Pàgines

▼

02 de febrer 2009

La buida carpeta plena d'il·lusió

Fa uns dies em vaig trobar pels carrers de Tortosa una persona vinculada amb el món de la cultura i, com sempre, vam estar una bona estona xerrant. En relació amb un dels molts projectes que porta entre mans, i que m'afecta especialment, em va comentar que ja té una carpeta amb el meu nom, tot i que encara està buida i la cosa requerirà el seu temps i esforç.
Bé, aquest és un primer pas important, ja que, encara que dins la carpeta no hi hagi cap document encara, sé que està plena d'il·lusió.
at

20 comentaris:

  1. òscar2 de febrer del 2009, a les 14:39

    les carpetes, els projectes, sempre comencen inevitablement en un full en blanc.
    l'esperit positiu és veure-les buides de fulls però farcides d'il.lusió.

    ResponElimina
  2. Rita2 de febrer del 2009, a les 15:40

    Tenir la carpeta ja és un pas important...

    ResponElimina
  3. Ferran Porta2 de febrer del 2009, a les 16:10

    Anava a dir el mateix que la Rita: hi ets, ara només faltar que siguis. Arribarà!

    ResponElimina
  4. Efrem2 de febrer del 2009, a les 16:22

    Esperem que vagi bé!

    ResponElimina
  5. ddriver2 de febrer del 2009, a les 16:32

    menys es res no???

    ResponElimina
  6. Unknown2 de febrer del 2009, a les 16:57

    Des del meu punt de vista, sempre és millor una buida carpeta plena d'l·lusió, que una plena carpeta buida d'il·lusió.

    ResponElimina
  7. Garbí242 de febrer del 2009, a les 18:19

    Quant algu escriu el teu nom , per gust, ja vol dir alguna cosa.

    ResponElimina
  8. Núr2 de febrer del 2009, a les 18:45

    Fora conyes, prò quan crees una carpeta al teu ordinador amb el nom d'un projecte és perquè esperes que en sortirà quelcom de gran i important! :) Molta sort!

    ResponElimina
  9. Eva2 de febrer del 2009, a les 19:01

    Molta sort!!!
    D'això es tracta d'il.lusionar-se amb les ganes d´encetar projectes nous!!!
    Salut!!!

    ResponElimina
  10. Striper2 de febrer del 2009, a les 19:07

    Es com si fos la primera pedra a mes molt solida.

    ResponElimina
  11. Striper2 de febrer del 2009, a les 19:08

    Es com si fos la primera pedra a mes molt solida.

    ResponElimina
  12. mai2 de febrer del 2009, a les 19:39

    Finestra a finestra s'obren nous móns.

    ResponElimina
  13. Anònim2 de febrer del 2009, a les 19:47

    Doncs vinga, a omplir-la !
    Endavant les atxes !

    ResponElimina
  14. Txarli2 de febrer del 2009, a les 19:59

    El més difícil és sempre "escriure la primera linia". Un cop caigui el primer arxiu a la carpeta, estic segur que no pararan d'entrar-n'hi més!
    Sort i ànims amb el projecte!

    ResponElimina
  15. Ma-Poc2 de febrer del 2009, a les 20:23

    Molta sort! Sempre costa omplir les noves carpetes, però quan veus que de mica en mica comencen a tenir coses... és una molt bona sensació ;)

    ResponElimina
  16. Deric2 de febrer del 2009, a les 21:14

    si està plena d'il·lusió mai estarà buida

    ResponElimina
  17. Josep Lluís2 de febrer del 2009, a les 21:49

    Felicitats Jesús, no és gens fàcil que en aquests temps, algú obri res a ningú, així perquè li neix...

    ResponElimina
  18. Unknown2 de febrer del 2009, a les 21:57

    Un post senzillet però que m'ha agradat... també amb il.lusió

    ResponElimina
  19. rebaixes2 de febrer del 2009, a les 22:05

    Que una carpeta pensi en tu, és màgic.Anton.

    ResponElimina
  20. rits2 de febrer del 2009, a les 23:51

    doncs a alimentar aquesta il·lusió!

    ResponElimina