tag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post8623875476172710136..comments2024-03-25T19:14:07.408+01:00Comments on tens un racó dalt del món: Se’m fa estrany comprar avellanesUnknownnoreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-82934643844481191902011-11-21T23:10:10.563+01:002011-11-21T23:10:10.563+01:00Preciós Tibau. A mi també se'm faria molt estr...Preciós Tibau. A mi també se'm faria molt estrany amb les vivències que hi tens associades. <br /><br />A mi em passa el mateix quan se m'acaben els trumfos dels padrins i n'he de comprar al super... mai no m'hi acostumaré!El porquethttps://www.blogger.com/profile/02739994556123428655noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-51905715864945846692011-11-21T21:02:04.886+01:002011-11-21T21:02:04.886+01:00Bé, a mi m'ha vingut al cap la cançó dels Pets...Bé, a mi m'ha vingut al cap la cançó dels Pets, Menja avellanes. Algú havia de posar la banda musical als records, oi?Rafelhttps://www.blogger.com/profile/13866718061790880731noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-70633542672545720072011-11-21T20:46:57.548+01:002011-11-21T20:46:57.548+01:00T'entenc... grans records que agraden i fan ma...T'entenc... grans records que agraden i fan mal al mateix temps :)<br /><br /><a href="http://365contes.blogspot.com/" rel="nofollow"> 365 contes</a><br /><a href="http://terradellibres.wordpress.com/" rel="nofollow"> Terra de llibres</a>bajoquetahttps://www.blogger.com/profile/08233756638524833310noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-14617587340772951652011-11-21T19:54:41.985+01:002011-11-21T19:54:41.985+01:00Quins records!
D'una banda ens agrada recordar...Quins records!<br />D'una banda ens agrada recordar aquestes coses, però també se'ns posa aquell nus a l'estomac que...jomateixahttps://www.blogger.com/profile/17185624241803045167noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-49205132764715751502011-11-21T19:22:07.360+01:002011-11-21T19:22:07.360+01:00Jo quan veig els camps amb el blat de moro madur e...Jo quan veig els camps amb el blat de moro madur em recorda quan de petita espellufava les espigues i sento encara l'olor :)<br />I jo berenava pa amb avellanes i anous :)Joanahttps://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-90210129337221623332011-11-21T18:35:02.478+01:002011-11-21T18:35:02.478+01:00en fa gràcia veure com els meus records han desper...en fa gràcia veure com els meus records han despertat els vostresJesús M. Tibauhttps://www.blogger.com/profile/17707570395715687473noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-5125404798763333412011-11-21T18:22:46.847+01:002011-11-21T18:22:46.847+01:00A mi les castanyas sempren en recordan el pati del...A mi les castanyas sempren en recordan el pati del colegi que anava cuan era petita.Pakibahttps://www.blogger.com/profile/02344537759798925159noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-7679450584768379882011-11-21T17:59:11.172+01:002011-11-21T17:59:11.172+01:00A mi això em passa, amb el pa,i els pastissets, el...A mi això em passa, amb el pa,i els pastissets, els meus pares eren forners, i jo vaig seguir la tradició uns anys. Ara quan vaig a comprar-lo, torno a quan era menuda, que tots els dies m'aixecava amb l'olor del pa, recien sortit del forn, a l'escalforeta que feia a casa, a la farina. mon pare m'enfarinava, la cara quan me donava un beset, i a les paraules de ma mare, que me deia " la més dolçeta i ensucradeta del món"i ara les més dolçetes i ensucradetes del món son la meua filla , les meues nebodes i els dos nebodets besons.Cati Bruscanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-9189116362073627352011-11-21T17:57:14.758+01:002011-11-21T17:57:14.758+01:00Pèrdua i recuperació, aquest és el balancí en el q...Pèrdua i recuperació, aquest és el balancí en el qual es mou la nostàlgia i la seva contrafigura, la projecció cap al futur. Inevitablement el món ens empeny a deixar enrera moltes coses, però la memòria, amb el recurs d'un so, una olor, una imatge inesperats, ens les retorna en forma de record. De vegades tan vius que semblen actualíssims. L'escriptura bona com la teva les fa així, vives i actuals,Eduardnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-92170618770055204732011-11-21T17:36:31.987+01:002011-11-21T17:36:31.987+01:00De retruc, m'has fet també reculat en el temps...De retruc, m'has fet també reculat en el temps. A casa les guardàvem dalt de les golfes. Com si for ara recordo el so líquid que fèien quan al padrí les remenava per assecar-les, i el so de l'aigua escolant-se pel rec, sota l¡ombra dels avellaners anyosos, i la frescor de l'aigua quan s'escampava pels bancals i era engolida per l'assedegada terra... Ai!Joan Guaschhttps://www.blogger.com/profile/08741849375228877329noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-19435707576472019042011-11-21T17:12:44.420+01:002011-11-21T17:12:44.420+01:00Les avellanes sempre porten records...no sé perquè...Les avellanes sempre porten records...no sé perquè, recordo una estufa vella molt vella a Sant Martí de Sobremunt que funcionava amb closques d'avellana, era una estufeta petita, molt curiosa, també recordo haver portat una avellana a la butxaca i jugar-hi amb els dits...Martahttps://www.blogger.com/profile/10381139940086899755noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-47021820956674945982011-11-21T14:58:59.796+01:002011-11-21T14:58:59.796+01:00Els records de la vida familiar són els més tendre...Els records de la vida familiar són els més tendres que hi ha...i els més dolorosos quan només són records d'un temps passat.Cristòfol miróhttps://www.blogger.com/profile/00983165656907026268noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-50947247144579553702011-11-21T14:34:01.986+01:002011-11-21T14:34:01.986+01:00Jesús, muy emotivo tu relato.
Para mí, el mismo ...Jesús, muy emotivo tu relato.<br /> Para mí, el mismo cuadro que pinta mi nostalgia... los mismos colores,el mismo ruidito del chocar de las queridas avellana...y la tela de fondo..el amor de la familia...Isabel H. T.noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-14153478861284075372011-11-21T12:27:04.392+01:002011-11-21T12:27:04.392+01:00I a mi amb l'olor d'userda i fonoll.I a mi amb l'olor d'userda i fonoll.Alyebardhttps://www.blogger.com/profile/06453695870135560805noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2107940833067664113.post-18116188354387585852011-11-21T12:11:23.084+01:002011-11-21T12:11:23.084+01:00A mi em passa el mateix amb les taronges.A mi em passa el mateix amb les taronges.Gínjolhttps://www.blogger.com/profile/10025369999535191980noreply@blogger.com