30 d’abril 2016

El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner

El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner, és una novel·la fascinant, plena de sensualitat, a voltes hipnòtica, amb unes detallades i precises descripcions de personatges, d'ambients, farcida de gustos, d'olors, amb la mort a prop, ben a la vora de la passió i el misteri. Una llaminadura per al paladar literari, que llegeixo a poc a poc per a assaborir-la. Un dels meus descobriments de l'any.
La sinopsi, en aquest enllaç, però ja fa temps que l'argument és el que menys m'interessa d'una novel·la, sinó que em sedueixi, que em proporcioni plaer intel·lectual i emoció. El retorn de l'hongarès ho aconsegueix.
Us en llegeixo un fragment:

La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas


La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas
Bromera Edicions, 2016
 PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL 2015
Les úniques il•lusions d'un adolescent sense gaires perspectives de futur són la seva germana petita, la Mabel, i els col•legues de la banda, els altres panteres negres. Amb ells se sent part d’alguna cosa. En canvi, el Baldo, el líder dels Black Panthers, sembla segur d’ell mateix, seductor i carismàtic. Però el mouen la violència i el desig de venjança: carregar-se en Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliés davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, en Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o els panteres? Al costat de qui es posarà el nostre protagonista?

28 d’abril 2016

diLLUMS d’Arts al Forn, trobada 2 de maig


El proper 2 de maig, a partir de les 20.30, tenim una nova trobada dels diLLUMS d’Arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
Es tracta d’una nova trobada informal de gent amant de la cultura i l’art, tant de creadors/es com consumidors/es.
Tothom està convidat, tothom pot portar una mostra de la seva obra (músics, pintors, ceramistes, escriptors...), per a compartir-la, per a explicar-nos-la; aquesta és la intenció d’aquestes trobades cada primer dilluns de mes, oferir un espai i un temps per a conèixer-nos, per a col·laborar, per a xalar, al voltant de les tapes que ens oferiran al Forn de la Canonja.
A banda de tot allò que qui vulgui pot venir a explicar-nos, tindrem les següents activitats:
.
-Gaudirem, igual que el mes passat, d’un fragment del monòleg teatral de “4 retrats de mares”, d'Arnold Wesker, interpretat aquest cop per Anna Griñó Márquez, del Grup de Teatre Gresol, d'Alcanar.
-La guitarrista Tortuga Manuelita ens cantarà algunes de les versions del poemari Animalari, de Sílvia Mayans, il·lustrat per Sílvia Fanzoni.
-Zoraida de Torres Burgos ens parlarà de la Segona trobada de retrats ebrencs, que que tindrà lloc a Tortosa el 29 de maig. Més informació en aquest enllaç:
-L’escriptor Baltasar Casanova i el músic Josep Maria Bonet també ens tenen preparada alguna sorpresa.
- I altres activitats més o menys improvisades
.
I tot això amanit amb un tast en primícia d'alguns dels plats de la nova carta d'estiu del Forn de la Canonja.
.
Veniu, que xalarem!

Qui vulgui està més assabentat de tot el que organitzem els diLLUMS, que em doni el seu número de móbil i l’afegiré a un grup de whatsapp (grup només per a temes relacionats amb la trobada)

Més informació al facebook 

Per tal d’afavorir l’accessibilitat a tothom, es prega abstenir-se de venir amb fragàncies i perfums.

27 d’abril 2016

Toni Orensanz a Tens un racó dalt del món



Toni Orensanz és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Sobretot parlarem del seu nou llibre El nazi de Siurana, en què ens narra en format de novel·la la seva tasca d'investigació periodística per tal d'esbrinar què hi ha de cert en la llegenda de la presència d'un nazi fugitiu a Siurana, un fet que era font de rumors des de feia dècades, e nmotiu d'aquest enigmàtic veí de Siurana, on construí el conegut xalet del belga.
El llibre m'atrau per diversos motius, en gran part per la proximitat física, per la temàtica, però el que trobo més interessant és el dilema moral que planteja, sobre la nostra capacitat de jutjar.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Etheria, de Coia Valls; La guitarra blava, de John Banville; La passejadora de gossos, de Francesc Bodí; La força del vent, de Marta Magrinyà; Les fades són calbes, de Cinta Arasa: i la cnova col·lecció Els més grans per als més petits
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Ricard Obon.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 27 d'abril i 4 de maig a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

26 d’abril 2016

El temps (que passa)


De la mà de Josep Barjuan, persona engrescadora de mena, he participat en un projecte artístic amb el nom “El temps (que passa)” que, com el seu nom indica, és un areflexió sobre el pas del temps, vista des del punt de vista de diverses disciplines artístiques.Jo hi participo amb uns quants dels meus nanocontes.
Aquesta obra es presentarà dins del marc de la Fira del vi de Falset, el 30 d’abril a les 18.30 hores.
Al programa, que podeu consultar sencer en aquest enllaç, ho explica així:

.
Descoberta de l’obra “El temps (que passa)”
Jordi Abelló, Josep Barjuan, Joan Capdevila, Puri Cervera, Núria Estapé, Miquel Jardí, Miquel Lligadas, Rafel López-Monné, Isabelle Meyer, Joan Miró Oró, Montse Picas i Xavi Vaqué presentaran aquesta obra conjunta i participativa que parla del temps i que vol ser un homenatge a la vida. Els poetes Agustí Masip, Jesús M. Tibau, Francesc Valls-Calçada i Fe Ferré ens oferiran els seus poemes, enllaçats a l’obra. Josep Ahumada i el seu grup de dansa representaran la coreografia feta especialment per a aquesta descoberta. S’oferirà als assistents una copa de vi del Priorat per gaudir de moments plens d’art, de poesia, de dansa i de música..

25 d’abril 2016

El mar de les ombres, de Joan Pinyol



Onada Edicions, 2016
Sinopsi
El Miquel té moltes ganes de viure, però l’obliguen a anar a la Guerra del Marroc. Som a l’estiu de 1909 i gràcies a l’Alba s’embarca en el Reina Maria Cristina, un vaixell que fa el trajecte Barcelona-Buenos Aires. Quan és a bord vol matar-lo el Kraus, un col·laborador de l’exèrcit amb un passat ple de víctimes innocents. Atrapada entre els límits físics de la nau i mentre es produeixen diversos assassinats, la vida del Miquel corre cada vegada més perill. Sort en tindrà, de la complicitat d’un mariner, de l’Alba i del seu avi cec, el Vicenç Brunet, un capità retirat de la Companyia Transatlàntica. Però la travessia dura més d’un mes i el Kraus, també amagat entre la tripulació, no s’aturarà fins que aconsegueixi el seu propòsit.
.
Properament al programa de Canal 21, Tens un racó dalt del món. De moment us deixo amb la lectura d'un fragment.



desdefinicions. trabesar

trabesar. Passar a través d’una boca.

24 d’abril 2016

Sant Jordi


Recull d'imatges de Sant Jordi, trobada amb lectors i autors, molts amics vells, alguns amics nous.

Descalça, de Jordi Romeu


Descalça, de Jordi Romeu
sinopsi
La Cinta retorna al seu mas d’infantesa després de més d’una dècada d’haver-lo abandonat. Ho fa acompanyada del seu fill, el Francesc, de set anys, i de la seva mare, massa gran per ajudar-la. Pren aquesta decisió per recuperar la vida, per deixar enrere el passat i per començar un nou camí, encara que no sap on la durà. És conscient de les dificultats amb què es trobarà, que res no serà com abans, que haurà de tirar endavant en un mas que cau lluny de tot i de tothom i viure d’uns camps erms que fa anys que no produeixen. Malgrat tot, lluitarà per allò que ha desitjat sempre: ser lliure, no dependre dels altres, marcar el seu propi destí. Aquesta és la història d’una dona lluitadora que haurà de sobreviure enmig del no-res; d’una dona tenaç que tira endavant sense fer soroll, de manera discreta. És un homenatge a la dona del camp català, que ha estat oblidada per la història i arraconada per un silenci injust. La novel•la, a través dels seus personatges, mostra, sense idealitzar-la, la vida al camp català a mitjans segle XX, a cavall de la revolució agrària i de l’abandonament de les zones rurals.

22 d’abril 2016

Amb El vertigen del trapezista a l'Institut Cristòfol Despuig


Una magnífica manera d'escalfar motors de cara a Sant Jordi de demà: visitar un centre d'ensenyament.
Avui he estat convidar a l'Institut Cristòfol Despuig de Tortosa, perquè en una classe de 4t d'ESO fa anys que treballen els contes d'El vertigen del trapezista, el meu tercer llibre i segurament el que més recorregut i aventures ha viscut, tant en escoles com en clubs de lectura, i que ha estat inclìos per la Generalitat de Catalunya al programa Impuls per la lectura.
Com sempre, he procurat mostrar-me senzill i proper, i demostrar que un xiquet humil d'un poble petit pot convertir-se en escriptor, que no els que ens dediquem a aquesta aventura de la literatura no som gent especial, que tothom, si ho desitja i hi posa passió i ganes, pot aconseguir-ho.
He vist en alguns ulls un interès especial en la matèria. Sigui com sigui, a tots els he recomana escriure, i els he fet un tast de nanocontes, i ells i elles m'han regalat la seva atenció, i s'han fet fotos amb mi, i he sortit amb piles carregades.

21 d’abril 2016

Joc literari: SÍ, SÓC JO

Fa uns dies, quasi sense voler, vaig proposar un joc literari al facebook, i en aquest enllaç en podeu veure el desenllaç.
Simplement, preguntava quin argument podria tenir un conte amb el títol SÍ, SÓC JO.
Idees?

20 d’abril 2016

Novetats literàries ebrenques

Com ja fa uns quants anys, repasso les novetats literàries ebrenques de Sant Jordi amb Gustau Moreno, al seu programa Primera columna de Canal 21.
M'he centrat només en llibres de literatura, i no he volgut fer una llista dels millors, sinó una llista el més extensa possible. Afortunadament, hi ha moltes novetats, i és molt possible que me n´hagi deixat alguna, o per desconeixement, per lapsus, o perque`de vegades és difícil discernir quan has de fer el tall temporal per a qualificar el llibre de novetat, per la qual cosa demano excuses per avançat. Si és així, podeu corregir-me sense recança.
També trobareu una llista més extensa a la web beaba.

Podeu veure el vídeo del programa en aquest enllaç

A la Fira del llibre de València


El meu llibre No és la derrota, sinó el vent, estarà present a la Fira del llibre de València.
Caseta 31-32 d'Onada Edicions.

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Ja estan a la fase final de la pel·lícula, quan el partit definitiu que decidirà el campionat es troba al moment més emocionant. Ho dedueix per la intensitat de la banda sonora, per les cares de tensió dels protagonistes; no perquè n’entengui ni un borrall de com funciona el joc. Li toca batre al protagonista i d’ell depèn tot: la victòria, la venjança d’antigues humiliacions, l’esperança de creure que un món millor és possible... El llançador fa tot de moviments per posar-lo nerviós, amb aires de superioritat, i en les mirades que es llancen s’hi amaguen una llarga llista de comptes pendents que acumulen. I tot just en aquest moment fan una pausa per als anuncis. Serà llarga, segur, perquè saben que tenen la gent enganxada esperant amb ànsia el desenllaç final i esperaran tot el temps que calgui. 
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

19 d’abril 2016

No és la derrota, sinó el vent, a Primera columna


Ahir, amb Gustau Moreno al seu programa Primera columna de Canal 21, vam estar parlant del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, inclòs a la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
La col·lecció està adreçada principalment al públic de 12-14 anys, amb la intenció que sigui treballada a les escoles, però us he de confessar que els contes són aptes per a tots els públics, sense restriccions.
Podeu veure l'entrevista en aquest enllaç.

a mans plenes de color


Empaito la vida a traç gruixut. Miro el paisatge a mans plenes de color.
.
Inspirat en una pintura de Fernando Ferré.

18 d’abril 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Sigui com sigui, la furgoneta els és vital, quasi com una segona casa. El Jose, un dels seus cosins, té traça amb la mecànica. Li diuen McGuiver, com aquell personatge d’una famosa sèrie de televisió de finals dels vuitanta, que amb un xiclet i tres cordills sortia victoriós a cada capítol. Amb quatre filferros i cinta adhesiva que gasta a granel els soluciona totes les avaries, i s’estalvien haver de passar pel taller. No li poden exigir gaire, és clar, i la furgoneta fa mil sorolls, alguns dels quals sonen a crit d’auxili, i és rara la setmana que no en descobreixen de nous. Això els fa molta gràcia, i callen un instant per descobrir de quin racó de la furgoneta arriba. Després, incapaços d’endevinar-ne l’origen, i en comprovar que el vehicle encara  corre, es posen a cantar tot el viatge seguint el ritme dels grinyols amb les palmes (i resant en veu baixa perquè no peti tot), i això ja els va bé, perquè fa quatre anys que no funciona el radiocaset.
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

17 d’abril 2016

Novetats literàries ebrenques


Demà al matí, seguint ja una tradició de fa un parell d'anys, aniré al programa Primera columna, de Canal 21, que presenta Gustau Moreno Pérez, per repassar les novetats literàries ebrenques abans de Sant Jordi. Tinc la por de deixar-me'n algun, espero que no, perquè, afortunadament, la tasca d'intentar recollir-los tots és difícil. Avanço les meves disculpes si no ho aconsegueixo.
També aprofitaré per parlar del meu nou recull No és la derrota, sinó el vent.

Vestit de flors per a una dona nua, de Montse Boldú


Vestit de flors per a una dona nua, de Montse Boldú
1r Premi de Poesia  al 34è Concurs Literari El Perelló 2016
Recull de trenta-quatre poemes que relata una història damor. Però la seva finalitat no és explicar, sinó provocar sensacions a partir de lestètica de les paraules i de la seva combinació. Aquestes paraules creen un món sensitiu fascinador en el qual estem convidats a endinsar-nos.
A través duna poesia vitalista, al temps que reflexiva i madura, lautora ens incita a descobrir la seva particular forma de mirar la realitat i de concebre la bellesa.

El vestit de flors representa la primavera a la pell de qui senamora, i el podran veure totes les persones que conserven la capacitat democionar-se

16 d’abril 2016

A la X Fira Literària Joan Cid i Mulet


Avui he estat present a la A la X Fira Literària Joan Cid i Mulet, i si no m'equivoco de molt, he participat en totes d'una manera o altra, sempre amb l ail·lusió de dur un llibre nou sota el braç, de conèixer gent, de saludar ja vells amics i amigues de lletres. Avui no ha estat una excepció.
He parlat força estona amb Ferran Cerdans al seu stand de llibres artesans que porta per tota Catalunya, amb companys de llibres com l'Ignasi Revés, la Lola Salmerón, l'Agustí Clua, o la Sílvia Mayans, i també amb ja fidels lectors com Pau Lleixà i Jordi Sebastià (autor a més de la foto), amb gent dels sacseig cultural com la Dolors Queralt, la Mònica Sales, el Ricardo Gascón... Una família que creix en nombre i afectes.
Quan ha arribat el torn de la meva participació, he explicat l'origen del recull No és la derrota, sinó el vent, i n'he llegit un dels contes, com sempre.
Més fotos en aquest enllaç.

Parrac, el fill del drac, de Pep Molist


Parrac, el fill deldrac, de Pep Molist
Il·lustracions: Bernadette Cuxart
Baula Edicions, 2016
Tots sabem que la llegenda del drac de Sant Jordi acaba amb la victòria del cavaller i la mort del drac. Al seu voltant, però, hi ha uns personatges per als quals la història continua.

En Parrac era fill de la Magalona, a quim tothom coneixia com el drac de Sant Jordi. En Parrac comença la seva valenta història tot fugint per buscar una mica de companyia. Trobarà una oca, un mussol i vés a saber quants personatges i quantes aventures més…

Les fades són calbes, de Cinta Arasa


Les fades són calbes, de Cinta Arasa
Jollibre

La Valèria i la seva mare juguen a inventar-se una història de fades i desitjos que de vegades –no sempre; les fades no sempre tenen tota la màgia que voldrien- es fan realitat perquè la malaltia que pateix la mare no converteixi cada dia en un dia trist. A poc a poc, entre sorpreses i picades d’ullet, la Valèria, la seva mare, el seu germà gran i el Sherlock, el gos de la família, aconsegueixen somriure. Les fades són calbes no gosa explicar què és el càncer als nens, però els mostra situacions quotidianes en què es troba la Valèria durant la malaltia de la seva mare, i com s’hi enfronta. 

15 d’abril 2016

No és la derrota, sinó el vent

Joan té la mirada perduda, fixa en algun punt inconcret de l’infinit, més enllà (molt més enllà) dels edificis que l’envolten, del trànsit que passa perillosament a prop seu, o de la senyora que li ha demanat l’hora i ni tan sols ha vist. Si li passes la mà per davant, tanca els ulls de forma automàtica, però sols es tracta d’un acte reflex que naix de la medul·la espinal per garantir la supervivència en situacions de risc. No respira; sospira, que és una modalitat diferent d’intercanviar gasos (oxigen i diòxid de carboni) entre l’interior i l’exterior del cos humà, una variant que acostumen a utilitzar les persones que pateixen d’amor en primer grau. 
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

13 d’abril 2016

Amàlia Roig a Tens un racó dalt del món


Amàlia Roig és la convidada aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Comentarem els seus dos llibres: Un viatge fora forat, entre el Delta i les Columbretes, i Xarxa prima.
En tots dos ens parla del paisatge d'aquestes terres centrals dels Països Catalans, de forma aliena a la fictícia frontera que intenta separar-les, ens parla de territori, de persones integrades en el pasisatge, de tradicions.
Es tracta d'una barreja de ficció i realitat, de viatge interior a mig camí del dietarisme i la novel·la.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Lladres, de Joan Todó: Llavis molsuts i altres mentides, de Jesús Serrano: Música secundària, de Josep Igual: La Passió de Vilalba dels Arcs. Una història segons el poble: Defenseu-nos en la batalla, de Miquel Reverté
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Mai Urgell.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 13 i 20 d'abrill a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Els Reis Mags i el Pare Noel competeixen a veure qui és més esplèndid, i aquesta rivalitat comporta una dosi de paquets que de vegades embafa. Entre altres conseqüències, l’acumulació fa que les lleixes de l’habitació vessin de joguines, puzles, i quaderns de dibuix pendents de pintar, i que el desordre campi i s’estengui per tota la casa.  L’antiga habitació dels trastos ara és l’habitació dels trastos del Miquel, i unes prestatgeries de fusta posades “provisionalment” al passadís amenacen de caure sota el pes de tantes joguines en procés d’entrar a l’oblit. Si es posessin d’acord les unes amb les altres, tindrien prou força per donar un cop d’Estat i fer-se mestresses de la casa; però les joguines no les fan aquestes coses, són de bona pasta.
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

11 d’abril 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

A la vorera, un mitjó de color indefinit no crida l’atenció de tothom. Se’l veu brut, rebregat, maltractat per les forces del temps i la natura; a simple vista, un perdedor, o un perdut, però només a simple vista. Mostra una postura forçada, travessat en diagonal entre dues peces de panot, com si assenyalés dramàticament les restes del xiclet que té a la vora, i tot sembla indicar que la seva arribada no ha estat voluntària. 
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

Animalari, de Sílvia Mayans


Animalari, de Sílvia Mayans, amb il·lustracions de Sílvia Franzon
La temàtica dels poemes s’emmarca dins d’un món on es combina humanitat i animals. Cada poema és l’expressió d’un moment, d’un sentiment, d’una emoció.

Les il·lustracions poden ser una visió reconeixible de l’escena o bé una representació simbòlica de les mateixes. Aquestes són un recull de gravats adaptats o de dibuixos fets per un poema determinat, realitzats en tinta xinesa, aquarel·la i aiguaforts que juntament amb altres tècniques mixtes fan possible un conjunt d’imatges que refermen allò que els textos volen expressar, suggerint angoixes, sentiments, sensacions...

10 d’abril 2016

Rosy & John, de Pierre Lemaitre


Rosy & John, de Pierre Lemaitre
Bromera edicions, 2016

Una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores. El jove només posa una condició per evitar-ho: que alliberin la mare. Si no, les explosions diàries continuaran. Camille Verhœven s’enfronta al dilema més gran de la seva carrera. És una amenaça creïble? És Jean un veritable perill nacional o tan sols un individu solitari i patètic que ha vist massa televisió? Mentre el comandant intenta desxifrar què s’amaga al darrere d’aquest jove tranquil, el rellotge avança perillosament per a centenars de víctimes potencials.

Música secundària, de Josep Igual


Música secundària, de Josep Igual

A "Música secundària" seguim un bon tram de les peripècies vitals d'un músic solitari. La narració esdevé també un retrat de l'època dels anys vuitanta i noranta en les nostres societats a mig camí entre els substrats atàvics i les modernitats. Novel·la guanyadora del IV Premi de Narrativa Breu Ciutat d’Amposta.

09 d’abril 2016

L’avi gran de la Rita, d’Eva Santana


L’avi gran de la Rita, d’Eva Santana
Baula Edicions, 2015

La Rita té un avi i, a més a més, té un avi gran, que és l’avi del seu pare! L’avi gran no pot jugar amb ella perquè li fan mal els genolls i l’esquena i de vegades oblida algunes coses. Però explica unes històries precioses que la Rita no ha sentit mai abans i que li encanten.

El drac de gel, de George R. R. Martin


Bromera edicions, 2016

Adara és una nena solitària que va néixer durant la pitjor gelada que es recorda. Des d’aleshores, el fred és una constant en la seva vida. És fàcil veure-la passejant tota sola pels camps gelats, o construint castells de gel. Adara espera impacient la visita del drac de gel, i no pot entendre per què tothom al poble li té por. Quan està amb ell, Adara s’oblida de les amenaces procedents del nord, de la guerra i dels temibles dracs de foc.

08 d’abril 2016

Llegint Xarxa prima, d'Amàlia Roig

Properament al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21

Quan Jurapari era déu, de Teresa Costa-Gramunt


Quan Jurapari era déu, de Teresa Costa-Gramunt

Uns fragments del pròleg: Una matinada de juliol vam aterrar a l’aeroport de Sao Paulo. Així va començar el meu viatge per diversos indrets del Brasil, que cal considerar un veritable subcontinent. Es tracta d’un viatge al Brasil, és a dir, una petita panoràmica personal de la descoberta, ja que conèixer el Brasildemanaria anys, tasca difícil per al viatger d’ocasió.
La cultura brasilera és una cultura mestissa. Diverses ètnies índies habitaven aquest territori, ètnies que tenien la seva cultura i els seus déus. Un déu hi destacava : Jurupari. Al segle XVI, amb la conquesta, els portuguesos van emprendre l’evangelització del Brasil que, pel que sembla, va requerir diverses fases que inclouen la presència de Tupá, una deïtat que prové de la mitologia del indis guaraní.
Els vells Jurupari i Tupá han estat superats per la Història, com un dia en la cultura grecollatina va ser superat el vell Zeus. Un cop instal.lat el cristianisme, la realitat del Brasil, en matèria religiosa, ha anat més lluny. Com en d’altres països d’Amèrica, els esclaus africans hi han deixat una petja profunda. Tant profunda és aquesta petja, que, a les oïdes del viatger, ressonen noms rítmics i exòtics com Macumba, Candomblé, Umbanda, Quimbanda… Són noms de religions afrobrasileres. No és fàcil conèixer-ne les diferències que a vegades només ho són de matís. Al final del llibre incloc un petit glossari orientatiu al respecte.
Altres imatges poblen aquest poemari que, tot anant a les arrels, arriba fins als nostres dies descobrint-hi paisatges de favelas i sentint, per empatia, el dol per les morts dels nens del carrer.

07 d’abril 2016

Llegint No és la derrota, sinó el vent

Llegint un fragment del mou nou llibre, No és la derrota, sinó el vent, adreçat sobretot a ser treballat entre l'alumnat d'ESO, però, de fet, apte per a tots els públics:

negació


Si em nego sempre perdo. Amagar-se no és jugar fent trampes, és no jugar.
.
Inspirat en una obra de Ricard Obon.

06 d’abril 2016

diLLUMS d'Arts al forn, trobada abril


El passat mes de novembre, de forma molt impulsiva, vam donar el tret de sortida als diLLUMS d’Arts al Forn, un projecte que feia temps que em rondava pel cap, per tal de provocar un lloc i un mo,ent de trobada mensual amb gent de la cultura i de l’art, creadors i consumidors, de totes les disciplines, que de forma distesa, al voltant del menjar, del beure i del riure, compartissin la seva obra, projectes, il•lusions i inquietuds, una mena de cassola on es puguin fer coneixences, on es coguin futures col•laboracions. Sobretot, un divertiment intel•lectual i gastronòmic molt improvisat. De seguida vaig comprovar dues coses: a) que no es podia deixar tot a la improvisació, i b) que jo sol no tenia prou energia per a impulsa-ho. Ara crec que el projecte es troba en un bon punt. Jo no vull considerar-me’n l’organitzador. Com a molt, puc ser-ne l’impulsor i un dels coordinadors. Hem creat una pàgina de facebook per fer-ne difusió, i un grup de whatsapp per a organitzar les trobades (fixades ja al primer dilluns de cada mes, al Forn de la Canonja de Tortosa). Tothom està convidat a formar part d’aquest grup (només cal que m’ho digueu) i pot aportar idees i activitats per dur a terme el proper diLLUMS. 
L’última trobada, el pasat 4 d’abril, la puc considerar la més dinàmica i, possiblement, la que més s’acosta a la meva idea inicial. Pocs dies abans no tenia res programat i, de cop i volta, van començar a sorgir propostes com rovellons, de tal manera que la nit se’ns va fer curta, i algunes coses es van quedar al tinter.
.
 A proposta de l’amic Tomàs Camacho, que ja està ultimant els preparatius de la VII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar,  vam poder gaudir arran de pell d’un fragment del monòleg teatral de “4 retrats de mares”, d'Arnold Wesker, interpretat per Míriam Gómez Martínez, del Grup de Teatre Gresol, d'Alcanar. 
Per gentilesa de la cerveseria artesana Lo Gambusí, inclosa també al comples del Forn de la Canonja, vam poder degustar una cervesa realitzada amb el deliciós, unic i estimat xocolate tortosí CREO. 
Jordi Martí, d’Òmnium Cultural, ens va fer cinc cèntims del cicle de xerrades sobre Llengua, societat i poder, la propera de les quals tindrà lloc el 21 d'abril al Campus de la URV a Tortosa, gràcies a Antena Cultural de la URV Tortosa.
Montse Boldú, ens va fer un tast del seu llibre Vestit de flos per a una dona nua, obra guanyadora del 34è Premi Literari del Perelló, i que es presenta a Tortosa el dia 7 d’abril. 
Sílvia Mayans, escriptora, i Sílvia Franzoni, il•lustradora, ens van ensenyar el seu poemari Animalari, tota una obra d’artesania. 
El ceramista Joan Panisello ens va ensenyar un parell de llibres escrits per dos autors romanesos, que està presentant aquests dies, i que han estat il•lustrats amb la seva obra. 
I també va vindre el pintor Fernando Ferré que va mostrar algun dels seus quadres a última hora, i l’artista Rubén Montes Alcántara, que espero que torni un altre mes amb una mostra del seu art. 
.
Com veieu, una nit farcida de sensacions, acompanyats de bona cervesa, i vi, i delicioses tapes amb què el Forn de la Canonja ens va sorprenent, sempre amb productes de la terra. Gent que vénen quasi tots els mesos, gent que ha vingut per primer cop, i que espero que no l’últim… familia de cultura que creix. 
Us perdreu la trobada del 2 de maig?
.
Podeu veure fotos meves de la trobada en aquest enllaç, i també de Joan Panisello

batalla


Entre el fred i el càlid, la batalla dels colors, l'anar fent per la vida.
.
Inspirat en una pintura de Mai Urgell

05 d’abril 2016

El temps és mentida, de Joanjo Garcia


El temps és mentida, de Joanjo Garcia
PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRA 2015
Bromera edicions, 2016
«He de posar paraula sobre paraula de quina manera em vaig enfonsar la vida.» El protagonista d’El temps és mentida  està decidit a fer una novel·la diferent. Serà «una narració cosida de preguntes en l’aire, una novel·la omnívora» que encara no sap del cert què devorarà. Però és un risc que cal assumir per a estirar el fil del passat i aconseguir la confessió d’uns fets que l’obsessionen des de fa anys.

La tensió entre la denúncia i el silenci, entre el record i l’oblit, entre la justícia i la tolerància acomodada amenaça aquest personatge marcat pel desengany, el fracàs i la sordidesa.

de quan es comença un llibre

De les moltes activitats que he fet acompanyat de lectors i lectores he comprovat que hi ha molta curiositat i desconeixement de com funciona el procés creatiu. Sovint pregunten quan escric, a quina hora, amb quina periodicitat, quant de temps concret m'ha costat escriure un llibre...
Aquesta última pregunta sovint és difícil de dir, i moltes vegades responc que un llibre determinat m'ha costat tota la vida d'escriure. Això no és cap exageració, i possiblement sigui la resposta més propera a la realitat, perquè per a escriure et nodreixes de tot allò que has viscut, sentit o imaginat, des del primer dels teus dies.
Però en el cas concret de la novel·la amb què he guanyat l'accèssit del Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, disposo de la data exacta en què el vaig començar. Quan vaig tenir la idea inicial, quan vaig obrir un arxiu que es deia provisionalment "maleta", fou el 31 de juliol de 2012, i el punt final el vaig teclejar el 9 d'abril de 2015, tot i que després vindrien vuit mesos d'inacabables relectures i revisions, fins el 29 de desembre de 2015, quan vaig decicir enviar-lo al premi de Mollerussa. 
Això vol dir més de tres anys escrivint el llibre? En certa manera sí, tot i que no vaig treballar mecànicament tots els dies, ni de bon tros; de vegades podien passar molts mesos sencers sense ni tan sols pensar-hi. Però en el fons, tot i passar llargues temporades sense tenir present la novel·la, la història i els personatges anaven macerant-se al meu dins, i les indecisions que tant m'atabalen trobaven el camí de sortida, sovint mentre passejava per la vora del riu.
Escriure un llibre no és el mateix que teclejar-lo, tot i que cal posar-se davant del teclat amb certa periodicitat, sobretot els mesos culminants, quan ja tens embastada l'estructura  i cal tenir la disciplina de posar-hi temps, emoció, i treball, cada dia.

04 d’abril 2016

Etheria, de Coia Valls


Etheria, de Coia Valls
Edicions B, 2016
De Calavario a Roma, l’extraordinària odissea d’una intrèpida viatgera del segle IV
El darrer terç del segle iv és un període de canvis profunds. Els valors s’inverteixen i els perseguits es converteixen en perseguidors. El Senat romà està dividit i la permanència de l’estàtua de la Victòria és el símbol de l’enfrontament entre pagans i cristians.
En aquest escenari de fi d’una civilització, l’Etheria, una dona noble de la Gallaecia emparentada amb l’emperador Teodosi, emprèn un viatge a Terra Santa perseguint el seu somni. Durant el seu pas per Lucus Augusta, Caesaraugusta, Tarraco, Barcino, Gerunda, Roma i altres ciutats, escriurà un diari per transmetre aquesta experiència a les seves deixebles.
Sovint, però, les coses no són com les havíem previst. L’aparició d’Irene d’Aveleda, una patrícia que, sota l’aparença de lluitar per una causa noble, cerca venjança, obligarà la pelegrina a prendre decisions insospitades i enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions.

Dues dones capgiren els seus destins en aquest calidoscopi d’un temps en crisi. Un cant a la tolerància i l’amistat, a la capacitat de convertir el viatge en una experiència de vida. Perquè res no està escrit a les estrelles.

somriure

L'home és l'únic animal que somriu dues vegades contra la mateixa pedra.

03 d’abril 2016

No és la derrota, sinó el vent, a Cornudellablog.


La notícia de la publicació de No és la derrota, sinó el vent, a Cornudellablog.

Una nova passa endavant

Ja fa uns quants anys (no sé quants, perquè el temps se’ns esmuny de les mans) li vam comprar un tamboret de plàstic verd al nostre fill, perquè arribés a l’aixeta del lavabo i rentar-se tot solet. No és gaire alt, tot just un pam, però és el pam que li faltava per ser més independent. Ahir, quan vam tornar de fer uns quants tocs de pilota al parc i ens rentàvem les mans, em va fer adonar que ja no el necessitava per a arribar a l’aixeta. Ell estava orgullós, jo exagerava les mostres d’alegria per un nova fase que deixem enrere. El tamboret encara està allí, al costat del lavabo; no sé quant de temps s’hi quedarà. Per sempre al record.

La força del vent, de Marta Magrinyà


Cossetània Edicions, 2015
Sinopsi
A Reus, lany 1958, la majoria de persones estan sotmeses a un vida grisa i imposada. Les tensions duna societat injusta, plena de ferides, queden ocultes sota una falsa aparença dordre i resignació. A la corredoria de fruita seca dels Jansana, les circumstàncies no són diferents. La Dela Pons fa dos anys que hi treballa com a meritòria. La seva mare es va fugar amb un desconegut i la va convertir, a ella, en una empestada. La seva existència sembla condemnada fins que un robatori a la corredoria provoca un seguit desdeveniments extraordinaris que ho canvien tot.

Un negoci carregat de secrets i tacat per un pecat imperdonable que sha silenciat durant massa temps. La veritat i els sentiments, però, acaben desfermant-se.

02 d’abril 2016

diLLUMS d'Arts al Forn, trobada 4 d'abril

El proper 4 d’abril, a partir de les 20.30, tenim una nova trobada dels diLLUMS d’Arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
Es tracta d’una nova trobada informal de gent amant de la cultura i l’art, tant de creadors/es com consumidors/es.
Tothom està convidat, tothom pot portar una mostra de la seva obra (músics, pintors, ceramistes, escriptors...), per a compartir-la, per a explicar-nos-la; aquesta és la intenció d’aquestes trobades cada primer dilluns de mes, oferir un espai i un temps per a conèixer-nos, per a col•laborar, per a xalar, al voltant de les tapes que ens oferiran al Forn de la Canonja.
A banda de tot allò que qui vulgui pot venir a explicar-nos, tindrem les següents activitats:
- Xerrada d’uns 10 minuts sobre llengua i societat a càrrec de Jordi Martí, d’Òmnium Cultural
- Sessió de retrats tot aquell qui s’hi vulgui apuntar
-La cerveseria Lo Gambusí ens oferirà un tast de cervesa feta amb xocolates CREO.
- Monòleg teatral de 4 retrats de mares, d'Arnold Wesker, interpretat per Míriam Gómez Martínez, del Grup de Teatre Gresol, d'Alcanar.
- I altres activitats més o menys improvisades
Veniu, que xalarem!
Qui vulgui està més assabentat de tot el que organitzem els diLLUMS, que em doni el seu número de móvil i l’afegiré a un grup de whatsapp (grup només per a temes relacionats amb la trobada)

Vacances al poble dels avis, Pere Martí i Bertran


Vacances al poble dels avis, Pere Martí i Bertran, il·lustrat per Anna Mongay
Baula Edicions, 2015

En Pau i l’Esther són uns nens de ciutat enamorats del poble dels avis, on cada any passen una part de les vacances. Unes vacances que esperen amb delit per retrobar els amics de l’estiu, per fer coses diferents, per viure aventures i, sobretot, per gaudir d’una llibertat que durant el curs no tenen ni de bon tros.

01 d’abril 2016

2a novel·la; 2n premi


Em plau compartir amb vosaltres que ara mateix estic rebent el accèssit al Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa. Fa un parell de dies que ho sé, que hem trucaren per donar-me una notícia que no esperava. Encara no me'n sé avenir. Després de tot l'esforç, de les muntanyes de dubtes, incerteses i lluites, de l apoca confiança que tenia en mi com a novel·lista, les dues primeres novel·les han obtingut dos premis: la primera, l'estiu passat, el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que es publicarà aquest agost, amb la novel·la El nostre pitjor enemic, i ara un accèssit per la novel·la que, de moment, porta el nom d'El calaix dels vols perduts.
Ei, però que consti, totes dues són novel·les breus! Un no deixa de tenir ànima de contista.
El guanyador del premi és Lluís Vilarrassa, a qui felicito, i jo em sento feliç per l'accèssit, ja que el premi va batre enguany el rècord d'obres presentades i, segons va comentar el jurat, la decisió va està molt renyida.

Ressons de la notícia:
324
Directe.cat
Mollerussa vilaweb
La manyana

La pluja ha vessat milions de núvols abans, a Sant Cugat


De la mà i, sobretot, de la veu, de Cristina Company, el meu poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, ha estat present a ràdio Sant Cugat, al programa L'anell al dit, on ha recitat alguns dels poemes del llibre.
Regals de la vida, regals de la literatura, que és el mateix.
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç, i la lectura de Cristina Company, a partir del minut 02.00.