Vas al super i trobes que està d'oferta la teva marca preferida de xocolata, aquella amb lleuger sabor de taronja. És una doble felicitat petita : primer, perquè no sempre estàs segur de trobar-ne, cosa que et crea certa frustració; segon, perquè a més està d'oferta! Sembla que la Fortuna hagi estat generosa amb tu aquesta setmana.
En compres quatre rajoles i t'estalvies vuitanta cèntims.
Llàstima que després et gastis tot l'estalvi en una bossa de patates ondulades que no estava a la llista.
Els petits "capritxets" són la sal de la vida. Que aprofiti la xocolata
ResponEliminaXocolata amb un lleuger gust de taronja... mmmmmmmmmmmmm....
ResponEliminaVaja! quina felicitat petita més bona!
Bona aquesta!! I és més, hi ha gent que quan veu una cosa d'oferta, encara que no la necessiti, la compra. Senzillament perquè està d'oferta!
ResponEliminahe,he,he... Això de les patates ondulades és el que se'n diu donar en el clau (Bé, no sé si està gaire ben dit).
ResponEliminaI és que sempre fem el mateix, no?
Però aixó no ens treu de gaudir les "felicitats petites"!!!
Menjar-la ja es un gran plaer.
ResponEliminaXocolata i taronja... deliciós
ResponEliminaJo sempre em descuido la llista, no em queda més remei que usar la memória, i sempre entra a la bossa alguna cosa que ni hi era a la llista o bé em deixo una altra que si hi era.
M'encanten aquestes Felicitats petites... tant és així que me'n penso alimentar durant les properes setmanes, d'aquests petits moments de felicitat, per fer una miqueta de música (tan bonament com pugui) i homenatjar-los.
ResponEliminaHola Jesús, sóc el Marc Volpini, em recordes? Visito el teu blog silenciosament de tard en tard...