Calendari d'instints. Podeu escoltar-lo en aquest enllaç.
Com sempre, llegeixo algun conte d'El noi del costat del padrí, i algun nanoconte inèdit. Fins i tot, in situ, i provocat pel David, escric un nanoconte dedicat al programa:
Requisits d'admissió: emocionar-se amb les paraules. Em dono d'alta al Club Dante.
Parlem, reflexionem, riem, al voltant de les paraules i la literatura, de la qual, tots tres, en som apassionats.
M'emociona que acompanyi la xerrada la cançó Maig d'amor, de Jesús Fusté, basada en un poema de Gerard Vergés.
Aprofitant el viatge, a banda de fixar-me en uns quants personatges de carrer, visito el Museu d'Història de Catalunya, que no és el mateix que una Història de Catalunya de museu.
Els daus trucats no saben el que es perden.

17 de desembre 2014

Per a Relats conjunts

La blancor del paisatge no atenua la fam de caça; les petjades de la presa són més fàcils de seguir.
.
Inspirat per una nova propsta de Relats conjunts.

16 de desembre 2014

Al Club Dante de Ràdio4

Aquesta nit, partir de les 22.00 hores, participo al programa de Ràdio4  Club Dante, dedicat a la literatura i conduït per David Martí. Parlarem del poder de la paraula, de poesia, de contes, de nanocontes, juntament amb l'escriptor Vicenç Llorca.

fusta menjada

Trepitja tots els deserts. Intenta completar la impossible col·lecció de miratges. El bagul de records on els desa té la fusta menjada.

14 de desembre 2014

Uns altres catalans

Exposició dedicada a Paco Candel i Els altres calatalans al Museu d’Història de Catalunya. A l’entrada, un plafó amb una gran foto de Candel en una carrer de barraques mentre uns xiquets juguen. Noies d’un institut que visita el Museu es fan un selfie davant del plafó posant cares sexis. Uns altres catalans.

La cinquena planta, de Manuel Baixauli

La cinquena planta, de Manuel Baixauli
Sinopsi
Una setmana després d’haver enllestit un llibre titulat L’home manuscrit, Manuel Baixauli va sentir els primers símptomes d’una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la mobilitat i, més endavant, l’autonomia. Durant el procés de rehabilitació, Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va obsessionar amb l'última, inaccessible, cinquena planta.
Comentari
Enigmàtica, onírica, real, profunda, introspectiva, reflexiva... colossal. Un llibre que no es pot explicar, s'ha de viure. Un llibre sobre el record i l'oblit, sobre els desitjos i les necessitats. Una novel·la que confirma Manuel Baixauli com un dels meus preferits, com un dels autors a qui espero, que em dóna material sensible i intel·lectual que em sorprèn, que em corprèn, que m'estimula. I, a més, en aquest cas, amb un parell de referències al vi del Montsant.
Per saber més us convido a llegir comentaris als següents enllaços:
Sons de xalocNúvol.
I us en llegeixo un fragment, com acostumo a fer al meu blog De lector a escriptor:


13 de desembre 2014

El noi del costat del padrí, segons La petita llibreria

Feliç amb el generós comentari sobre El noi del costat del padrí d'Àngela Sánchez Vicente a La petita llibreria, que podeu llegir en aquest enllaç.
Gràcies!

Papallones en cambres d’hivern, de Gabriel Boloix

Papallones en cambres d’hivern, de Gabriel Boloix, és un llarg recorregut de poemes que s’adscriuen dins l’amplíssima tradició de molts poetes al llarg dels temps d’escriure versos aparentment amb motius al·legòrics a estacions de l’any que són molt més que estacions de l’any. O fins i tot com a metàfores vitals (maduresa, vellesa)…
L’hivern és un sentiment: pot ser mort, pèrdua, buit, dolor, enyorança, melangia…o també pot ser anhel, desig, somni, esperança d’un temps millor.
El llibre aplega diferents sèries de poemes escrits cronològicament en anys molt diferents però que l’autor els ha ordenat com si fos un viatge a través d’una llarga jornada (matí, migdia, tarda, vespre, nit) on s’hi exposen tot tipus d’emocions que reflexionen sovint sobre la fugacitat del propi fet vital.

“Papallones en cambres d’hivern” és gairebé una antologia d’un determinat tipus de poesia que l’autor ha conreat gairebé durant 20 anys i com diu el poeta Jordi Valls en el pròleg “El cas de Gabriel Boloix és excepcional perquè ens mostra la creació en tota la seva trajectòria i com creació i poeta es van transformant amb el pas del temps”

12 de desembre 2014

El noi del costat del padrí amb el Club de lectura de Santa Bàrbara

9 de desembre, trobada anual amb el Club de lectura de Santa Bàrbara, del qual sóc padrí, en motiu del cinquè aniversari. Abans de començar m'ensenyen, orgullosos, la remodelada biblioteca, més àmplia, més accessible, més aprofitada, més sostenible.
M'agraeixen la presència diverses vegades, potser perquè sovint els escriptors tenim una aurèola de persona distingida o important, que jo sempre procuro desmentir mostrant-me proper i senzill. Som artesans de les paraules, i les emocions haurien de ser la nostra matèria primera.
parlo de la meva relació amb els relats breus, els llegeixo algun conte d'El noi del costat del padrí, i nanocontes, és clar, de com la realitat em captiva en forma de dietaris i molles.
Escriure em fa sentir emocions. Les emocions em conviden a a escriure. Bonica dansa. Balles?
Treure-li la pila als rellotges t'atorga un fals poder. Per alguna cosa es comença.

11 de desembre 2014

façanes

Al tren. Seients més endavant, un noi porta una gorra amb una pistola dibuixada d'on surt un cartell que diu BANG. Una pistola de mentida. Sovint les façanes enganyen.

carícies

-M'agrada com mous els dits pel meu cos, amb petits copets que són carícies.
-Un mai pot oblidar que és pianista.

.
Acompanyat d'un dibuix de Marc Curto, que il·lustra un vídeo de David Espinós.


10 de desembre 2014

Uncertain glory

La revista The Economist ha triat Incerta glòria entre els 10 millors llibres de ficció publicats en anglès durant el 2014. Joan Sales conviu amb autors vius, de llengua anglesa o traduïts.
El diari Ara es fa ressò de la notícia.
Per a celebrar-ho, us convido a escoltar algun dels fragments que he llegit.

mans

Hora de berenar. Mon fill li porta galetes a son padrí. De puntetes, per a arribar dalt del llit, les hi dóna; una mà tremolosa les agafa.

sicari

Passa el currículum a net, el sicari. Tant en net, com en brut; és molt professional.

09 de desembre 2014

Lola Salmerón a Tens un racó dalt del món


Lola Salmerón és la convidada d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. És un exemple més de persones nascudes a Barcelona i que busquen una millor qualitat de vida i el retorn als seus orígens a les Terres de l'Ebre, concretament a Horta de Sant Joan.
En aquest poble de la Terra Alta ambienta el seu primer llibre La fábula de la montaña mágica, una aventura adreçada al públic infantil o juvenil.
El seu segon llibre, La esperanza tiene un nombre Ismail, es basa en la seva experiència professional en el món social i la problemàtica de la immigració, viscuda de ben a prop amb un dels seus protagonistes.
També comentarem els llibres La nostra vida vertical, de Yannick Garcia, Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté, i Lletres de batalla, entre Joanot Martorell i Joan de Montpalau.
El programa es podrà veure a Canal 21 els dimecres 10 i 17 de desembre, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

Realitat o ficció?

Article publicat a la revista Cop d'ull del mes de desembre:
.
Realitat o ficció? Aquesta és una de les preguntes més repetides a un escriptor. També és una de les preguntes que sovint es fa un escriptor a si mateix; una de les preguntes que aprens a respondre't amb el pas dels anys i les paraules.
Els lectors volen saber què hi ha de real rere les teòriques fantasies que mostra el llibre, volen endevinar quin percentatge del jo de l'escriptor es despulla entre les línies, i molts cops tenen la certesa d'haver-ho descobert.

Però què és la realitat? Què és la ficció? Hi ha alguna frontera? En aquest cas, la frontera és nítida, borrosa, negociable, esquizofrènica?

Vaig començar com a aspirant a escriptor fa més de trenta anys, en uns poemes on pretenia abocar els meus sentiments en versos, o simplement trobar un camí per expressar-me a través de la paraula escrita; jo, que era tan reservat i discret amb la paraula oral. També explicar alguna història més o menys inventada.
Molt més tard, arribaren els contes. La ficció pura i dura? Parlo de coses properes, de marges del meu poble, de reines de Siurana, de records d'infantesa. Aprofito gestos, situacions, anècdotes que m'envolten per embolicar-les de la fantasia necessària per convertir-les en contes.
Després de quatre-cents relats, m'endinso en el dietarisme, i parlo directament de fets reals, renuncio a cuinar tot allò que veig i sento i a afegir-hi el sabor de cap espècie; això sí, filtrats, inevitablement, pels meus ulls.
Realitat o ficció? No són dos cares de la mateixa moneda, o dos monedes de la mateixa cara?
Són reals els records que tinc del meu padrí que es morí quan jo tenia pocs anys? S'ajusten a la realitat la visió que tinc de les noies de qui em vaig enamorar, dels carrers del poble on corria de xiquet? Ens vam canviar de casa quan tenia tretze anys, i aquell trasllat físic fou com un adéu a la infantesa que ja començava a idealitzar. Molt després, en tornar-hi algun cop, l'entrada em semblava més petita, l'escala massa estreta, els marcs de les finestres recent pintats d'un estrany color.

I tots els personatges de ficció que he conegut, no són ben reals per a mi? Qui ha influït més en la meva manera de ser, el padrí que no vaig conèixer, o el Quixot? Algun dels xiquets amb què jugava a pilota, o el Petit Príncep?

Els sentits que ens fan arribar la informació tenen poc d'objectius i molt de partidistes; els records són joguines en mans del temps, o armes amb doble fulla. La ficció és una de les millors maneres d'explicar la realitat, fins i tot sense voler, o, potser, precisament quan no es vol.

08 de desembre 2014

Contes a la carta


signes ben enllaçats

A la feina, cada dia m’arriben instàncies escrites a mà. Pel tipus de lletra pots endevinar moltes coses del seu autor o autora, per exemple, l’edat. De tant en tant m’arriba una lletra que podria ser de ma mare, una lletra amb majúscules recargolades, de signes ben enllaçats uns amb els altres, avesada a buscar la pulcritud i la bellesa, segurament a base de moltes repeticions a l’inici del seu aprenentatge. Em desperta tendresa, fins i tot les faltes d’ortografia, fruit d’un ensenyament trencat, insuficient o empeltat d’altres llengües. Imagino la mà ja una mica tremolosa pel pes tirà del temps, intueixo a l’horitzó la seva entrada al passat.

07 de desembre 2014

Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté

Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté
Premi de narrativa del concurs literari de Calldetenes

Santa Maria d’Atipar torna torna a ser escenari d’un llibre de Miquel Reverté, que em va fascinar amb Crònica d’unamar desapareguda. En aquesta ocasió, un noi del poble també és protagonista, tot i que es farà gran. Un noi que és cec, tot i que hi pot veure. Un noi que ens farà llàstima, tot i que aprèn a gaudir del món que l’envolta, i que ens plantejarà dubtes morals. El llibre és també un homenatge a un món que desapareix, a uns hòmens i dones, a una forma de vida

06 de desembre 2014

Nebbia, de Núria Pradas

Nebbia, de Núria Pradas
Un misteriós jurament embolcalla els secrets que torturen l’ànima de Gioia amb lletres punxegudes i doloroses. I és que són molts els enigmes que la jove hereta de la mare, la qual, just abans de morir, confia la filla a una estimada germana que viu a Venècia. 

És així com Nebbia ens endinsa en aquesta ciutat fascinadora del final del segle xviii, carnavalesca i juganera, però que alhora amaga racons foscos i amenaçadors. De fet, a l’esplendorosa mansió de la tia Gertrude on s’instal·la Gioia, el luxe es barreja amb una sensació terrible, una tristor profunda que acompanya pressentiments nefastos. 

05 de desembre 2014

Té el telèfon de molts assassins

Massa anys al cos de policia per veure, frustrat, com un jove sergent li passa davant. Té el telèfon de molts assassins; alguns, discrets.

04 de desembre 2014

A Ràdio Gandesa amb El noi del costat del padrí

Avui, entrevista a Ràdio Gandesa, a l'espai Ones de lectura, amb Paco Sanahuja. Hem parlat del dietari Per no perdrem les molles, i del recull de contes El noi del costat del padrí. També he llegit algun nanoconte inèdit.
El podeu escoltar en aquest enllaç, a partir del minut 7.
A la Biblioteca de Gandesa hi aniré en viu el 16 de gener.

La revolució dels somriures

Ordenant en carpetes informàtiques les fotografies del passat novembre, m’aturo a observar amb més deteniment les del 9N. Ja he explicat les emocions viscudes aquell dia. En una de les fotos, tinc a mon fill als braços mentre li deixo posar la papereta dins l’urna. No és una foto original, n’he vist moltíssimes per les xarxes, mostra de la il·lusió amb què vam viure el moment. Avui, però, no em fixo en els teòrics protagonistes de la imatge que va enquadrar la meva dona, sinó en un testimoni involuntari, un home que esperava el seu torn, un metre més enrere, i que observa l’escena amb un somriure a la cara, de simpatia, de solidaritat, de companyia. La revolució dels somriures.

03 de desembre 2014

Estimar i estimbar es diferencien d'una lletra.

Contrast humit

Contrast humit entre aigua de pluja; saba vella feta record.

02 de desembre 2014

Creure que els meteorits xoquen amb la Terra, i no a l'inrevés, és d'una gran petulància.

la fulla del ganivet

Sempre comprova la qualitat del tall abans d’una feina. Esmola la fulla del ganivet, i les intencions.

01 de desembre 2014

vendes a La casa del llibre

El noi del costat del padrí, entre els nou llibres de ficció en català més venuts (el novè concretament) a La casa del llibre de Barcelona, després de Ken Follet




fals poder

Treure-li la pila als rellotges t'atorga un fals poder. Per alguna cosa es comença.

Gianni Rodari al Club de lectura de Tortosa

Desprès de set anys de coordinar el Club de Lectura de Tortosa, per a aquest mes he programat, potser una de les propostes més agosarades: comentar un llibre aparentment infantil. Es tracta de Contes per telèfon, de Gianni Rodari.
Des de que vaig descobrir aquest autor, m'encisen els seus contes, i els inclosos en aquest recull, no paro de rellegir-li a mon fill cada nit que, a temporades, en té un o altre de preferit.
Crec que pot ser molt interessant comentar aquesta mena de llibres en un club de lectura per a adults, perquè estic segur que els podrem assaborir molt més que els xiquets, si som capaços d'obrir la ment a la fantasia.
En aquest enllaç, podreu escoltar els contes de Rodari que he penjat a Youtube.
La cita és el 18 de desembre, a les 19.30.
Si teniu interès en rebre més informació, podeu escriure a clubdelectura@tortosa.cat
Com que molts de vosaltres no podreu assistir, us convido a compartir comentaris sobre el llibre en aquest apunt.
Els propers llibres a comentar al Club de lectura són.
30 de gener de 2015. La ciutat invisible, d'Emili Rosales, amb presència de l'autor i amb la col·laboració d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre
26 de febrer de 2015. El projecte Rosie, de Graeme Simsion