29 de març 2009

Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada

Jesús Moncada és un dels grans escriptors catalans del segle XX, i així està reconegut majoritàriament. El vaig descobrir amb la novel·la Camí de sirga, una autèntica obra mestra, però els seus contes són d'una delícia incomparable, i el recull Històries de la mà esquerra n'és un bon exemple.
L'homenatge als homes i dones de la desapareguda Mequinensa és present en gran part del llibre. Moncada ens presenta els personatges de forma directa, ens els fa reals, com vells coneguts a qui saludàvem pel carrer quan érem xiquets, i reconeixem el seu caràcter i sinceritat, la seva noblesa i innocència, i, sovint, la seva tossuderia també. Cada fragment del llibre és ple de noblesa, d'un amor a la terra i als records, d'un apassionat lligam dels hòmens amb el riu. Els personatges destil·len vida i humanitat, tant se val que alguns estiguin morts, o siguin simples imatges d'una esglèsia. Les pinzellades de l'humor especial i deliciós de Moncada ens guien per aquest viatge inoblidable.
Demà, al Club de Lectura de Tortosa, comentarem aquests relats amb una companyia especial: la Teresa i la Neus Pallarès, amigues de l'autor i apassionades lectores, que ens explicaran interessants i divertides anècdotes de la seva relació.
Triar fragments del llibre és fàcil; només cal obrir-lo a l'atzar:
"El cec sempre tenia un somni molt senzill: algú li mullava els ulls amb aigua fresca."
"Pobres francesos! Els vaig deixar tan fotuts i em van fer tanta llàstima que, l'endemà, em vaig passar a la seva banda per ajudar-los contra els prussians."
"A l'estació de França vam veure la malenconiosa sortida dels trens nocturns."
.
"Van ressonar les barrinades per les galeries. S'aturà la porgadora. Escoltaves el rodar dels darrers vagons. Veies eixir els miners amb el cansament als ossos, carregats amb pics i pales i carburs, d'aquella fosca tràquea d'on semblava que t'arribés un baf de sang, gorgolls d'aigües perdudes i el gemec de la terra llepant-se les ferides."

8 comentaris:

bajoqueta ha dit...

No em canso de recomanar Jesús Moncada :)

xaruga ha dit...

Jesús Moncada era un "krac". Les seves històries interessen des del primer moment. Comentar el llibre en el Club de Lectura, resulta un xic dificultós, però. Són setze històries diferents i recordar l'argument de totes no resulta fàcil. La lectura de fragments perd efectivitat quan els lectors oients no poden identificar el contex, a no ser que es llegeixi tot el conte. Crec que això en una novel·la és més fàcil.

Anònim ha dit...

Llegir Moncada és una delícia, m'encanta la seua ironia i la manera tan rica d'usar la llengua.

J.M. ha dit...

Un gran contista, el Moncada. Jo el vaig descobrir, precisament, a través d'aquestes històries de la mà esquerra.

Marina Culubret Alsina ha dit...

jo també el recomano, auqest llibre el vaig llegir fa un parell d'anys i va ser una descoberta deliciosa.

salut!

MARTELL DE REUS ha dit...

Jesús Moncada un escriptor que m'ha impactat. Ja fa anys després de llegir Camí de Sirga no vaig poder resistir la temptació d'anar a visitar el poc que queda de l'antiga vila de Mequinensa.

Unknown ha dit...

Fa poc vaig llegir "Calaveres atònites" i em va encantar el recull de monòlegs.

Em sembla que "repetiré"...

Gabriel ha dit...

Quina llàstima que Jesús Moncada ens deixés tan jove! Les seves històries són el millor testimoni d'un món que va desaperèixer fa temps...ple de personatges fascinants i de bons relats.
El meu preferit són les històries de "Calaveres atònites". Recomana'l, si us plau, Jesús, en el club de lectura...per mi és un dels millors.
Una salutació!