Pàgines

31 de gener 2017

L’enfonsa Pirates, de Jonny Duddle


L’enfonsa Pirates, de Jonny Duddle
Edicions del Pirata, 2017
Sinopsi
El capità Barbanegra i la seva tripulació de pirates estan a punt de descobrir una illa carregada de tresors de tota mena!
Però… Podrà l’avarícia portar-los cap a un monstruós i enorme problema?
L’enfonsa pirates és un increïble conte il·lustrat creat per en Jonny Duddle, l’il·lustrador de Harry Potter. Està recomanat per a explicar a partir de 4 anys oper a llegir a partir de 6 anys.

Les converses dels personatges van dins de bafarades de còmic i això facilita llegir el conte utilitzant vàries veus per a una major diversió.

30 de gener 2017

El noi del costat del padrí


El conte que dóna títol al recull El noi del costat del padrí (Cossetània Edicions) ha estat inclòs a la secció El conte del diumenge del diari digital La veu del País Valencià, que també té una pàgina de facebook dedicada a aquest gènere que tant estimo, de la qual us animo a fer-vos seguidors.
Doblement content: perquè ajuda a mantenir viu aquest llibre, potser el meu millor recull de contes, i perquè estreny els lligams amb el País Valencià, tan proper i tan llunyà de vegades.


29 de gener 2017

Menú de degustació, de Jordi Cervera


Menú dedegustació, de Jordi Cervera
Edicions Saldonar, 2016
Sinopsi
«El llenguatge de les emocions». És ben significatiu que Ferran Adrià tituli així el pròleg que dedica a aquest llibre. I que destaqui: «És possible que per escriure les emocions d’una experiència culinària, que per definició és intangible, etèria, fugaç, una de les millors maneres sigui a través de la inspiració del poeta».
És just el que fa Jordi Cervera a Menú de degustació: posar paraules a allò que prèviament era una emoció, potser de les millors. És aquest un recorregut afectiu per l’insuperable catàleg de creacions culinàries d’elBulli. Cada poema adopta el nom d’un plat, que és recreat amb uns recursos literaris exuberants i alhora precisos.

El resultat és un viatge poètico-gastronòmic de primera línia. Com diu Ferran Adrià, el poemari ens permet «disposar d’una eina, el seu llenguatge, capaç de transcriure amb tant d’èxit sobre el paper allò que no va ser concebut per ser llegit, sinó tastat amb uns altres sentits».

27 de gener 2017

26 de gener 2017

De taronges, de pells de taronges i del procés creatiu


De tant en tant m’agrada compartir el procés creatiu, i la millor forma és amb un exemple. Fa uns dies vaig publicar aquest poema il·lustrat:
.
La pell de la taronja
És taronja encara?
I l’olor? I el seu record?
Un dia, un petó,
em deixà gust de taronja als llavis.
.
Podria dir quasi de forma exacta el dia, hora i minut en què me’l vaig escriure a sobre. Fou el divendres13 de gener, en sortir de gravar un programa a Canal 21, és a dir, sobre les 5 de la tarda.
Sovint, mentre camino, em fixo en petites coses que hi ha sobre la vorera, caigudes, que desperten el meu interès; i de vegades, els busco intencionadament. Recordo que en aquell moment em vaig dir: escriure alguna frase inspirat en la primera cosa que vegi. I el primer que vaig veure fou la pell d’una taronja. M’agraden les taronges, m’agraden els personatges perdedors, derrotats (almenys en aparença); per tant, el punt de partida era bo. I els versos em van sortir pràcticament a raig, i així els vaig gravar al mòbil, i així, sense canviar ni una coma, els he escrit.
Parlo d’un petó amb gust de taronja. Aquest petó, en concret, no existeix, però sí que he donat a la meva vida (i m’han donat) petons que m’han deixat un gust determinat. Per tant, el poema és autobiogràfic? Sí? No? Ni sí, ni no?
.
Després ve la part gràfica. Ja fa molts anys que penjo aquestes frases improvisades, aforismes, reflexions, versos… a les xarxes. Darrerament m’ho treballo una mica més, i les incloc en una imatge. I posats a fer, no descarrego imatges de la xarxa, sinó que busco que tinguin algun sentit, que aquest teló de fons que poso als textos sigui més personal (parets de casa meva, tovalles, coixins, trams de vorera que trepitjo cada dia, etc). En aquest cas, vaig fotografiar les restes de taronja que m’havia menjat per dinar sobre el marbre de la nostra cuina.

Restes de taronja, o són taronja encara?

25 de gener 2017

la implacabilitat i la fragilitat de la vida

"L’ocell rapaç interceptà un dels tords, va trencar-li els ossos i se l’emportà tot deixant anar un reguitzell de plomes. En un instant s’havia revelat la implacabilitat i la fragilitat de la vida."
.
"Jo no sé res de la guerra, només em fixo que l’ordi està a punt per segar."
.
Fèlix Edo. El guardià de les trufes, Editorial Barcino, 2016

Mercè Foradada a Tens un racó dalt del món



Mercè Foradada és la convidada aquesta setmana a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Parlarem del seu nou llibre, Estimades Zambrano, amb María Zambrano, la famosa filòsofa, i la seva germana Araceli, com a protagonistes. L'autora utilitza hàbilment una estructura basada en cartes que va enviar Araceli a la seva germana, per tal d'abordar la seva vida i la seva obra des d'un punt de vista poc acadèmic, però que ens dóna les claus per a interessar-nos pel seu pensament i la seva Raó poètica.  A mi, el llibre el fa reflexionar sobre el poder i la necessitat de la llengua escrita per a comunicar-nos, fins i tot amb la gent més propera, o amb nosaltres mateixos.
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero; Hipermatrònic. De Sergi G. Oset; L’ungla i la carn, d’Isabel Salvat; i la nova col·lecció d’Angelina Purpurina, de Fanny Joly
El programa es podrà veure en directe els dimecres  25 de gener i 1 de febrer, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament a Youtube

24 de gener 2017

22 de gener 2017

Com fileres de formigues, de Carme Cruelles


Com fileres de formigues, de Carme Cruelles
Editorial Neopàtria, 2016  
Sinopsi

Com fileres de formigues naix de la necessitat de fer un viatge cap als sentiments més instintius i profunds. Hi ha un deler per deixar constància d’ansietats i angoixes atàviques a través d’imatges for - ça inquietants que són capaces d’il·luminar un cosmos propi que adquireix, de mica en mica, un sentit més global i extens. Els indrets prenen un sentit rellevant en el llibre i també trobem certa preocu - pació per la forma. Les lletres i els versos van fluint talment com una filera d’aquests insectes que van trescant des dels Pirineus fins al Delta de l’Ebre. Un llibre, a més, farcit de cites i de referents literaris de tots els temps.

21 de gener 2017

El cavaller Floïd, de Genís Sinca


El cavaller Floïd, de Genís Sinca. La biografia de Joan B. Cendrós
Edicions Proa
Sinopsi

La biografi a apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva infl exibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el fi nançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Enciclopèdia misteriosa dels éssers diminuts, d’Alícia Casanova


Bromera Edicions, 2016 

De segur que alguna vegada t’has preguntat per què passen coses estranyes a casa, que no saps explicar. La doctora Caterina Plum, experta en zoologia i botànica màgiques, ens revelarà l’origen i els secrets dels misteriosos éssers diminuts que ens acompanyen a tota hora. Fades, donyets, trols, elfs, nyítols... són criatures curioses, simpàtiques i divertides però, de tant en tant, d’allò més esgarrifoses. T’animes a investigar i descobrir noves espècies d’éssers diminuts?

20 de gener 2017

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura d'Amposta



18/01/17
Un percentatge molt alt de vegades (majoria absoluta confortable, en tot cas), quan vaig a Amposta és per visitar la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, i avui no és una excepció. El motiu; comentarem El nostre pitjor enemic al Club de Lectura; el primer que es dedica a aquest llibre.
Ja he visitat molts clubs de lectura per comentar diversos dels meus reculls de contes i, tot i que sempre hi ha sorpreses, quasi puc endevenir quines coses em comentaran, quins sentiments desperten aquests emotius engranatges que són els microcontes. Però ara, amb la meva primera novel·la, em sento àvid d’escoltar les impressions que ha causat.
Com sempre, arribo a la ciutat per la carretera de la Carrova, torço a l’esquerra i enfilo el carrer que em porta a l’emblemàtic edifici de la Biblioteca. Aparco sempre al mateix lloc, deus metres amunt, deu metres avall; és agradable arribar a ciutats i persones on pots fer el de sempre.
Travesso un pont de fusta que salva el fossat d’un antic castell. Uns xiquets juguen a la porta, aliens a l’onada de fred que banya totes les converses d’aquests dies. I entro a l’antic molí reconvertit en biblioteca, a moldre paraules, a veure què en surt.
Al rebedor del primer pis encara hem reben les fotos d’escriptors i escriptores, molts amics i amigues, que vam participar a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques. I al segon pis, dos petons a la vitalitat incombustible de la Joana Serret, la directora.
A poc a poc van arribant els membres del club, força aviat, perquè deu minuts abans  de l’hora d’inici ja estem asseguts amb ganes de començar, i ens fem passar la fam amb un berenar dolç. Algun rostre familiar i algun bon amic, com el CREAtiu Xavier Miró, que m’abraça com a pagament pactat que havíem establert per la dedicatòria d’un llibre (alguns deutes són sagrats).
Enceto la tertúlia però sóc breu, perquè em deleixo per saber què els ha semblat el llibre, i em satisfà comprovar que la tristesa del comandant resulta comprensible, i potser solidària, que el to poètic de l’estil els ha satisfet, que les descripcions són encertades i els personatges desperten emocions, que les sensacions han arribat a bon port.

En sortir, continua l’onada de fred? Quin fred?

19 de gener 2017

Mima, Robot i el llibre màgic, de Montserrat Galícia


Mima, Robot i elllibre màgic, de Montserrat Galícia. 
Il·lustracions d’Ona Caussa
Baula Edicions, 2016
Sinopsi
La Mima viu amb Robot en una caseta al costat del riu. La seva vida és molt tranquil·la fins que arriba el dia del seu novè aniversari. Quan fa nou anys emprèn un viatge amb barca. Anirà riu amunt amb Robot, l’oncle Onofrio i Boleta, el seu gosset. A
l’equipatge porta un altre regal molt especial: un llibre màgic!

Comença l’aventura! El món és més gran i divers del que creia i l’esperen moltes sorpreses.

18 de gener 2017

Herència

De vegades, quan vaig en cotxe i m'aturo, obligatòriament, als peatges de les autopistes, els dic alguna cosa amable a les màquines que m'aixequen la barrera després d'haver pagat. De vegades simplenent els desitjo bon dia, o bona nit, o els aconsello que es tapin si fa massa fred. Per què ho faig? No ho sé, potser per posar una mica d'humanitat en una infrestructura tan deshumanitzada, per distreure'm, o simplement per fer somriure als qui m'acompanyen al viatge.
El primer cop que m'ho va veure fer el nostre fill, es va estranyar molt, i em va regalar un dels seus infinits perquès. Ara ja entèn la broma, i és ell el primer en saludar.
Vull pensar que aquest costum formarà part de la humil herència que li podré deixar. No seran grans riqueses fruit dels drets d'autor que cobro, sinó una certa forma de mirar la vida, amb tendresa, humanitat, i ironia. 
Potser quan sigui gran continuarà amb aquesta mania, i qui l'acompanyi al cotxe li preguntarà per què ho fa, i ell llavors pensarà en mi, i potser s'emocioni en recordar-me.
Herències humils i inesgotables.

17 de gener 2017

Gràcies per la màgia


Des d'aquí dono públicament les gràcies a tots els tiós en general, i al nostre en concret, que vam acomiadar fa pocs dies, amb cert retard, és cert, però plenament justificat: feia molt vent, i fred, i no volíem que el seu retorn al país de la màgia fos massa traumàtic. Abans de marxar deixà un conte com a últim regal, i una nota d'agraïment pel menjar, per la manteta, i un t'estimo dedicat al nostre fill que plorà d'emoció. Llàgrimes on mostra la seva tendresa i sensibilitat que tant coneixem els que gaudim de viure al seu costat. Un regal, no de Nadal, sinó de tot l'any.

16 de gener 2017

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut d'Amposta


Coses que t'alegren el dia. 
Un amic d'Amposta, Xavier Miro, m'envia un whasapp, perquè el seu fill gran, en tornar de l'institut, li ha preguntat: “tenim el llibre Charlie i la fàbrica de xocolate, de Roald Dalh, i No és la derrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau?”

I jo doblement content: perquè es treball el llibre a l'Insitut Ramon Berenguer d'Amposta, i perquè a un amic li faci il·lusió compartir-ho.

El nostre pitjor enemic, a Falset


El proper 20 de gener, a les 19.30 h, presentaré la meva novel·la El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, amb la participació de Pere Audí.
Serà un acte tortosí-prioratí curiós. El Pere Audí i jo tenim trajectòries vitals inverses: ell és de Tortosa i viu al Priorat, i jo sóc del Priorat i visc a Tortosa. Però ens uneix l'amor per ambdues terres i pels llibres; ens havíem de trobar per força.
Us esperem a Falset! El fred es quedarà a la porta.




15 de gener 2017

Lectura de contes fotogràfics




Ahir vaig fer una activitat literària atípica: llegir contes a l'estudi fotogràfic RepoArt de Tortosa. A l'acte li vaig posar el nom de lectura de contes fotogràfics, amb l'excusa del tipus d'espai on el duria a terme, i com a fil conductor dels textos escollits, tots ells inspirats a partir d'una imatge concreta.
Amb aquesta mena d'actes de petit format busco la proximitat, la senzillesa, i una forma de portar els llibres a llocs i persones diferents. I puc dir que en aquest sentit l'acte fou un èxit.
No és el primer cop que experimento en espais nous, com ara la fàbrica de xocolates CREO,  la botiga de Flors Mònica,  o el taller d'Anna Balart.
I no serà l'últim. Si us sembla interessant i voleu que vingui a llegir relats a la vostra botiga, fàbrica, taller, o sopar familiar, només cal que m'ho digueu.

Diaris (1962-1968), de Ricard Salvat


Diaris(1962-1968), de Ricard Salvat
Universitat de Barcelona, 2016

Ricard Salvat tenia vint-i-set anys quan va escriure la primera entrada del seu diari personal. Aleshores ja desplegava la seva activitat en múltiples fronts: el teatre, la novel·la, la docència i el periodisme. Dinàmic, inquiet, incansable, ambiciós, Salvat plasma en les pàgines d’aquest diari tota l’amplitud i la inten­sitat dels anys en què consolida la seva «aventura escènica» i es forja una personalitat brillant. Aquest primer volum dels seus diaris revela una figura, entre la joventut i la maduresa, més polièdrica, matisada i humana que la icona que n’ha pervingut amb el temps, i ens permet comprendre millor l’obra i les circumstàncies d’un intel·lectual de gran vàlua que mai no va deixar de lluitar per aconseguir una nova Catalunya, fondejada en una escena que ell va contribuir a renovar.

14 de gener 2017

Els Tres Tombs, de Roger Roig i Hugo Prades


Cossetània Edicions, 2016 

En aquest conte, poc després de les festes nadalenques i coincidint amb els freds més intensos, la colla del Patufet es prepara per viure la celebració de Sant Antoni Abat, amb els emocionants Tres Tombs. Tots els infants gaudeixen d’allò més veient passar carros de tota mena, cavalls i traginers. S’ho passen tan bé que no es conformen només de mirar: hi volen participar activament. Una aventura bestial…!

12 de gener 2017

Properes activitats

Es prepara una bona setmana:
.Dia 14 a les 18, lectura de contes a l'estudi fotogràfic Repoart de Tortosa. 
Dia 18 a les 19.30 Club de lectura d'Amposta amb El nostre pitjor enemic. 
Dia 20 a les 19.30 presentació del mateix llibre a la Biblioteca de Falset a càrrec de Pere Audí.

11 de gener 2017

Pilar Romera a Tens un racó dalt del món



Pilar Romera és la primera convidada de l'any a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
Després d'un llarg parèntesi, aquesta autora natural de Riba-roja d'Ebre ens presenta el seu tercer llibre, Li deien Lola, una novel·la ambientada a finals de segle XIX, on la Dolors, una dels molts personatges femenins  de gran potència que viuen al llibre, ha de marxar del seu poble vora l'Ebre, sobrevivint als abusos a què era sotmesa la seva classe social, i fa cap a la Barcelona més convulsa de l'època on brillarà amb llum pròpia gràcies a la seva gran arma que, alhora, ñes la seva perdició: la bellesa.  
A més, ens farem ressò de les novetats literàries: La ferocitat, de Nivola Lagioia; Llits a la intempèrie, textos en pro dels refugiats, de Bel Olid, Montse Farrés, Txell Granados, Marta Magrinyà, Agnès Toda i Fina Veciana; Terres de l’Ebre i Matarranya, de Vicent Pellicer; i Tres històries de gat, de Ricardo Gómez
El programa es podrà veure en directe els dimecres  11 i 18 de gener, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
També es podrà veure properament a Youtube

10 de gener 2017

El nostre pitjor enemic, a Amposta


EL nostre pitjor enemic s'estrena als clubs de lectura, i es comentarà el proper 18 de gener a la Biblioteca d'Amposta.
Tinc moltes ganes de conèixer de primera mà les sensacions que ha despertat la meva primera novel·la als lectors.

El nostre pitjor enemic, a Falset


El proper 20 de gener, a les 19.30 h, presentaré la meva novel·la El nostre pitjor enemic a la Biblioteca Estrem i Fa de Falset, amb la participació de Pere Audí.
Serà un acte tortosí-prioratí curiós. El Pere Audí i jo tenim trajectòries vitals inverses: ell és de Tortosa i viu al Priorat, i jo sóc del Priorat i visc a Tortosa. Però ens uneix l'amor per ambdues terres i pels llibres; ens havíem de trobar per força.
Us esperem a Falset! El fred es quedarà a la porta.




i els estornells no ballen per mi


Primers de gener. Estrany matí de diumenge. Surto encara fosc rumb al nord, si és que el nord existeix encara. La tasca és impossible i precisa alhora: intentar donar consol a un amic que ha perdut sa mare. M’ho prenc en calma, he sortit d’hora per no haver de córrer, perquè no conec el tram final del camí; ningú no el coneix.
El món, almenys el nostre món, es troba encara en estat de shock postnadalenc i viatjo quasi sol; m’acompanya l’esqueixada veu i les esqueixades lletres de Sabina. La carretera buida em regala tot l’asfalt perquè avanci sense angoixa; s’agraeix l’intent. Els pensaments viatgen a la recerca d’abraçades impossibles, del meu propi bagatge de pèrdues.

Però arriba imparable la llum i el sol impregna el mar del seu roig. El fred és intens i el cel clar, i el vent sacseja el cotxe als trams habituals, i ballen els núvols d’estornells, i no ballen per mi.

09 de gener 2017

Lectura de contes fotogràfics


El proper dissabte, 14 de gener, primera activitat literària de l'any. 
Un cop més, busco arribar amb els meus llibres i contes a espais diferents, a gent nova. En anteriros ocasions ja he fet lectures de relats a espais com ara bars, fàbriques de xocolate, o floristeries, per exemple. Aquesta vegada envaeixo un estudi fotogràfic, RepoArt, situat a l'entrada de la plaça de l'Ajuntament de Tortosa.
I per a l'ocasió, escolliré relats que hagin estat inspirats per una imatge concreta, que hagi servit d'espoleta per a desenvolupar una història i una emoció, traduïda en paraules.
Serà una forma diferent de passar una tarda de dissabte, probablement freda o no, i demostrar que després de la màgia dels dies de Festes, continua la màgia de la vida i de la literatura
.
En un dels aparadors de la botiga hi tenen escrita la següent frase de Cristina García Rodero: "Per poder disparar una foto necessito emocionar-me."
Una cosa així em passa amb  escriure.

Desdefinicions (robellar-se)

robellar-se. Tornar-se bonic un ferro.

08 de gener 2017

A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero


A la colònia hidràulica i altres contes, de Sílvia Romero
XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar

L'autora, amb el to irònic que caracteritza la seva obra en general però sobretot la narrativa breu, ens exposa diferents escenaris i situacions on el tema de la mort apareix amb tractaments i enfocaments ben diversos. Fins al punt que, en més d'una i més de dues ocasions, la lectura us dibuixarà un somriure còmplice. Així, teniu la descripció un tant futurista i fregant la ciència- ficció a “De pesca”, o us podeu endinsar en el terreny de la fantasia a “Tot un personatge“. Podeu viure una trobada ben peculiar a “Ens coneixem? “ o una mort vorejant la comicitat grotesca a “Suïcidi“. També hi trobareu sentiments o desitjos com la venjança, la gelosia, la por, la curiositat... o la denúncia.

07 de gener 2017

06 de gener 2017

05 de gener 2017

04 de gener 2017

03 de gener 2017

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Sembla estrany que dos germans bessons siguin tan diferents. En aparença tothom diria que són exactes. Sovint els confonen i mai se sap quin és el dret i quin l’esquerre. Però si algú els dediqués un mínim d’atenció, descobriria diferències remarcables. No en el color, que es destenyeix en els dos al mateix ritme, no en la llargària, ni tan sols ens referim a aquell forat que a l’un se li comença a obrir a la part del taló; parlem de l’actitud. Mentre un accepta amb resignació el destí que li ha tocat viure i prega que res no vagi a pitjor, l’altre aviva al seu ànim la contínua esperança de canvi. El primer renuncia a desitjar el que creu, a priori, impossible, per evitar topar-se amb la frustració. El segon s’ofegaria sense l’alè del risc que obri de bat a bat la finestra. En resum, són mitjons amb tàctiques vitals contràries, dues maneres de cercar la felicitat en sentits oposats, encara que sempre els toqui caminar en la mateixa direcció."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

02 de gener 2017

01 de gener 2017

Desitjos literaris de 2017

Hola 2017
Tot i ser tant jove, ja suportes una forta càrrega de desitjos i esperances que tothom diposita en tu. Tranquil, a poc a poc tot es posarà al puesto, i no vulguis complir tots els somnis la primera setmana setmana; et queden 365 dies per endavant. Però tampoc no t’adormis, que les il·lusions són moltes i tens moooooolta feina. Per la part que em toca, t’ajudaré tan com pugui, amb la meva humil força, i les ganes que encara resten intactes al desànim.
Els meus propòsits en l’àmbit literari?
.
-Veure la propera distribució del meu 13è llibre, del qual ja en tinc exemplars a casa. Es tracta d’una mena de dietari especial que es titula La vida darrere de l’aparador (L’experiència d’un escriptor a quinze comerços de Tortosa), que publica Onada Edicions.
-Aconseguir la publicació dels contes infantils que tinc escrits (algun ja mig il·lustrat). Hi ha algun editor interessat a la sala?
-Esperar a veure quin dels meus llibres inèdits es disposarà a ser el següent a publicar-se (la novel·la finalista del Premi de novel·la breu de Mollerussa, un aprell de reculls de contes breus per a adults, un poemari, dietaris, nancontes, desdefinicions…?)
-Posar fil a l’agulla a la tercera novel·la que, mandrosament, fa mesos (uns 30) em ronda pel cap.
-Xalar amb l’escriptura quasi improvisada de contes, i contes, i contes i versos.
-Visitar alguna escola gràcies al programa Autors a lesaules (ja tinc confirmada l’assistència a l’Escola de Remolins).
-Seguir amb el Club de lectura de Tortosa i el programa Tens un racó dalt del món a Canal 21.

-Deixar-me endur per les sorpreses que m'esperen, i sorprendre.