M'agrada esquitxar el bloc de tant en tant amb fragments dels meus contes. Avui us n'ensenyo un trosset del conte "Solitud", inclòs al recull Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit. Li dedico aquest fragment a la meva companya de feina que avui es casa, tot i que el conte sigui una mica trist i melangiós, i ella tingui un caràcter tan alegre."A través de la finestra li arriba un raig de sol: sembla que ha parat el vent i que farà un bon dia. Baixa les escales, no li torna el bon dia a un veí que no ha vist, puja al cotxe i, d'esma, es posa a conduir. Sense saber el perquè, ha agafat el camí que porta als Ports i, al temps que va pujant, va notant com l'aire es va fent net i fresc. Quan arriba al cim de Caro, baixa del cotxe i es dirigeix al mirador: aquell dia, quina ironia, la vista és esplèndida. El Delta es veu en tota la seva magnitud i el vent que fa aquí dalt el refresca i el despentina, com sempre."
Preciós. M'he quedat amb gandes de més, de debò :D Les descripcions són una meravella i et permeten ficar-te més fàcilment dins la història que un llegeix.
ResponEliminagràcies per ensenyar-nos un mica de tu mateix, el poc que sabem es bó, felicitats i salutacions
ResponEliminaSenzillament: l'art de la literatura, el regal de les paraules a cada frase.
ResponElimina