Presentació de Les cartes de Gèminis

22 d'octubre de 2025. Tinc el goig de participar en la presentació de dos llibres més de l'Emigdi Subirats.

Després de la benvinguda d'Irene Prades, i les paraules inicials de Jaume Llambrich, l'editor estimat, Xabier Coluig ens parla de la traducció d'Emigdi a l'anglès de La insostenible lleugeresa del vers, The unsustainable lightness of verse.

Després em toca a mi parlar de Les cartes de GEMINIS, una edició comentada d'una selecció de cartes que Gerard Vergés va publicar a la revista . En resum, un trio guanyador emocionalment: l'amic Emigdi, l'admirat Gerard Vergés, i l'estimada Editorial Petropolis.

Sobre el contingut, què més puc dir de la narrativa de Vergés! Les va escriure de molt jove, però ja s'hi troba la seva mestria, la delícia de comprovar com navega entre temes diversos, tal com farà anys després amb llibres com 13 biografies imperfectes o amb el recull d'articles d'Alfabet per a adults. 

Tenia anotades quatre coses per a estirar el fil de la presentació, però mitja hora abans de l'acte, m'adono de l'evidència que la presentació d'un llibre de cartes mereix una altra carta. I així escric tan ràpid com puc la carta següent que llegeixo durant l'acte:

Benvolgut Emigdi,

 

T’escric aquesta carta que té un polsim -o una carretada-, de surrealisme, gairebé a la manera del nostre admirat Gerard Vergés, però no com ell les escrivia, sempre sabedor, sovint irònic, que el receptor mai la llegiria,  per circular en altres esferes de més aquí de la vida terrestre, o de més enllà de la mort. La manca de sentit d’aquesta carta rau en què tu no la llegiràs, sinó que l’escoltaràs de la meva pròpia veu, en directe, aquí a la meva dreta, o a la meva esquerra (encara no sé com ens posarem en aquesta sala de la Biblioteca que tantes vegades ens ha unit.

De ben segur que Irene, o qui l’hagi substituïda si està de viatge, ens haurà presentat amb l’estima habitual, fent referències a la quantitat d’anys que ens coneixem, que hauríem de començar a amagar, més per vertigen que per coquetería.

Em permeto, a manera de recordatori i d’agraïment, anar-me’n vint anys enrere –que no pateixi el respectable públic, que no tornaré al present d’any en any. Jo acabava de publicar Postres de músic, el meu segon llibre, i vam coincidir, crec que a Ca’l Sisco, al Temple, en una presentació de la nostra estimada Paquita. Allí ens vam conèixer personalment, tot i que jo ja sabia de tu, de la gran quantitat d’articles que ja publicaves a la web de llibresebrencs. Et vas comprar o et vaig regalar un exemplar del meu llibre, i poc temps després vas publicar al Diari de Tarragona un dels articles més positius envers els meus llibres que mai he llegit. Ho tinc molt present, amic, i llavors fou molt important per a aquell escriptor novell; ara és important estar al costat de l’amic.

Entrem en matèria d’aquest llibres. Molts admirem de fa temps la teva capacitat de treball, de publicar llibre rere llibre, però és que ara te’ls menges de dos en dos, com els Petit suisse d’aquell anunci.

Però Vergés s’ho val, veritat?

A banda del treball, jo destaco la teva passió, per múltiples disciplines que compartim; passió i fidelitat, que unides al teu treball, en converteixen en el Messi de les lletres de Font de Quinto, Campredó, i de més enllà de l’Ebre.

Aquest llibre que és un regal. Jo ja tinc la fabulosa edició que es va fer de la revista Gèminis, però, no ens enganyem, no és fácil de tenir als braços gaire estona, és una llepolia que cal degustar a poc a poc. Amb aquesta selecció comentada de cartes que Vergés hi va publicar, ens les fas més properes, a la voreta de la tauleta de nit , i podem paladejar la delicia de la narrativa de Vergés, que tot i ser Jove quan les va escriure, ja s’entreveu el seu talent per navegar per tota mena de circuits narratius, d’anar i vindre, de picotejar allà i aquí, de fer-nos reflexionar i somriure, a tenir set de tenir set de saber.

Gràcies a tots tres, a Vergés, a la mai proa lloada Editorial Petròpolis, i a tu, Emigdi, una abraçada quan ens trobem, que és ara mateix.

Tortosa, 22 d’octubre de 2025  

I efectivament, ens fem una bona abraçada, fruit de dècades d'amistat i col·laboració. 

Emigdi, a més d'explicar-nos  el rebuig de la idea inicial de traduir les cartes de Vergés al català, l'estructura del llibre amb les cartes escollides i uns comentaris posteriors de l'autor, que sovint s'adreça també als destinataris de les cartes.. a més de tot això, Emigdi solca dialècticament per molts dels seus referents vitals i literaris inabastables. 

Emigdi em recorda que l'article sobre Postres de músic que he citat a la carta va ser el primer apunt del seu blog, i jo recordo per a mi, que el llibre que vaig coordinar, Totes les baranes dels teus dits, va ser el primer de l'Editorial Petròpolis, i aquesta bonica coincidència, de ser a l'inici d'importants trajectòries de dos amics, em fa sentir feliç. 

I la corda que encara ens queda!!!