nanoconte traduït a diversos idiomes

A aquestes alçades no és cap secret que els nanocontes és un dels meus gèneres que potser més em defineix, i que més em permet jugar.

I jugant, jugant, he demanat a uns quants amics que tradueixen un dels meus nanocontes a diversos idiomes. Si algú el vol traduir a un altre idioma, per a si serà un plaer.

Aquest ha estat el resultat:

.

Reclama el seu dret a volar. “Però si no ets cap ocell”, li retrauen. Les seves ales diuen el contrari.

Jesús M. Tibau

 .

Er fordert sein Recht aufs Fliegen. "Er ist kein Vogel", man wirft ihn vor. Seine Flügel widersprechen ihn.

Traducció a l'alemany d'Emigdi Subirats

 .

Il réclame son droit à voler. "Tu n'est pas un oiseau" lui retorquent-ils. Ses ailes disent le contraire.

Traducció al francès d'Anna Morell

 .

 Richiede il suo diritto di volare. "Non sei un uccello", lo riprendono. Le sue ali dicono il contrario.

Traducció a l'italià d'Eduardo Margaretto

 .

Mae’n cadarnhau ei hawl i hedfan. “Nid aderyn wyt”, maent yn ceryddu. Dwed ei adenydd y gwrthwyneb.

Traducció al gal·lès de Robert Strange

.

She insists on her right to fly. 'You're not a bird,' they shout at her. Her wings dare to say the opposite.

Traducció a l'anglès de Sílvia Panisello i Brian Cutts

 .

Suo iure volare vindicat. “Tu non es avis” ei replicant. Suae alae contrarie dicent.

Traducció al llatí de Pilar Cid

Han hävdade sin rätt att flyga. “Men du är ingen fågel”, sa de. Hans vingar motsade det.

Traducció al suc de Jordi Boixadós

A mig camí de la incertesa, al Diari de Tarragona

Entrevista amb Glòria Aznar al Diari de Tarragona, per parlar del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).
Després d'una amable conversa telefònica, en què noto que s'ha llegit uns quants dels relats, Glòria titula l'article "Les petites coses que ens fan humans".
De vegades, l'autor no sap ben bé com definir allò que escriu, sobretot, com és el meu cas, quan escriu sense pretensions d'arribar enlloc, simplement pel goig o la necessitat d'escriure, tot i que de forma inevitable, les paraules sempre et portin pel camí de les emocions.
Aquest cop aprofito de nou una definició que em va regalar l'amic Jesús Fusté: contes humans.
Opinar sobre els meus contes no m'agrada tant com escoltar quina reacció ha provocat en les persones que els llegeixen.
Propers actes en què us convido a vindre a parlar dels meus contes:
-05/03 Biblioteca de Tortosa. 19.30
-11/04 Llibreria Llapis de Falset, al matí
-14/04 LLibreria La Capona de Tarragona
-25/04 Cornudella de MOntsant

Sobre Jon Gras, a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre, dediquem el programa a Jon Gras, autor rapitenc que ens vas deixar el 2015 amb 30 anys, en motiu de l'edició del llibre Poemas en papel arroz, 43 poesies en la seva versió original en català o castellà, i la seva versió en chilango.
Del llibre i de l'autor en parlarem amb Josep Juan Segarra i Eduardo Margaretto, així com també de les seves activitats de Poesia, surf i kaiak, i dels docuretrats, del primer, i de la tasca editorial del segon, a través de la col·lecció L'Escrita, on l'any passat edità el llibre Dona poesia, i també del 3r certamen de Ràpita Poètica.
Abans haurem començat el programa amb les recomanacions literàries de tres alumnes de l'Institut Deltebre: Alexia Arasa, Alba Murcia i Andrea Guart, que recomanen Buenos días princesa, de Blue jeans, El diari d'Anna Frank, i Els pons de Madison County, de Robert James Waller.
Acabarem el programa amb Carme Abril, professora del mateix Institut, que reivindicarà el paper de la dona a la literatura.
I les seccions De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes

El programa s’emet el 4 i 11 de març, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

A mig camí de la incertesa, la presentació

Esperant amb il·lusió renovada la primera presentació del meu nou llibre A mig camí de la incertesa, aquest dijous, 5 de març, a la Biblioteca de Tortosa, acompanyat de l'amic Ricardo Gascón.
És el 16è llibre, el 8è recull de contes, dec portar prop d'un centenar de presentacions, i el que em ve de gust és passar una estona amable llegint contes (cada cop més breus) i compartint sensacions i emocions evocades per aquestes petites històries a partir. sovint, de gestos molt quotidians i propers.

Centenari de Gianni Rodari

No recordo amb quina persona, que em recomanà el llibre Contes per telèfon, de Gianni Rodari, hi estic en deute, perquè s’ha convertit en un dels meus llibres preferits. L’he rellegit diverses vegades a mon fill, n’he penjat vídeo lectures a youtube, ja fa sis anys que en llegeixo un conte per Nadala la Cadena Ser, l’he fet llegir al Club de Lectura de Tortosa per a adults, i l’he recomanat infinitat de vegades.

Però no només aquest llibre, sinó tota l’obra de ficció d’aquest autor italià, del qual enguany se celebra el centenari, i d’altres llibres com Gramàtica de la fantasia, ens ensenyen a jugar amb les històries, a mirar el món des d’una altra perspectiva, ens conviden a experimentar, a sacsejar el nostre entorn com un calidoscopi per a veure què en surt. El més interessant de tot plegat és que les seves històries de fantasia ens ajuden a observar millor el nostre món de veritat, a subratllar les petites coses que tenen autèntica importància, a posar en relleu uns quants valors que no hauríem de perdre de vista en cap moment. Contes adreçats a xiquetes i xiquets de totes les edats, sobretot, per qui estigui amenaçat d’oblidar que encara ho és.

A mig camí de la incertesa al programa Primera columna de Canal 21 Ebre

Avui al programa Primera columna de Canal 21 Ebre amb Gustau Moreno Pérez, parlant del llibre A mig camí de la incertesa, (Cossetània Edicions).

Conversa fàcil,unes quantes afinitats m'uneixen amb Gustat, que coneix la meva obra de fa temps. 

La disfressa era quasi perfecta

La disfressa era quasi perfecta. Quasi tant com la indiferència que provocava la seva absència.

La noia de les ovelles pigallades. Anna Plana, una pastora a contracorrent als cims del Pirineu. De Laura Gordó

La noia de lesovelles pigallades. Anna Plana, una pastora a contracorrent als cims del Pirineu. De Laura Gordó

Cossetània Edicions, 2020

Sinopsi

Un anunci, una escola on s’ensenya a fer de pastor, una joventut rebel i una decisió que ella no pren faran que la vida de l’Anna Plana doni un gir inesperat.

En el nou escenari, la Vall d’Àssua, l’Anna caminarà a contracorrent i a ulls escèptics de molts dels seus veïns. Entre cims nevats i animals passarà de ser la noia sense rumb que es deixava portar per convertir-se en una dona forta lligada a la seva família i a les ovelles. Una història de vida que es mou al ritme de la natura, que ens mostra la importància de creure en un mateix i que dona llum a totes les dones ramaderes de muntanya que durant segles han viscut a l’ombra.

cianotípies

Amb Josep Maria Balagué fent cianotípies, tècnica fotogràfica de fa 150 anys, a exposició del Museu de l'Ebre que hi ha dins del pont del Mil·lenari de Tortosa.
Acaba el dia 1 de març al matí. Molt interessant.
Xalo molt quan algú explica amb passió qualsevol cosa. Satisfà l'ànsia d'aprendre i la curiositat del xiquet que encara sóc, em transmet emocions i m'inspira.

Com fer una cabana, de Ton Lloret Ortínez i Martí Garrancho Rico

Com fer una cabana, de Ton Lloret Ortínez i Martí Garrancho Rico

Cossetània Edicions, 2020

Sinopsi

A qui no li agrada jugar a fer cabanes? Segur que amb els teus amics heu jugat moltes vegades a construir-ne al pati de l’escola, al parc, al bosc, a casa... I és que a tothom li encanta fer cabanes. En aquest manual veuràs diferents tipus de cabanes que es fan arreu del món i descobriràs quins són els passos per construir-ne una. Només necessitaràs algunes eines, ganes de treballar i molta imaginació. Som-hi!

les finestres són pous de llum

L'objectiu no m'espanta,
les finestres són pous de llum.
.
Inspirat en una fotografia de Marc Prades.

A mig camí de la incertesa (fragment)

El cel fosqueja però manté, tossut, algun rastre de blau. Tal com han anunciat al Temps, Venus i Júpiter brillen solitaris a ponent; sembla que quasi es besen, però és un efecte òptic, perquè en realitat es troben a milions de quilòmetres de distància.

.

Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

La distància mai no és neutra.

Les muntanyes es difuminen a mesura que s'allunyen, o que ens allunyem.
La distància mai no és neutra.

.
Inspirat en fotos de Toni Lluch

A mig camí de la incertesa, arriba a les llibreries

A mig camí de la incertesa ha arribat avui a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, i ja llueix ben acompanyat a l'aparador.

no ets esclau de ningú

És molt ample l'horitzó,

no és tan forta la corda com sembla,

no ets esclau de ningú

ni de res.

.

Inspirat en una pintura de Mercè Begué

Conspiració de silenci

Un fragment de guió De pel·lícula: Conspiració de silenci, de John Sturges.
.
Tothom busca alguna cosa en aquesta racó de l'Oest. Per a l'historiador és el vell Oest; per a l'escriptor, el salvatge Oest; per a l'home de negocis, l'inexplotat Oest... Ens diuen pobres i endarrerits, i ni tan sols tenim aigua suficient, però per a nosaltres aquest racó és el nostre Oest, i voldríem que ens deixessin en pau.

A mig camí de la incertesa, presentació a Tortosa

Paper mullat, de Francesca Aliern

Paper mullat, de Francesca Aliern

Cossetània Edicions, 2020  

Sinopsi

En els temps convulsos que van precedir l’esclat de la guerra civil espanyola, el Màxim és un director d’orquestra que triomfa en els grans teatres europeus. Malgrat els forts lligams que manté a la seua vila natal, coneix el significat i la importància de la llibertat gràcies als seus viatges. La casualitat farà que a París conegui l’amor amb una xica enigmàtica que prové del Maestrat, terra de maquis. Al seu costat coneixerà una nova forma de vida que el portarà pels camins més inesperats, fins que la crida dels orígens el conduirà a retrobar la pista dels pares i de la llar.

Quan se superen tots els límits, el millor paper que un artista pot interpretar és el de la seua pròpia vida. Paper mullat és una història marcada profundament per la capacitat de superació i d’adaptació als canvis radicals, com les aigües dels rius, que mai no són iguals.

A mig camí de la incertesa (fragment)

Un fràgil tel d’humitat, que es torna gebre a les herbes properes, s’escampa amb silenci de difunts. Les fulles que no hi ha als arbres comencen el procés per fer-se terra, impertorbables a passions humanes o divines, i dalt, les rames nues apunten a un cel indecís encara, que no és dia ni nit, ni pluja ni vent. Les pedres mullades s’esmolen als seus peus, però sap que no caurà mentre el portin agafat pels braços. L’absència de núvols augmenta el risc de gelada

.

Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

Quan el ritme i la constància

Quan el ritme i la constància esdevenen calma i bellesa alhora.

.

Inspirat en una foto de ElioCiol, trobada a la pàgina de facebook Fotogràficamente

A mig camí de la incertesa (fragment)