el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
14 de maig 2009
Despullar-se
Sovint es diu que escriure és com despullar-se. Jo opino que el fet d'escriure, en gran part, també és una manera de vestir-se.
Depèn, no? De vegades un es posa a escriure i mica en mica va traient coses de dins, es va mostrant talment com si s'anés traient peces poc a poc... Però, potser la figura de vestir-se és més constructiva, ho sento com un acte positiu, d'anar-se enriquin i peça a peça anar-se mudant. M'agrada.
Jo sempre dic que a voltes escric per buidar-me i altres per omplir-me i ve a ser un poc això: et tapes i et mostres en funció de si necessites calor o aire fresc.
És evident que en escriure ens vestim, o ens revestim. Ens creem i recreem, ens modifiquem i afaiçonem de manera que podem satisfer el nostre Narcís. Gaudim i ens sadollem de nosaltres mateixos. És un acte tèxtil i onanista. :)
Depèn de com escrivim. Jo tendeixo a despullar-me; encara que sovint tendeixo a transmutar-me, a convertir-me en altres identitats i fer-les ser com jo seria si fos elles i les seves circumstàncies; només amb aquesta sinceritat em pot sortir, si em surt, alguna cosa digna.
Depèn... De vegades despulles la teva ànima, et treus els sentiments de sobre i quedes nu davant el que has escrit. D'altres et vesteixes de colors, de sentits, de passions que d'altra manera no portaries amb tu, i et transmutes, et vesteixes amb peces noves que enriqueixen el teu armari de les sensacions. Tant bonica és una cosa com l'altra... l'important és fer-ho apassionadament!
Jo opino que escriure té una semblança molt més estreta amb el fet de veure's reflectit en un mirall. Evidentment si t'observes davant el mirall nu tens una perspectiva molt més real de tu mateix.
Quan llegeixes el que has escrit, comprens moltes de les situacions a les quals el teu sóc conscient et pot portar.
M'agrada el que dieu, i estic d'acord amb les vostres reflexions.
Vestir-se vs despullar-se: una nova "pell" -artificial, còmode, acollidora- o, la pròpia pell -nua, amb els seus defectes, única-; qualsevol elecció pot ser licita al treball literari, només caldrà trobar cadascú la forma més adequada a la seva natura creativa.
Jo ara mateix, m'he "vestit" de les vostres opinions, ja veurem que sóc capaç d'extreure després.
Més aviat un despullat-se... si ho fas en privat mira! Però en públic, la veritat sigui dita... encara que soni malament, jo no m’arribo a treure ni les calces...de la vergonya... em despullo a mitges o un casi, casi... però mai del tot. Em quedo amb el mig vestida? camuflada? o això em sembla...
Jo crec que depen dels escriptor i dels poetes. N'hi ha que e s despullen i n'hi ha que es vesteixen i n'hi ha que es disfressen i fins i tot q ue s'amaguen. A vegade s llegeixo poesia que és absolutament hermètica. Es vesteix el poeta... o s'amaga fins i tot.
Em sembla que tothom quan escriu, per molt sincer que vulgui ser, acaba fent-se la roba a mida (o ensenyant un nu afavoridor). Això no impedeix que entre les costures s'entrelluquin trossos de pell veritable que l'autor no ha sabut amagar.
Hi ha qui es despulla, hi ha qui es vesteix, hi ha qui s'abriga, qui es disfressa, qui es transvesteix. Hi ha qui neda i guarda la roba. Tants caps, tants barrets. Tants escrits, tants culs.
Susbcriuria ara mateix el comentari del company J.M. SanSalvador... Tot Depèn,oi? Hi ha gent que escriure és un alliberament i es despulla, d'altres s'amaguen sota mil personalitats... També diuen que depèn del gènere, oi? La poesia convida a despullar-se i en canvi el teatre és més un artifici en benefici d'uns personatges i unes situacions. Com deia la cançó de Jarabe de palo...Depende, todo depende, según como se mire todo depende...Ostres, ara m'he posat a cantar!
Hola! Suposo que escriure és despullar-se i alhora vestir-se, perquè a través d'altres personatges i de paraules plenes de literatura vestim allò que despullem. Salutacions cordials.
Depèn, no? De vegades un es posa a escriure i mica en mica va traient coses de dins, es va mostrant talment com si s'anés traient peces poc a poc... Però, potser la figura de vestir-se és més constructiva, ho sento com un acte positiu, d'anar-se enriquin i peça a peça anar-se mudant. M'agrada.
ResponEliminapel meu gust, a la balança de l'escriure hi té més pes el despullar-se que el vestir-se.
ResponEliminaJo sempre dic que a voltes escric per buidar-me i altres per omplir-me i ve a ser un poc això: et tapes i et mostres en funció de si necessites calor o aire fresc.
ResponEliminaÉs evident que en escriure ens vestim, o ens revestim. Ens creem i recreem, ens modifiquem i afaiçonem de manera que podem satisfer el nostre Narcís. Gaudim i ens sadollem de nosaltres mateixos. És un acte tèxtil i onanista. :)
ResponEliminaVestir-se, despullar-se... Tant li fa. La diferència és que ho fem davant de tots.
ResponEliminaJo més aviat em decanto a pensar que ens despullem...
ResponEliminaA més de vestir-nos, fins i tot podem transvestir-nos.
ResponEliminaDepèn de com escrivim.
ResponEliminaJo tendeixo a despullar-me; encara que sovint tendeixo a transmutar-me, a convertir-me en altres identitats i fer-les ser com jo seria si fos elles i les seves circumstàncies; només amb aquesta sinceritat em pot sortir, si em surt, alguna cosa digna.
Depèn...
ResponEliminaDe vegades despulles la teva ànima, et treus els sentiments de sobre i quedes nu davant el que has escrit.
D'altres et vesteixes de colors, de sentits, de passions que d'altra manera no portaries amb tu, i et transmutes, et vesteixes amb peces noves que enriqueixen el teu armari de les sensacions.
Tant bonica és una cosa com l'altra... l'important és fer-ho apassionadament!
Jo opino que escriure té una semblança molt més estreta amb el fet de veure's reflectit en un mirall. Evidentment si t'observes davant el mirall nu tens una perspectiva molt més real de tu mateix.
ResponEliminaQuan llegeixes el que has escrit, comprens moltes de les situacions a les quals el teu sóc conscient et pot portar.
Crec que les dues coses...
ResponEliminaA més afegiria que si ens vestim, cal renovar l'armari sovint...
Una abraçada!
es inevitable vestir lo que se siente con palabras, no por ello es menos sincero
ResponElimina"el poeta es un fingidor", pero eso no le resta sinceridad
se'ns dubte, amb el que em costa explicar-me de vegades, per mi és despullar-se, desprendre's de les coses i compartir-les.
ResponEliminaM'agrada el que dieu, i estic d'acord amb les vostres reflexions.
ResponEliminaVestir-se vs despullar-se: una nova "pell" -artificial, còmode, acollidora- o, la pròpia pell -nua, amb els seus defectes, única-; qualsevol elecció pot ser licita al treball literari, només caldrà trobar cadascú la forma més adequada a la seva natura creativa.
Jo ara mateix, m'he "vestit" de les vostres opinions, ja veurem que sóc capaç d'extreure després.
Montse.
Més aviat un despullat-se... si ho fas en privat mira! Però en públic, la veritat sigui dita... encara que soni malament, jo no m’arribo a treure ni les calces...de la vergonya... em despullo a mitges o un casi, casi... però mai del tot. Em quedo amb el mig vestida? camuflada? o això em sembla...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminajo penso que l'escriptor es despulla per vestir al lector
ResponEliminaTu creus que al meu bloc la gent porta molta roba o jo jo en porto molta.
ResponEliminaJo crec que depen dels escriptor i dels poetes. N'hi ha que e s despullen i n'hi ha que es vesteixen i n'hi ha que es disfressen i fins i tot q ue s'amaguen. A vegade s llegeixo poesia que és absolutament hermètica. Es vesteix el poeta... o s'amaga fins i tot.
ResponEliminaM'agraden els dissenys dels vestits i la manera com ens els llevem :)
ResponEliminaUna mica de tot no?
Per mi, escriure és despullar-se, llegir és vestir-se.
ResponEliminaEm sembla que tothom quan escriu, per molt sincer que vulgui ser, acaba fent-se la roba a mida (o ensenyant un nu afavoridor). Això no impedeix que entre les costures s'entrelluquin trossos de pell veritable que l'autor no ha sabut amagar.
ResponEliminaPot ser si que deixes entreveure una mica els teus sentiments quan escrius...
ResponEliminaEn aquest moment actual em despullo, em vesteixo llegint-vos.
ResponEliminaHi ha qui es despulla, hi ha qui es vesteix, hi ha qui s'abriga, qui es disfressa, qui es transvesteix. Hi ha qui neda i guarda la roba.
ResponEliminaTants caps, tants barrets. Tants escrits, tants culs.
Susbcriuria ara mateix el comentari del company J.M. SanSalvador...
ResponEliminaTot Depèn,oi?
Hi ha gent que escriure és un alliberament i es despulla, d'altres s'amaguen sota mil personalitats...
També diuen que depèn del gènere, oi?
La poesia convida a despullar-se i en canvi el teatre és més un artifici en benefici d'uns personatges i unes situacions.
Com deia la cançó de Jarabe de palo...Depende, todo depende, según como se mire todo depende...Ostres, ara m'he posat a cantar!
Jo crec que és fer-me... Per tant, depenent de la ocasió em vesteixo o em despullo.
ResponElimina(Després d'escriure aquesta frase he vist que hi ha gent que pensa més o menys el mateix).
Hola! Suposo que escriure és despullar-se i alhora vestir-se, perquè a través d'altres personatges i de paraules plenes de literatura vestim allò que despullem.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Que molt sovint, escriure, més si és en un blog, és disfressar-se... que no deixa de ser una manera de vestir-se, segons com.
ResponElimina