Versos mudos, de Marjorie Estiano

Des del Brasil, un país que produeix molt bona música, ens arriba la veu de Marjorie Estiano.

Status Quo - Living On An Island

Una de les cançons que més recordo d'Status Quo, aquest mític grup de rock and roll, que també sabia fer balades .

The Waltz Joan of Arc, de Orchestral Manoeuvres in the Dark

El famós grup dels vuitanta Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD) va omplir la banda sonora de molts dies de la nostra joventut. Una de les seves cançons més recordades és la seva versió de Joana d'Arc. Li agradava fins i tot a ma mare.

Midnight Blue, de l'Electric Light Orquestra

Música dels anys setanta de la bona per a despedir el mes de juny o per a saludar les vacances. La ELO va ser un dels grups de més èxit mundial en aquella època, amb un so molt original i inconfusible. Avui us proposo escoltar Midnight Blue, una de les seves cançons més romàntiques, però també us animo a provar-ne una altra de més moguda, més del seu estil: Last train to London.

Povera patria, de Franco Battiato

Franco Battiato torna a fer presència en aquest blog amb una cançó de crítica cap al poder que es pot aplicar a totes les pàtries.
Aprofito per recomar-vos que vegeu també l'anterior vídeo que vaig proposar del Battiato, una autèntica meravella: Il cielo in una stanza.

M'aclame a tu, d'Ovidi Montllor

Una meravellosa adaptació d'un poema de Vicent Andrés Estellés. Una de les cançons més conegudes del gran Ovidi Montllor, un autèntic, original i irrepetible intèrpret de la música.

Suspended in time, d'Olivia Newton John

Molts dels que ja tenim una edat ens vam enamorar platònicament de l'Olivia Newton John i de la seva veu, com en aquesta cançó de la pel·lícula Xanadú.

New York, New York, de Frank Sinatra

Una d'aquelles cançons que em posen la carn de gallina cada cop que l'escolto, sobretot interpretada per una de les millors veus del segle XX. Ideal per a aixecar-te els ànims en qualsevol moment; una bona medicina. Per a treure's el barret.

Por qué te vas? de Jeannette

Una cançó que va lligada a la inoblidable pel·lícula Cría cuervos, de Carlos Saura i a la interpretació de l'Ana Torrent i a les seves mirades.

PD: Aquest post també ha inspirat el Jaume Subirana.

Angie, dels Rolling Stones

Avui, ala secció de les cançons, una de les balades més famoses dels Rolling Stones. Com podeu veure, va haver-hi un temps que els Rolling eren joves, que tots érem més joves.
El vídeo del Youtube d'on he agafat la çançó registra 2.177.570 visions; els vells rockers no moren mai, només se'ls arruga una mica la cara, i potser també algun somni.

Dimentica dimentica, d'Umberto Tozzi

En una altra ocasió ja vaig dir que tinc una certa feblesa per aquest cantautor italià i la seva veu, que per a molts està passat de moda, però que continua fent discs molts anys després dels seus èxits als anys setanta. Avui us mostro una de les seves cançons que més m'agraden, ja bastant antiga.

Every Little Thing She Does Is Magic, de The Police

Quan parlem de The Police hi ha moltes cançons per triar, totes amb un so que les fa fàcilment identificables i que representen una de les bandes sonores dels anys vuitanta. Són únics i formen part de la història de la música amb lletres ben grosses.

Lletres d'aigua, de Jesús Fusté

Un tast de l'espectacle Lletres d'aigua, de Jesús Fusté, basat amb textos d'autors ebrencs, que no em cansaré mai de recomanar, perquè sé que us agradarà sense cap dubte. De fet, allà on va se l'aplaudeix amb ganes i desperta grans dosis d'emoció, com a Roquetes el divendres passat o a Tivissa el dissabte.

Don't stop 'til you get enough, de Michael Jackson

Aquest dissabte una altra cançó amb molt de ritme, de mà del rei indiscutible del pop, tot i que es trobi en hores baixes. Dedicada a mon germà, que s'ho passarà força bé escoltant i veient el vídeo.

Resultat votacions Com si fos Eurovisió

El passat 10 d'abril us vaig proposar fer una votació sobre les cançons que acostumo a posar els dissabtes al meu blog, en un post titulat Com si fos Eurovisió.

Després de rebre vint votacions, les 10 cançons que han obtingut més punts han estat les següents:

24 punts Wish you were here, de Pink Floyd
17 punts Que tinguem sort, de Lluís Llach
17 punts És com un miracle, de Montse Castellà
16 punts One love, d'U2
15 punts Ara vindrà, de Túrnez & Sesé
13 punts Local hero, de Dire Straits
12 punts The winner takes it all, d'ABBA
12 punts The first the last my everything, de Barry White
12 punts Time after time, per Eva Cassidy
11 punts Il cielo in una stanza, de Franco Battiato


Gràcies a tothom per participar.

One step beyond, de Madness

Desprès de demanar-vos que votéssiu a les cançons que havia proposat durant el primer any del blog, m'he adonat que la majoria són tendres i melòdiques. Avui trencarem una mica amb tot això amb una cançó amb molt de ritme de quan era bastant més jove que ara: One step beyond, de Madness. Bon cap de setmana"

Your song, d'Elton John

Un jove Elton John ens en-canta amb aquesta cançó. Bon cap de setmana! Us recordo que, si us ve de gust jugar a una mena d'Eurovisió, podeu votar les cançons que he proposat durant el primer any d'existència d'aquest blog. Mireu les instruccions aquí.

Com si fos Eurovisió

Des de fa uns quants mesos us proposo escoltar una cançó tots els dissabtes. Ara que ja en porto una bona colla us demano que feu de jutges i jutgesses, com si estiguéssiu a Eurovisió.

Per aquest motiu, i com a un dels actes per celebrar el primer aniversari del blog, us demano que voteu les millors cançons que han aparegut en aquest blog, donant 5 punts a la primera, 3 punts a la segona, 2 punts a la tercera i 1 punt a la quarta. Podeu votar posant un comentari o enviant-me'l a jesusimaite@gmail.com . Només es pot votar una vegada i no s'admeten anònims. Podeu escoltar totes les cançons aquí. Les candidates són:

La quiero a morir, de Francis Cabrel
My kinf of lady, de Supertramp
Without you, de Harry Nilsson
Kiss to build a dream, de Louis Armstrong
És com un miracle, de Montse Castellà
La lluvia nunca vuelve hacia arriba, de Pedro Guerra
Il cielo in una stanza, de Franco Battiato
Ternura, d'Isabella Taviani
Gone, de Madonna
The winner takes it all, d'ABBA
Wish you were here, de Pink Floyd
Perdo el nord, de Marc Parrot
All the way, amb Frank Sinatra i Celine Dion
Better man, de Robbie Williams
Local hero, de Dire Straits
Que tinguem sort, de Lluís Llach
Too much love will kill you, de Queen
The first the last my everything, de Barry White
One love, d'U2
Sandy, de John Travolta (Grease)
Nothing Compares 2 U, de Sinead O'Connor
Time after time, per Eva Cassidy
Res no és mesquí, de Joan Manuel Serrat
Tears and rain, de James Blunt
Els Pets, Vespre
Gli altri siami noi, d'Umberto Tozzi
Get Back, de The Beatles
Ara vindrà, de Túrnez & Sesé
Preghero, d'Adriano Celentano
Caic, de Gerard Quintana

Caic, de Gerard Quintana

La setmana passada, quan vaig anar a la COM Ràdio, abans de l'entrevista van posar aquesta cançó, potser per allò del trapezista i del vertigen, i d'aquella sensació que tots tenim algun cop de caure. Sigui com sigui, una preciosa cançó.

Preghero, d'Adriano Celentano

Abans de començar un altre petit viatge literari, us deixo amb la força expressiva de la veu de l'italià Adriano Celentano i la cançó Preghero.