10 de gener 2011

Desdefinicions (178)

via llachtia. Carrer que a Porrera haurien de dedicar a un cantautor català.
aromatemàtiques. Càlculs que fan bona olor.
patroxinador. Mecenes que ve de l’extrem Orient.

09 de gener 2011

Matisos de groc

Matisos de groc
s'ajauen a beure vora el riu.
Jo m'alimento.
.
Paraules inspirades per una foto de Vicent Pellicer.

La vall del miracle, d'Armando Vericat

Segle XVI. Un monjo amb poca vocació religiosa ha de fugir del seu poble natal, al sud de França, per problemes de faldilles. Fa cap a Bot, a la Terra Alta, però allí, les seves aficions pel gènere femení li portaran més problemes, tot i que li permetran conèixer l'amor de la seva vida. Ha de tornar a fugir, cametes ajudeu-me, ferit de mort. Un metge de Tortosa el sentencia, però "miraculosament" es guareix al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera.
Fins aquí, la novel·la té tota l'aparença de comèdia, frívola fins i tot, però tot es capgira arran d'uns tràgics fets que ens omplen de misteri i que avicien el lector a llegir de forma trepidant fins al final. Cal resoldre el misteri d'un salvatge assassinat. És fàcil i de gran utilitat carregar les culpes al sospitós que tenim més a mà, però la força de l'amistat, o del remordiment, pot canviar el destí. No us explico el final.
Una història de monjos tractats com a hòmens, amb els seus pecats i les seves virtuts, que li val a l'autor el XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.

08 de gener 2011

El vol de l'ibis roig, de Maria Valèria Rezende

"L'autora d'aquesta novel·la ha creat dos personatges: un home i una dona, un peó i una prostituta. Ell, el Pas Ningú, ha marxat del seu poble perquè volia aprendre a llegir. Ella, l'Ibis roig, ha quedat atrapada a la ciutat. Es coneixen per accident. Ell no té com pagar-li el llit i es posa a explicar-li històries. Ella no té com pagar-li la companyia i es posa a ensenyar-li de lletra."
"Tots els altre spersonatges de la novel·la, els que desfilen per aquestes mil i una nits brasileres, maria Valèria Rexende probablement els ha conegut i sentit: fa quaranta anys que viu, com a monja i educadora, amb els sense nom i sense lletra. I no deixa de ser bonic que una monja, quan vol transmetre tot l'anor que li inspiren, hagi d'inventar-se una prostituta. Maria Magdalena no li queda gaire lluny."

Corren, de Gossos

Caminar córrer, viure. Corren, de Gossos.

07 de gener 2011

Es poden recuperar les ales?


El meu fill juga i fa caure una figureta. Es trenquen les ales que, màgicament, s'uneixen amb cola. Però, realment es poden tornar a apegar les ales d'un àngel? Es pot recuperar la innocència d'un nen.

Cares del món (183)


Del bloc de fotos d'Anna Mora rescato aquesta Cara del món.

Guanyadora i solucions jocs literaris de desembre


Núria Pons, amb la seva primera participació, ha tingut la sort de guantar el sorteig dels jcos literaris de desembre i rebrà el premi del mes: un lot de sis llibres que regala Perifèric Edicions. Les solucions als jocs són les següents:

184è joc literari : Les bruixes d’Arnes, de David Martí; La salvatge, d’Isabel-Clara Simó; Estremida memòria, de Jesús Moncada; L’última paraula, de Toni Cucarella.
185è joc literari : aquí estan les participacions rebudes.
186è joc literari : Coia Valls.
187è joc literari : les 7 diferències del joc de Tintin estan marcades a la imatge.

06 de gener 2011

Llibres als bars (3)


Si em seguiu al blog sabreu que de tant en tant, a part d'alliberar llibres al carrer, també m'agrada deixar-los en llocs més recollits, com ara restaurants o bars, al costat de la premsa diària.

Aquesta setmana he deixat un exemplar de Postres de músic perquè la clientela que s'asseu a prendre alguna cosa a la pastisseria pallarès de Tortosa el pugui llegir (postres de músic i una pastisseria; bona parella, no?).

A més, el llibre està en bona companyia d'aquest bonic rellotge.

Inútil pètal


Els inútils, en aparença, pètals de la flor de safrà, no renuncien a regalar-nos el seu color.
.
Inspirat en la imatge del perfil de Noves flors.

05 de gener 2011

La màgia és dins de casa


Miro pel balcó i els Reixos encara no es veuen. Sento el meu xiquet riure. La màgia és dins de casa.

188è joc literari


Els jocs literaris encenten el 2011 una mica de cap per avall, com podeu veure, però no patiu, només espero que us ajudi a respondre correctament la pregunta d'avui. Simplement heu de dir l'autor i el títol del llibre on apareix el següent personatge: Anine Rakanna.
Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres i dos CDs dedicats pels seus autors/es.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de febrer.

04 de gener 2011

Premi jocs literaris gener de 2011


Els jocs literaris del mes de gener tindran com a premi un nou lot de llibres i música, signats pels seus autors, amb els qual segur que gaudireu d'una bona lectura.
Música:
-Qui no plora no mama, de Pepet i Marieta. Nou disc d'aquest grup format per músics de banda i banda del riu Sénia. Forma una proposta festiva que s'impregna de les músiques “populars” d’arreu del món. Aquí en podeu escoltar una cançó.
- La mà dels qui t'esperen, de Cesk Freixas. Nou disc d'aquest cantautor, bon representant de l'última fornada de l'actual escena la cançó d'autor en català i de protesta als Països Catalans. En podeu escoltar una mostra aquí.
Llibres:
- Llibre d'oracions, de Joan Guasch. Llibre d'aquest autor vallenc del qual Carme Rosanas en diu: "Llegit i rellegit, no crec que hi hagi ningú que no se senti identificat en els rituals quotidiants que ens explica tant bé en Joan. I l'oració poètica a sota."
- El català és un misteri poètic?, de Fede Cortés. Del Priorat arriba aquest 3r llibre de la sèrie "Nous casos dels detectius Johnson & Johnson". S'hi troben qüestions del nostre idioma barrejades amb un problema amb un vehicle peculiar i la solució al misteri de l'Encamisada.
- Solsticis en minúscula, de Laura Dalmau. Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada, 2009. David Madueño diu que basa els seus conceptes poètics en l'exploració de l'erotisme i la sensualitat com a eines de descobriment i realització, en un llibre conceptualitzat, pensat i treballat.
-Subsòl, d'Unai Siset. Llibre concebut a partir d'una fotografia, feta de fragments, per conformar una història. Set relats, set estils diferents, una sola obra. Els membres d'Unai siset són: Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano, Vicent Usó.
- El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig. Dos personatges enmig d'una frontissa vital es creuen, comparteixen un dia, s'expliquen, i, potser, donen una oportunitat a les seves vides. Aquesta tercera obra de l'autora va guanyar el Premi Roc Boronat.
- Olor de gas, de Pep Elias. Una història singular que, malgrat estar ambientada en un altre planeta, no deixa de ser una irònica metàfora de la humanitat. El resultat és una distreta crònica marciana amb poca ciència i molta ficció. La novel·la va guanyar el XXII Premi Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2010
.
Si sou escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc. i voleu col·laborar oferint la vostra obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà l'1 de febrer.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Joan Pinyol alliberat a Tortosa


Avinguda Capri, el recull de contes amb què Joan Pinyol fou finalista del IV Premi Pere Calders, és alliberat a la plaça de l'ajuntament de Tortosa, al damunt d'un parquímetre de zona blava. Algú que vagi a dipositar-hi monedes s'emportarà una alegria, espero.
Que consti, el llibre l'he deixat jo, no els Reixos.

idees + microaportacions = projectes. Neix Verkami.

Sabeu què és el crowdfunding? És una manera directa de finançar projectes creatius de tot tipus amb la suma d’aportacions individuals. Ara això e spot porsar en pràctica a través de la web Verkami .
Verkami es dirigeix a creadors independents que busquen finançament per materialitzar les seves idees. El seu públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions.
Només els projectes que en el termini de 40 dies arribin com a mínim al 100% del seu objectiu de finançament rebran els diners aportats pels seus mecenes. En cas contrari, les quantitats que els mecenes s’han compromès a aportar no es faran efectives i el projecte no rep el finançament.
El crowdfunding és l'alternativa per a la creació i el consum cultural on els creadors recuperen la llibertat i el control total de les seves obres.
Per part meva seguiré amb interès l'evolució d'aquesta idea a la seva web que us convido a visitar.

03 de gener 2011

Haikú d'hivern 3


Somrius rodó
com guants d’infant petit,
dolç ninot blanc.

Desdefinicions (177)

abrasada. Abraçada amb molt de caliu.
universicari. Que realitza estudis superiors per a assassí.
horroròscop. Presagis que et conviden a no sortir del llit aquell dia.

02 de gener 2011

El perquè d'Aquell pèsol

Fa un parell de setmanes vaig penjar un nanoconte que deia textualment "Aquell pèsol". Tot té una explicació.
Ja feia temps que tenia ganes de publicar un nanorelat així al blog, i fins i tot tenia decidit el protagonisme de la paraula "pèsol"; però fou durant la conversa que vam mantenir a Móra d'Ebre després de la presentació del llibre del Xulio que em vaig decidir.
Ja durant l'acte, Xulio va parlar del poder evocador de les paraules, de vegades superior a mil imatges, contràriament a la popular dita. Posava l'exemple de la paraula "taula", que la seva simple pronunciació evoca en cadascú de nosaltres una imatge de taula diferent.
Després, mentre sopàvem junts, vam tornar a incidir sobre el tema, i vaig dir que sovint els posts més breus són els més comentats, i vaig fer una petita juguesca: si escrivia un post simplement amb les paraules "aquell pèsol", rebria més de 20 comentaris.
Val a dir que el post no aconseguí aquesta xifra, però fou el més comentat de la setmana, i fins i tot va inspirar algun petit relat.
El poder evocador de les paraules. Tots tenim una experiència diferent amb els pèsols, records casolans, familiars o viatgers. A més, no és tracta d'un pèsol qualsevol, sinó "aquell". El demostratiu que l'acompanya ens l'envia lluny en l'espai o en el temps, en algun racó de la memòria que la paraula fa despertar.

El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig

Un home madur, comptable, en plena decadència personal, familiar i laboral. Una noia jove, marginada o automarginada de la societat. Es troben als carrers de la ciutat i compartiran una "aventura" vital que pot canviar les seves trajectòries. Li recorda la seva filla. Li recorda els anys que compartia il·lusions amb la seva dona, les esperances d'una nova vida que es transformaran en dolor, en culpa, en retrets. Aquesta noia amb qui topa avui li ofereix una oportunitat de reconciliar-se amb el món.
De les seves mans coneixerem el passat, baixarem a les profunditats més fosques de la ciutat, i aconseguirem potser un bri d'esperança.

El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig, és l'obra guanyadora del Premi Roc Boronat 2010, i us en llegeixo un fragment que gairebé sembla un conte:

01 de gener 2011

Mil petons

T'envio mil petons de formes i colors distints.
Tots fan somriure,
tots volen fer-se amics del teu desig.
.
Bon any, molta salut i força petons.
Imatge del blog de Montse Amat.

Happy new year, d'ABBA

Happy new year, d'ABBA. BON ANY!!!




I no us torneu tan bojos i boges com Jim Carrey ( o sí)