07 de desembre 2018

Cites literàries


Sóc com el gos que ha vist volat guatlles dels matolls i roman sense entrar-hi per fer-se la il·lusió que encara n'hi ha. Al fons, però, sap que han volat totes.
Notes d’un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó
 .
La infantesa té idiomes que l'edat adulta malauradament oblida com, per exemple, l'idioma dels jocs, de la imaginació o de la recerca d'allò que, mentre es busca aferrissadament, se sap que no es trobarà.
La gatera del temps, d’Albert Guiu
 .
La llum era com un cop de puny, i l’aire feia una olor com si moltes noies meravelloses acabessin de passejar-se per la gespa.
Contes, de John Cheever
 .
Eren precisament els nens procedents dels orfenats els qui esdevenien els botxins i el spolicies més cruels i sanguinaris. Constituïen l'èlit del terror i la por.
El collidor de vesc, de Pau Urgell
 .
La tristesa és millor que la por. Perquè la por sempre empobreix, mentre que la tristesa pot enriquir. La por és com un viatge, un viatge terrible, mentre que la tristesa és, almenys, una arribada.
Plora, pàtria estimada, d’Alan Paton
 .
Les llàgrimes dels altres sempre són incòmodes pe al que no plora.
L’home de la maleta, de Ramon Solsona
 .
Però no sabia com es diu no; jo, que mai ningú no m’havia preguntat què vols?
Pedra de tartera, de Maria Barbal
 .
Tenien els ulls oberts, sí, però miraven sense veure, la qual cosa és pitjor que tenir-los tancats. En aquest darrer cas, sempre existeix la possibilitat de somiar.
Amor en minúscula, de Francesc Miralles