el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Jesús, que ja el trobo bonic tot i no veure-li la cara. Aquest bracet mulsudet i la galtona que ja me'ls menjaria a petons. I Frannia té raó la última foto és molt divertida i molt tendra.
Tinc diversos "nebodets" que amb cinc o sis anys encara anaven amb "l'amic per sempre" del bressol. Un consell: Si mai en veus un d'igual, compra'l, que potser algun dia l'hauràs de "ressuscitar".
P.S. Felicitats per aquesta felicitat que transpues!!
La darrera foto és molt divertida! Quin regalet tan preciós que tens!
ResponEliminaPrecioses les imatges i plenes de tendresa.
ResponEliminaQuina passada ! Felicitats !
ResponEliminaohhhh! Felicitats!
ResponEliminamolt millor que la versió dels manolos. i molt més tendre.
ResponEliminaUna abraçada des de la tarragona del 2016... i felicitats per tanta tendresa en un sol post, Jesús M.!
ResponEliminamolt bonic gaudeix-ne!
ResponEliminaRealment unes fotos molt tendres!
ResponEliminaM'encanten aquestes fotos del meu fillol polític.
ResponEliminaJo encara conservo el meu primer peluix! Amics per sempre, també! ;)
ResponEliminaJesús, que ja el trobo bonic tot i no veure-li la cara. Aquest bracet mulsudet i la galtona que ja me'ls menjaria a petons. I Frannia té raó la última foto és molt divertida i molt tendra.
ResponEliminaQuina cosetaaaaaaa mes bonicaaaa!! Tot i que, com diu la Carme, només li veiem el bracet i d'esquena, jo ja veig que és molt maco :-))
ResponEliminaLa darrera foto és simpatiquíssima!! :-))
Per sempre no!.
ResponEliminaGuaita el Mr. Beam...
Ohhh quina tendresa...
ResponEliminaL'última foto és genial, jajaja.
Quina cosa tan bonica...
ResponEliminaFeia temps que no veiem en Marc.
Preciós!
Mestre Jesús, és molt espectacular esta entrada!!!!!
ResponEliminaUffffff!! Que boniquet!!
ResponEliminaDona-li un petonet de part meva, a tots dos!!
Uix! quina monada! Me'l deixes uns dies "porfa!" Et prometo que te'l cuidaré bé (molt bé)... (massa bé!)Mortadel.la a dojo! Triturada...
ResponEliminaQuines fotos mes guapes.Com veieu ens cau la baba a tots.:-)
ResponEliminaRamon
Tinc diversos "nebodets" que amb cinc o sis anys encara anaven amb "l'amic per sempre" del bressol. Un consell: Si mai en veus un d'igual, compra'l, que potser algun dia l'hauràs de "ressuscitar".
ResponEliminaP.S. Felicitats per aquesta felicitat que transpues!!
Quina coseta més xula!! gaudiu-lo al màxim, que es fan grans molt de pressa...
ResponEliminaMira'l que gran que està!
ResponEliminaMolt amics i inseparables :)
Quina guapada de fotos, sobretot la última és molt i molt bonica!
ResponEliminaPetonet dolç per en Marc i el seu amic!
;)
Que gran que està...ets un artista també amb la camera.
ResponElimina