30 de juny 2016

Moha, el Bo

Fa uns mesos que al nostre fill li ha entrat la febre del futbol. Moltes tardes em demana que prenem la pilota i anem al parc a practicar. Allí s’hi troben sovint xiquets i xiquetes de diverses edats i orígens que, sense problema, formen equips i es posen a jugar. Jo m’aparto i m’ho miro des de la distància, sovint amb un llibre a les mans del qual aixeco els ulls cada dos per tres. Un parell de xiquets són més grans. Un d’ells acostuma a estar de mal humor i posa cara llarga a la vida, com si aquesta li estigués en deute, i només somriu, amb reticències, quan fa una bona jugada. L’altre no, l’altre es diu Moha i sempre somriu. M’agrada el Moha, i a mon fill també: toca bé la pilota, s’ho passa bé, i no abusa de la seva superioritat, sinó que, en molts casos, quan podria fer gol sense dificultat, li passa a un altre xiquet perquè marqui.
Fa uns dies hi havia un altre xiquet que, curiosament, també es diu Moha, però mon fill se’n va cansar de seguida: “és un egoista”, es lamentava, “tothora em fa anar a buscar la pilota i només vol manar ell”.

Enyorem a l’altre Moha, a qui a partir d’aquell dia anomemen Moha, el Bo. Un homenatge i un agraïment als mohes bons, i a tothom que porta per bandera un somriure deliciós.

29 de juny 2016

Fotos amb llibre amb regal


Si us feu fotos amb el meu llibre No és la derrota, sinó el vent, o altres d'Onada Eidiions, podeu obtenir premis.

Tortosa: gegant que es desperesa


L'associació Amics dels Castell de Tortosa arriba als vint anys, i a la seva revista número 16 ens demana a vint persones que exposem la nostra visió de la ciutat i el seu patrimoni.
Aqu´ñi podeu llegir el text que vaig escriure, Gegant que es desperesa, al costat de la col·laboració d ela directora de la Biblioteca, Irene Prades.

28 de juny 2016

escoltant Pedro Alférez


Dissabte passat al vespre, gaudim en família d’un concert de proximitat del cantautor, dibuixant i picapedrer de la música, Pedro Alférez, a Lo portal de Tamarit, de Tortosa.
Tot i que coincidim en el fet d’haver treballat per a l’Ajuntament, fou un amic comú quin ens va unir de forma casual, Jordi Cantavella. Pedro és un artesà de la cançó, un romàntic amant de la música armat d’una tossuda guitarra, d’una invencible passió i d’un humil talent.
Escoltem les seves cançons de proximitat i des de la proximitat, llançades amb veu avesada a disparar a les emocions. Ja me’n conec alguna.
Trapella, em convida a recitar alguns dels meus nanocontes, i sort que me’n sé uns pocs de memòria (mon fill em diu que ho he fet molt bé), i em dedica Les dames del passeig de Gràcia, en què musica un poema de Josep Carner.

Vivim una època en què la cultura ha de lluitar amb ungles, dents i cor per sobreviure. Necessitem molts pedros alférez per a defensar-nos.

27 de juny 2016

satèl·lit


No sóc un astre amb llum pròpia; 
satèl·lit que dubta al voltant de què gira.
La resposta no és al cel.
.
Inspirat en una imatge de Dino Reichmuth

26 de juny 2016

Que no s’acabin les vacances, de Noemí Bagès


Onada Edicions, 2016
sinopsi
Quan es desperta al matí, res fa sospitar el Marc que tot està a punt de canviar. Té previst anar a buscar les notes finals a l’institut, amb la seva colla, i, després, acabar de preparar-ho tot per fer el viatge de la seva vida.

Però la conversa amb la seva tutora i una trucada inesperada de la iaia Pilar, des de l’hospital, li capgiren tots els plans. En poques hores, l’estiu se li presenta ben diferent del que tenia pensat: no només haurà d’estudiar, sinó que haurà d’instal·lar-se a l’antiga casa familiar, al poble de l’àvia, on no coneix ningú. L’esperen dies llargs, xafogosos, avorrits… si no succeeix res de sorprenent. Per primer cop a la seva vida, desitjarà que, fins i tot abans de començar, s’acabin les vacances.

25 de juny 2016

Anònims, Retrats de 1940, Joan Solí


Visito a l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre l'exposició Anònims, retrats de 1940 de Joan Sorlí.
Es tracta d'una col·lecció de retrats fetes a persones a l'Ulldecona de 1940, gent de diversos estractes socials, però bàsicament humils, treballadors, vells, xiquets.
Al llibre de registre escric alguna cosa així: Catàleg homogeni i heterogeni alhora d'humanitat.
Homogeni perquè tots els retrats tenen el mateix enquadrament i molts estan fets al mateix lloc. Heterogeni perquè mostra a la perfecció la personalitat de cadascú, i pots intuir angoixes, il·lusions, drames, inquietuds, els solcs de tota una vida.  Em desperten tendresa i admiració alhora, perquè tots ells i ells representen el que vam ser, el que som.
L'exposició es pot visitar fins el 2 de juliol.
Aquí un vídeo de la presentació.

24 de juny 2016

Fi de temporada del Club de lectura de Tortosa


El passat 21 de juny va acabar una altra temporada del Club de lectura de Tortosa, que al desembre arribarà ja als 10 anys!
I va acabar de forma brillant per diversos motius:
- perquè vam comentar un llibre que va agradar de forma unànime, La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, premi Sant Jordi 2015.
- perquè ens vam retrobar membres que són fidels al Club des de fa molts anys, i noves incorporacions.
- perquè se'ns va incorporar qui serà el membre més jove fins ara, amb 13 anys, que ens va regalar optimiste, il·lusió, i una visió del llibre que ningú com ell podria donar.
.
I tornarem al setembre, amb el comentari de La nevada del cucut, de Blanca Busquets, i a l'octubre El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner, comptant amb la presència de totes dues.
Us ho perdreu? Més informació a clubdelectura@tortosa.cat
Ah! i ara també tenim un grup de whatsapp, per parlar de la nostra passió: la literatura.
.
Gràcies a la Biblioteca que enes acull i  les entitats que col·laboren amb el Club: Òmnium Cultura de les Terres de l'Ebre, Antena Cultural de la URV Tortosa, i la Institució de les Lletres catalanes.

23 de juny 2016

9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


El 16 de juliol de 2016 arriba la novena edició de la Jornada Literària de Cornudella de Montsant, és a dir, quasi deu.
Tot començà el 2008, quan em rondava la idea de fer una trobada damics i amigues de lletres a Cornudella, per a ensenyar-los el meu poble, de qui tant els hi parlava sempre, i densenyar al poble els meus amics escriptors. Arran de la presentació dun dels meus llibres, on va participar lamic i músic Jesús Fusté acompanyat inseparablement de Toni Just i la seva guitarra, va nèixer la idea de la 1a Jornada Literària, gràcies a lentusiasme que des del primer moment va mostrar lAjuntament.
Tot i la famosa crisi, tot i les patides retallades, lAjuntament ha apostat per mantenir la Jornada tots aquests anys, que ha visitat diversos escenaris: La Renaixença, LÍntim, i ara la Fundació Roger de Belfort. L’any vinent, amb l’excusa del 10, ja faré un resum com cal.
I aquí seguim, ara amb més col·laboradors, i amb ganes de portar llibres i emocions al meu poble.
Els llibres i autors que presentarem són: Tenebra, dEmili Gil; Alquímia de paraules, de Fe Ferré; La filla del capità groc, de Víctor Amela; El retorn de lhongarès, dAnna Moner; Laltre, de Joaquim Biendicho; No és la derrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau; I tot acompanyat del saxo de Gerard Marsal i la dansa dAlhazar. Podeu veure el resum del programa en aquest enllaç.
Però sempre intento que hi hagi novetats. Enguany, per a variar, la Jornada començarà al carrer, a les 18.45, davant mateix de lAjuntament, amb una ruta literària de microcontes, amb aturades a diversos racons del poble, acompanyats per la música de Gerard Marsal que ens portarà, com si enlloc de Cornudella es tractés dHamelin, fins a la Biblioteca. Qui em segueixi, sap de lamor que tinc a aquest gènere petit, i gran alhora. Gent del poble col·laborarà en la lectura de microtextos de Sergi G. Oset, Jordi Masó, Joan Pinyol, Mercè Moreno, Cristina Garcia, Josep Maria Casals, Miguel Àngel Flores, David Arnau, Damià Bardera i jo mateix.
Com tots els anys, procuro que hi hagi varietat, i que vinguin autors del Priorat, de les Terres de lEbre, del País Valencià, del Camp, o de més al Nord. I tots i totes carregats democions. Ens hi acompanyareu?


22 de juny 2016

Anna Moner a Tens un racó dalt del món


Anna Moner és la convidada amb què tanquem la 7a temporada de Tens un racó dalt del món, aquest espai de televisió que de Canal 21 de les Terres de l'Ebre reserva per a la literatura. 
Artista plàstica i literària, en certa manera explico que pinta els seus llibres, pàgines que són tot un festival pels sentits.
Parlarem sobretot de la seva novel·la El retorn de l'hongarès, permi Alfons el Magnànim, de la qual ja he parlat al blog, i del recull d'articles Gabinet de curiositats, que ha obtingut el premi de l'AELC al millor assaig.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Quaderns, de Ramona Solé; El drac de gel, de George R. R. Martin; Filles. Viatge d’anada. De Raquel Estrada; El llibre de les bèsties, de Ramon Llull
A la secció de Microliteratura i art, una obra de la mateixa Anna Moner i Sebastià Carratalà..
El programa es podrà veure en directe els dimecres 22 i 29 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21

21 de juny 2016

Visca els nuvis (troballes de carrer)


Tot i el malmès pas del temps, visca els nuvis!
(troballes de carrer)

20 de juny 2016

Desdefinicions (Euroxopa)

Euroxopa. Competició esportiva d'un continent que, curiosament, no es mulla en els temes importants, encara que passin al seu mar.

19 de juny 2016

Gabinet de curiositats, d'Anna Moner


«Gabinetde curiositats (Pruna) és la prolongació de la sensibilitat i dels interessos de la novel·lista i pintora Anna Moner. Són articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d’auscultar en el fons de personatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments elèctrics d’Andrew Crosse i la seua influència en Mary W. Shelley, Caravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges Méliès, els autòmats, Houdini…), que, moguts per desfici vital, estètic o d’ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar més enllà de les convencions i dels límits».
Francesc Calafat. Dies de llibres. eldiario.es. 19.04.16

La força narrativa d’Anna Moner, la plasticitat, la potència del seu llenguatge, la intensitat de les sensacions (colors, textures, olors...) que ja vaig descobrir amb la novel·la El retorn de l’hongarès, queden certificats amb aquestes narracions esplendoroses, que esdevenen un regal per als sentits, i per als paladars intel·lectuals més exigents.

18 de juny 2016

contes, mitjons, preguntes i estampació sobre paper


Dijous passat, al taller Art Balart, vam fondre literatura i l'estampació sobre paper. Anna Balart em va regalar la seva visió del recull de contes No és la derrota, sinó el vent: mitjos perduts (i trobats) i preguntes. 
Gràcies

17 de juny 2016

9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (participants)


Una breu informació sobres els participants a la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del 16 de juliol, de 2016. Més informació en aquest enllaç.
.
EMILI GIL. (La Sénia, 1969), és autor de París, una guia màgica (2016), Perfum de tenebres (2001), Misteris fascinants (2002) i La Sénia extraordinària (2015). Coedità la revista Lovecraft magazine i redactà articles a l’entorn de la tènue línia que separa el món real de l’irreal. Ha traduït a Edgar Poe, Bram Stoker, Charles Baudelaire, Lovecraft, i Arthur Conan Doyle, entre altres. S’ha capbussat en el llegendari i fets fantàstics, paranormals, dels Països Catalans i fruit d’aquestes investigacions ha publicat Catalunya encantada (2016), coescrit amb Jordi Ardanuy. Amb Tenebra guanya el Premi Ictineu 2015 a la millor novel·la fantàstica en català i ens  convida a visitar la vessant més desconeguda de l’ésser humà. A través d’un escriptor que s’endinsa al món subterrani i ocult de París, ens condueix a la recerca d’allò desconegut, impossible, potser infinit.
 .

FE FERRÉ. Neix a Barcelona i viu entre la ciutat i Cabacés, el seu poble d’arrel i cor. Metgessa de professió, comparteix la passió per l’ésser humà i la vida, amb la que sent per les arts. L’escriptura, i principalment la poesia, esdevé expressió vital i connexió de tots els seus mons.
Publica els poemaris “Alquímia d’aigua” el 2010 i “Alquímia de foc” el 2012, “En clau de lluna” el 2014. Amb “Alquímia de Paraules”, ens porta a un viatge transcendental pel viarany conductor del mot com un tot, com a esperit que es comunica i mixtura; passant per l’acció del verb, el moviment i la vida; i arribant en l’esclat del vers a esdevenir poema. Així és com la bellesa de la lletra es transforma en Essència. Així és com parla l’emotivitat i el sentir del poeta, els mots ballen per crear i els versos s’abracen per esclatar en poema.
 .
VÍCTOR AMELA. Periodista i escriptor. Nascut a Barcelona però molt lligat a la Franja  i les comarques dle Port. Conegut com a crític televisiu i per les més de 1800 entrevistes a la  Vanguardia, i també per la seva faceta de lector i escriptor. Entre altres ha rebut el premi Ondas i darrament el premi Ramon Llull per la seva nova novel·la La filla del capità groc, amb força èxit el darrer Sant Jordi.
També ha publicat les novel·les El càtar imperfecte, i Tots els meus secrets, o gairebé. A La filla del capità groc evoca la primera guerra carlina i les seves seqüeles al Maestrat . Retrata a un paisà llegendari -el tal Groc , romàntic defensor d'una causa perduda- ; conjura també a un coetani besavi Amela perquè li faci contrapunt , i amb tot això aixeca una microgeografía tan realista com mítica , la del seu poble , Forcall, i comarques veïnes, un territori tan detallat com vívid.
.
ANNA MONER. (Vila-real, 1967) és artista i llicenciada en Història de l’Art. Des de 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà.
L’any 2006, va obtenir amb
 La Venus i el lliri el Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, certamen que ha tornat a guanyar en 2010 amb Les finestres de l’ànima. És coautora de l’obra teatral La morta enamorada.
Amb
 Les mans de la deixebla, la seua primera novel·la, ha guanyat el Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant 2010. Amb El retorn de l’hongarès, barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una novel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle XIX amb l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.
 .
JOAQUIM BIENDICHO. (Tarragona) Llicenciat en Geografia i Història, és professor a l'institut Martí Franquès de Tarragona. Amb la seva primera novel·la 1937, va guanyar el Premi Pere Calders de Literatura Catalana, i amb la segona, Els embolics dels Hoover, obté el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2010. La tercera novel·la, L’altre, fou finalista del premi Josep Pla. Una trucada comunica a Marcel Vidal que el seu amic, l’escriptor Ernest Érmer, ha obtingut un premi literari. Però Érmer, antagonista de la seva pròpia existència, va desaparèixer al nord d’Àfrica cercant un lloc on poder escriure i amb l’esperança de retrobar la Diana, la seva exdona. L’altre ens presenta amb audàcia compositiva i enginy narratiu, un joc de miralls entre els personatges a qui la recerca els portarà a extraviar la seva identitat. 
 .
JESÚS M. TIBAU. Cornudella de Montsant (1964) i tortosí per amor, fa anys que inicià un idili amb la narrativa breu, amb la qual ha publicat set reculls, l’últim No és la derrota, sinó el vent, 35 contes on planteja diverses causes que expliquin la presència d’un mitjó al carrer (ha caigut, l’han llençat, s’ha tirat?) i les possibles conseqüències (el miraran, el plegaran, sentiran indiferència?); en certa manera és un joc i un cant a la vida . Ha guanyat el premi Marian Vayreda, El Premi de Narrativa Ribera d’Ebre i l’accèssit al Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, a més del Premi Blocs Catalunya de Literatura i el Mèrit de les Lletres Ebrenques.
 .
GERARD MARSAL. Saxofonista  resident a Rojals relacionat amb projectes creatius d’ arrel tradicional.  Beu de fonts  nombroses: el jazz nord-americà, la música clàssica europea i tradicional Indú,  flamenc, música africana... Alhora produïnt i acompanyant la dança, tant en projectes contemporànis com de fusió de danses i actualment en creacions de videodança per a ballarins d'arreu del món.
 .


ALHAZARImparteix classes de Dansa del Ventre i Tribal Fusió a Reus, on ha creat el coneixement i l'afició d'aquest ball. És membre de la companyia de Illan Riviere (França ), amb la qual actua en diferents ciutats del món, i va ser guanyadora del tercer premi de Tribal Sol professional al Festival Internacional de Berlín  2011.

16 de juny 2016

I un cop de vent els despentina, llibre solidari


Coro, un vell a mic de les xarxes socials, tot i la seva joventut, penja al seu twitter una imatge que em fa il·lusió: I un cop de vent els despentina a l aparada de llibres solidaris del metro de Barcelona.
M'agradaria saber la història d'aquest exemplar, com qui ha arribat, qui l'ha deixat, per què (potser per a treure-se'l del damunt :-)
En tot cas, molt millor solidari, que solitari.

15 de juny 2016

xiquets


Fa uns quinze anys, abans de la meva primera càmera digital, cada any omplia un parell d'àlbums de fotos, viatges a banda. Per tal de fer-los més divertits, i més suportables les sessions de mostrar les fotos a amics i familiars, vaig agafar el costum d'afegir-hi imatges de famosos o de dibuixos, amb l'antic mètode del "retalla" i "enganxa", de tota la vida. Tenia certa gràcia fer apaèrixer Michael Jackson enmig d'un viatge al Delta, o al Mickey Mouse a Montjuïc.
De tots aquests personatges que afegia, no sé perquè, n'hi havia un que es veu que tenia repetit, i a qui li vaig agafar estima, i per això apareix en diversos àlbums. Es tractava d'un xiquet rosset, d'esquena, amb les mans a les butxaques, com mirant el panorama.
Després va arribar la fotografia digital i, més tard, el nostre fill.
Un dia, mirant-me'l d'esquena, em va recordar aquell xiquet de dibuix que afegia als àlbums. I la veritat, es que cada cop s'hi assembla més. O no? Jutgeu vosaltres mateixos (el nostre fill és el de la dreta).
No crec en el destí. Cada dia ens passen milers de coses; milions al cap de l'any, i algunes d'elles són coincidències. Dolces, tendres, i meravelloses coincidències per qui sap i vol gaudir-les.

14 de juny 2016

9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (el programa)



Us avanço la el programa de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc el 16 de juliol, de 2016:
.
18.45 h. Davant de l’Ajuntament
Inici de la ruta literària i musical. Lectura de microcontes en diversos espais del poble, camí de la Biblioteca, acompanyats pel saxo de Gerard Marsal.
 .
19.20 h. A la Fundació Cultural Roger de Belfort.
Presentació de llibres i lectura de fragments acompanyats al saxo per Gerard Marsal i la dansa d’Alhazar:

Tenebra, d’Emili Gil
Alquímia de paraules, de Fe Ferré
La filla del capità groc, de Víctor Amela
El retorn de l’hongarès, d’Anna Moner
L’altre, de Joaquim Biendicho
No és laderrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau
 .
Signatura d’exemplars a càrrec dels autors/es.
.

21.30 h. Sopar obert, on es podran improvisar lectures entre plat i plat. Qui es vulgui apuntar ho haurà de comunicar directament al restaurant el Bassot, abans del 9 de juliol.

13 de juny 2016

La mèdium, de Silvestre Vilaplana


La mèdium, de Silvestre Vilaplana
Bromera Edicions, 2016  

Leiza és una xiqueta amb un poder extraordinari per a predir el futur. Aquesta virtut ha condicionat la seua vida des que tenia quatre anys i li ha provocat molts conflictes. Quan la premsa dóna a conéixer les seues capacitats, Leiza es veu obligada a emprendre una fugida contra rellotge per a poder sobreviure. Gent molt poderosa la persegueix amb lobjectiu de traure profit de la seua ment. Però ella té una arma única per a lluitar contra tot: les seues visions.

12 de juny 2016

Amb microcontes pel món

Aquesta setmana vinent faré dues activitats amb els microcontes com a protagonistes:
.
El dia 16 de juny, a partir de les 20.00 hores, llegiré contes en un nou espai, el taller Art Balart, situal en ple nucli antic de Tortosa, al carrer Taules velles, en col·laboració amb l'artista Anna Balart. Hem titulat l'activitat MICROCONTES I MICROTALLER D'ESTAMPACIÓ SOBRE PAPER. I és que mentre jo llegeixo fragments de la meva obra, inclòs el nou recull No és la derrota, sinó el vent, els assistents podran aprendre la tècnica d'estampació sobre paper.
.
El dia 17 de juny, a les 18.30 hores, a la Biblioteca de Jesús, també faré una lectura de contes, microcontes, i altres brevetats, per a, bàsicament, jugar i intentar emocionar amb les paraules i la creativitat.

La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig


Edicions Proa, 2016  Premi Sant Jordi 2015
Sinopsi
Qui sen recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit destiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se nha sabut mai més res. L’únic, una notícia lendemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat sen recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador daquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No shi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria dalguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió duns fets inoblidables, uns dies de la vida dun poble a lestiu, dun nen obedient i enamoradís i duna nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació dun gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.
Comentari

Sovint repeteixo que la trama dels llibres minteressa cada cop menys, que molts cops, tot i que un llibre magradi, no els acabo (en part a causa de la gran quantitat de llibres pendents de llegir que sacumulen per totes les habitacions de casa, i també perquè no sento la necessitat de saber el final). Però en aquest cas, la història que mxplica Pep Puig mha seduït fins al final. Potser perquè no sembla a primer cop de vista una història majúscula, potent, de grans pesonatges i emocions. Potser no ho sembla, però nés, precisament per la seva senzillesa aparent. Potser perquè em sento identificat amb el protagonista, aquest noi de 12 anys, una mica tímid, indecís, poruc davant els reptes de la vida i que, malgrat tot, o potser precisament per això, és capaç dassolir grans (o petites) victòries. Els seus gestos (o la seva manca de gestos) em desperten tendresa, massec a la vora del seu llit, entre penombres, aguaito el carrer des del seu balcó, miro a través duna innocència que no ho hauria de morir mai, i estiro el braç per tocar, amb la punta dels dits, de forma gairebé imperceptible, els cabells del desig. Espero que el Club de lectura de Tortosa en gaudeixi, i el comentarem el proper 21 de juny, i lautora srà un dels primers de la propera temporada a Tens un racó dalt del món de Canal 21.  

11 de juny 2016

El millor dels 22, de Vicent Dasí


El millor dels 22, de Vicent Dasí
Bromera Edidions, 2016  

Buddy sha convertit en lheroi del Russafa City FC quan descobreix que el rock-and-roll és la seua autèntica passió. Però en la vida cal decidir! Justament, el partit més important del seu equip es juga el mateix dia i a la mateixa hora en què té lloc el càsting de Somnis i Estrelles, el famós programa de la tele que podria catapultar-lo a l’èxit musical. Quin embolic! Què triarà?

Des de la finestra, de Lola Casas i Anne Decis


Des de la finestra, de Lola Casas i  Anne Decis
Baula Edicions

Mirar el món des d’una finestra és una manera atraient i divertida d’observar les històries i els tràfecs de les persones i dels llocs amb els quals convivim. Una finestra és un marc ideal per descobrir de manera poètica la vida que ens envolta.

10 de juny 2016

ens rebel·larem?

El passat es menja a mossegades, lentes i voraces, el futur. El present camina imparable  i ens amenaça amb la indiferència; el tractarem amb la mateixa moneda, o ens rebel·larem? 

09 de juny 2016

em llegeixen


Dissabte passat fou un dia històric. Però Messi no ha batut cap rècord (ni ha entrat a la presó); ni el Procés s'ha accelerat (segueix trontollant el seu camí ple dels obstacles que ens posem nosaltres mateixos). Després de tota una vida llegint-li contes, mon fill me'n llegeix un a mi.

08 de juny 2016

Si ensopegues dos cops contra la mateixa pedra, la culpa és de la pedra?

Agustí Clua a Tens un racó dalt del món




Agustí Clua és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Exerceix d'educador al barri de La Mina, però no perd la seva mirada del món que li proporciona el seu origine a Camarles. Parlarem del seu tercer llibre, Tardets, que ja he comentat al meu blog. Tota una delícia pels sentits; com dic al final del programa, m'agradaria viure en un país on llibres com el seu figuressin a la llista dels més venuts.
També ens farem ressò de les novetats literàries: Descalça, de Jordi Romeo; Malparits!, de Genís Sinca; L’efecte Calders, de Sant Baró; Senyals a la costa, de Lurdes Malgrat; Haru, de Flavia Company.
A la secció de Microliteratura i art, una obra de Pili Lanau.
El programa es podrà veure en directe els dimecres 8 i 15 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21

07 de juny 2016

diLLUMS d’arts al Forn (trobada juny)


El passat 6 de juny vam gaudir una nova trobada dels diLLUMS d’arts al Forn, gastronòmicament acomapanyades de les tapes del Forn de la Canonja de Tortosa.
La base d’aquesta activitat és ser un punt de trobada de gent diversa, i cada mes ens visita gent nova, d’arreu de les Terres de l’Ebre. Com que tothom ens mostra el que vol, cada mes la trobada és diferent. Aquesta vegada, la pintura ha estat protagonista, i vam poder gaudir i debatre obres d’Agustí Forner, Fernando Ferré, Sílvia Franzoni i Laia Valls, nova als diLLUMS i que ens arriba de La Galera.
Cisco Lahosa ens va portar una mostra dels treballs amb què l’alumnat de l’Institut J. Bau han participat al concurs de fotofilofia, que pretenen fer pensar a partir d’imatges. A més, Cisco, com a professor de filosofia, ha engegat la iniciativa de proposar-nos un article per a llegir-lo en camla a casa i comentar-lo el mes següent (el podreu trobar al facebook dels diLLUMS).
La poesia tambñe va tindre el seu espai, de la mà d’un altre nouvingut, i del seu activisme poèti: Sergio Quiñonero, a qui agraïm l’entusiasme i l’esforç de vindre des de la Pobla de Massaluca, i que ens va posar la mel al llavi d’una activitat molt interessant que prepara per a la tardor.
I finalment, jo vaig llegir un fragment del meu llibre No és la derrota, sinó el vent, i del llibre d’Agustí Clua, Tardets.

I no tenim ganes de descansar l’estiu; o sigui, que us esperem a vosaltres i les vostres propostes el 4 de juliol.
Més fotos en aquest enllaç.

liquidacions que quasi (només quasi) et liquiden



Com ja sabeu, un dels meus lemes és que sóc un escriptor que intenta viure del cuento. La gent sempre sen riu quan ho dic, però lexpressió amaga dues cares oposades: una optimista, carregada dil·lusió i duna visió utòpica del món; laltra, realista i amarga.
Aquesta setmana he patit un dels tristos capítols que viu la immensa majoria descriptors: rebre la liquidació dels drets dautor. Sóc transparent, i us mostro tots els detalls de la liquidació de 2015 per tal que tregueu les vostres conclusions.
És evident la davallada de vendes, i resulta curiós que el llibre més venut sigui encara El vertigen del trapezista, sense dubte, gràcies al fet que sestigui treballant en alguns centres densenyament.
Per als desconeixedors del tema, val a dir que les dades de vendes que et facilita leditorial anualment, segons fonts de les distribuïdores, no són del tot reals i, en tot cas, es poden veure rectificades lany següent a la baixa. Per exemple, lany passat em van liquidar la venda de 235 exemplars dEl noi del costat del padrí, venuts durant lany 2014, i enguany men liquiden 5 exemplars venuts durant el 2015. Tot i que la suma final pugui ser correcta, no ho és el repartiment anual. A final dany, la distribuïdora passa a leditorial la xifra de llibres venuts, i aquests són els que leditorial liquida als autors, però pot passar i passa, que no estan venuts realment, sinó que es troben a les llibreries, i aquestes, lany següent, poden fer devolucions, cosa que no sé si ocorreix en altres tipus de negocis. El resultat és que els autors podem rebre i rebem liquidacions negatives, cosa que, com comprendreu, frustra bastant, i que ni autors ni editorials no sabem amb seguretat la xifra exacta fins passat molt de temps.
Evidentment, els guanys econòmics no són el motor ni la gasolina que em mou a lhora descriure i fer mil i una activitats al voltant de la literatura, i les alegries que em proporciona superen les tristeses per golejada. Però això no treu que, per un costat, aparti del meu horitzó la idíl·lica fita de poder viure alguna dia de la literatura (tot i que no a qualsevol preu), i que, daltra banda, de vegades, la realitat amenaci amb desmoralitzar-me.

No patiu, seguiré endavant amb la lluita, tot i que de vegades em manquin forces; però de vegades, només de vegades, un necessita plorar un instant abans daixecar-se i remar de nou.