el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
12 de maig 2009
Trobada d'emocions
Aquesta tarda he viscut una trobada d'emocions: unes d'antigues, fetes so de la mà de Verges 50 i Lluís Llach; i altre de noves i tendres, amb el meu fill adormint-se als braços.
Aaaaahhhhhhhhh, Jesús!!! La millor combinació possible: Llach i el teu fill!!! (has provat de dormir-lo al teu pit, estant estirat al llit o al sofà? una experiència màgica...)
Adormir-lo als braços, quin gustet, quina tendresa! Però em queda per provar la combinació de nino als braços i Lluís Llach... com no se m'havia acudit a mi? ;) Petonets a tots dos.
Bonica troballa. Gran disc. Crec que hi havia la cançó País petit, oi? Gran cançó també. Un suggeriment: aquest post també podria tenir una nova etiqueta...racó d'emocions. Veuràs que el dia a dia serà un gran racó d'emocions, sobretot ara amb el teu petit. Enhorabona i endavant!
Ai, noi! i aquesta maneta que es veu.. és la de'n Marc? mira que us el pendré de les mans! (és un dir eh?) me'l deixaràs algún dia nen? només un momentet i prou... Records a la mare!
Moltes felicitats per aquesta trobada d'emocions...
ResponEliminaUna vesprada màgica!
ResponEliminame encanta lluis llach, lo que conozco
ResponEliminaQuin joc de "companyies" més especials!
ResponEliminaQuè més pots demanar! Això és felicitat!
ResponEliminaM'encanta aquesta faceta tendre teva, lògicament, fins ara desconeguda...
Petons, al petit! :-)
Aaaaahhhhhhhhh, Jesús!!!
ResponEliminaLa millor combinació possible: Llach i el teu fill!!!
(has provat de dormir-lo al teu pit, estant estirat al llit o al sofà? una experiència màgica...)
Són moments fantàstics!
ResponEliminaUi... veig com se't cau la "baba"
ResponEliminaAixò és felicitat!
I les que et queden per pasar.
ResponEliminaAdormir-lo als braços, quin gustet, quina tendresa! Però em queda per provar la combinació de nino als braços i Lluís Llach... com no se m'havia acudit a mi? ;) Petonets a tots dos.
ResponEliminaMolt bònic!
ResponEliminaEl que és bonic és descobrir que encara podem descobrir sensacions que ens enamoren.
ResponEliminaBonica troballa. Gran disc. Crec que hi havia la cançó País petit, oi? Gran cançó també.
ResponEliminaUn suggeriment: aquest post també podria tenir una nova etiqueta...racó d'emocions. Veuràs que el dia a dia serà un gran racó d'emocions, sobretot ara amb el teu petit.
Enhorabona i endavant!
Ai, noi! i aquesta maneta que es veu.. és la de'n Marc? mira que us el pendré de les mans! (és un dir eh?) me'l deixaràs algún dia nen? només un momentet i prou... Records a la mare!
ResponElimina