Voldria aprendre a llegir el blanc llenguatge dels núvols,
i entrendre el seu missatge
i preparar l’equipatge, si cal;
maletes plenes de tendresa.
Mentre, aliè al trenar indecís del destí,
suro a recer dels teus braços.
i entrendre el seu missatge
i preparar l’equipatge, si cal;
maletes plenes de tendresa.
Mentre, aliè al trenar indecís del destí,
suro a recer dels teus braços.
.
Un dels dos poemes amb què participo al recull Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog.
.
Foto robada del Blog de l'Assumpta.
M'imaginava que la foto l'hauries treta del blog de l'Assumpta :-D
ResponElimina"Maletes plenes de tendresa", que bonic!
Ostres!! He llegit el títol de "Núvols" a la meva barra lateral com a actualització del teu blog i com el tema m'agrada tant he fet un salt ràpidament i... jajaja he reconegut el núvol!! són com els meus fillets ;-)
ResponEliminaI veure que l'havies triat com a il·lustració d'un poema teu m'ha fet molta il·lusió!
Què maco ha de ser saber entendre el missatge dels núvols!! :-)
Jo també he vist el títol "núvols" a la meva barra de blogs i he pensat directament amb l'ASSUMPTA. Veig que no m'he equivocat :-D
ResponEliminaMolt maco el poema, és cert que costa desxifrar la bellesa del llenguatge dels núvols i potser a vegades millor ni intentar-ho.
El dia que no ens en sortim d'entendre el llenguatge dels núvols, sempre podrem acudir als experts: el Jesús per les paraules i l'Assumpta per les imatges.
ResponEliminaUn poema preciós.