Quan indecisos els passos
no gosen triar el seu destí,
quan el pes feixuc dels records
convida a la derrota,
desesperadament busco
les petjades d'un conill blanc.
Versos inspirats en la il·lustració de Mònica Ràfols.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Sempre m'ha agradat el conte de l'Alícia.
Jo, sifos ella, hagués decidit tirar per l'esquerra.
*Sànset*
Jo sempre segueixo les engrunes que van deixar pel camí els nostres avis, la seva saviesa sol indicar el camí encertat i si nó s'ha de ser valent, curiós i atrevit i explorar noves rutes.
Bon dia Jesús M.
Ummm! Que bonic!
Hola a tothom!
Sóc molt feliç!
Ànims per a continuar creant!
Aquesta setmana vaig de bòlit però et passo a saludar, bona nit.
Els passos indecisos no deixen de ser passos endavant, encara que amb por, amb indecisió...són passos endavant i això és bo!
Publica un comentari a l'entrada