el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Se m'acaba de tancar una porta important en la meva vida. Però jo, Taure de mena i tossut de naixença, segueixo el camí encara. Per si algun dia se m'obre la porta... Qui sap? Potser... I, si no s'obre, que no se'm digui que no ho vaig intentar ;)
No sé... de vegades seguir tossudament un camí sense prestar atenció a altres possibilitats ens pot portar a descobrir que el que havíem escollit era erroni...
Segur que sí! Un cop ens hem marcat una fita, hem de perseverar fins a aconseguir-la!
ResponEliminaEls camins sempre duen a algun lloc, no?
ResponEliminaSe m'acaba de tancar una porta important en la meva vida. Però jo, Taure de mena i tossut de naixença, segueixo el camí encara. Per si algun dia se m'obre la porta... Qui sap? Potser... I, si no s'obre, que no se'm digui que no ho vaig intentar ;)
ResponEliminaUna abraçada, Jesús.
d.
No sé... de vegades seguir tossudament un camí sense prestar atenció a altres possibilitats ens pot portar a descobrir que el que havíem escollit era erroni...
ResponEliminaEls camins sempre ens porten algun lloc, i de vegades ens brinden sorpreses!
ResponEliminaA tenir ben definits els objectius, i ser constant a l'hora de cercar-los, ho podríem definir també com: Seguir tossudament el camí.
ResponEliminaJo vull ser més tossut –segons per a què- del que sóc !!
Tossudament, sí senyor, si hi creiem, en el camí, tossudament ens ha de dur a algun lloc.
ResponElimina