17 de febrer 2009

Arbre nu


L'arbre subratlla amb rames nues el paisatge, i ens recorda que els verds són possibles.

12 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Molt bonica la foto.

Mon ha dit...

Cert. Cal esperar el temps i el seu paisatge.

JJMiracle ha dit...

Bona foto! I no puc evitar pensar en una cançó de Lluís Llach.

fanal blau ha dit...

i tant que són possibles els verds!
A mi també m'ha vingut a taralejar la cançó d'en LLach!

Anònim ha dit...

Tots els colors del verd en aquell País Basc... cançó èpica de Raymon que ens recorda una època difícil que no està superada ni de lluny. Avui s'ha filtrat que el TC denega la constitucionalitat dels símbols nacionals de Catalunya: La Senyera i els Segadors. Si això ens deixa indiferents als catalans és que ens merexem està subjugats per sempre més.

rebaixes ha dit...

Si l'arbre brota... Anton.

Eva ha dit...

I tant que són possibles.... com cada any torna a resorgir.... veritablement és sorprenent com pot canviar un paisatge....
Salut!!

Vivir es una casualidad ha dit...

Els verds.....i sobre tot els grisos. Ja n'hi ha prou de veure les coses en blanc i negre, no tot es així, en general hi han força grisos a on cabem qüasi tots. No siguem tant fixes d'idees, deixem entrar als grisos intermitjos :-)
PD: Ho sento si hi han faltes. Em costa una mica escriure en català :-)

J.M. ha dit...

A mi em fa l'efecte que el cel s'escletxa.

J.M. ha dit...

Bonica foto.

jaka ha dit...

Una foto fantàstica!!!
;D

Eva ha dit...

Els arbres em fascinen, jo tinc debilitat pel eucaliptus i els xoperals.