Pàgines

▼

15 de novembre 2009

rastre dels teus dits als meus dies


Barana al sol, al mar i a l'alba.
Busco i trobo amb il·lusió
rastre dels teus dits als meus dies.
.
Foto agafada del blog Així ho penso, amb Tarragona com a marc, la ciutat on tot va nèixer.
at

6 comentaris:

  1. Striper15 de novembre del 2009, a les 13:57

    dits amb dits un petit plaer.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas15 de novembre del 2009, a les 14:19

    Hi ha rastres que no marxen mai, deixants inesborrables...

    ResponElimina
  3. Josep Maria Yago Suau15 de novembre del 2009, a les 20:44

    un honor que hagis agafat la foto pel teu post. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Anònim15 de novembre del 2009, a les 20:53

    només la mar tranquila dels dies,
    la mort de la nit,
    l'etern silenci de l'alba.

    Excel·lent imatge

    David

    ResponElimina
  5. Anònim15 de novembre del 2009, a les 21:07

    Quina meravella en la seva brevetat, quanta bellesa encerclada en pocs mots!
    Quin goig poder llegir-ho!

    Gràcies!

    ResponElimina
  6. Unknown15 de novembre del 2009, a les 21:38

    Impressionants els versos, igual que la foto d'en Josep Maria.

    ResponElimina