Pàgines

▼

12 de maig 2009

A la penombra


Assegut a la penombra només resten dos camins: la claror enlluerna i pot fer mal als ulls, si no vas en compte; la foscor ens fa més dèbils.
Aixecar-se de la cadira és més que un gest.
.
Text inspirat per una magnífica fotografia cedida pel blog d'Enric Sirera.
at

7 comentaris:

  1. Mortadel.la12 de maig del 2009, a les 8:22

    doncs sí, sí senyor... aixecar-se és més que un gest. Bonica foto Jesús... i animadores les paraules (encara que costin)

    ResponElimina
  2. Striper12 de maig del 2009, a les 8:46

    Caure ,no es el problema el problema es no aixecar-se.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas12 de maig del 2009, a les 9:09

    Molt suggeridor, molt cert i molt metafòric. És així mateix.

    ResponElimina
  4. Efrem12 de maig del 2009, a les 11:59

    Si s'està cansat millor la foscor, descansar en ella. Si no, cal aixecar-se sempre!

    ResponElimina
  5. raquel12 de maig del 2009, a les 15:02

    Aix, i sempre haver de decidir...
    Que bonic que et queda, aquest blog!

    ResponElimina
  6. rebaixes12 de maig del 2009, a les 16:58

    A la meva mare li agradava molt la foscor sobre tot al estiu. Segurament que en ella els pensaments i meditacions fructifiquen. Anton.

    ResponElimina
  7. Gabriel13 de maig del 2009, a les 20:24

    Interesant reflexió. Bonica fotografia.
    Cercar la llum sempre és necessari i vital per seguir endavant.

    ResponElimina