el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
25 d’abril 2009
Les fades del mar
Les fades del mar et vetllen i juguen amb el teu nom.
Aixís que aquest regal mègic de Sant Jordi és un xicotet i es diu Marc! Noi tindrà sant i aniversari ben juntets, el meu fill també se'n diu de Marc, m'agrada molt. Espero que les fades siguin generoses i el vetllin sempre. Aquest cop la felicitació es per en MARC.
Enhorabona Jesús, ets un mite dels blocs i m'han dit que molt bona gent, que la feilcitat visqui amb valtros i a cuidar-vos molt tots, que la família és molt important, què t'he de dir...
Marc?!? M'esperava més originalitat de vosaltres... De Marcs n'hi ha un grapat ben bo arreu (tinc un germà des de fa gairebé 39 anys que se'n diu), per què no li heu posat Basti? però no de Sebastià, sinó de Bastiment i...
Plaaaffffsss!!!Culleres aviiii!! Només era un suggeriment!
Que rima amb bastiment, oi? Sòmines... Celebrem molt que sigui nen, com ho faríem si fos nena, però els nens són més de la mama, hi hi hi...
Com que jugo amb avantatge: ENHORABONA JESÚS I MAITE!
ResponEliminaI els follets d'aquestbriu tan gran que pasa per vora de casa vostre també el protegirant.
ResponEliminaprecios...realment precios
ResponEliminasirenes, canteu el seu nom!!
tres petonets!
Aixís que aquest regal mègic de Sant Jordi és un xicotet i es diu Marc! Noi tindrà sant i aniversari ben juntets, el meu fill també se'n diu de Marc, m'agrada molt.
ResponEliminaEspero que les fades siguin generoses i el vetllin sempre.
Aquest cop la felicitació es per en MARC.
Moltes felicitats per en Marc i tots qui l'estimareu.
ResponEliminaAvui les teves paraules són precioses.
Una enhorabona més! La Joana m'ha convidat a fegir-me a la sev abarana... Una barana més; jesús, perfumada...
ResponEliminaLes fades del marC, dius? ;-) Segur que entre tots plegats el cuidareu com cal!
ResponEliminaya quisiera yo que me arrastraran las sirenas
ResponEliminaAmb el teu permís he vingut a visitar-te. M'agrada el teu blog!
ResponEliminaMàgic mar
ResponEliminaAmorós
Realitat
Catatà.
.....
Un de tants mils.
Felicitats renovades i continuades. Anton.
Les fades del mar canten cançons pel blogaire més petitó de la catosfera... i ell respon amb una rialla :-))
ResponEliminaFa poquet un llibre de poemes, ara el Marc, que és encara un regal molt millor! FELICITATS! De tot cor!
ResponEliminaQue les sirenes, els tritons i Neptú acompanyin sempre al petit Marc i que el batec de les ones el guiïn per camins plens de felicitat.
ResponEliminaEnhorabona Jesús, ets un mite dels blocs i m'han dit que molt bona gent, que la feilcitat visqui amb valtros i a cuidar-vos molt tots, que la família és molt important, què t'he de dir...
ResponEliminaPer cert, preciós :)
ResponEliminavigila que de vegades són una mica trapelles aquestes fades!
ResponEliminaEnhorabona!!!
ResponElimina:D
Marc, deixa'm pronunciar el teu nom una altra vegada...
ResponEliminaEnhorabona!...
ResponEliminaI paciència, sobretot ara, en els primers mesos.
Una abraçada
Poema - regal per l'arribada del vostre fill.
ResponEliminaI no res mésHauria volgut un mar en calma
per fer-ne veu sonora
i posar so a la meva emoció,
hauria volgut la tendresa
necessària per recollir l'instant,
gaudir-lo i extreme'l
fins exhaurir-lo.
Hauria volgut la màgia
dels somnis cobejats,
a tocar de mans
i un bes intens
que em convertís
en cendra viva,
apaivagada
com un incendi vençut.
I no res més
que els teus ulls
passant un moment
pel davant de la meva
estranyesa infinita.
Felicitats i molts petons!!!
No ha quedat bé, i a més hi havia una errada. Tornem-hi.
ResponEliminaI no res més Hauria volgut un mar en calma
per fer-ne veu sonora
i posar so a la meva emoció,
hauria volgut la tendresa
necessària per recollir l'instant,
gaudir-lo i espréme'l
fins exhaurir-lo.
Hauria volgut la màgia
dels somnis cobejats,
a tocar de mans
i un bes intens
que em convertís
en cendra viva,
apaivagada
com un incendi vençut.
I no res més
que els teus ulls
passant un moment
pel davant de la meva
estranyesa infinita.
Un petó pel Marc! i per vosaltres!
és evident que cal felicitar,
ResponEliminaFELICITATS A MARC I LA MAR QUE JUGA COM LES SIRENES AMB EL SEU NOM.
Marc?!?
ResponEliminaM'esperava més originalitat de vosaltres...
De Marcs n'hi ha un grapat ben bo arreu (tinc un germà des de fa gairebé 39 anys que se'n diu), per què no li heu posat Basti? però no de Sebastià, sinó de Bastiment i...
Plaaaffffsss!!!Culleres aviiii!! Només era un suggeriment!
Que rima amb bastiment, oi? Sòmines... Celebrem molt que sigui nen, com ho faríem si fos nena, però els nens són més de la mama, hi hi hi...