15 de febrer 2009

El verí, de Margarida Aritzeta

La mort en estranyes circumstàncies de la tieta boja, tancada des de feia anys en una de les habitacions de can Major, al costat d'una ampolla de cava i uns panellets i amb una forma olor d'ametlles amargues, farà girar la roda de la veritat per a conèixer el desenvolupaments dels fets de les darreres hores i de tota la història familiar. A petits fragments, seguint el punt de vista dels diversos personatges de la novel·la, ens assabentarem al mateix moment que ells d'un seguit d'amors i il·lusions frustrats, de l'esclavatge que representa de vegades el patrimoni familiar que cal conservar, de les sol·lituds, de les renúncies, de tot allò que s'amaga darrere les cuirasses.

Un cop resolt el misteri, segurament res no serà igual.

Durant la propera reunió del Club de Lectura de Tortosa, el 23 de febrer,gràcies al programa Al vostre gust de la Institució de les lletres Catalanes, Margarida Aritzeta, la seva autora, segur que ens desvetllarà secrets sobre la novel·la i ens donarà pistes sobre la creació literària.

De tot el llibre n'he extret el següent fragment:

"... se sentia buit. Com si la vida se li hagués assecat a base de no gosar viure-la. I mentre contemplava el seu futur de mans buides, tot el passat se li va arrapar a la gola com una nosa, com un crostó de pa sec que o li tirava ni amunt ni avall."

4 comentaris:

rebaixes ha dit...

Sempre a la bretxa.Com és que l'encís del misteri se'ns abraona i fins que no sabem o descobrim els seus entemaliats amagatalls, no veiem la llum que pot ser tant senzilla com el flamó d'una espelma?
Avui tenim la 6ª edició de la Festa de la Clotxa ( tota la comarca es volcarà en les varies placetes on hi haurà la festa. A les del matí ja el foc feia el flam primerenc per tornar-se en la brasa necessària per la tomaqueta, ceba, all i arengada...
La il·lusió ja hi és que el temps no esgaríi el que amb goig es prepara. Bon dia, Anton.

Margarida Aritzeta ha dit...

Gràcies per programar-ne la lectura, segur que el fòrum serà divertit i que a mi també m'aportarà també un munt de coses positives: els llibres no són res sense els lectors... i els autors menys!

Trenzas ha dit...

¡Pobre trapecista...! :)
¡Qué manera de hacerle trabajar...!

¡Ah, los libros..! Que veneno hay en la letra impresa y, esta vez, de almendras dulces.

Que tengáis mucho éxito, escritora y organizadores.

Mireia ha dit...

Fa anys n'havia llegit alguns títols, per no sé ben bé perquè li vaig prendre la pista. fa uns mesos vaig descobrir el seu blog per casualitat i avui tu en parles i et deixa un comentari. Potser és un bon moment per recuperar-ne la lectura