Durant l'acte literari que va tenir lloc a Arnes, les germanes Teresa i Neus Pallarés, lectores emocionades i amigues personals de Jesús Moncada, ens van mostrar tres dedicatòries molt especials que els va regalar l'autor mequinensà, i que ara són autèntics tresors.
També jo tinc llibres dedicats per ell, amb el característic ninot o dibuix. Jesús era veí meu al barri de Gràcia. Vivia tot just davant de casa. Passejava amb la gosseta i tenia paraules i salutacions per a tothom. Vas marxar massa d'hora, Jesús!
ResponEliminaMònica Amorós
Tenen un bon record. Quan una persona es fa notar per la seva bondat i manera de fer a la vida es nota més la seva absència.
ResponEliminaUn bon record si..
ResponEliminaquin record mes bonic els hi a quedat tandebó tingués la mateixa sort que elles
ResponEliminaUn gran escriptor (no gens fàcil de llegir) i pels comentaris, una cordial i gran persona!
ResponEliminaPer fer el que feu també teniu de tant en tant alguna recompensa./ Llàstima de persona que va deixar la ploma plena de tinta i el paper blanc.
ResponEliminaa mes a mes de bon escriptor era bon dibuixant
ResponEliminasalutacions