26 de març 2010

Em sorprén el teu tossut desig d'enlairar-te,


Em sorprén el teu desig d'enlairar-te, mentre els meus peus trepitgen fulles seques, pinyes buides, tossudes arrels.

2 comentaris:

emili nieto ha dit...

No em sorprén el teu enlairament poètic, mentre els meus ulls acaronen la pantalla, geni creatiu, precises paraules.

Joana ha dit...

Si no creixessin cap amunt no podríem alçar la mirada per mirar-los i de pas veure el balu del cel :)
bon cap de setmana!