De vegades, poc després de pensar en una persona ens la trobem pel carrer. Aquesta casualitat ens crea certa felicitat petita, perquè creiem trobar-nos enmig d'alguna maquinació del destí, que es preocupa per nosaltres i no ha deixat de tenir-nos en compte.
.
O que tenim superespíes nans a cau d'orella que escolten els nostres pensaments.
ResponEliminaPotser, l'únic que fem és esbrinar insconscientment el futur.
ResponEliminaEn qualsevol cas, fa goig.
Moltes vegades m'ha passat.Anton
ResponEliminaSi que passa fins hi tot son retrobaments inesperats.
ResponEliminaPassa, a vegades, a mi, la veritat, no gaires. Potser per això quan passa podueix aquesta felicitat petita o gran, depèn de qui et trobis.
ResponEliminaDoncs sí, a mí tot sovint em passa de pensar en algú i trobar-me la persona o que truqui ... potser si que "algú" llegueix els nostres pensaments ... però en qualsevol cas són grates sorpreses !
ResponEliminaDoncs sí, a mí tot sovint em passa de pensar en algú i trobar-me la persona o que truqui ... potser si que "algú" llegueix els nostres pensaments ... però en qualsevol cas són grates sorpreses !
ResponEliminaBen cert..
ResponEliminaTenim de vegades un do adivinatori!! Ens avançem als fets. A mi m'ha passat també!
ResponElimina