23 d’octubre 2008

Felicitats petites(67)

De vegades, poc després de pensar en una persona ens la trobem pel carrer. Aquesta casualitat ens crea certa felicitat petita, perquè creiem trobar-nos enmig d'alguna maquinació del destí, que es preocupa per nosaltres i no ha deixat de tenir-nos en compte.

.

9 comentaris:

Doe ha dit...

O que tenim superespíes nans a cau d'orella que escolten els nostres pensaments.

J.M. ha dit...

Potser, l'únic que fem és esbrinar insconscientment el futur.
En qualsevol cas, fa goig.

rebaixes ha dit...

Moltes vegades m'ha passat.Anton

Goculta ha dit...

Si que passa fins hi tot son retrobaments inesperats.

Carme Rosanas ha dit...

Passa, a vegades, a mi, la veritat, no gaires. Potser per això quan passa podueix aquesta felicitat petita o gran, depèn de qui et trobis.

assumpta ha dit...

Doncs sí, a mí tot sovint em passa de pensar en algú i trobar-me la persona o que truqui ... potser si que "algú" llegueix els nostres pensaments ... però en qualsevol cas són grates sorpreses !

assumpta ha dit...

Doncs sí, a mí tot sovint em passa de pensar en algú i trobar-me la persona o que truqui ... potser si que "algú" llegueix els nostres pensaments ... però en qualsevol cas són grates sorpreses !

Striper ha dit...

Ben cert..

Jordi ha dit...

Tenim de vegades un do adivinatori!! Ens avançem als fets. A mi m'ha passat també!