Cames nues, un carrer sense asfaltar. Les fotos velles tenen imperfeccions, ratlles i puntets blancs que el temps escampa sense criteri aparent, sense la molèstia de demanar-nos permís.Et mossegaves els llavis, i et feies preguntes que potser la vida no ha respost. Els guants blancs no et van bé, segur.
preciosa imatge
ResponEliminala tinc igual pero sense guants i amb faldilles
uns petons...
Jo també en tinc una; amb guants i amb una palma... el temps fuig, se'ns en va de les mans, encara que ens hi posem guants per retenir-lo millor.
ResponElimina... i que en són de boniques les fotos velles... records, sentiments,...
ResponEliminaCames nues
ResponEliminacarrers sense asfaltar
dos nafres als genolls
i penellons als dits
hivern de l'any 60 ...
Bon dia Jesús M.
Tinc un gran paquet de fotos antigues. Quan estava malalta al llit, de petita, l'avia me'l portava i les miràvem juntes.
ResponEliminaUf, quins sentiments...
No sé què tenen les fotos antigues que m'enamoren! A vegades m'agradaria tenir una càmera antiga que fes fotos antigues, de persones antigues, de paisatges antics i que retratés només coses antigues. Ah, i que fes olor de llibre antic! :)
ResponEliminasempre m'he preguntat pel criteri a l'hora d'abillar les criatures en aquella època, el cos absolutament tapat, amb guants i tot! i les cames nues. Sembla com si creguessin que a les cames no es té fred :O
ResponEliminaNo me'n recordo d'haver tingut fred, potser és perquè no parava quiet i no s'havien inventat les maquinetes.
ResponEliminaAra que hi ha maquinetes, pantalons llargs i sense guants.
Entranyable!
ResponEliminaIsabel
Imatges d´un temps extranyament fugit. Som essers desdibuixats.
ResponElimina