Pàgines

29 d’octubre 2009

Mirar-la quan dorm



Que s'esperi un moment,
l'avarícia de tants besos que li dec.
Mirar-la com dorm vull ara
i endur-me-la en el record.
.

Versos inspirats pel dibuix de Montse Batalla.

13 comentaris:

  1. és molt bonic!!!
    tan el poema com la il·lustració

    ResponElimina
  2. Enhorabona pel premi! Fas un treball excepcional!

    Didac

    ResponElimina
  3. N'hi ha un sonet de Gerardo Diego amb el mateix tema de la contemplació insomne de la dona dormida. El pose a continuació encara que es trencaran els endacasíl.labs. L'últim tercet és molt intens:

    Insomnio

    Tú y tu desnudo sueño. No lo sabes.
    Duermes. No. No lo sabes. Yo en desvelo,
    y tú, inocente, duermes bajo el cielo.
    Tú por tu sueño, y por el mar las naves.

    En cárceles de espacio, aéreas llaves
    te me encierran, recluyen, roban. Hielo,
    cristal de aire en mil hojas. No. No hay vuelo
    que alce hasta ti las alas de mis aves.

    Saber que duermes tú, cierta, segura
    - cauce fiel de abandono, línea pura -,
    tan cerca de mis brazos maniatados.

    Qué pavorosa esclavitud de isleño,
    yo, insomne, loco, en los acantilados,
    las naves por el mar, tú por tu sueño.

    ResponElimina
  4. Vaja! no s'han trencat els versos. Mira que bé!

    ResponElimina
  5. Que boniquet!!
    Felicitats per tots els darrers èxits que vas acumulant!
    Un petó

    ResponElimina
  6. veure-la com descansa, sense destorbar els seus somnis, és un moment que et queda en el record.

    m'agrada!
    salut

    ResponElimina