21 d’agost 2019

Fato del temps, de Paco Murall


Fato del Temps, de Paco Murall
Edicions Pedraseca, 2019
Cristian Porres escriu a la contraportada: Paco dispara a matar. O bé al cap, o bé al cor, però a matar. Tensa la corda del seu arc fet amb budells d'àcrata, fins extrems insospitables, disparant el seu dard enverinat de raó com si la cosa no anés amb ell. Es mou sol, sigil·lós, amb les dues rodes ben greixades per si ha de sortir pitant. Va plantant rateres que després oblida -vés a saber si conscient o  inconscientment- pel seu tros farcit de garrofers, borinots i soldó sense mirar mai enrere. Es pensa que no sabem on és l'amagatall. I quan li preguntes, il·lús, diu: "Fato del temps, xeic, fato del temps..."
.
Comentari
Un poemari que recull l'obra escrita per un autor entre el 2011-2019 no es pot resumir en poques paraules, o potser tres en són més que suficients. El temps, és clar, aquest gran tema, aquest tirà que de vegades ho malmet tot, que tot ho deixa enrere, que converteix el nostre passat en una relíquia que es desfà entre els dits, com si fos de sucre, o de sal. I la terra que trepitgem amb els peus, aquesta terra tan propera on creixen els tarongers, cosit amb marges de pedra on s'hi passeja sempre que vol, amo i senyor, el vent. Els vents. Tots els vents, vinguin d'on vinguin, i que em d'assumir amb la mínima recança possible. Els vents que fan de guia d'aquest llibre, no sé si per a orientar-nos, o per a despentinar-nos, si que el temps no ens ha fet caure els cabells. Només els cabells, no les emocions.
Un llibre hauria d'estar ben escrit. Un llibre hauria de fer pensar. Un llibre hauria de fer sentir. Fato del temps compleix els tres requisits.