Pàgines

▼

15 de maig 2009

Sabata perduda i buida



Descalç el peu t'enyora,
i tu, perduda i buida,
davant d'un destí que es trenca,
ignores el camí,
t'espanta la petjada.
at

17 comentaris:

  1. Mortadel.la15 de maig del 2009, a les 11:53

    Una imatge trista... com les paraules...

    ResponElimina
  2. Clidice15 de maig del 2009, a les 12:42

    Sempre m'ha preguntat com és que algú pot perdre UNA sabata i no adonar-se'n :)

    ResponElimina
  3. rebaixes15 de maig del 2009, a les 12:56

    Perdre la SABATA. com és plasible per la foto i l'escrit o perde
    SA BATA... que podria significar
    amb imaginació perdre el ... tantes coses,
    Jo diria que el menut s'ha tret la SABATA... i e cuidant...vet a saber.Anton.

    ResponElimina
  4. estrip15 de maig del 2009, a les 14:19

    potser qui l'ha perdut ara vol caminar descalç i mai més voldrà tornar a portar sabates.

    Es tractaria de trobar l'altre per veure si això és cert, no?

    ResponElimina
  5. novesflors15 de maig del 2009, a les 15:07

    Bonics versos. Si no mostrares la sabata també es podrien interpretar d'una altra manera.

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas15 de maig del 2009, a les 16:39

    Nove Flors té raó, preciosos versos que poden tenir més d'un sentit.

    ResponElimina
  7. J.M.15 de maig del 2009, a les 17:45

    No deixa de ser terrorífic. Però cal caminar (no necessàriament en línia recta).

    ResponElimina
  8. Cèlia15 de maig del 2009, a les 17:50

    I com que la sabata sembla d'un xiquet, encara més trist...

    ResponElimina
  9. Sandra D.Roig15 de maig del 2009, a les 18:00

    Ja ho diu ma mare que soc rareta, Ni he pensat en la sabata.
    La sabata l'ha perdut el nen, mentre l'adult l'agafava en braços per pujar l'escala.
    Els verssos preciosos i plens de significat.
    M'ha encantat.

    ResponElimina
  10. Frannia15 de maig del 2009, a les 19:57

    Aquesta deu ser una de les sabates que tan bé descriu en Millàs. Tu no hi vas enrere.

    ResponElimina
  11. Striper15 de maig del 2009, a les 21:26

    Millor trobar-la buida que no plena.

    ResponElimina
  12. Gaia15 de maig del 2009, a les 21:35

    Jo com "Clidice": No entenc com algú pot perdre una sabata.

    ResponElimina
  13. Zincpiritione15 de maig del 2009, a les 21:58

    I na Ventafocs a casa, esperant el príncep...

    ResponElimina
  14. Els del PiT15 de maig del 2009, a les 23:57

    ... i enyores la teva companya.

    ResponElimina
  15. mai16 de maig del 2009, a les 0:57

    El peu l'enyora i l'altra parella la troba a faltar perquè segurament ja no tornarà a caminar.

    ResponElimina
  16. Eva16 de maig del 2009, a les 11:36

    Potser ha donat un pas molt important, tant que no necessitava res que li pogués impedir....

    ResponElimina
  17. Alegria De La Huerta17 de maig del 2009, a les 16:37

    Saber com seguir endavant i dirigir-nos cap a on volem, a voltes és tan difícil. La qüestió és saber quina petjada tenim a sota, decidir quina volem que sigui la propera.

    ResponElimina