08 de març 2008

Gli altri siami noi, d'Umberto Tozzi

Pocs cantants (o més ben dit cap) m'acompanya des de fa tants anys com l'Umberto Tozzi. És gairebé l'únic que ha suportat el pas del temps i es manté entre els meus prefetits des dels anys de l'adolescència. Com tothom, el vaig descobrir als anys setanta, amb Ti amo, Tu i Glòria, però curiosament, no va ser fins l'any 80, quan la seva popularitat començava a declinar al nostre país, que jo vaig caure seduït per la seva veu i la seva música. Recordo perfectament la màquina de discs que hi havia a l'Íntim, el bar del poble que aquell estiu freqüentava més la nostra colla, i la meva tossuderia en posar una i altra vegada la seva cançó que, sin o recordo malament era la J1 o la J3. I, mira, encara continuo així, i els seus discs comparteixen espai amb els de Llach, Serrat, Supertramp, Louis Armstrong o Sabina. Visca la diversitat! Podria haver triat moltes cançons , però finalment he escollit Gli altri siamo noi pel seu missatge: els altres som nosaltres. Dedicada amb molta estima a tots els amics i amigues de la meva colla, que en totes les festes que organitzàvem havien de suportar la ració obligada d'Umberto Tozzi.

Cap comentari: