Pàgines

31 de juliol 2016

Rellegint el Quixot

Si mai em plantejo, o em plantegen, una llista dels meus llibres preferits, sempre hi surt Don Quijote de la Mancha, tant hi fa si la llista és de 20, de 14, o de 5 llibres. Potser, fin si tot, si la llista fos d'un sol llibre, l'escollit seria aquest. El tinc a la tauleta de nit, i al llarg de la vida l'he rellegit molts cops, tot sencer, o a fragments a l'atzar. Em consta que a motla gent li fa mandra, o temor, o potser creuen que ja saben de què va, tot i no haver-lo llegit. Però no, cal viure el plaer de la seva lectura, a poc a poc, gaudint, sobretot, de les converses de Don Quijote i Sancho, de la sebva evolució, de les seves contradiccions, fantasies, bogeries i realitats.
Us deixo amb el fragment que relata la primera sortida del cavaller.

29 de juliol 2016

El nostre pitjor enemic, la portada


Us mostro la portada del meu proper llibre, amb què arribo a la dotzena, i la primera novel·la, EL NOSTRE PITJOR ENEMIC, amb què vaig guanyar el XXXIII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.
Més info a:
Cossetània edicions
Blog del llibre
Pàgina de facebook del llibre, de la qual us podeu fer seguidors.

28 de juliol 2016

horitzons


Reposa el meu cos quan l'horitzó és tan proper, quan l'horitzó és tan suau, quan l'horitzó ets tu.
.

Inspirat en una pintura vista a la pàgina de facebook GRAND ARTIST de Andre Lhote (1885-1962) Les baigneuses, 1928. Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris

25 de juliol 2016

Desdefinicions dedicades als bouetes

Desdefinicions dedicades a l'esbojarrada gent que ens han il·limnat amb la Bouesia tots aquests anys.
.
pouesia. versos que apaguen, o encenen, la set.
souesia. versos que es venen al millor preu.
touesia. versos lights.
peuesia. versos que ens ajuden a caminar.
mouesia. versos inquiets.
couesia. versos punyents.
pauesia. versos contra la guerra.

24 de juliol 2016

Saó, 40 anys


La revista Saó arriba ales 4 dècades, i hi continuo col·laborant amb un parell de naocontes.
Per molts anys

23 de juliol 2016

Articles d'opinió a Segle 21


Fa unes setmanes va començar a funcionar el diari digital català, lliure i independent,  Segle 21, per tal de donar una visió de dins i de la resta del món feta des del Priorat.
Hi col·laboraré quan podré amb articles d'opinió que trobareu en aquest enllaç, comentaris de fets d'actualitat o reflexions generals, com l'última, sobre la pretesa saviesa de la naturalesa

La gallina xica, de Núria Figueras


La gallina xica, de Núria Figueras
Baula Edicions
Una vegada hi havia una gallina xica, xica, xica que de tan xica que era no ponia ous. I ella vinga esforçar-s’hi, però res, no hi havia manera! Fins que un dia…

La revista Faristol ha inclòs aquest llibre dins de la Selecció dels millors llibres de l’any 2014.

21 de juliol 2016

9a Jornada literària de Cornudella de Montsant. detall de la microruta literària







Una de les novetats de la passada Jornada Literària de Cornudella de Montsant ha estat la ruta literària de microcontes. Ja fa temps que m’agrada treure al carrer la literatura al carrer. La idea no és que sigui original, i sempre prenc nota de les coses que m’agraden quan vaig pel món, per exemple, l’any passat, quan vaig participar i xalar a la Poesia als balcons de Riba-roja d’Ebre. Entre unes coses i unes altres, vaig decidir iniciar aquesta ruta literària que, atès el seu èxit de participació, crec que s’ha de mantenir els propers anys.
Em va fer un especial goig veure la munió de gent seguint l’itinerari, escoltant els microcontes, subratllats pel saxo de Gerard Marsal.
Per a qui no va assistir a l’acte, us detallo els microcontes escollits i el nom de la persona que va recitar-los, que podeu llegir o escoltar als enllaços, molts dels quals us adreçaran al blog La bona confitura, de Jordi Masó, dedicat a aquest gènere breu i profund.
Abans, un agraïment a tots els lectors i lectorres, especialment a la Pilar de la Calle, per l’entusiasta  tasca de coordinació.
RETRETS ESMOLATS, de Sergi G. Oset, inclòs a “El último vuelo del Microraptor”. Llegeix CRISTINA MESTRES
LA TENACITATDE L'AMOR, de Jordi Masó Rahola, finalista del IV Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO
.
NADAL LLUMINÓS,  de Joan Pinyol. Llegeix CAROLINA BODRO.
.
VERSIÓ SENSESUBTÍTOLS, de Mercè Moreno Montañés. Llegeix  AINHOA CAMPIÑA BELLÉS
CACHÉ, de Cristina Garcia González, finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.  Llegeix AINHOA CAMPIÑA BELLÉS
  
VERD ESPERANÇA, de Josep Maria Casals, finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. Llegeix LAURA BONET PIZARRO.
.
L'ESTRANY. de Miguelángel Flores, inclòs al llibre "De lo que uqise sin querer". Llegeix MARIA PILAR DE LA CALLE.
.
TABULA RASA, de Mercè Moreno Montanés. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO,

PANSES, de David Arnau. Llegeix MONTSE FIGUEROLA BLASCO.
 . 
PETONS, de Damià Bardera, inclòs al recull Els nens del sac. Llegeix LAURA BONET PIZARRO
 .
NANOCONTES, de Jesús M. Tibau. Llegeix GUSTAVO TIBAU
L'ÚLTIM DESIG. Construïda la maqueta de la casa dels seus somnis, li demana al geni l'últim desig: encongir-se.
ANIVERSARI. És el seu aniversari. El drac pensa un desig abans de bufar i encendre totes les espelmes.


ADDICCIÓ. Pateix d’addicció als seus llavis. Com a antídot, li recepte gelat de maduixa, qu eno para de llepar amb passió un després de l’altre.
MALS HÀBITS. Sempre compta les rajoles del apssadís. É suna mania. Fins que li'n falta una i, espantat, dubta entre canviar d'hàbits o de pis.
A L’ALTRA VORA DEL RIU. Apareix un cadàver a la vora del riu. A l’altra vora es dispara la demanda de prismàtics.
SORTIDA. Obsessionat per les sortides d’emergència, no entra.


20 de juliol 2016

Gerard Marsal, Alhazar, i la màgia





Seguint recordant les emocions de la passada 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que ja vaig comentar ahir, he volgut escriure un apunt especial dedicat a Gerard Marsal i Alhazar.
Passats els 50 anys, puc dir amb satisfacció que no he perdut la capacitat d'enamorar-me, i no en el sentit estricte del terme; parlo d'enamorar-me d'idees, d'il·lusions, d'emocions, de deixar-me captivar per gest, per un so.
L'any passat, en motiu d'una trobada d'escriptors al Celler del Masroig, organitzada per Josep Barjuan, perquè d'una trobada sempre en naix una altra, vaig veure en acció a Gerard Marsal i el seu saxofon. Fou un amor a primera vista. De seguida vaig fitxar-lo per al meu catàleg d'emocions.
Me'l vaig imaginar pintant el pati del Casal Jaume I de Cornudella amb la seva música, i fou la primera opció perquè ens acompanyés a la Jornada Literària. "I la seva parella és ballarina", algú em va dir, i sense conèixer-la, no vaig dubtar en proposar que també vingués, perquè trobant-se al costat del Gerard havia de traspuar sensibilitat sense cap dubte. I em vaig quedar curt en les expectatives.
M'estaria hores escoltant i mirant el Gerard, l'harmonia del seu gest, dels seus moviments mentre abraça amb els dits, amb cada part del cos, l'instrument (o potser és a l'inrevés, i és l'instrument el qui el mima), la mirada, el somriure... I la música comença ja des del silenci, des de l'instant previ a la primera nota, quan el Gerard tanca els ulls i es mira endins, i esboça un somriure, i la resta del món congela l'alè a l'espera de la màgia que tothom intueix que, inevitablement, vindrà.
I llavors, caminant quasi des del silenci, arriba Alhazar, que escriu poesia mentre dansa, mentre sedueix de forma hipnòtica la nostra voluntat, ja sotmesa, voluntàriament, als seus peus nus.
I la màgia és possible.
.
Fotos d'Antoni LLuch i Xulio Ricardo Trigo.


19 de juliol 2016

Dades

A l'inici d'aquest blog, l'abril de 2007, vivia el món blocaire amb molta intensitat (però molta, molta, eh?), actualiyant-lo 3 vegades al dia i visitant i comentant dia a dia altres blocs. Llavors mirava quasi amb ànsia, cada dia, les estadístiques de visites.
Tot això ha canviat, i ara el dia a dia el comparteixo més a altres xarxes, i el blog s'ha convertit en una eina molt vàlida encara, com una mena d'arxiu més o menys endreçat on recullo la informació de totes les activitats literàries, emocions, sensacions, etc.
Ja no miro mai les estadístiques, però avui li he donat un cop d'ull, i veig que encara arriben força visites, tot i que pràcticament cap comentari. Es confirma així com una bona eina de difusió per a un escriptor com jo, almenys a una escala poc mediàtica.
Us mostro algunes de les dades, recollides des de maig de 2010.

Sensacions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant




Després d'uns dies, vaig paint les emocions de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant que, com sempre, visc una mica dalt d'un núvol, sense adonar-me de quasi res, però amb els sentiments a flor de pell. Estàs nerviós?, em pregunta molta gent. No, nerviós, no, confio en tota la gent que participa en l'organització i, a més, ja fa anys que intento relativitzar les coses, i assumeixo que en cas d'errades tampoc no passa res, que estic en aquest món de la literatura per buscar la felicitat i les emocions; la perfecció no és imprescindible. Estranyament, una persona tímida com jo, en aquestes situacions se sent confiada, armada de l'embriaguesa de tot plegat; potser inconscient. Estrenava un polo nou, i se'm veia des de lluny, deien; arriba un moment a la vida en què entens que cal posar-li color.
Les comparacions són odioses, això és un clàssic, i sovint tendim a difuminar antigues sensacions, i se'ns fa difícil, o impossible, valorar-les al costat del que estem sentint en aquests moments, però  molta gent em comentava dissabte que aquesta ha estat potser la millor Jornada Literària. Tot va resultar rodó, això és cert, i un dels objectius que em vaig marcar com a prioritari, ajustar-me a uns límits de temps  raonables, ho vam aconseguir al minut, per no dir al segon.
Dic "ho vam aconseguir", en plural, perquè tot i que molta gent m'assenyala com a organitzador de la Jornada, aquesta no seria possible sense la complicitat absoluta de l'Ajuntament, i de gent com la Pilar de la Calle, la bibliotecària, el Joan Carles Jansà i el Francesc Valls-Calçada, amb qui he creat un grup de treball on em sento molt recolzat i que em dóna confiança. Però hi col·labora molta gent, cada cop més, en el muntatge, en la lectura de textos, en la difusió...
Enguany la novetat era l'inici de la Jornada amb un microruta literària amb aturada en quatre racons del poble on es llegiren microcontes, subratllats pel saxo de Gerard Marsal. La idea, com a nova, també era arriscada, però va superar les meves expectatives, i em sentia feliç veient la munió de gent que avançava pels carrers, seguint l'alè de les paraules (i del meu polo quasi fluorescent). Una de les parades, més especials per a mi, fou al carrer Sant Isidre, davant la casa on vaig viure fins als 13 anys, i mon germà llegí alguns dels meus nanocontes. Impossible d'imaginar un fet així al xiquet que vaig ser (que encara sóc) i jugava a amagar per aquelles cantonades. 
Després, entrada a l'ara anomenat Casal Jaume I, un orgull per al poble, i tot esdevingué amb precisa puntualitat, i presentarem els llibres d'Emili Gil, Fe Ferré, Víctor Amela, Anna Moner, Joaquim Biendicho i jo mateix, seguint l'estructura de: presentació, lectura, actuació de Gerard Marsal i Alhazar, a la màgia dels quals dedicaré un apunt especial). 
Un agraïment especial a tothom que participà llegint algun fragment: Cristina Mestres, Montse Figuerola, Carolina Bodro, Ainhoa Campiña, Laura Bonet, Maria Pilar de la Calle, Gustavo Tibau, Carles Albert, Maria Dolors Pàmies, Farners Cases, Rosa Pizarro, Mertitxell Cardona i Judit Marsal.
Però no només havia autors i músics com a protagonistes, sinó que vam poder gaudir, com a espectadors, de la presència de Coia Valls, Xulio Ricardo Trigo, Francesc Mompó, Àngels Moreno, Jesús Fusté i Francesc Valls Calçada, tots ells ja amics.
En sortir ja era fosc, dolça nit de juliol, i encara se'm veia de lluny,però no pel color del polo, sinó pel somriure.
Molta gent em recorda que l'any vinent arribem a la desena edició, i que caldrà fer-la grossa. Intentarem fer-la grossa, i emocionant.
.
Us convido a llegir la crònica de Jaume Garcia a Tarragona 21
Més informació de l'acte a:
Imatges d'Antoni LLuch (autor de les fotos que apareix en aquest apunt)
Imatges de Fe Ferré
Imatges d'Emili Gil
Imatges de Jaume Garcia
Crònica i fotos d'Anna Moner

17 de juliol 2016

Foto amb llibre amb premi


Us recordo que si us feu fotos amb el meu llibre No és la derrota, sinó el vent, o altres d'Onada Edicions, podeu obtenir premis.
Com a mostra, la foto que m'ha regalat l'usuari de twitter @estebanmaravillas

16 de juliol 2016

L’hora de la veritat, de Peter Walker


L’hora de la veritat, de Peter Walker
Baula Edicions

Arriba el moment més difícil per a la Colla AZ: en Max i els seus amics hauran d’aprendre a sobreviure. Ara ja no es tracta de caçar zombis, sinó d’evitar de ser caçats. I el pitjor no són els morts vivents, sinó els humans que volen bombardejar Morisville fins que no en quedi res ni ningú. T’atreveixes a viure l’aventura més apocalíptica i emocionant de Zona Zombi?

Ala de corb, d’Enbric Larreula, il·lustracions de Jordi Vila


Ala de corb, d’Enbric Larreula, il·lustracions de Jordi Vila
Baula Edicions
Ala de Corb és una col·lecció de pirates que barreja aventures i humor, per a lectors de totes les edats que se senten solidaris amb altres pobles i altres cultures i que es deleixen per les aventures d’herois que cerquen justícia.

Enric Larreula és un dels autors més prolífics i exitosos de la literatura infantil i juvenil escrita en català. El seu personatge predilecte és, precisament, Ala de Corb, aquest pirata culte defensor dels oprimits i que representa els anhels de llibertat individual i col·lectiva. Amb aquesta col·lecció, ens ofereix un nou enfocament de les aventures de pirates, però respectuós amb els cànons clàssics del gènere.

15 de juliol 2016

Demà, 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


Demà arriba la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, i tindré el plaer de portar més amics i amigues de lletres al meu poble.
En aquest enllaç podeu llegir el programa sencer, i en aquest altre podreu conèixer millor els participants que enguany són: Emili Gil, Fe Ferré, Víctor Amela, Anna Moner, Joaquim Biendicho, i jo mateix, a més de la música de Gerard Marsal i la dansa d'Alhazar.
Però enguany hi haurà una novetat, i és que l'acte no serà estàtic en u nlloc determinat (a la Biblioteca), sinó que s'iniciarà a les 18.45 amb una ruta microliterària per diversos racons del poble on es llegiran microcontes, aquest gènere petit en aparença que tan estimo, amb obres de Sergi G. Oset, Jordi Masó, Joan Pinyol, Mercè Moreno, Cristina Garcia, Josep Maria Casals, Miguel Àngel Flores, David Arnau, Damià Bardera i jo mateix.
Les nits duen escrit el teu nom.
I a mi, com m'agrada llegir!

14 de juliol 2016

Beure quan l’aigua ets tu

Beure quan l’aigua ets tu,
quan tu, la set,
i la pell un dolç camí sense dreceres;
hi camino amb cada engruna del meu cos
sense presses,
perquè ets tu el punt de sortida,
tu el destí;

el viatge, tu.

13 de juliol 2016

Blog de la setmana


Aquesta setmana, Tens un racó dalt dle món és el blog de la setmana a la web de l'AELC.

a la ruta literària Gerard Vergés



Des de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa s'organitzen diverses rutes literàries periòdicament, una d'elles dedicada a Gerard Vergés, conduïdoa per Txell Aixarch.
Dissabte passat es va fer una ruta especial en motiu del 10è aniversari de la Biblioteca, on vam participar un bon grup de persones, com podeu veure en un apunt del facebook de la mateixa Txell.A mi em va tocar llegir un poema de LLiris entre cards.
La ruta acabà a la vora del riu, on Montse Castellà cantà una de les cançons que mé sm'emocionen, És com un miracle, on vaig tindre la sort que escollís part de la lletra d'un dels meus contes, que conviu així amb paraules de Gerard Vergés.

12 de juliol 2016

9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


A quatre dies només de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Més informació del programa, participants, etc, a l'etiqueta corresponent d'aquest blog.
Llibres, música, dansa....

reptes literaris, jocs, nanocontes i sofàs


La setmana passada vaig presentar el meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, a la llibreria de La Rambla de Tarragona, com ja vaig explicar fa uns dies.
En finalitzar l'acte, Francesc Valls Calçada em va llançar un repte, improvisar un nacoconte. L'escriptora Conxita Jiménez, li va donar una nova volta al repte, i va proposar que el sofà des d'on es fan totes les presentacions a la llibreria, en fos el protagonista. I el músic Jesús Fusté, per a fer-ho més fàcil o més difícil, va demanar que el nanoconte tingués deu paraules.
I un repte així, per triplicat, no el puc deixar sense resposta, i aquí està el nanocote en fomrat d'anunci per paraules:
.
Tapissat de paraules regalo emocions sobre paper. Raó :La Rambla.
.
I aquest repte, m'ha fet recordar els Jocs literaris que he proposat des d'aquest blog durant tants anys. Per tant, ara sou vosaltres qui heu d'acceptar el repte d'escriure un nanoconte de 10 paraules sobre un sofà.


11 de juliol 2016

9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


A cinc dies només de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Més informació del programa, participants, etc, a l'etiqueta corresponent d'aquest blog.

Desdefinicions (impresorra)

imprexorra. Aparell per a imprimir coses absolutament prescindibles.

10 de juliol 2016

contes, mitjons, literatura i amics a Tarragona


Dijous passat, 7 de juliol, torno a la llibreria de la Rambla amb l'excusa del nou llibre No és la derrota, sinó el vent.
M'abstinc de gaudir d'un viatge tranquil en tren, per aprofitar l'estona amb dues de les activitats de què més gaudeixo, llegir i badar, perquè els trens no són gaire de fiar últimament, i perquè els seus tirànics horaris m'obligarien a tornar de pressa i corrents a les 22.00 hores. I aquesta nit no, no vull córrer, vull passar un estona relaxada amb bons amics, perquè aquest és un dels al·licients del dia.
Sí, farem difusió del llibre, però l'acte serà sobretot un punt de trobada d'aquesta estimada família de lletres que no para de crèixer en quantitat i qualitat. Com diré durant el vespre, aquest és un dels motius pels quals dono gràcies a la literatura. 
Presenta el llibre l'escriptor Francesc Valls-Calçada, i Coia Valls llegeix un dels contes, i Xulio Ricardo Trigo ens mira a través dels seu ull fotogràfic. I arriben més amants de la cultura  i les emocions, com Jesús Fusté, ja amb el seu tercer disc Cruïlles sota el braç, i Josep LLeixà, Fifo, i la Conxita Jiménez, i la Rat Cebrián, i em desvirtualitzo amb seguidores del facebook de fa temps, com Carolina Senan i Sentiments Trencats, i sumo coneixences literàries i teatrals tarragonines, aquesta ciutat que tant estimo i on vaig conèixer l'amor fa 30 anys.
El llibre parla d'un objecte perdut, caigut; la mena de personatges que acostumen a aparèixer als meus contes i que he après a mirar, a descobrir entre racons humils dels dies. Mirar és el pas previ, indispensable, per a escriure. I estimar. O és a l'inrevés? 
Més imatges a la galeria de Xulio Ricardo Trigo.

09 de juliol 2016

Vint elefants per un Trapezi, de Tjerk van der Meulen


Cossetània Edicions, 2016

En aquest llibre hi trobareu un recull visual d’alguns dels millors moments del Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya. El seu fotògraf oficial i espectador privilegiat, en Tjerk van der Meulen, ens hi mostra la seva visió personal, plasmant imatges impossibles del que avui dia és un dels esdeveniments circenses nacionals de visita obligada. L’elefant, que és tota una icona de la Fira, es converteix en vint frases d’alguns dels protagonistes que l’han fet possible. No és només un elefant: en són vint. Vint elefants per un Trapezi.

08 de juliol 2016

Ruta literària Gerard Vergés


Tot a punt per a la ruta especial 10è aniversari "Tortosa, sota l'ombra de Vergés", amb un munt de convidats sorpresa que, ben segur, us faran passar una tarda molt entranyable. Un bon moment per reviure a Gerard Vergés.
Dissabte 9 a les 19'30h sortida des de la porta de la biblioteca del carrer de la Mercè, i després, podeu seguir disfrutant amb les propostes del Festival de Jazz. 

07 de juliol 2016

A Tarragona amb No és la derrota, sinó el vent


Avui 7 de juliol, a partir d eles 8 del vespre, estaré a la llibreria de la Rambla de Tarragona, acompanyat de l'escriptor FrancescValls Calçada, i d'altres amics i amigues de lletres.
L'excusa és la recent publicació del meu llibre No és la derrota, sinó el vent, però no vull vendre l'acte com una típica presentació, sinó sobre una tertúlia i una demostració de com es poden buscar o trobar contes caiguts.
En aquest recull, he escrit 35 contes al vontant d'un d'aquests objectes, un mitjó caigut en una vorera, però d'objectes n'hi ha molts més i a tot arreu: només cal mirar bé.

05 de juliol 2016

El tresor de Karim, de Jesús Mollà


El tresor de Karim, de Jesús Mollà
Bromera Edicions, 2016  
 Àlex és un adolescent amb poques ganes d­estudiar. Un dia coincideix en una cala amb Robert Benlliure, un veí jubilat que escriu una novel·la que no sap com acabar. Aquest serà linici duna aventura trepidant protagonitzada pels dos, on es trobaran també amb tots els personatges creats per Robert per a la seua obra. Aquest viatge ens durà al final del ­segle xvi, a una societat governada per homes cruels, com ara Karim o fra Simó, capaços de sacrificar la llibertat o la vida de les persones a canvi daconseguir riqueses i poder. Contra ells lluitarà Àlex amb lajuda dels seus amics i amigues. A falta daltres armes, tindran de la seua part lastúcia, el coratge i sobretot la ­força de la justícia, lamor i lamistat.

04 de juliol 2016

Per sempre, tot i la pols


Per sempre, tot i la pols; sobretot per la pols.

03 de juliol 2016

Polpa, de Jordi Masó Rahola


Polpa, de Jordi Masó Rahola.
Editorial Males Herbes, 2016
sinopsi
«La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. El volum explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà. Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges».
Comentari
Ja coneixia la vessant microcontista de Jordi Masó, la passió que compartirm pels relats microbreus que difon al seu blog La bona confitura. Però en aquest recull s'aventura amb notatable èxit en relats més llargs que trobo irresisitibles, ben escrits, carregats d'ironia i originalitat, i que són capaços de divertir-me i emocionar-me alhora. Jordi cau voluntàriament en els tòpics del gènere pulp, però hi cau per a submergir-s'hi, per regirar-los, per a disseccionar-ne el funcionament amb mestria i amor. 
Només puc afegir que he xalat molt llegint-lo.

02 de juliol 2016

La llebre i el lleó, de Ramon Llull, adaptació d’Anna Obiols


La llebre i el lleó, de Ramon Llull, adaptació d’Anna Obiols
Baula Edicions, 2016   
La llebre i el lleó és una de les moltes faules que Ramon Llull inclou a dins del Llibre de meravelles, concretament en el Llibre de les bèsties.

La llebre i el lleó és una història que ens ve a dir que no necessàriament guanyen sempre els més forts, sinó que amb enginy i astúcia te’n pots sortir.

01 de juliol 2016

M'avança Paulo Coleho

Vaja, estic de baixada i Paolo Coelho m'ha avançat al rànquing Alianzo de Youtube d'escriptors :-) 
Quines coses!


A Tarragona, a la recerca del conte caigut


El proper 7 de juliol, a partir d eles 8 del vespres, estaré a la llibreria de la Rambla de Tarragona, acompanyat de l'amic i escriptor FrancescValls Calçada.
L'excusa és la recent publicació del meu llibre No és la derrota, sinó el vent, però no vull vendre l'acte com una típica presentació, sinó sobre una tertúlia i una demostració de com es poden buscar o trobar contes caiguts.
En aquest recull, he escrit 35 contes al vontant d'un d'aquests objectes, un mitjó caigut en una vorera, però d'objectes n'hi ha molts més i a tot arreu: només cal mirar bé.