Pàgines

▼

11 d’abril 2009

Tio Canya, d'Al Tall

Una cançó que, desgraciadament, no passa de moda, ans al contrari: Tio Canya, d'Al Tall:

at

7 comentaris:

  1. sargantana11 d’abril del 2009, a les 8:26

    no la coneixia, pero com diuen...*real como la vida misma*
    bon dia , jesus

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó11 d’abril del 2009, a les 10:05

    Ja ho pots ben dir, que la situació s'allargassa amb el temps més que no calia. Mentrestant, els valencians no sé què collons fem ni fins a quan aguantarem. Acabaran posant-nos en una reserva apatxe. Aquests espaNols crien tènies i mai no en tenen prou.
    Salutacions des del sud.
    Salut i Terra.

    ResponElimina
  3. Cèlia11 d’abril del 2009, a les 10:23

    M'agradavem molt Al Tall, els anava a veure sempre que tenia ocasió, com ara els meus fills els agrada Obrint pas...

    ResponElimina
  4. Josep M.11 d’abril del 2009, a les 10:50

    a mi també m'agrada aquesta cançó

    ResponElimina
  5. Striper11 d’abril del 2009, a les 14:13

    Quina canya m'agrada.

    ResponElimina
  6. A peu coix. Núria Sagués12 d’abril del 2009, a les 0:03

    Jo ja la coneixia però no l'havia sentit tota sencera.

    ResponElimina
  7. Albanta3 de juliol del 2009, a les 23:01

    Un himne pels valencians... I tan vigent el crit reivindicatiu avui com fa més de 40 anys!!
    Des del PV una forta abraçada!!

    ResponElimina