Un dels sentits més útils per sobreviure
dignament és el de l’humor. L’humor no
tan sols ens alegra la vida, sinó que és un mitjà fantàstic per a explicar la
realitat. El més simple dels acudits, si ens posem a analitzar-lo, pot amagar
tota una filosofia de vida. Vet aquí un exemple.
.
-Doctor, doctor, si poso la mà dreta
darrere de l’espatlla esquerra em fa mal.
-Doncs no ho faci.
.
Sí, és breu, i de tan ximple fa gràcia,
tot i que, segurament, no riuríem gens si un metge ens respongués d’aquesta
manera a la consulta.
Els humans som uns animals fantàstics i
tossuts, tant per al bé com per al mal. Som capaços de les heroïcitats més
grans, i coses que avui ens semblen impossibles, s’han fet realitat gràcies a
la nostra tossuderia, i aquesta mena de fascinació que sentim pels reptes.
Ës important tenir missions a la vida, una
meta que ens estimuli a avançar. Però hem de ser prudents amb els horitzons que
ens marquem, perquè si són inabastables, ens poden fer caure en la frustració.
Moltes vegades tenim tendència a donar cops de cap contra la mateixa paret, tot
i que l’experiencia, també tossuda, ens digui que és massa dura, que mai la
podrem tombar, que intentar-ho de nou només ens causarà dolor. Però ens tempta
tornar-ho a provar, i intentem amagar dins l’oblit les nafres del passat; “una
vegada més, i prou”, ens enganyem.
De vegades, rendir-se davant l’evidència
no esdevé una derrota completa, sinó una passa enrere per buscar una sortida
millor, o gaudir de romandre al mateix lloc durant un temps més.
Desafiar el dolor per a intentar-lo
vèncer, o fugir-ne a la recerca de la pau? No hi ha una resposta vàlida, no hi
ha una fórmula universal. Cadascú ha de
trobar el seu equilibri, i valorar quant desitja posar la mà dreta a l’espatlla
esquerra, quant de dolor pot suportar.
