31 de maig 2015

12a Fira del llibre ebrenc

Els propers 5, 6 i 7 de juny, a Móra d'Ebre, tindrà lloc la 12a Fira del llibre ebrenc i la 8a Fira d'espectacles literaris Litterarum.
No me la perdo mai, i enguany hi serñé el dissabte a l atarda presentant El noi del costat del padrí.
Us hi espero.
En aquest enllaç trobareu tot el programa d'actes.

Bategant, d'Alba Dalmau

Bategant, d'Alba Dalmau
XXIII Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar
Cossetània Edicions, 2015
Sinopsis
Falten deu dies perquè l’illa de Bategant desaparegui. Només un home a l’illa ho sap: en Paioetqan, un escriptor que, a canvi d’escriure les cròniques de l’illa, podrà salvar- se, ell i la seva família. Només hi ha un problema: la seva filla —l’Inwik— té una malaltia que fa que els seus ossos siguin fràgils com el cristall, i el més petit sacseig per treure-la de Bategant l’esberlaria en mil bocins. El turment d’un home que ha de decidir salvar-se o morir amb tot allò que estima, alhora que la seva filla descobreix l’amor per primera vegada, dictarà els batecs de les últimes hores de l’illa, els batecs d’un cor a punt de rebentar; el compte enrere cap a un desenllaç irrevocable.

29 de maig 2015

Pirates sense ànim de lucre.
Amants sense carícies.
Finestres sense paisatge.
Anys sense nits.

28 de maig 2015

Converses agafades al vol

A un home gran, de més de setanata anys, li diuen que fa molt bona cara, que sembla més jove. Però ell li treu importància: "Les botigues posen el millor gènero fora a l'aparador."

27 de maig 2015

Aparadors culturals

Curs d'aparadors culturals a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Les bibliotecàries de Móra d'Ebre fan un projecte amb el lema ENGANXA'T amb uns quants llibres "pescats" en una xarxa entre els que es troba El noi del costat del padrí, juntament amb obres de Francesc Aliern, Marta Rojals, Andreu Carranza i Miquel Esteve.
Podeu veure més fotos en aquest enllaç, o en aquest altre.
Agosarat intent de volar. 
Salt entre blaus imprescindible per viure.
.
Inspirat en una imatge de John Cobb

26 de maig 2015

Escriptor a la Vila

Aquest dissabte participaré a la II Jornada Escriptors a la Vila, a Vila-real, organitzades per ElPont Cooperativa de Lletres, amb el títol «Les claus del canvi. Fonaments i actuacions per una literatura amb oportunitats». Espai de trobada i reflexió literàries, amb Enric Anyó, M. Carme Arnau, Lluís Batalla, Tomàs Camacho, Ferran Carbó, Baltasar Casanova, Fede Cortés, Josep A. Fluixà, Jesús Girón, Antoni Gómez, Marc Granell, Ramon Guillem, Urbà Lozano, José A. Mateo, Alexandre Navarro, Jordi Pijoan, Afolf Piquer, Lluís Roda, Olga Suàrez, Jesús M. Tibau, Salvador Vendrell i Josep Igual, M. Carme Sáez, Enric Sanç i Josep Lozano, entre altres.
O sigui, que a veure quin aire es respira al País Valencià.

Sortir


Mirar-se.
Entendre's.
Respirar.
Sortir.
.
Inspirat en una pintura d'Adolf Comes, que inaugura exposició al Taller Cinta Dalmau de Tortosa el proper 5 de juny.

25 de maig 2015

Quan València va despertar, el dinosaure ja no era allí.

combinacions amoroses

Qui ha escrit els noms en una fusta vella? Qui ha fracassat en l'intent d'esborrar-los? Ell? Ella? Una tercera persona? Les combinacions amoroses són incertes.

24 de maig 2015

El somriure negre, d’Anselm Aguadé

Cossetània Edicions, 2015
Sinopsis

Després del triomf del franquisme, començà una duríssima repressió que s’allargà fins a la dècada dels cinquanta. Aquesta repressió, sobretot al començament, anà lligada a la impunitat dels guanyadors, que aprofitaren la victòria per passar comptes. La venjança s’instaurà a tots els nivells de la societat mentre la por cobria com una tètricamanta la quotidianitat de la gent. En aquesta novel·la, Anselm Aguadé vol que veiem aquestes pors a través dels ulls de dues germanes que queden òrfenes per l’odi i que sofreixen en carn i ossos el més profund menyspreu d’un bàndol que s’anomena guanyador, però que és conscient que la seva legitimitat és fruit d’una sagnant, cruel i inútil guerra que ells mateixos van començar.

22 de maig 2015

Els petons de porcellana són freds i es trenquen fàcilment; una cosa porta l'altra.

21 de maig 2015

Aquell agost amb punt final, de Joanjo Garcia

Aquell agost amb punt final, de Joanjo Garcia
Aquell estiu tot va canviar al poble amb la desaparició de Carme Matallana. La premsa va arribar immediatament, seguint un fet que trencava la monotonia de l’estiu, i no va deixar escapar cap detall. Eren moltes les preguntes que emergien al voltant d’aquesta tragèdia. Les més òbvies, les que feien referència a qui n’era el culpable i per què ho havia fet, o les relatives al seu entorn, quina era la implicació del seu amic Cèsar o com havia afectat el grup d’amics. Però també altres de més profundes. Com va passar de ser una notícia a un espectacle? Fins on poden arribar els pares per a protegir els fills? On queda la frontera entre la llei i la justícia?
Aquell agost amb punt final planteja molts interrogants a mesura que va donant veu a diversos protagonistes. Amics, pares, advocats i periodistes intenten explicar-nos les seues veritats, les seues justificacions i, fins i tot, algunes mentides.


Amb passió pels contes a Cambrils

Aquest dilluns vaig arribar carregat de contes a la Biblioteca Pública de Cambrils, no a presentar el meu nou llibre, sinó a llegir-los històries, a mostrar com de màgiques són les paraules si els dónes ales, si jugues amb elles, si et preguntes per què sense parar com un nen petit.
Al seu blog em dediquen unes paraules que expressen bé quina fou la meva intenció.

20 de maig 2015

Drac sense fums comparteix pis. Abstenir-se cavallers rancuniosos i princeses sense cor.

19 de maig 2015

Marta Pérez Sierra a Tens un racó dalt del món


Marta Pérez Sierra serà la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Farem un breu repàs a las eva obra, i sobretot ens centrarem en el seu llibre més nou, el poema M'he empassat la lluna, on l'autora reflexiona i transmet les seves emocions al voltant de la menopausa, magníficament acompanyades de fotografies d'Enric Maciä. Us recomano veure el vídeo sobre l'obra.
També hem comentat altres obres com el recull de relats Bavastells, inspirats en una botiga de titelles, o el seu ja clássic Sexe Mòbil Singular (SMS), on recull missatges de mòbil eròtics, o el llibre col·lectiu que ha coordinat, Autisme, trenquem el silenci amb la poesia.
També recomanarem els llibres: Cullerades de vida, de Francesca Aliern; Presidi Major, de Josep Gironès; Moisès, estigues quiet, de Lliris Picó; El darrer conte de les mil i una nits, de Santi Baró, i La vostra Anita, de Lluís Anton Baulenas.
Acabarem amb la secció Microliteratura i art, amb una fotografia de Vicent Pellicer.
El programa es pot veure els dimecres 20 i 27 de maig, a les 21 i les 22.30 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
Examant arrenca pàgines d'un àlbum de fotos inacabat. Però queda massa prim i malmès; l'acaba llençant tot.

17 de maig 2015

Glopades de riu, de Gemma Pellissa Prades

Glopades de riu, de Gemma Pellissa Prades
Sinopsis
Glopades de riu és un recull de contes amb ressons lírics que versa sobre la vida d'un poble marcat pel recorregut del riu, l'Ebre, i el seu assut. El llibre tracta sobre temes universals, fins i tot d'inspiració mítica i sobre els reptes de la societat actual (la immigració, la maternitat sense parella) des d'un punt de vista innovador. Finalment, Glopades de riu enllaça amb el llegat narratiu de Víctor Català, Rodoreda i Moncada, però també amb la literatura universal, com les Metamorfosis d'Ovidi a través de la tradició catalana.

L’autora, tortosina, és doctora en llengua i literatura catalana i actualmen treballa com a investigadora a la Universitat de Harvard. Ha guanyat premis literaris i ha participat en diverses obres col·lectives, a més de publicar en revistes com Núvol o La lluna en un cove. Aquest és el seu primer llibre.
Particularment, m'agrada afegir gent a la meva col·lecció d'amics de lletres, i donar suport als autors/es que comencen.

16 de maig 2015

100 motius per ser independentista, de Roger Buch

100 motius per ser independentista, de Roger Buch

CossetàniaEdicions, 2015


Què té la independència que convenci tant? Com és que hi ha tants catalans que s’han sumat darrerament al projecte per la plena sobirania? I és que no hi ha un sol motiu, n’hi ha molts! Motius racionals, motius emocionals, motius polítics... En aquest llibre hi trobareu fins a 100 motius de pes i ben diferents per defensar la independència. Aquest és un llibre ideal tant pels convençuts que volen tenir més arguments com pels que encara estan dubtant i els falta aquell motiu que els acabi de fer decantar la balança!

15 de maig 2015

Per a Relats conjunts


Mentre espera, assegut, que arribi el desig, se li gelen les cames. I la tarda cau.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes
Vella cosidora perd l'agulla que abans enfilava amb destresa, al paller de la vida. És igual, també havia perdut la vista.

14 de maig 2015

Amb El noi del costat del padrí a Cambrils

El proper dilluns 18 de maig, a les 19 hores, estaré a la Biblioteca de Cambrils llegint contes, parlant de contes, jugant amb contes i potser fins i tot escrivint contes.
Amb l'excusa de la promoció d'El noi del costat del padrí, enlloc d'una típica presentació intentaré transmetre la meva passió pels relats breus i la literatura en general, i el seu procés creatiu.
Ser presa de la pressa. La pressa és una bona carcellera.

13 de maig 2015

El noi del costat del padrí, llegit al casal de Jubilats de Falset

Una notícia que m'arriba en retard del dia de Sant Jordi. El conte que dóna nom al recull El noi del costat del padrí, va ser llegit al Casal de Jubilats de Falset per alumnes del cicle d'Atenció a les persones de l'Institut de Falset. Aquí podeu llegir la notícia.
Gràcies, Montse Moteos, per fer-m'ho saber.

12 de maig 2015

equilibri de les eines

Harmonia de formes i colors,
la vida presenta batalla;
equilibri de les eines.
.
Inspirat en la pintura de Francesc Todó, Estació de servei (1960). El passat 9 de maig se'n va inaugurar una doble exposició a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa i al Museu de l'Ebre. Més informació en aquest enllaç.

10 de maig 2015

Amb llibres a la Fira del vi de Falset



El passat cap de setmana, 2 i 3 de maig, convidat pel Carles Cabós en nom de Priorat digital, vaig ser present a la Fira del vi de Falset. La idea era aprofitar l'estand d'aquest nou mitjà de comunicació perquè diversos escriptors prioratins que hi col·laborem pogiuessim signar llibres. Sí, sí, ja ho sé, direu que és una mica innocent creure que enmig d'una fira de vi, on la gent acudeix interessada per aquest mil·lenari beuratge, puguin fer cas a uns intrèpids escriptors. Però m'agraden els reptes, i sempre recolzaré les iniciatives que provoquin acostar els llibres a la gent, introduir-nos per qualsevol escletxa. A més, dissabte a la nit, havíem previst que el cantautor i amic Jesús Fusté em presentés  El noi del costat del padrí. Per manca de coordinació, la presentació no va aparèixer al programa, i si ja ñes difícil que la gent vagi a les presentacions de llibres, fer-les quasi en "secret" és tota una heroïcitat , o una temeritat. Però Jesús Fusté, que s'havia preparat la presentació amb l'estima que em té, i amb tota la seva sensibilitat, la volia fer sí o sí, davant dels meus amics que acudiren a veure'm. El Carles estava desolat, però intentava animar-lo, tot i que l'entenc. Assegurava que ja no es posaria mai més en aquesta mena d'embolics, però jo procuro treure guanys dels fracassos, i ja li he proposat que l'any vinent la farem més grossa encara, que no en farem una de presentació, sinó tres, cinc, set, convidarem tots els autors dels Priorat a qui ja dono per alertats. El "fracàs" d'enguany serà la primera pedra d'un gran èxit. A més, he escrit fracàs entre cometes expressament, perquè vam passar una estona molt agradable sota una nit dolça de maig.
Quant a la presència a l'estand de la Fira, vaig poder signar algun llibre i, sobretot, vaig coincidir amb bons amics de lletres com el Pere Audí, l'Agustí Masip, el Fede Cortés, el Toni Orensanz, i em vaig desvirtualitzar amb vells seguidors blocaires com Ricderiure
I tot plegat, no és molt profitós?
Més info sobre la Fira en aquest enllaç 

Llegint El quadern gris, de Josep Pla

09 de maig 2015

Contes celestes

Mon fill em recomana que miri els Contes celestes, i jo us ho recomano a vosaltres; en trobarem molts a Youtube

08 de maig 2015

Dos projectes

Començar projectes sempre engresca. En pocs dies, dos. Fa una setmana, un company escriptor em va proposar un repte que crec que durem a terme a foc lent i a distància, però amb il·lusió i originalitat. Ahir em van convidar a un altre repte igualment engrescador. Properament a les vostres mans, espero. Ja hi he començat a treballar.
Sant Jordi baixa les escombraries, mentre la princesa i el drac acaben de sopar.

06 de maig 2015

Ferran Bladé a Tens un racó dalt del món

El director dels Serveis territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Bladé, serà el convidat d'aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món.
Coneixerem la seva visió del món literari ebrenc i comentarem les formes possibles de donar-lo a conèixer.
Escoltarem un fragment de la cançó Un riu mític i remorós, de Riu en so, basada en un poema de Gerard Vergés, i recomanarem els llibres Cent dòloars i una cabra, de Francesc Valls Calçada; Montussaka, de Florián Royo; Només ho saben les muntanyes, d'Imma Cortina; Els quatre poquets, de la col·lecció Contes desexplicats; i el Tast literari del programa.
A la secció Microliteratura i art, un quadre de Pegueroles-Abadies.
El programa es pot veure els dimecres 6 i 13 de maig, a les 21.00 i les 22.30, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

Recordant Sant Jordi 2015. Projectant Sant Jordi 2016


Encara no havia tingut temps de fer un repàs de la passada diada de Sant Jordi, el dia del somriure, com jo li dic. Fou intens, com sempre. Començà igual que l’any passat, en una trobada-esmorzar que organitza l’AMPA de l’Institut Joaquim Bau, on vam poder alimentar l’entusiasme i l’estómac. Molta gent, càrrecs institucionals, i autors que ja són una institució, com Manel Ollé, entre molts altres. Després es presentava la traducció a l’anglès feta per l’incansable Emigdi Subirats de Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés, el record del qual va planar durant tot el dia. No em vaig poder quedar a l’acte, però el vaig homenatjar a la meva manera, llegint un dels seus poemes a la Marató de contes de l’Escola de Ferreries, juntament amb algun conte inèdit meu. Em regalaren una rosa, amistat, i la satisfacció de poder col·laborar amb un dels elements essencials de la nostra societat: les escoles.
Després, a grans gambades, breu entrevista amb Sílvia Tejedor a la Cadena Ser, i aturada a la primera parada, a la llibreria Cid de Ferreries. Allí coincideixo, per primer cop, amb l’estimada Francesca Aliern, reina ebrenca de la literatura ebrenca per Sant Jordi, que lluita contra els dracs de la vida amb les seves novel·les. Ens fem una foto que m’agrada molt, i que té força èxit quan la penjo a Instagram i el Facebook amb el següent text: Escriptors? Amics”.
I corre, corre cap a Viladrich. I a la tarda, tot just després de dinar, al carrer de la Rosa, a la parada de la Biblioteca i de Ràdio Tortosa, on llegeixo un conte. I torno a Viladrich on acabo el dia, fins ben entrat el vespre, cansat i ple. Més o menys cada any signo el mateix nombre de llibres, potser una miqueta més, i vaig guanyant fidels lectors i lectores a poc a poc. Durant tot el dia he compartit tertúlia i il·lusió amb companys com Cinta Arasa, Conxita Jiménez, Núria Ibáñez, Miquel Reverté, Marc Jornet, Irene López, Núria Menasanch, Pili Lanau, Josep Igual... i una cosa que sempre m’agrada, afegir nous amics de lletres a la col·lecció, com Florián Royo o Jesús Cabrera.
A la nit, cansat, l’últim acte literari del dia és llegir-li un conte al nostre fill, però abans de tancar, ja somio amb el Sant Jordi de l’any vinent que, si no em fallen les forces, insistiré un cop més a proposar una Diada a Tortosa amb les parades de llibres i roses centralitzades en algun lloc, amb els autors visibles sense necessitat de moure’ns apressadament d’una punta a l’altra de la ciutat. M’apunto, com a tasca del mes de juny, començar a treballar en aquest sentit.

05 de maig 2015

ensuma el mar


Ensuma el mar, mentre es bressola dolça entre canyars, la barca.
.
Inspirat en una pintura de Pegueroles Abadie

04 de maig 2015

Obert el centre Cultura Roger de Belfort a Cornudella de Montsant


Ahir es va dur a terme una jornada de portes obertes del Centre Cultural Roger de Belfort al meu poble, Cornudella de Montsant. Com podeu veure a les imatges, i les del meu àlbum de facebook, l'edifici és espectacular, tot un luxe que el poble podrà gaudira gràcies a la Fundació Roger de Belfort.
El Centre inclou la nova Biblioteca, tres pisos de lloguer que ajudaran a finançar la infrestructura, el futur arxiu Morató-Aragonès...
L'acte ha estat emotiu per diversos aspectes. El Centre cultural està ubicat al carrer Sant Isidre, on vaig passar la meva infantesa i, per tant, carregat d'emocions. Fa 40 anys, quan jugava a futbol o a amagar per aquell carrer poc em podia imaginar que hi viuria un acte així. I precisament he llegit uns poemes inèdits, ambientats en la meva infantesa en aquest carrer.
Josep Maria Castan, l'alcalde, ha fet servir l'acte per acomiadar-se del càrrec, ja que no es torna a presentar. Han estat molts anys, i sempre m'han tingut en compte. Ja vaig participar a la inauguració de l'anterior Biblioteca, tot just fa deu anys, i podríem dir que he escrit dos cops el pregó de Festes, a més del suport que sempre m'han donat per organitzar la Jornada Literàrial del mes de juliol, que, per cert, possiblement traslladi la seva ubicació a aquest nou espai. 
Bons records que s'acumulen a un vell carrer que encara té molt per dir.

03 de maig 2015

Ell i jo, de Roger Simó

Ell i jo, de Roger Simó
En aquest llibre hi trobarem les frases justes, les paraules escollides, sorgides de dins i sense artificis, que tracten d’explicar la relació entre un pare i el seu fill. Hi trobarem, també, unes il·lustracions molt personals, treballades a mà amb aquell aire desenfadat en la tradició de tants llibres europeus.
Ell i jo és com un regal d’efecte balsàmic: un cant sincer a l’amor generós entre un fill i el seu pare.

Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó

Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó
Quan Sebastià Juan Arbó va irrompre en el món literari dels anys trenta amb novel·les com L'inútil combatTerres de l'EbreCamins de nit, l'impacte va ser immediat i fort. Arbó va ser convertir-se en "el petit Dostoievski" i en "l'escriptor de l'Ebre", dos termes que diuen molt de la seva essència, que reuneix una empremta fatalista de ressons russos que prefiguren l'existencialisme amb la creació d'un mite poderós a partir del món peculiar i desconegut del Delta de l'Ebre. Un cop complerts els seixanta anys, Arbó gira de nou la mirada cap a l'Ebre i escriu, amb una vivacitat del tot nova, unes memòries d'infantesa titulades Els homes de la terra i el mar, publicat en castellà el 1961, on retrata un paisatge i un estil de vida desapareguts. Sens dubte, la publicació d'aquest Arbó suposarà una autèntica revelació literària per als lectors catalans. 

02 de maig 2015

El noi del costat del padrí, segons Francesc Mompó

Feliç per l'artcile que ha escrit l'escriptor Francesc Mompó al diari Levante, parlant d'El noi del costat del padrí, i que titula Acròbata del conte.

Entre la serra i el mar, de Núria Ibañez

Entre la serra i el mar, de Núria Ibañez

Quart volum de la col·lecció "El Montsià de Bàrbara i Jaume". Aquest cop els personatges de Núria Ibáñez, Bàrbara i Jaume, coneixen el terme d'Alcanar i descobreixen el seu passat, les seues tradicions, el port i el prat i moltes coses més del municipi.

01 de maig 2015

Només ho saben les muntanyes, d’Imma Cortina

Només ho saben les muntanyes, d’Imma Cortina
XVIII Premi Literari Sebastià Juan Arbó
Monestir de Montserrat. Segle XVI. Una pretesa epidèmia de febre tifoide va abocant a la mort els monjos autòctons i, en canvi, no afecta els frares vinguts de Valladolid per ordre de Felip II. Fra Mateu Lloret, que no és precisament un exemple d’obediència i resignació benedictines, anirà confirmant les seves sospites i no es podrà mantenir impassible davant la situació a què es troben sotmesos els monjos catalans.

L’any 2010, la Irene i el Pep segueixen els passos d’aquest frare i el fil d’una història que a Catalunya sempre es repeteix. Les seves pròpies vivències i emocions es barrejaran amb les d’uns personatges del passat que, malgrat la seva condició, no poden contenir els seus instints.