Estava clar que aquestes petites joies de la natura havien de fer cap un dia o un altre a la secció de Felicitats petites.
Imagineu quin moment de pau i felicitat més gran, davall d'un cirerer, envoltats de verds i vermells, mentre petits rajos d'un sol que no crema encara travessen els breus espais entre les fulles. I després la dolçor a la boca i algú que se'n posa un parell a les orelles com si fossin arracades per fer riure.
Les cireres:
ResponEliminaCom dos becs de l'amor,
com dos arracades plenes d'encant,
com una parella d'encisos imantadors,
com dos escrivents de tinta dolça,
com dos promeses de sucre pel paladar,
com dos metàfores de la sang amant,
com dos bessons guarnits de vermell plaent,
com dos soldats defensant el paisatge més bell,
com dos estendarts d'un eclipsi de vi,
com dos princeses del més enigmàtic dels bodegons,
com dos crits d'extasi adolescent,
com un simil de benviguda per a l'estiu.
Tot ho amalgamen dos cireres que obren de bat a bat els meus desigs a l'andana
on espero l'estació dels mil fruits.
Posdata: Qui pugui que llegeixi "el temps de les cireres" de Montserrat Roig, és un gran llibre.
A. Guiu.
De petit al meu poble habien cireres per tots els llocs ens feiem arrecades.
ResponEliminaUna fotografia així és una gran font d'inspiració. Ais les arracades... Qins records de nena! :-)
ResponEliminaFa dos diumenges vaig poder gaudir d'aquesta felicitat petita. Les cireres "a la taula" perden gran part de l'encant: el millor és poder menjar-ne sota l'arbre acabades de collir.
ResponEliminaAra que ho dius... apago l'ordinador i surto al cirerer o collir cireres, avui que fa sol...
ResponEliminaMirar un arbre amb cireres és un plaer, però un cistell ple de cireres...quin goig que fa! :)
ResponEliminaM'encanten les cireres; són la metàfora de la meva lluita. Per sort crec que aviat tastaré les cireres.
ResponElimina