el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
14 d’octubre 2008
Al terra de suor antiga el cep s’arrela
Al terra de suor antiga el cep s’arrela, de mans amic, del cel deutor, i amb el tall de la verema, del vi novell amant gelós.
Recordeu aquelles vinyes del nostre Priorat segurament quan escriviu.És com una votació afirmativa dels nostres moments adolescents quan comencem a captar... Ara, al lluny, ens ajuden a ser nosaltres. Ells també deixaren emprenta saludable. Anton.
Recordeu aquelles vinyes del nostre Priorat segurament quan escriviu.És com una votació afirmativa dels nostres moments adolescents quan comencem a captar... Ara, al lluny, ens ajuden a ser nosaltres. Ells també deixaren emprenta saludable. Anton.
ResponEliminaAmant gelós o del temps, això és a gust del consumidor.
ResponEliminaDesde luego, no podía haber un texto mejor para estos tiempos de vendimia...
ResponEliminaUn saludo!
Vinyes verdes vora el mar...
ResponEliminaM'has fet recordar el poema i la cançó.
Com es nota que ets del Priorat! Preciós poema per a la teva gent!
ResponEliminaI de la dolça malvasia no dius res.
ResponElimina