Pocs cantants (o més ben dit cap) m'acompanya des de fa tants anys com l'Umberto Tozzi. És gairebé l'únic que ha suportat el pas del temps i es manté entre els meus prefetits des dels anys de l'adolescència. Com tothom, el vaig descobrir als anys setanta, amb Ti amo, Tu i Glòria, però curiosament, no va ser fins l'any 80, quan la seva popularitat començava a declinar al nostre país, que jo vaig caure seduït per la seva veu i la seva música. Recordo perfectament la màquina de discs que hi havia a l'Íntim, el bar del poble que aquell estiu freqüentava més la nostra colla, i la meva tossuderia en posar una i altra vegada la seva cançó que, sin o recordo malament era la J1 o la J3. I, mira, encara continuo així, i els seus discs comparteixen espai amb els de Llach, Serrat, Supertramp, Louis Armstrong o Sabina. Visca la diversitat! Podria haver triat moltes cançons , però finalment he escollit Gli altri siamo noi pel seu missatge: els altres som nosaltres. Dedicada amb molta estima a tots els amics i amigues de la meva colla, que en totes les festes que organitzàvem havien de suportar la ració obligada d'Umberto Tozzi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada